MATERIALS AL LABERINT QUE HAS DE LLEGIR:

Sobre els gèneres dramàtics a Roma, especialment la comèdia i els autors Plaute i Terenci:

  • Laberint de Roma. Litterae > els gèneres literaris a Roma > el teatre llatí.

Sobre l'edifici del teatre romà:

MATERIALS COMPLEMENTARIS QUE HAS DE LLEGIR:

ELS GÈNERES DRAMÀTICS A ROMA:

Pel que fa a les representacions teatrals, les podem aplegar en dos grups:

1) Obres de teatre pròpiament dites.

a) Fabulae palliatae.

b) Fabulae togatae.

c) Fabulae cothurnatae (també anomenades Tragoediae).

d) Fabulae praetextae.

2) Representacions escèniques de caràcter menor:

a) Atellanae.

b) Mimi.

c) Pantomimi.



Obres de teatre pròpiament dites:

Es diferencien:

  • segons si es tracta de comèdies o tragèdies
  • segons si la seva temàtica i ambientació en grega o romana:

D'aquestes variants sorgeixen els següents quatre gèneres dramàtics

Fabulae palliatae

Comèdies de temàtica i ambientació grega (pallium)

Fabulae togatae

Comèdies de temàtica i ambientació romana (toga)

Fabulae cothurnatae  / Tragoediae

Tragèdies temàtica i ambientació grega (cothurnus)

Fabulae praetextae

Tragèdies temàtica i ambientació romana (toga praetexta)


Representacions de caràcter menor:

Atellanae (atel·lanes): farses amb improvització inspirades en temes populars. Jugaven amb malentesos. Representades per quatre personatges característics: Manducus, el geperut; Bucco, el golafre; Pappus, el bonàs; Maccus, el ximplet.

Mimi (mims): farses sense personatges fixos. Es representaven tant al carrer com a cases particulars o teatres, on es programaven durant els entreactes. Paròdies sobre la vida familiar que no defugien pas les obscenitats o la crueltat. Molt ben acollits pel públic.

Pantomimi (pantomims): gènere pròpiament llatí. Hi havia de tràgiques i còmiques (deriva de les parts cantades, cantica, de la tragèdia i de la comèdia). No eren parlades. Tres elements: cant, música i mímica (a càrrec, aquesta, d’un actor anomenat saltator).

LA COMÈDIA PALLIATA:

Diversos autors van escriure pal·liates: Livi Andrònic, Nevi, Plaute, Cecili Estaci i Terenci.


Les comèdies de Plaute i Terenci comenccen generalment amb dos elements que, sense ser originaris del text (són escrites per una mà diferent a a la de l'autor), ens aporten unes dades molt valuoses. Es tracta de:

  • les didascaliae, notícies en prosa sobre la data, autor, títol, detalls de la representació, etc., que són sempre a les obres de Terenci, però que falten a bona part de les de Plaute;
  • i els argumenta, resums en vers, que poden dur en acròstic el títol o tema de la comèdia.

Al text pròpiament dit pertany el prologus, peça important i en el qual normalment un personatge de l'obra feia un resum de l'argument d'aquesta. Cal recordar que al public romà (i el mateix passava amb el grec) interessava més el desenvolupament del tema que no el tema en si; això explica que no fos un problema per als espectadors que els expliquessin tot tipus de detalls respecte a la intriga.

Els autors de les fabullae palliatae van prendre com a model les obres de la comèdia nova àtica o atenesa (Menandre n'és el gran referent). Aquest tipus de comèdia tractava temes no tan atrevits i menys conflictius que els de la comèdia antiga atesesa (Aristòfanes).  En l'adaptació romana, el gènere rep l'adjectiu palliatae perquè els actors anaven vestits amb el pallium, una capa característica dels grecs.

Pel que fa als mètodes d'elaboració de les palliatae, ens trobem en dues maneres de procedir:

  • Els autors prenien una sola obra grega com a model. D'això se'n deia imitatio.
  • Ben sovint, però, un autor hi barrejava en una palliata elements de mis d'una comèdia grega original, o bé a partir d'una obra grega en feia una versió llatina afegint-hi llocs comuns propis del gènere. D'aquesta manera de construir les palliatae se'n deia contaminatio.

 

Darrera modificació: dimarts, 15 d’octubre 2019, 02:23