ACTIVITATS I SOLUCIONARI SOBRE ENERGIES

Exercici 1

Observeu aquest gràfics de barres i linial contesteu les qüestions següents.

Consum energètic a Espanya a)
 Consum d'energia final b)

1. Descriviu els gràfics

a) En el primer gràfic de columnes ( o barres) veiem l’evolució del consum energètic a Espanya durant el període 1998, 1999 i 2000.

El consum està expressat amb tant per cent (%), la mesura està expressada en Kilotonelades equivalents de petroli. A la base de la taula veiem 6 tipus

d’energies (carbó, petroli, gas natural, nuclear, hidràulica i altres energies renovables). Amb un raport de variació anual variable expressat en tant per cent (%) .

Com veiem en aquesta taula la major quantitat d’energia primària consumida en el nostra país és d’origen fòssil. Destacant la notable diferencia de consum

de petroli envers les altres. La primera font d’energia és el petroli en els que durant els anys 1998, 1999 i 2000 va haver un consum superior al 50% i amb una

variació d’un 2% entre el 1998 i el 2000.

La segona font energètica també és fòssil, parlem del carbó amb un consum aproximat del 13% al 1998 i arribant al 18,5% a l’any 2000 amb una pujada d’un 5.3%

dintre d’aquest període.

La tercera font energètica és l’energia nuclear amb un consum aproximat del 12% amb un augment del 5.5% durant el període de 1998 al 2000.

La quarta font energètica també és fòssil és el gas natural amb un consum aproximat del 9.8% al 1998 i va pujar fins el 11% (aproximadament) amb un augment

del 9.6%. La cinquena és l’energia hidràulica amb un consum del 4.5 en el 1998 i un 3.8 % a l’any 2000. En canvi es la font d’energia amb un augment del 10.9

que més va augmentar. I la sisena és la considerada altres tipus d’energia renovables amb un consum del 4.5 de mitja durant el període comprés pels anys 1998, 1999 i

2000, amb una pujada del 4.7%.

b) En el segon gràfic de columnes ( o barres) veiem el consum d’energia final durant el període de temps dels anys 1998, 1999 i 2000.

El total està expressat en tant per cent (%)i a la base hi ha 5 tipus d’energia (carbó,p. petrolífers, gas, electricitat i renovables).

Veiem que el consum d’energia final també està molt marcat pel consum de petrolífers amb un quasi el 65%l’any 1998 però amb una petita davallada de quasi

un 2% l’any 2000, arribant al 63% aproximadament. El segon lloc és per el consum d’energia elèctrica amb un consum del 17% aproximadament l’any 1998.

Aquest consum va tenir una pujada i va arribar a quasi el 18% l’any 2000. Un altre consum que va créixer va ser el de gas que es situa en tercer lloc .

Aquest va passar d’un 11% l’any 1998 fins el 14% l’any 2000. És el tipus de consum d’energia que més va pujar en aquest període de temps.

En la quarta posició ens trobem el consum d’energia renovable que es va mantenir el seu consum durant aquests anys. El consum va estar aproximadament

al voltant del 4% en tot el període . I en cinquena posició en trobem el consum d’energia del carbó amb un consum que va passar del 3% al 2.5% durant aquest període .

Trobem una gran diferència entre les energia consumida que prové de fonts fòssils en contra d’un consum molt petit per part de les consumides d’origen renovable.

2. Comenteu l’evolució del sector energètic durant els anys 1998-1999 i 2000.

El consum energètic espanyol s’ha incrementat a mesura que avançava el desenvolupament econòmic. En comparació a la resta dels països europeus

Espanya encara necessita més energia que la mitjana de la UE per produir una unitat de renda, i contràriament a altres estats desenvolupats , la tendència del

consum energètic és creixent. Amb el període de temps de 1998, 1999 i 2000 el consum d’energia primària va augmentar significativament , coincidint amb una etapa

de creixement econòmic important. L’ increment del consum d’energia comporta una gran despesa en importacions, problemes ambientals d’emissió de gasos i

també problemes geopolítics a causa de la dependència de determinats països coma font de proveïment.

La destinació final de l’energia ha anat variant d’una manera constant des de 1990 fins al moment actual. En aquest període de temps, el consum energètic de la

indústria ha disminuït progressivament ja que les activitats secundàries han minvat i l’eficiència energètica ha augmentat. En canvi ha augmentat el consum

dels transports i dels usos diversos, en què es compta el consum domèstic.

3. Descriviu aquest quadre

Fonts de producció elèctrica

Com veiem a la taula la producció elèctrica de l’any 2000 de producció elèctrica generada per les energies renovables és ínfima comparada amb

la producció d’energia per part de les energies no renovables.

Les energies renovables produeixen 6407 GWH d’un total de 224650 GWH. L’energia no- renovable que genera més quantitat d’electricitat és el

Carbó amb 80740 GWH, seguida per la producció Nuclear amb 62094 GWH, després per l’Hidroelèctrica amb una producció de 31346GWH ,

després el Fuel Oil amb una producció de 22194GWH i en últim lloc el Gas Natural amb una producció de 21873GWH.

Com veiem hi ha una gran diferència de producció entre les energies renovables i no renovables.

Arrel de la crisi econòmica de 1973 el govern espanyol va començar una planificació energètica que s’ha anat ampliant i incrementant fins el moment actual.

Les línees bàsiques d’aquesta planificació han estat gairebé les mateixes des de l’ inici : reduir la dependència energètica de les importacions de petroli,

incrementar el consum del gas natural, perquè contamina menys, reforçar l’ús de l’energia hidràulica i incrementar la producció de les energies renovables.

4. Definiu els termes que teniu a la taula següent

Energia eòlica: És l'energia obtinguda del vent, és a dir, l'energia cinètica generada per l'efecte dels corrents d'aire, i que és transformada en

d'altres formes útils per a les activitats humanes. Amb un consum segons la taula l’any 2000 de 4214 GWH

Actualment, l'energia eòlica és utilitzada principalment per a produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors.

L'energia eòlica és un recurs abundant, renovable, net i que ajuda a disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) reemplaçant

centrals termoelèctriques que funcionen amb combustibles fòssils, la qual cosa la converteix en un tipus d’energia verda. Tot i així, el seu principal inconvenient és la seva intermitència.

Destacarem 5 avantatges:

  • És un tipus d’energia, ja que té el seu origen en processos atmosfèrics deguts a l'energia que arriba a la Terra procedent del sol.
  • És una energia neta, ja que no produeix emissions atmosfèriques ni residus contaminants.
  • No requereix una combustió que produeixi diòxid de carboni (C02), per la qual cosa no contribueix a l' increment del efecte hivernacle ni al canvi climàtic.
  • Pot instal·lar-se en espais no aptes per altres finalitats, com per exemple a zones desèrtiques, pròximes a la costa, a vessants àrides i massa verticals per a ser cultivables.
  • Pot conviure amb altres usos del sòl, per exemple prats per a ús ramader o cultius baixos com el blat, blat de moro, patates, remolatxa, etc

Energia hidràulica: És una energia renovable que prové de l'aprofitament de l'energia mecànica de la caiguda de l'aigua. Des de temps molt antics

s'han abastit molins hidràulics la peça de treball dels quals era moguda per la força d'un corrent d'aigua. Des del segle XIX la capacitat potencial i energia cinètica

de l'aigua s'ha transformat en energia elèctrica en una instal·lació anomenada central hidroelèctrica. Amb un consum segons la taula l’any 2000 de 3863 GWH

L'energia hidroelèctrica és l’electricitat produïda per l'energia hidràulica. Aquesta energia, avui dia, subministra aproximadament el 19% de l’electricitat mundial,

que representa més del 63% del total de l’electricitat de fonts renovables en el 2006.

Les centrals hidroelèctriques utilitzen l'energia potencial de l'aigua embassada per l’obra de presa que fa de barrera. L'aigua circula a través d’una canonada on

l'energia potencial es transforma en energia cinètica. La força de l'aigua fa girar el conjunt de turbines, generadors i alternadors, generant l'energia elèctrica de

corrent altern. En aquest cas, l'energia extreta de l'aigua depèn del cabal, de la diferència d’altura d'on s’extreu l'aigua i del tipus, altura i mida de les turbines.

Biomassa : És matèria viva o no, usada com a combustible per a la generació d’energia mecànica o elèctrica principalment. Algunes formes de biomassa són el biogàs,

el bioetanol i el biodièsel. El consum segons la taula l’any 2000 va ser de 154 GWH.

En termes energètics, s'utilitza com energia, com és el cas de la llenya, dels olis per produir biodièsel, del bioalcohol, del biogàs i del bloc sòlid combustible.

No es considera renovable perquè el seu cicle de regeneració és més llarg que el seu temps de consum.

La biomassa generada com a producte residual (escombraries, oli de fregir, mobles vells, etc.) s'ha d’entendre com una manera d’aprofitar els residus indesitjats

secundària o cogeneració, però no pot ser la font principal d’energia perquè implicaria haver de generar residus expressament. És el cas del biogàs.

D’altra banda, el cultiu de vegetals per a ésser utilitzats com a matèria prima de biomassa és insostenible i de conseqüències pitjors que l’ús dels combustibles fòssils

clàssics (petroli i gas natural). Seria el cas del bioetanol, per exemple, que és un alcohol obtingut a partir de la fermentació de cereals, i del biodièsel, un altre combustible

líquid, de major poder calorífic, que s’obté a partir d’olis vegetals o de greixos d’animals.

L'energia a partir de biomassa s’obté en una central tèrmica corrent, amb la sola diferència que s’utilitzen vegetals o productes orgànics considerats biomassa en comptes

de petroli o carbó (que també tenen origen vegetal i orgànic), però el seu rendiment tècnic és molt menor. Es necessita una gran extensió de cultiu de vegetals per a obtenir

la biomassa que genera la mateixa quantitat de calor que amb un quilo de petroli.

Aquesta calor es pot tornar a transformar, aquest cop en energia elèctrica, per a que pugui estar emmagatzemada i utilitzada quan es vulgui. Al seu torn, l'energia elèctrica

es pot transformar en energia motriu, calorífica o d'un altre tipus. A cada transformació es perd la major part de l'energia amb que es parteix.

Per a evitar tantes pèrdues, una altra manera d’usar la biomassa és usar-la directament com a combustible, per exemple en una xemeneia o en un motor adaptat d'un

vehicle. Tant en aquest cas com en el de la central tèrmica, la biomassa genera, a igual quantitat d’energia obtinguda, les mateixes emissions (diòxid de carboni, monòxid

de carboni, etc.) que el carbó o el petroli. Fins i tot, segons la composició de la biomassa, pot ser més.

Biogàs: És un gas combustible format fonamentalment per metà i obtingut per digestió anaeròbia de residus o subproductes orgànics, com ara purins, fems, fangs de

depuradores d'aigua, residus d’escorxadors, residus sòlids urbans (RSU) orgànics prèviament separat de la resta, etc. Es pot usar per a obtenir calor i electricitat. En la seva

producció s'obté també un fertilitzant anomenat compost, cosa que fa que en alguns camps la seva obtenció s’anomeni compostatge. Presenta l’avantatge que s'obté a partir

de residus que altrament serien llençats a abocadors.

En separar les escombraries domèstiques orgàniques, quan aquestes són tractades, es sotmeten a una digestió anaeròbia, o fermentació sense presència d’oxigen, de manera

que les escombraries redueixen el seu volum (això ja implica menys abocadors) i, adientment tractades poden emprar-se com a fertilitzant. Part de la matèria es transforma en gas

metà, que pot ser emprat enlloc de gas natural com a combustible, per exemple a una central termoelèctrica. Segons la taula el consum de biogàs l’any 2000 va ser de 90 GWH.

Energia solar : És l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques. La utilització d'aquesta energia per a fins humans és renovable ja que l'energia rebuda del Sol no minva

pel fet d'utilitzar-la.

La radiació té un valor de potència que varia segons el moment del dia, les condicions atmosfèriques que l'esmorteeixen i la latitud.

La radiació és aprofitable en els seus components directament i difosa, o bé en la suma d'ambdues. La radiació directa és la que arriba directament del focus solar, sense reflexions o

refraccions intermitges. La difosa és aquella que està present a l'atmosfera gràcies als múltiples fenòmens de reflexió i refracció solar dels núvols, i la resta d'elements atmosfèrics i

terrestres. La radiació directa és direccional i pot reflectir-se i concentrar-se, mentre que la difosa no, ja que és omnidireccional.

Es pot diferenciar en l’energia solar fotovoltaica i l’energia solar tèrmica. L’energia solar tèrmica es pot aprofitar convertint-la en electricitat o utilitzant-la sense transformació prèvia.

L’energia fotovoltaica ha suposat un gran negoci per a molts inversors i avui en dia, algunes cases ja s’han dotat de plaques per no dependre de la xarxa elèctrica. L’avantatge de

l’energia fotovoltaica és que no necessita una gran instal·lació per una bona eficiència en la producció d’electricitat. Segons la taula el consum energia solar va ser l’any 2000 de 1 GWH.

5. Nomeneu al menys 2 problemes/realitats actuals que condicionen l’estat actual de l’energia a Europa.

El primer problema que destacaria seria el problema actual provocat per les centrals nuclears.

L’energia nuclear es va fer popular després de la crisi de la dècada de 1970 quan els preus del petroli (com el problema de preus que tenim avui en dia) es van quadruplicar.

La nuclear era l’alternativa més interessant al petroli: l’urani era abundant i no emetia carboni. Però als 1980 l’oposició a l’energia nuclear va créixer a causa de la pressió dels

ecologistes, dels interessos econòmics i de les preocupacions sobre la seguretat derivades de Txernóbil. Avui, Europa es troba dividida. L’energia nuclear subministra en

l’actualitat una tercera part de l’electricitat a Europa, però la seva distribució és desigual.

Fa poc temps es va publicar el Llibre Verd sobre energia a Europa, la Comissió Europea va manifestar que la política energètica europea necessita amb urgència ser més

eficient per respondre millor a les emergències greus sobre petroli i gas. El Llibre Verd demana més coordinació entre les nacions europees i una diversificació més gran

dels recursos cap a l’energia renovable.

A causa de la preocupació creixent entorn de l’energia nuclear arreu d’Europa, i la contínua dependència dels combustibles fòssils, la política energètica unificada a què fa

referència el Llibre Verd sembla que encara està molt lluny.

I això ens porta al segon problema la actual crisi econòmica produïda per la pujada del preu del petroli produït pels incidents que s’estan vivint al Orient Pròxim.

La globalització fa l’efecte “mariposa” sobre qualsevol estat del món. Tant es així que els incidents produïts a Líbia, Tunísia , Egipte , etc estan portant a una greu crisis tant

a nivell econòmic com a nivell de possible subministrament de recursos energètics com poden ser el petroli o el gas natural .

Aquest problema de la crisis energètic actual està fent que govern de diferents països prenguin mesures urgents per poder pal·liar una mica la actual crisis. S’està estudiant

com poder estalviar recursos i el govern (en aquest cas l’Espanyol) està intentant fer un estalvi energètic implantant normatives com poden ser les noves llums de led al enllumenat

de les cuitats, la rebaixa del límit de velocitat per les autopistes, etc.

Per saber-ne més

http://www.unesa.net/unesa/unesa/energia/ficha1_1.html

http://www.slideshare.net/algargos/la-energa-en-espaa?type=powerpoint

Exercici 2

LLegiu el text següent

EL FUTUR DEL SECTOR ENERGÈTIC A ESPANYA (article del V Foro de l'energia)

"En el Consejo de Europa de la semana pasada se habló del futuro del sector energético en España. Es ampliamente conocido, por su atracción mediática,que el sector se encuentra sometido a importantes cambios derivados del proceso de globalización de los mercados y de la aparición de estrategia competitivas, que si bien son habituales en otros mercados, no tienen precedentes en el mercado energético.

El cambio en el tradicional equilibrio entre mercados físicos y financieros, se acompaña de otros elementos que no siendo nuevos, cambian los mecanismos de ajuste y perspectivas diseñadas en la década de los noventa. Sólo recordar que la deflación de los precios de la energía durante esos años creó una ilusión de estabilidad que los hechos han venido a demostrar su falta de fundamentos, tanto en términos de análisis de los mercados, físico y financiero, de la conducta de las empresas, así como –y no deja de ser chocante– por la ignorancia que se hizo gala de los efectos que necesariamente se iban a producir, a una escala monumental, con la incorporación de las demandas de China e India.

Nos encontramos ante un nuevo escenario, en el que la volatilidad de los precios no es ya la única variable explicativa de los cambios que se están produciendo, como sí fue, en cambio, en otros momentos.

Los cambios en el marco regulatorio, a nivel español y europeo, así como los nuevos movimientos corporativos y la reaparición de incertidumbres en la garantía de suministro definen un nuevo escenario energético.

Un nuevo escenario energético marcado, como ya he apuntado, no sólo por la volatilidad de los precios del gas y del petróleo, y por una creciente demanda energética, que comporta un aumento de la dependencia importadora, sino también por una muy baja eficiencia energética y capacidad investigadora y por una cada vez más alarmante falta de coordinación en el ámbito de la energía a nivel europeo. Es por ello, que podemos afirmar sin ningún tipo de duda que Europa tiene un problema que no sabe como resolver, como afrontar los retos de esta nueva era de la energía.

Una serie de realidades constatan está afirmación tan rotunda:

1. Existe una urgente necesidad de inversiones: sólo en Europa, se precisarán en los próximos 20 años inversiones cercanas a un billón de euros para cubrir la demanda de energía prevista y sustituir la infraestructura obsoleta.

2. Nuestra dependencia respecto de las importaciones va en aumento: si no conseguimos otorgar una mayor competitividad a la energía autóctona, en los próximos 20 o 30 años un 70 % de las necesidades energéticas de la Unión se satisfarán mediante productos importados, frente al 50 % actual.

3. Las reservas están concentradas en unos pocos países. Hoy en día, aproximadamente la mitad del consumo de gas de la UE se satisface con gas procedente de sólo tres países: Rusia, Noruega y Argelia. En el caso de España, la situación es algo mejor. En los últimos años, la política energética de aprovisionamiento de gas, al no disponer de gaseoductos de la importancia que tienen otros países europeos continentales, ha obligado a construir plantas de Gas Natural Licuado (GNL), que afortunadamente aportan una mayor flexibilidad al sistema, así como una mayor diversidad en las fuentes de aprovisionamiento.

4. La demanda global de energía sigue creciendo. Se espera que, entre la fecha actual y el año 2030, la demanda mundial de energía y las emisiones de CO2 aumenten aproximadamente en un 60 %. El consumo mundial de petróleo ha aumentado un 20 % desde 1994, y se proyecta que la demanda mundial de petróleo se incrementará en un 1,6 % anual.

5. Los precios del petróleo y el gas están aumentando. En los dos últimos años, se han multiplicado prácticamente por dos en la UE, y los precios de la electricidad siguen una tendencia idéntica. Se trata de una situación difícil para los consumidores.

Habida cuenta de la creciente demanda global de combustibles fósiles, la saturación de las cadenas de abastecimiento y la creciente dependencia respecto de las importaciones, es más que probable que los precios del petróleo y el gas se mantengan elevados. Y frente a esta tendencia, sólo cabe mejorar nuestro mix tecnológico, la eficiencia energética, la innovación y apoyar la investigación y desarrollo. La necesidad de una actuación inmediata ante estenuevo escenario energético es reconocida por la propia Comisión Europea cuando aboga por una nueva Política Energética para Europa. Europa debe actuar ya, de forma coordinada, para generar una energía sostenible, segura y competitiva. Sin embargo, hasta el momento la UE no tiene una política energética común para hacer frente a esos retos. La política energética comunitaria no deja de ser una serie de medidas de diversa naturaleza en torno a la liberalización de los precios -que no entra en los temas cruciales- y al fomento de las energías renovables y de la eficiencia energética; discurso que no se puede describirse como un programa coherente de políticas interrelacionadas, y, menos, como una propuesta de un modelo energético alternativo. No obstante, es preciso disponer de una Política Energética Europea, y como ha sido reconocido en el reciente Consejo Europeo de Bruselas de la pasada semana, que al menos es un paso adelante aunque sólo sea una declaración de perfil generalista, ya que se ha puesto de manifiesto la dificultad para alcanzar acuerdos en temas que afectan a los intereses de los países.

En las conclusiones de la Presidencia se destaca la existencia de retos que ningún Estado miembro puede abordar en solitario, tales como el cambio climático o la explosión de la demanda energética, por poner unos ejemplos, son problemas globales, que requieren respuestas globales. En este sentido, el Consejo de Europa, a partir de las directrices presentadas por la Comisión el pasado 10 de enero no pretende dar una nueva orientación a la política energética de Europa, y ha presentado un plan de acción concreto con todo un conjunto de medidas interrelacionadas. El Consejo europeo se ha propuesto avanzar en ámbitos muy específicos como son la política energética y las energías renovables, aunque con objetivos de difícil cumplimiento y escondan el rechazo de Francia y Alemania del informe original de laComisión Europea.

Los objetivos de ahorrar el 20% del consumoenergético de la UE, alcanzar un porcentaje del 20% de energías renovables en el consumo total de energía de la UE en el 2020 y un mínimo de 10% de consumo, de biocombustibles –dentro del conjunto de los combustibles– son una muestra inequívoca de esta voluntad. En otros aspectos como pueden ser la creación de un verdadero mercado interior de la energía, laseparación efectiva de las redes de transporte en relación a las actividades liberalizadas, un plan sobre las interconexiones prioritarias en las redes eléctrica y del gas de los Estados miembros, para que la red europea sea una realidad o el análisis de la situación de la energía nuclear en Europa, los resultados del Consejo de Europa no han sido tan concluyentes y es importante subrayar el papel secundario dado a estas cuestiones, que son más áridas y difíciles de transmitir políticamente, pero que sin su consecución no existirá nunca, insisto nunca, un mercado único europeo.

Podemos preguntarnos porque es mucho más difícil llegar a acuerdos en materia energética que climática o medioambiental. La respuesta está en elp rocedimiento de toma de decisiones previsto enel propio Tratado CE. Todas las acciones que asume la UE para la realización de los objetivos fijados por el Tratado CE en materia de medio ambiente y recogidas en su artículo 174 - entre las que se incluyen acciones relativas a la conservación, la protección y la mejora de la calidad del medio ambiente; la protección de la salud de las personas; la utilización prudente y racional de los recursos naturales; o el fomento de medidas a escala internacional destinadas a hacer frente a los problemas regionales o mundiales del medio ambiente-, son adoptadas mediante el procedimiento de codecisión.

Esto es, un procedimiento que requiere de la mayoría cualificada de los miembros del Consejo. Paradójicamente, para la adopción de “medidas que afecten de forma significativa a la elección por un Estado miembro entre diferentes fuentes de energía y a la estructura general de su abastecimiento energético”, el propio Tratado exige la unanimidad, y esto si antes fue imposible, ahora, con 27 países, las dificultades para llegar a la unanimidad son prácticamente una barrera infranqueable.

El veto de un solo Estado miembro, en temas de tanta relevancia como el uso de los distintos tipos de energías bloquea cualquier avance. Esta es una cuestión sobre la que será necesario una ulterior reflexión, ya que en el actual estado del arte no parece posible consensuar una política energética a nivel europeo. A pesar de la trascendencia de esta cuestión, no es la única que afecta al futuro del sector energético en España. Existen otros problemas de índole interno que condicionan su futuro y que están asociados al marco regulatorio.

A lo largo de apenas 10 años, la Ley del Sector Eléctrico empieza a presentar síntomas de agotamiento. La aparición en los años 2005 y 2006 de elevados déficits tarifarios – es decir insuficiencia de los ingresos regulados a la hora de cubrir los costes de suministro- demuestran la inviabilidad del marco regulatorio actual. Permítanme destacar que las dos reformas regulatorias que inspiraron la Ley 54/97, la británica y la californiana, ya no están vigentes.

Pero no es el déficit de tarifa el único aspecto a justificativo de esta revisión del modelo regulatorio. La plena liberalización de los mercados acompañada de una desaparición total de las tarifas eléctricas y de gas, el fomento de la contratación a plazo como mecanismo de cobertura de riesgos, la consecución del Mercado Ibérico de la Electricidad (MIBEL) entre España y Portugal, el desarrollo de un verdadero modelo energético sostenible con el medio ambiente o el fomento de la innovación en nuevas tecnologías de generación con bajas emisiones de carbono son retos a los que es necesario dar respuesta.De forma similar a lo que sucede en el resto de Europa, en el caso de España será preciso desarrollar un nuevo marco normativo que permita compaginar de forma simultánea la diversificación en la combinación energética con la innovación, el progreso tecnológico del desarrollo sostenible.

Un nuevo modelo a fin de asegurar la competitividad,la mejora del grado de competencia en los mercados energéticos y el avance decidido en el proceso de liberalización del sector. En definitiva, unos nuevos parámetros regulatorios que llevan aparejada una mayor eficiencia, con ventajas de las que se beneficiarán tanto la propia empresa como los consumidores y los mercados. Pero para ello es necesario contar con la voluntad de los gobiernos y con la implicación y el compromiso del sector y de todos los consumidores. Este compromiso, constituye sin duda, una condición sine qua non, a la hora de proseguir avanzando hacia un modelo energético que nos permita prepararnos mejor para afrontar los retos del nuevo escenario energético."

Maria Teresa Costa Campi

http://www.cne.es/cne/doc/intervencion/pdta-vforo-energia-150307.pd

1. Escriu les idees més importants tretes de la lectura del text.

Una serie de realidades constatan está afirmación tan rotunda:

1. Existe una urgente necesidad de inversiones: sólo en Europa, se precisarán en los próximos 20 años inversiones cercanas a un billón de euros para cubrir la demanda de energía prevista y sustituir la

infraestructura obsoleta.

2. Nuestra dependencia respecto de las importaciones va en aumento: si no conseguimos otorgar una mayor competitividad a la energía autóctona, en los próximos 20 o 30 años un 70 % de las necesidades

energéticas de la Unión se satisfarán mediante productos importados, frente al 50 % actual.

3. Las reservas están concentradas en unos pocos países. Hoy en día, aproximadamente la mitad del consumo de gas de la UE se satisface con gas procedente de sólo tres países: Rusia, Noruega y Argelia.

En el caso de España, la situación es algo mejor. En los últimos años, la política energética de aprovisionamiento de gas, al no disponer de gaseoductos de la importancia que tienen otros países europeos continentales,

ha obligado a construir plantas de Gas Natural Licuado (GNL), que afortunadamente aportan una mayor flexibilidad al sistema, así como una mayor diversidad en las fuentes de aprovisionamiento.

4. La demanda global de energía sigue creciendo. Se espera que, entre la fecha actual y el año 2030, la demanda mundial de energía y las emisiones de CO2 aumenten aproximadamente en un 60 %. El consumo

mundial de petróleo ha aumentado un 20 % desde 1994, y se proyecta que la demanda mundial de petróleo se incrementará en un 1,6 % anual.

5. Los precios del petróleo y el gas están aumentando. En los dos últimos años, se han multiplicado prácticamente por dos en la UE, y los precios de la electricidad siguen una tendencia idéntica.

Se trata de una situación difícil para los consumidores.


Exercici 3.

Observeu aquest gràfics de barres i linial contesteu les qüestions següents.

Consum d'energia elèctrica 2005.En milers MW h

1. Descriviu la informació representada en el mapa.

Es tracta d'un mapa temàtic d'Espanya on es mostra el consum d'energia elèctrica per províncies. El consum es representa per esferes de diàmetre proporcional a la
quantitat de MWh consumits.
La font és l'IGN i les dades són de l'any 2005.
S'observa com el consum d'energia elèctrica és molt gran a Barcelona i a Madrid. Després destaquen els eixos mediterrani, de la vall de l'Ebre i la façana cantàbrica. Pel
contrari el consum es molt baix a les províncies de l'Espanya interior.

2. Definiu els termes "energia primària" i "combustible fòssil".

Energia primària: font d'energia o recurs energètic que es troba a la natura. Poden necessitar algun tipus de procés de transformació per poder ser utilitzats.
Combustible fòssil: És el nom que es dóna al carbó, el petroli i el gas natural. Són recursos energètics generats a partir de matèria orgànica dipositada fa milions d'anys
en dipòsits sedimentaris on es va descompondre i transformar en substàncies d'alt poder energètic.


3. a) Expliqueu la localització de les àrees amb un consum més gran d’energia elèctrica.

a) La localització geogràfica del consum d'energia reflecteix el nivell de benestar de la població, la intensitat de l'activitat econòmica i el tipus d'empreses i sectors que
predominen en cada territori. A mesura que la població augmenta i millora el seu nivell de vida, li permet tenir accés a major nombre de béns i serveis i augmenta el seu
consum elèctric.
També reflecteix la distribució d'activitats econòmiques, com la indústria, gran consumidora d'energia, i el turisme. En canv i, el consum disminueix en províncies poc
industrialitzades, amb població menys nombrosa i amb menor capacitat de consum.

b) Hi ha coincidència entre les àrees de més consum amb les àrees de més producció d’energia elèctrica? Justifiqueu la resposta

b) L'energia elèctrica es transporta des de les centrals productores (hidroelèctriques, tèrmiques, nuclears, parcs eòlics, etc.) fins els punts de consum. La interconnexió de
tota la xarxa elèctrica espanyola ha permès que el consum ja no depengui només del lloc on es produeix aquesta electricitat.
Per tant no hi ha una correlació absoluta entre les zones de més producció i les zones de més consum

4. Expliqueu quina és la situació d’Espanya pel que fa a la producció i el consum de recursos energètics. ¿És autosuficient o ha d’importar recursos?


El creixement econòmic espanyol produït a partir de la segona meitat del segle XX ha fet necessari un gran consum d'energia per a la indústria, la mecanització del camp, el
desenvolupament de les comunicacions i els serveis i les necessitats de les llars.
-Els recursos energètics produïts a l'estat són insuficients per suplir les necessitats d'energia que demanden les activitats econòmiques i el consum de les famílies.
-Espanya és un país dependent en matèria energètica. Ha d'importar bona part de l'energia que necessita.
-Gairebé la meitat del consum d'energia a Espanya prové del petroli. Com que Espanya es pobre en jaciments petrolífers ha d'importar de l'estranger aquest recurs.
-Altres fonts energètiques en les que Espanya és deficitària són el carbó i el gas natural, dels quals n'importa també grans quantitats.
-L'impuls a les noves fonts d'energia renovable (solar, eòlica, biomassa i geotèrmica), a més de ser ambientalment sostenible permeten per reduir la dependència energètica
de l'exterior.

Exercici 4

Observeu el mapa i contesteu a les questions

Principals Parcs eòlics a Espanya (2010)

Font: Adaptació feta a partir del mapa de Red Eléctrica Española, 2011.

1.Descriviu la informaicó representada en el mapa.

Es tracta díun mapa tem‡tic on es representa la localització dels parcs eòlics de la penÌnsula en el 2010.
La font. És un mapa de Red Elèctrica Espanyola disponible en línia.

El mapa mostra com els parcs eòlics es concentren a les zones on hi ha vents més forts i constants: Galicia, la Meseta nord, el sistema Ibèric,

les illes Canàries i punts de Catalunya, Almeria i Cadis.

2.Definiu els termes font energètica renovable i energia primaria
Font energètica renovable: és una energia que no disminueix ni pot arribar a esgotar-se amb el seu ús. El sol, el vent, la força de les marees i l'energia

interna de la Terra en són les principals.

energia primària: energia que no ha patit cap procés de transformació prèvia sinó que es pot utilitzar directament. Exemples: la solar, eòlica, nuclear, etc

3.Digueu:

a) Quines característiques han de complir les àrees d’implantació dels parcs eòlics?

Són àrees on hi ha d'haver vents constants i amb força suficient per moure les pales de l'aerogenerador.

b) Expliqueu la importància de l’energia eòlica en el conjunt de l’energia elèctrica produïda a Espanya.
El percentatge d'energia elèctrica produïda en els parcs eòlics respecte el total ha anat en augment els darrers anys: el 2005 estava al voltant del 7% i el 2010 ja assolia el 17%.
Es valorarà que l'estudiant doni una xifra aproximada, situada entre el 15-20%

4. Exposeu les característiques de l’energia eòlica que es produeix a Espanya, d’acord amb l’esquema següent:

a) Procés de transformació de l’energia eòlica en energia elèctrica.

La transformació es produeix a l'aerogenerador que transforma l'energia eÚlica que mou les pales en energia elèctrica.

b) Avantatges respecte d’altres tipus de fonts energètiques.

L'avantatge principal de l'energia eòlica és que és tracta d'una font d'energia renovable i neta.

c) Inconvenients parcs eòlics
Els inconvenients dels parcs eòlics estan relacionats amb els impactes visuals i paisatgÌstics que provoquen. També en el seu efecte sobre els ocells quan interfereixen amb
les rutes de desplaçament dels mateixos.

Darrera modificació: dijous, 15 de gener 2015, 12:33