Activitats i solucionaris

EXERCICIS Repasseu i recordeu que es valorarà positivament –a més dels continguts conceptuals- l’ordre en l’exposició, la precisió i el llenguatge emprat, i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que els alumnes aportin, més que no pas allò que deixin de dir. També valorarà positivament la utilització de la terminologia geogràfica i la claredat en l’exposició.

Exercici 1

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

Grans unitats de relleu de Catalunya

Font: Adaptat de: “Atles Nacional de Catalunya”. Institut Cartogràfic de Catalunya, 2009. [http://www.atlesnacional.cat/icc/atles-nacional/relleugeologia/]

1.Descriviu la informació representada en el mapa.

- Tipus d’informació

- Font

- Any

- Explicació del què es veu. Cal escriure sobre l’ imatge , assenyala límits, unitats de relleu, colors.

 

2. Definiu els conceptes altiplà i conca d’erosió

Altiplà : es pot al·ludir a la plana més alta entre muntanyes.

Conca d’erosió: defineix conca i erosió. Espai físic més baix i erosionat per agents.

 

3. Explica l’origen geomorfològic de la Depressió Central. Escriu el nom de tres altiplans i/o planes que en formin part.

Parlar de l’ orogènia alpina. Pirineus, llac intern  i Ebre. Espai intern més baix  que s’anirà omplint amb materials i que es qurdarà  obert per l’ Ebre. 
La Plana de Vic, el Pla del Bages, la Conca d'Òdena, la Conca de Barberà, la Conca de Gandesa i el Pla de Lleida són les més importants.  

 

4. Exposa resumidament les característiques del paisatge de la Depressió Central d’acord amb l’esquema següent:

a)Trets principals del relleu de la Depressió Central.

 Des d'un punt de vista físic, és una successió d'altiplans d'entre els 800 i 1.000 metres que van perdent alçada (fins els 100 metres) cap a l'oest fins arribar a la Depressió de l'Ebre. Limitant aquestes alçades, s'estenen conques d'erosió que han anat excavant els rius (El Pla del Bages o la Conca de Barberà).

b) Tipus de clima, vegetació i classes de conreu que hi predominen.

   Clima_ mediterrani continental

   Vegetació_ alzinars, garrigues

   Conreus_ trilogia mediterrània

c)  Nomena les províncies que travessa la línia, els sistemes muntanyosos i els rius.

  Iniciar a Lleida i fins a Cadis. 

 Sistema Ibèric, Sierra Morena (Bétiques)

 Ebre, Tajo, Guadiana i Gualdaquivir

 

Exercici 2

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

El reciclatge dels metalls que consumeixen més energia (alumini, acer i coure), podria reduir anualment el consum d’energia per a l’obtenció de metalls fins en un 70 %. Això és així perquè cal molta menys energia per a reciclar materials de rebuig que no pas per a extreure, processar i refinar metalls a partir de la mena present a les mines.

Es necessita un 95 % menys d’energia per a produir alumini a partir de material reciclat que per a treure’l de la mena de bauxita, per exemple. El reciclatge del coure comporta entre cinc i set vegades menys energia que el processament de la mena de què prové; l’acer reciclat consumeix també entre 2 i 3,5 vegades menys energia.

[…] L’ús veritablement sostenible dels recursos exigiria la utilització d’un volum global de minerals més reduït i maximitzar la quantitat de servei obtingut per cada quilogram de material. Per a això, no n’hi hauria prou de trobar el sistema de fer circu­lar de nou els materials en l’economia mundial. Per als urbanistes, significaria dissenyar les ciutats i els sistemes de transport de manera que estiguessin menys escampats i no consumissin tants materials com avui. Per als consumidors, la utilització de menys materials hauria de comportar un canvi en els hàbits de consum.

P. SAMPAT. «Fugim de la dependència de la mineria». A: L’estat del món 2003. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 2003, p. 138

1.      Resumiu les idees principals del text.

Cal esmentar les següents idees principals:

El reciclat dels metalls estalvia un 70% d’energia en comparació amb l’extracció minera.
El consum d’energia que comporta l’extracció i la manipulació del mineral és tan elevat que cal que es recicli el que està en circulació. A banda d’això, cal canviar les pautes seguides per  l’ urbanisme i la mobilitat per fer del consum dels minerals un consum sostenible.

2.      Definiu el terme recurs renovable. Els minerals són recursos renovables? Justifiqueu la resposta. Esmenteu tres exemples de recursos naturals renovables i exposeu, per a cadascun, alguns dels seus usos.

La definició de recurs renovable podria ser similar a la següent: Un recurs renovable és aquell que a causa de les seves característiques no s’exhaureix: l’energia solar, el vent, l’onatge, per exemple, o es regenera amb unes taxes de renovació condicionades pel funcionament dels sistemes naturals dels quals depèn: la biomassa del boscos, l’aigua dolça, les poblacions d’espècies silvestres, etc. Cal assenyalar que una sobreexplotació d’un recurs renovable pot causar la seva disminució o desaparició.

Els minerals no són recursos renovables ja que són finits i la seva extracció disminueix les reserves existents. Es poden utilitzar fins que s’esgoten o el cost d’extracció és massa gran per poder obtenir-ne un rendibilitat econòmica.

La resposta a la qüestió d’escollir tres recursos renovables i exposar els seus usos és oberta ja que l’alumnat pot escollir entre una gran diversitat de recursos renovables com, per exemple: la fusta, la biomassa, l’energia solar, l’energia eòlica, la hidràulica, l’aigua dolça, etc. El corrector haurà d’avaluar que el recurs renovable realment ho sigui i que la utilitat esmentada per l’alumne sigui també pertinent.

3. Expliqueu en què consisteix el desenvolupament sostenible, d’acord amb l’esquema següent:

 a) Digueu tres tipus de crisis ambientals o ecològiques causades per la transforma­ció humana del medi ambient.

 Cal  citar tres crisis ambientals d’ entre les següents: l’escalfament global de l’atmosfera; la disminució de la capa d’ozó; la contaminació de l’aire: pluja àcida, smog; la contaminació dels oceans; l’augment de les àrees afectades per la  desertització; la pèrdua de biodiversitat associada a la desforestació dels boscos humits tropicals; l’acumulació de residus; l’escassetat d’aigua potable.

b) Escolliu una crisi ambiental i expliqueu les causes que l’han originada i les con­seqüències que ha tingut sobre el medi ambient.

 La resposta de l’alumnat a aquest apartat és oberta. El corrector haurà de valorar que la crisi ambiental escollida per l’alumne pertanyi a una de les citades en el paràgraf anterior i que les causes i conseqüències descrites per l’alumne realment   són pertinents. Igualment valorarà la coherència en el redactat i la utilització de la terminologia apropiada.

 c) Definiu el concepte de sostenibilitat. Esmenteu una cimera internacional on s’hagin establert acords en favor de la sostenibilitat.

 La definició sobre sostenibilitat podria recollir els aspectes següents: model de desenvolupament que satisfà les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures. Es valorarà que facis referència  als informes, on  s’esmenta el desenvolupament sostenible .

Pel que fa a esmentar una cimera o tractat internacional on s’hagin adoptat acords en favor de la sostenibilitat l’alumne podria citar entre d’altres:

- el protocol de Mont-real (1987) sobre la reducció de l’emissió de gasos que provoquen la disminució de la capa d’ozó;

- la Conferència de Rio (1992) on es va signar la Carta de la Terra; la conferència de Kyoto (1997) sobre la limitació de les emissions de CO2;

- la conferència de Buenos Aires (1998) sobre el canvi climàtic; etc.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

c)

(0,5 punts)

A tots els exercicis i opcions les puntuacions parcials de totes les preguntes són orientatives. El corrector o correctora valorarà positivament –a més dels continguts conceptuals- l’ordre en l’exposició, la precisió i el llenguatge emprat, i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que els alumnes aportin, més que no pas allò que deixin de dir. També valorarà positivament la utilització de la terminologia geogràfica i la claredat en l’exposició.