Activitats i solucionari sobre economia-1
| ACTIVITATS I SOLUCIONARI |
1. Observeu el mapa espanyol de l'energia eòlica i el gràfic circular [4 punts]
| Mapa espanyol de l'energia eòlica | Estructura d'energia primaria per fonts d'energia |
 |
 |
Font: http://www.elcaptor.com/2012/09/analisis-produccion-energia-eolica-espana.html Font: CORES, ENAGAS, CNE, MINETUR, 2012
Any: 2009
1. Descriu el mapa d'Espanya de l'energia eòlica.
Es tracta d'un mapa temàtic. Recull la producció eòlica de les diferents comunitats autònomes .
La més alta Castella-LLeó, Castella-La manxa i Andalusia
La més baixa Balears, 3,65
Sense dades a Extremadura
Font : http://www.elcaptor.com/2012/09/analisis-produccion-energia-eolica-espana.html i any 20019
Opció del comentari final:
2. Observeu el gràfic sectorial, l’estructura d’energia primària en fonts energètiques, i compareu el consum d' energies no renovables i renovables.
En primer lloc trobem destacarem la font d’energia més consumida, el petroli on es mostra de color marró blanquinós amb un 43,9% de consum, la segona font d’energia més
consumida és el gas natural amb el color carn amb un 21,6%, en tercer lloc trobem l’energia nuclear de color gris amb un 12% de consum, seguidament amb molt poca
distancia trobem el carbó de color marró amb un 11,4% i amb un tant per cent idèntic trobem les energies renovables de color verd, aquesta mostra una petita llegenda
diferenciada en les diferents energies renovables utilitzades i observem que l’energia renovable més utilitzada és la Biomassa,biogàs i Rsu amb un 4,1%, seguida de l’energia
eòlica amb un 2,9% a continuació trobem dos energies amb un 1,5% les dues, la solar i la Hidráulica, per últim trobem la geotèrmica amb un 0,01%.
Si observem el gràfic sectorial descrit en l’exercici anterior podem adonar-nos que les energies més utilitzades són les energies no renovables, com per exemple el petroli amb
un 43,9%, el gas natural amb un 21,6%, l’energia nuclear amb un 12% i per últim trobem el carbó amb un 11,4%, es a dir, un 88% aprox. d’energia utilitzada és energia renovable
i només un 11,4% són energies renovables. La raó de que les energies renovables siguin menys utilitzades es per el cost elevat sobretot de les instal·lacions necessàries per a dur
a terme aquest tipus d’energia, entre altres raons com poden ser la contaminació visual i acústica, o bé la distribució irregular d’aquestes energies, ja que no a tot arreu reben el
mateix vent (en el cas de la eòlica) o el mateix sol (en el cas de la solar).
3. Definiu els termes següents "energia eòlica" i "energia primaria".
Energia eòlica: és l'energia originada i procedent el moviemnt de les mases d'aire és a dir el vent.
Energia primària: l’energia primària podem dir que es tracta de l’energia disponible en la natura abans de ser transformada, es a dir, la que
extraiem directament de la natura per una utilitat, un exemple serien els combustibles abans de passar per el procés de transformació.
En canvi l’energia final es aquella que ha estat transformada hem extret una energia primària la hem transformat i finalment s’ha convertit
en una energia final per a poder ser utilitzada, un exemple pot ser el gas natural.
4. Responeu a les qüestions següents relacionades amb el conreu de la vinya a Catalunya.
| Mapa | Paisatge |
 |
 |
Font: Institut Català de la vinya i el vi
a) Quines són les característiques del paisatge agrari de les zones on es conrea la vinya?
La vinya configura un paisatge dominat per la geometria que defineixen les formes i les mides de les parcel·les i l'ori entació de les rengleres de ceps.
Es tracta d'un paisatge essencialment obert i canviant, en contrast amb el paisatge tancat i perenne dels boscos mediterranis.
Un altre tret rellevant de la vinya és la seva fesomia canviant associada a les estacions, que és visualment perceptible en la variació
cromàtica estacional i en l'estat fenològic dels ceps. La fesomia de la vinya varia tam bé segons els tipus de varietats plantades
(blanques, negres, etc.), segons la forma de pl antació dels ceps (emparrats o en vas) i segons l'edat de la vinya. Finalment, la viny
a mostra fesomies diferents en funció del territori sobre el qual s'assenta.
El relleu constitueix un element destacat del paisatge de la vinya. La configuració territorial i les formes específiques que adopta
el relleu en un lloc o regió determinada contribueixen a la singularització del paisatge vitivinícola:
- vinya a la plana
- Vinya a la falda de les muntanyes
- Vinya a l'interior de les muntanya
El torrents i les rieres formen la xarxa natural de drenatge del territori.. Els torrents i les rieres esdevenen així corredors verds enmig de la plana vi-
tivinícola.
Els marges i les vores. El paisatge vitivinícola es caracteritza per l'existència de margesi de vores recoberts de vegetació com a elements lineals que defineixen els límits i les
fronteres entre les diverses parcel·les de vinya. Les funcions ecològiques dels marges i deles vores són rellevants en un monocultiucom la vinya i en un medi àrid:
regulen el drenatge de les aigües superficials, milloren el balanç hídric dels cultius i són un refugi per a la fauna i la biodiversitat.
La terra i el sòl constituei xen el suport que permet el creixement de la vinya i que proporciona una especificitat a la producció viní cola. Al Penedès la vinya es cultiva
a sòl nu, és a dir, excloent qualsevol tipus de cobertura vegetal que protegeixi la terra. Això significa que durant més de mig any el sòl de la vinya està exposat a l'acció
erosiva dels agents atmosfèrics. Una bona part dels esforços dels viticultors es dirigeixen al condicionament del sòl
El bosc. De lluny o de prop, el bosc acompanya sempre el paisatge de la vinya del Penedès. En el cas del territori planer de la depressió prelitoral el bosc constitueix el
fons escènic i el límit de la vinya. En el cas del territori muntanyós, el bosc envolta literalment la vinya. L'avanç o retrocés del front forestal és el resultat de la dinàmica
de plantació de la vinya i de la seva expansió o regressió.
Els elements construïts. Diverses construccions característiques formen part del paisatge de la vinya: les parets de pedra seca, les barraques
de vinya, els pous, etc. Totes elles estan estretament relacionades amb el treball pagès i amb la producció de raïm.
Les parets de pedra seca s'utilitzen principalment per al sosteniment de la terra que forma les terrasses en els indrets amb un cert pendent..
Les barraques de vinya són presents. Es tracta de petites construccions (2-4 m. de diàmetre, 2,5 m. d'altura) de pedra seca i de planta única
fetes per a allotjar una o poques persones
Els pous d'aigua coberts per una construcció de pedra seca són un altre element característic del paisatge de la vinya.
Els aljubs, protegits per construccions de pedra seca també formen part del paisatge de la vinya
Les masies són un altre element construït caract erístic del paisatge de la vinya. La seva presència i dispersió
pel territori assenyala l'alt grau d'humanització del mateix.
Els nuclis urbans i la xarxa de camins
El paisatge de la vinya és un paisatge habitat. Només la presència humana pròxima i la seva acció continuada pot garantir el manteniment
de les vinyes i el funcionament eficaç del cicle anual dels ceps. Els nuclis urbans han tingut com a tret característic el seu caràcter compacte
i, en general, una mida més aviat petita tres tipus principals de camins:
-els camins que uneixen els diversos nuclis de vinya entre si i aquests amb les poblacions més importants, que formen una xarxa bàsicament radial actualment
constituida per petites carreteres pavimentades.
- els camins que uneixen les masies amb el conjunt de vinyes de l'explotació, que formen una micro-xarxa constituïda percamins de terra que es repeteix al conjunt del territori
vitivinícola.
-els camins ramaders, que formen una xarxa generalment allunyada dels nuclis urbans ique transcorre preferentment resseguint els careners.
b) Quins productes s’obtenen del conreu de la vinya i com es comercialitzen?
Des de vins, caves, conyacs...etc.
c) Què és l’enoturisme?
l'enoturismo o turisme enológic és aquell tipus de turisme dedicat a potenciar i gestionar la riquesa vitivinícola d'un determinada zona. Es relaciona amb
el turisme gastronòmic., cultural. arquitectura, art...etc. i de salut i bellesa (vinoteràpia). Els turistes coneixen el celler mitjançant la adegustació de vinns
i la visita a cellers i vinyes.
d) Digueu, al menys, 2 tipus de varietats de raïms
Entre les varietats de raïm blanc trobem:
- Chardonnay: Aquesta varietat d'origen francès és la varietat més prestigiosa a tot el món, i té els grans petits, esfèrics i de pell groga i fina.S'adapta als diversos tipus de terreny i als climes sempre que no siguin molt humits.
- Chenin: Els seus gotims són de grandària mitjana i compactes. Els grans són de grandària mitjana i color daurat. Les seves característiques aromàtiques són afruitades.
- Garnatxa blanca: Varietat de vinya que produeix un raïm de color moradenc, molt delicat i de bon gust. Té gotims no molt grans i compactes.
- Macabeu: Varietat vigorosa amb grans grossos de color groc daurat i rodó. Recomanada per a l'elaboració de vins secs i vins base per a la producció de vins escumosos. És una varietat de raïm pròpia de Catalunya i Aragó, de raïm blanc, de gra mitjà, fort i molt bo, perfumat, agradable al paladar, melós, lleugerament afruitat, aromàtic amb acidesa mitjana, que envelleix bé en roure.
- Malvasia: És una varietat de cep blanca, encara que també n'existeix una subvarietat negra. El raïm de malvasia és menut i poc compacte. El gra és gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic.
- Moscatell: És una gran varietat amb moltes possibilitats; pot utilitzar-se per a vinificació, així com per a la producció de sucs i panses i com a raïm de taula. El moscatell de gra petit és una de les variants del moscatell. Adopta diferents noms arreu del món i es caracteritza pels seu subtil perfum de taronja.
- Parellada: La parellada és una varietat de raïm gran i compacte, de pell gruixuda i polpa verda grogosa, que dóna poca graduació però una gran qualitat aromàtica, principalment a les zones fredes. De raïm blanc i gra gros, emprat per elaborar cava i brandi. Fi i d'acidesa equilibrada.
- Picapoll blanc: La DO Pla de Bages ha fet del picapoll blanc l’exponent de la seva singularitat. És una varietat de raïm blanc (si bé també n'hi ha una varietat negra), cultivada principalment a Catalunya i Occitània. Poc compacte, de gra menut i esfèric i de pell molt tendra i prima, molt saborós.
- Sauvignon blanc: El sauvignon blanc és una varietat molt aromàtica que està estesa a tot el món, tot i que és d'origen francès. Té la polpa consistent i el gra és molt petit i compacte.
- Xarel·lo: A Alella és anomenat Pansa blanca. És una varietat pròpia del Penedès que produeix un vi estructurat i equilibrat, una mica àcid i de força cos. Produeix vins molt aptes per a la criança. emprat per al cupatge del cava juntament amb el macabeu i el parellada. Destacada en les DO Alella, DO Binissalem, DO Costers del Segre, DO Penedès i DO Tarragona, també es cultiva gairebé a tot Catalunya i a Mallorca. El vi, de tipus blanc, elaborat amb raïm xarel·lo és equilibrat, sedós i d'elevada acidesa, amb aromes fresques i afruitades.
- Cabernet sauvignon: Aquesta varietat, originària de Bordeus, té els grans petits i de color molt intens. La producció és regular i constant. Raïm negre, saborós, aromàtic i ric en tanins. El gotim és petit, de gra petit, esfèric, gust amarg. És d'origen francès (Bordeus) i està considerat com el millor raïm negre del món, és la varietat més completa i adequada per a l'elaboració de negres de criança i reserves. S'adapta a tots els terrenys i climes.
- Garnatxa negra: Localitzada principalment a les zones vitivinícoles del sud de Catalunya i també a l'Empordà, és una varietat vigorosa i de bona adaptació a diverses zones. També és molt extesa pel seu fàcil cultiu i bona producció. Precisa un clima mediterrani càlid. Aporta cos, fruitositat i carnositat als vins. Es considera originari d'Aragó. De gotims compactes i mitjans, grans negres i carnosos.
- Garnatxa tintorera: La garnatxa tintera, o alacant, és una varietat de cep negra que produeix un raïm menut i de gra mitjà, esfèric i color negre intens.
- Merlot: El cep de merlot és molt vigorós, es cultiva amb facilitat i prefereix podes mitjanes.Té gra menut i pell gruixuda, que dóna vins fins de color robí molt intens. És originari de Bordeus i fa poc que ha estat introduït a Catalunya. Dóna vins, de graduació mitjana, que envelleixen ràpidament sense perdre qualitat.
- Pinot noir: Una de les varietats internacionals més fines i elegants. Els raïms són petits i de color negre violaci.
- Samsó (Carinyena): Raïm de mida mitjana, forma cònica i compacta típic de les zones semiàrides de Catalunya i Aragó. Varietat tardana negra, conreada al Priorat, Empordà i Aragó. Raïm compacte i de gra esfèric. Serveix per produir vi de molt color i molt cos, adient per ser envellit.
- Sumoll: És una varietat negre autòctona del Penedès, de la que actualment en queden menys de 100 hectàrees plantades.
- Syrah: Varietat oriental, molt ben adaptada a la Mediterrània. És fàcil de cultivar, però difícil elaborar-ne vins de qualitat.
- Trepat: És una varietat autòctona de la Conca de Barberà que dóna vins de bona acidesa i graduació alcohòlica mitjana. Se n'obtenen uns vins rosats i uns vins base per a caves molt personals. Varietat autòctona de raïm negre, menut i atapeït, de gra gros i que dóna vins amb poca aroma.
- Ull de llebre: És una varietat típica de moltes regions de l'Estat espanyol. S'adapta a qualsevol sòl, però dóna la millor qualitat de most en les parcel·les ben assolellades. Varietat de raïm negre, cultivat a Catalunya i Mallorca. Allargat, compacte, de gra mitjà. Se n'obtenen vins de qualitat, equilibrats i amb cos, molt estables. L'aroma dels vins elaborats amb aquesta varietat recorda la grosella i les prunes.