Cultura
- A la web Labyrinthus trobaràs els continguts de cultura que has d'estudiar en aquesta unitat (les ciutats d'Emerita Augusta i Ilerda).
Per accedir-hi, segueix les instruccions que ara et detallem:
EMERITA AVGVSTA:
1. Entra al web El laberint de Roma clicant sobre aquesta adreça:
http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm.
2. Al menú de la capçalera, clica sobre VRBS.
3. Tot seguit, al menú de l'esquerra, clica sobre Emèrita Augusta.
ILERDA:
Seguint la mateixa drecera (Laberint de Roma > VRBS), clica al menú de l'esquerra sobre Ilerda.
Més materials sobre Emerita Augusta:
- Text de la resposta orientativa a la pregunta sobre Emèrita Augusta a les PAU de 2013:
La ciutat de Mèrida fou fundada per l’emperador August l’any 25 aC, com un punt neuràlgic de comunicació; això és, exercia un millor control de la via que unia les terres del sud peninsular amb sortida al mar amb les zones del nord i el nord-oest i facilitava l’accés ràpid al Guadalquivir i, per tant, a la Mediterrània. Fou anomenada Colonia Augusta Emerita i va arribar a ser capital de la província de Lusitània. Va tenir l’estatut de colònia amb un clar primer component militar (el seu poblament inicial foren soldats veterans) i un caràcter propagandístic sobre el territori.
La ciutat, que ocupava una extensió d’unes 80 hectàrees, s’estructura dins d’un perímetre emmurallat amb torres semicirculars situades a intervals regulars; té quatre portes principals als extrems del cardo maximus i del decumanus maximus; els carrers presenten una quadrícula ortogonal –com tota ciutat de nova planta- sota la qual es va construir el clavegueram; comptava amb dos fòrums (el provincial i el municipal). En el fòrum provincial hi havia un temple dedicat al culte imperial (conegut popularment com a “Temple de Diana”). També va comptar amb els tres edificis d’espectacles propis d’una gran capital –el teatre i l’amfiteatre, construïts intramurs aprofitant els talussos del terreny per ubicar-hi les graderies- i el circ –situat fora muralles, a causa de la seva magnitud. Per assegurar el subministrament d’aigua a la ciutat es van construir tres aqüeductes i un embassament als encontorns.
Dins el clos emmurallat Mèrida conserva restes del teatre, de l’amfiteatre i d’un temple, de diverses cases senyorials, d’un arc d’accés al fòrum provincial (conegut popularment com a “Arc de Trajà”) i de les muralles; fora hi ha restes del circ, dels tres aqüeductes, de necròpolis i del pont sobre el riu Guadiana.
- plànol de la planta d'Emerita Augusta (spanishart.com):
- Imatges d'Emerita Augusta (Cervantes virtual).
Més materials sobre Ilerda:
- Text de la resposta orientativa a la pregunta sobre Ilerda formulada a les PAU de 2008:
La ciutat d’Ilerda (és dubtós si el nom es corresponen amb la Iltirda o Ilirda dels ibers ilergetes) està situada sobre un petit promontori que dominava, i domina encara, el riu Sicoris (Segre) amb el recolzament del turó de Gardeny. No està clar si correspon a una antiga població ibèrica o és una creació romana ex nouo. Fou un municipium d’època augustea. En qualsevol cas, la seva funció era garantir i dominar el pas del riu a través del pont i assegurar les vies de penetració cap a l’interior, en especial cap a Caesar Augusta i Osca.
Entre les gestes històriques podem esmentar la lluita d'Indíbil i Mandoni contra Gneu Escipió, a finals del segle III aC, que acabà amb la mort dels dos caps indígenes; en la guerra sertoriana (s.I aC) la ciutat es posà del costat de Sertori en front de Pompeu; i, finalment, en la guerra civil entre Cèsar i Pompeu (s. I aC), fou el primer lloc on els pompeians comandats per Afrani i Petreu es feren forts per barrar-li el pas a Cèsar, cosa que provocà l'enfrontament conegut com a la Campanya de Lleida, del Segre o de Les Garrigues, i que acabà amb la rendició de les tropes pompeianes després del seu intent frustrat de creuar l’Ebre i passar a la Celtibèria.
L'ocupació continuada del territori i la política de rasa practicada pels musulmans en el seu moment ha fet difícil la troballa de restes arqueològiques; darrerament s’han identificat restes de muralla a la Suda, unes termes al carrer de Remolins, una necròpolis a la zona de l’estació i algunes domus en diversos indrets de la ciutat.