1. Què és un mapa geològic?

Un mapa geològic és la representació, sobre un mapa topogràfic, dels diferents tipus de roques que afloren a la superfície terrestre i el tipus de contactes entre elles. Per distingir les roques s’utilitzen colors. En un mapa geològic també s’hi reflecteixen les estructures tectòniques (plecs, falles, etc.), jaciments de fòssils, fonts, recursos minerals, etc.

2. Què és un tall geològic?

És la interpretació gràfica, en un pla vertical, de l’estructura geològica del subsòl. És com si féssim un tall a la Terra per veure com és el seu interior.

Per construir un tall geològic cal situar, sobre un tall topogràfic, les dades que s’observen en el mapa: el tipus de roca, el seu cabussament (direcció i angle d’inclinació), la potència (gruix), els tipus de contactes, les estructures tectòniques i la informació de què es disposi del subsòl (pous petrolífers, perfils sísmics, etc.).

3. Com es fa el mapa geològic?

3.1 Treball de camp		3.2 Treball de gabinet
El geòleg fa una sèrie d’itineraris pel camp buscant afloraments de roques.		Sobre el mapa topogràfic col·loca un polièster transparent, on situar les estacions observades al camp. A cada estació s’hi indica el cabussament de les capes i altres observacions.
	Quan troba un aflorament, el situa sobre el mapa topogràfic o sobre la foto aèria. Unes ulleres anomenades estereoscòpics, li permeten veure les fotos aèries en relleu.
		Situa els límits entre les unitats rocoses observades. Els interpola i traça les línies de contactes. Si el cabussament de les capes és proper a l’horitzontal, els contactes són molt sinuosos (com les corbes de nivell), en canvi, si és proper a la vertical els contactes seran línies rectes.
Amb un martell i una lupa identifica la roca i hi busca fòssils, que sovint acostumen a ser de mida mil·limètrica.
		Per interpretar el mapa, el geòleg realitza una sèrie de talls geològics, perpendiculars a les estructures.
	Amb una brúixola de geòleg, amb clinòmetre i nivell, mesura el cabussament dels estrats, l’esquistositat, les falles, les lineacions, etc.
		Aquests talls poden posar en evidència una sèrie de problemes que el geòleg no pot solucionar amb les dades que té. Aleshores cal tornar al camp per obtenir més dades, ja sigui en zones on no hi havia estat, o bé tornar als mateixos llocs per tal de completar o corregir-ne la interpretació. Així s’inicia un cicle que finalitza quan el geòleg considera que el mapa té la qualitat adequada.
	En una llibreta de camp, apunta el número d’estació i, a continuació, totes les dades observades i mesurades (cabussament, litologia, fòssils, mostres, etc.). Sovint fa esquemes de la disposició de les capes.

4. Mapa geològic de Catalunya 1: 25000

És d’interès de la Generalitat de Catalunya disposar i publicar una sèrie de mapes geològics a escala 1:25000 que cobreixi tot Catalunya. Aquests mapes són una eina bàsica i molt útil a l’hora de fer una bona planificació territorial. Aquesta escala permet tenir una bona idea de les característiques geològiques de Catalunya. Sobre aquesta base es poden fer estudis molt diversos, com la planificació d’obres públiques, dels recursos energètics, hidrogeològics, de riscs o bé temes relacionats amb el medi ambient. Els mapes es realitzen al Servei Geològic de Catalunya, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. El primer full es publicà l’any 1994.

El territori de l’Estat espanyol està dividit en una quadrícula numerada, que correspon als mapes topogràfics a escala 1:50000. Cada cel·la d’aquesta quadrícula està dividida en quatre fulls, els quals corresponen a quatre mapes a escala 1:25000. Per definir cada mapa s’utilitza el número del full 1:50000 i una parella de números que defineixen el quadrant. En aquest cas el full és el 258 1-2 (núm. 258 de l’1:50000 i el quadrant sud-oest).

4.1 Elements de cada full

Cada full està format per una sèrie d’elements bàsics: el mapa geològic, els talls geològics, la llegenda, l’esquema geològic, l’esquema estratigràfic, les columnes estratigràfiques, els signes convencionals i els autors. Segons les característiques geològiques de la zona poden afegir-se altres elements.

4.2 Mapa geològic

4.3 Talls geològics

Per construir el tall geològic cal fer, en primer lloc, el tall topogràfic. Sobre aquests es situen els contactes entre les diferents unitats litològiques. En segon lloc, es col·loquen els cabussaments i, amb un transportador, es representa la inclinació. Amb aquestes dades es construeix un tall superficial. Posteriorment s’interpreta el subsòl projectant en profunditat les dades de superfície. La interpretació en profunditat millora considerablement si es disposa d’informació del subsòl, com poden ser els sondatges de prospecció petroliera, perfils sísmics, dades gravimètriques, etc.

4.4 Llegenda

Els diferents tipus de roques que s’han representat al mapa geològic constitueixen el que s’anomenen unitats cartogràfiques. Cada una està representada al mapa per un color diferent i un epígraf que les identifica. Les característiques de cada unitat estan explicades a la llegenda.

4.5 Esquema geològic

És el mapa simplificat a escala 1:100 000, on es representen les principals estructures tectòniques i les unitats més importants. Els colors i les sigles són els característics de cada període geològic.

4.6 Esquema estratigràfic

És un esquema on es representen les diverses relacions estratigràfiques i sedimentològiques entre les unitats cartogràfiques del mapa, així com la relació entre aquestes i les estructures principals.

4.7 Columnes estratigràfiques

Una columna és una representació gràfica dels diversos materials que podem trobar, en una zona determinada, tal com s’han sedimentat, els més antics a la part inferior i els més moderns a la part superior. Per construir una columna estratigràfica, cal mesurar en el camp el gruix de totes les capes, començant per les inferiors i continuant vers les superiors. Cal evitar les estructures tectòniques que poden treure un tros de la successió o bé duplicar-la. En un mapa es poden posar diverses columnes, realitzades en llocs diferents, per tal de comparar-les i visualitzar com els sediments d’una mateixa edat, color, canvien lateralment de potència (gruix) o de fàcies (tipus de sediment).

4.8 Signes convencionals

Són la representació gràfica dels tipus de contactes entre les unitats cartogràfiques. En línia negra prima es representen els contactes sedimentaris i en línies gruixudes els contactes mecànics i les estructures de plegament. En línies blaves es representen els contactes intrusius i en línies vermelles i verdes els límits de les zones metamòrfiques. Els símbols puntuals indiquen el cabussament de les capes o d’altres estructures planars o linears.