Les narracions de Salvador Espriu-1.  Unitat 4

1. Sobre Letícia. Un conte de Poe sense por

Com en d'altres peces d'aquest recull de relats d'Espriu, Letízia és una novel·la curta o nouvelle. És a dir que té tots els elements d'una novel·la (per l'amplitud temporal, pels personatges, per la força de l'acció), però sense desenvolupar. S'explica de manera sintètica. A diferència de Tereseta-que.baixava-les-escales, Letízia té l'atmosfera d'un conte gòtic marcat per la tenebra i el somni o malson. I la mort. La mort és l'element central en la majoria de relats de Poe, sobretot de dones joves i belles de qui el personatge-narrador està enamorat. Exerceix una atracció que l'impulsa a voler mantenir-les amb vida més enllà de la mort i això crea escenes d'ultratomba, d'angoixa i de reanimacions, de personatges que tornen a la vida a través d'altres persones, en esperit. Aquests elements són a la base de Letízia d'Espriu. També la presència -imaginada o real- de gats. Un dels contes més paorosos de Poe és El barril de Amontillado, (Amontillado és un tipus de vi) entre d'altres en què els gats tenen un paper fonamental.

En conseqüència, cal remarcar la relació que aquest relat manté amb les atmosferes dels contes de por de Poe, d'aquí el títol. Cal saber que Edgar A. Poe és el gran contista nord-americà, traduït per Baudelaire al francès, que es posa molt de moda des de principis de segle XX. La sensació de malson, de realitat evanescent és utilitzat per Espriu per crear la confusió entre la morta, Letízia, i la seva cosina i nova amiga del personatge-narrador: Carlota. La semblança entre les dues noies provoca la confusió.

Us transcric un resum i comentari realitzat per una companya vostra de l'aula:

"Espriu va escriure diverses "nouvelles" (relats curts, a cavall entre el conte i la novel·la), entre elles Fedra i la que ara ens ocupa, Letizia. 

Aquesta obra, d'un to marcadament gòtic, comença a l'enterrament de Letizia. Assisteixen a l'enterrament el narrador -el company de Letízia-, uns quants amics, i Carola, la cosina de Letizia, que s'assembla moltíssim a Letizia. Un cop acabat l'enterrament, recorren el Raval amb carros de cavalls. Plou i fa una tempesta forta, mentre els cotxes de cavalls recorren carrers de llambordes, que donen a tota l'escena un to fosc i trist. Per la pluja, un dels cavalls cau i tots es mullen mentre el posen dempeus i prossegueixen. Van tots fins a casa on la Letizia vivia, amb el narrador, la seva filla (d'una relació anterior) i una criada. S'ajunten els habitants de la casa, els assistents a l'enterrament, unes senyores que han vingut a presentar el condol i Carola. Sopen tots junts, juguen a cartes, canten i després tothom va marxant, fins que queden sols Carola i el narrador, cada vegada més confús per la semblança entre Carola i Letizia, fins que acaba ficant-se al llit amb la que, per a ell, és Letizia reencarnada. A més a més, ningú no coneixia Carola. 

La comparació amb Edgar Allan Poe es fa patent a tot el text: d'una banda, per l'atmosfera del conte: fosca, plujosa, trista, lúgubre. D'altra, pel tema en si, l'enterrament. El narrador es refereix contínuament a què busca gats diabòlics en totes les escenes, cosa que fa recordar el poema d'Edgar Allan Poe sobre un corb, i també perquè fa servir un recurs molt típic d'en Poe, anar repetint "versos lúgubres" (en aquest cas, frases) dient el mateix, de maneres diferents, com quan repeteix de diverses maneres conceptes com "blanca, morta, dins el taüt, sota la terra...""


2. Els dos aspectes centrals a comentar del relat Mariàngela l'herbolària 

En aquest conte, hi són fonamentals els aspectes autobiogràfics, de l'Espriu adolescent quan vivia a Barcelona; és a dir, abans de la Guerra Civil; i el contrast entre els dos moments històrics descrits; entre la vida d'abans de la guerra civil (alegre i de felicitat)  i la de després: l'atmosfera asfixiant, fosca i trista, de la dictadura franquista. És un flash-back.

La decadència i mort de l'herbolària és una manera d'exposar la decadència i mort del món d'ideals de la República; que corresponen als anys de formació d'Espriu. recordeu que va dir que Salom, el seu alter ego, havia mort el 1939.

La creació d'un univers literari únic s'obté, en aquesta ocasió, amb la reaparició de personatges d'altres contes. En aquest cas, de Letízia.

Aquests aspectes els teniu comentats en el material de l'aula.


Darrera modificació: dissabte, 18 d’abril 2020, 10:58