Definició

Els fenòmens migratoris s’han esdevingut al llarg de la història i arreu del món. Les causes per les quals les poblacions humanes s’han desplaçat i es desplacen poden ser múltiples i sempre complexes.

Els processos migratoris també són complexos i cal analitzar-los des d’aquesta complexitat, tenint en compte diferents dimensions: demogràfica, social, personal i familiar…

Els desplaçaments de les persones no estan exempts de dificultats: des de les intrínseques del viatge i l’assentament en el nou lloc, fins les més personals relacionades amb la presa de decisió de marxar,

l’adaptació al nou entorn, el procés de dol, o el rebuig que poden sentir els migrants per part dels nous veïns.

Els fenòmens migratoris no són un fet excepcional en la història de la humanitat. Al llarg de tota la història de la humanitat i arreu del món hi ha hagut grans desplaçaments de població. La presència de persones d’altres orígens,

per tant, no és un patrimoni de la societat occidental de finals del segle XX i principis del segle XXI. De fet, actualment, els contingents de població en desplaçament més grans no són els que van dels països pobres a occident,

sinó els que es donen entre diferents països del considerat tercer món.

L'ésser humà, al igual que altres animals, pot dur a terme migracions o moviments des del seu lloc de residència fins a un altre.

Segons el punt de vista, es parla d'emigració (una persona parteix d'una zona concreta) o d'immigració (quan hi arriba) per referir-se al mateix moviment.

Causes

Les causes de les migracions poden ser molt diverses i sempre complexes. No hi ha un sol motiu que expliqui que una població numèricament significativa es desplaci, sinó vàries raons.

1. Situacions crítiques del país d’origen produïdes per causes naturals (terratrèmols, inundacions, ...).

2. Econòmiques: la lluita per assolir un nivell de vida digne, la cerca d´una millora de les pròpies condicions de vida i de les perspectives de futur, fan que moltes persones emprenguin

el camí de l'emigració. De vegades aquesta millora en la situació econòmica no es cerca per a un mateix, sinó per a la comunitat de procedència (per exemple, en alguns poblets al nord

del Magrib) o per a la família, que continua en el país d'origen. Altres vegades, el que es cerca és una millora de la situació laboral: la cerca d´un treball qualificat, una millora salarial de

l´ofici que s'exerceix o un treball que permeti certa estabilitat en la situació econòmica.

3. Polítiques: la ideologia o opció política personal poden resultar incompatibles amb la residència en el país d'origen. Aquest és el cas, entre d'altres, dels refugiats, persones que

es troben sota la protecció temporal d'un país aliè al propi. De vegades, la situació política del país força a la migració, amb independència de les opcions polítiques personals, com

en el cas de les persones que fugen de conflictes armats o persones amenaçades a causa de la seva edat, sexe, ètnia, religió....

4. Personals: Es tracta de les causes relacionades amb interessos i desitjos personals, que no es relacionen directament amb la situació econòmica o política del país d'origen.

Aquest és el cas d'algunes persones del Nord d'Europa que decideixen residir en la riba mediterrània, més càlida.

Consequències de les migracions:

• En el país d’acollida a nivell empresarial es poden pagar salaris més baixos, per l’increment de la mà d’obra.
• Es cobreixen llocs de treball que no eren desitjables per les persones del país o zona d’acollida.
• Pels països d’origen és una arribada de divises.
• Disminueixen els problemes socials en els països d’origen.
  

• Increment de problemes socials en el país d’acollida. En alguns casos es desenvolupen situacions de racisme i xenofòbia.
• Per al treballador del país d’acollida comporta un descens de salari.
• Risc de què una concentració massiva d’immigració porti a una exclusió per ella mateixa.
• Creació de polítiques integradores per a què les dues parts de la societat (immigrants i no immigrants) es cohesionin i integrin formant una mateixa societat.
• La incorporació massiva de nous residents poden posar en perill la pròpia identitat del país o zona.
  

Emigracions a la Unió Europea

http://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_en_la_Uni%C3%B3n_Europea

Per saber-ne més.

Estadísitiques de la Unió Europea

http://epp.eurostat.ec.europa.eu/statistics_explained/index.php/Migration_and_migrant_population_statistics/es

El País. Donde nace el ‘camino’

http://elpais.com/agr/migrantes/a/

Trece años de inmigración: más de 23.000 muertos por intentar alcanzar Europa

http://www.elconfidencial.com/mundo/2014-03-31/trece-anos-de-inmigracion-mas-de-23-000-muertos-por-intentar-alcanzar-europa_108953/

La migració a Espanya

Visualitzeu aquest vídeo i observareu com "Els fluxos migratoris estan canviant amb la crisi"

http://www.tv3.cat/videos/1478119/La-crisi-ha-canviat-les-migracions

• Les migracions a Espanya- presentació molt orientativa sobre l'evolució de les migracions a l'Espanya dels 60

• Articles : a). "Las ilusiones perdidas" i b). R. Papillon

a) Les il·lusions perdudes un text de la professora de llengua i literatura Concha Caballero, i publicat a El País el 2 d’octubre de 2010.

Font: http://elpais.com/diario/2010/10/02/andalucia/1285971726_850215.html

B) Article d'en R. Papillon a Economia -juliol de2012.

Títol de l'article" Avui es tornen a convertir en un país d'emigrants i es dispara la diferència entre emigrants i immigrants.

Diu: "El Instituto Nacional de Estadística de España (INE) ha publicado datos referentes a la evolución de la población. Una vez más, los datos arrojan un saldo migratorio negativo: 73.975 personas

(suma de nacionals i extranjeros) enel primer semeste de 2012. Esta tendencia que se venía incubando a medida que avanzaba la crisis económica se consolidó en 2011, el primer año en una década

que rregistró más movimiento de emigración que de inmigración en España.

El aumento del primer semestre de este año con respecto al primer semestre del año pasado ha sido de 128%

Quadre:

Fuente: INE. Evolución demográfica actual estimada

Gràfics:

La salida de extranjeros reduce el padrón a 47.059.788 habitantes

Fuente: Padrón Continuo a 1 de enero de 2013 (INE).

http://e-ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio//3500/3680/html/2_la_inmigracin.html

Catalunya

Catalunya ha tingut històricament diverses onades migratòries, però també ha estat punt de partida de molts emigrants. Al llarg del segle XX, després d’importants migracions internes,

va rebre grans quantitats de persones procedents, primer, del mateix estat espanyol i, posteriorment, de països estrangers. La immigració de procedència estrangera, ja des dels anys 80

però sobretot a partir de la dècada dels 90 del segle passat, marca el nostre escenari sociodemogràfic de principis del segle XXI.

Vídeo_ La immigració a Catalunya des de finals del S XIX fins als nostres dies

http://www.rtve.es/alacarta/videos/moments/moments-immigracio-catalunya/1257576/

Visulitzareu les grans onades migratòries de Catalunya.

1.Que vinguè a principis del segle XX, per treballar a les obres del metro i a l'Exposició Internaiconal de1929

2. Que vinguè entre esl anys 50 i setanta per treballar a les fàbriques tèxtils i la construcció i majoritàriament procedien d'Andalusia

3. Per últim, les onades migratòries de població frora de l'Estat Espanyol.

Font: http://benestar.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/05immigracio/perfils_demografics/PERFIL_ambits.pdf

La diversitat cultural a Catalunya

Centrem-nos en primer lloc en la diversitat cultural. L’arribada de població immigrada procedent d’altres països, amb altres llengües, altres formes d’expressió, altres confessions religioses… en definitiva, altres cultures, incrementa i afegeix complexitat a la diversitat prèvia, generant un nou escenari més complex.

Però la diversitat cultural no es deu només a la presència de persones d’origen estranger, sinó que, prèviament i amb independència de l’arribada d’onades migratòries procedents d’altres països, Catalunya ja era un país culturalment divers:

- Diversitat interna: Catalunya és un país on, tot i compartir molts elements culturals arreu del seu territori, també s’observen algunes diferències significatives: en els dialectes de la llengua catalana, en les tradicions i costums, en la seva gastronomia, en les condicions de vida i formes tradicionals (i actuals) de subsistència… Per molt que puguem compartir una sèrie d’elements comuns, no és ben bé el mateix ser de l’Empordà que de les Terres de l’Ebre, del Pallars, de la Plana de Vic, del Baix Llobregat o de la Terra Alta.

- La immigració espanyola: Al llarg de la història de Catalunya, la immigració procedent de diversos punts de l’estat espanyol és prou significativa. Durant els anys 60 i 70 del segle XX, però, la població de Catalunya pràcticament es va duplicar i va ser sobretot gràcies a l’arribada d’immigrants procedents de diverses zones d’Espanya, atrets per la vitalitat econòmica i les possibilitats de feina que en aquell moment oferia Catalunya. La repercussió d’aquestes onades migratòries en la diversitat cultural del nostre país ha estat enorme i va generar un nou escenari cultural, amb la presència massiva de la llengua castellana i de noves formes i tradicions culturals.

- Presència minoria ètnica: A tota aquesta diversitat, cal sumar-hi l’existència històrica, tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, d’una important minoria ètnica: els gitanos.

i actualment...

Han emigrat 20.000 joves des del 2009

http://www.ara.cat/premium/economia/Mes-joves-emigrats-des-del_0_1189681079.html

Sobre experiències migratòries