L'ordre mundial (el món actual)

1. Introducció

L'estructura de poder en el Sistema-Món a la caiguda del Mur de Berlín.

L'enfonsament de la majoria dels estats que havien abraçat el Socialisme com a model politicoeconòmic, va desencadenar una etapa d'eufòria i autocomplaença en el Sistema Capitalista que va enfortir la ideologia representada pel neoliberalisme.

La difícil gestió de la reestructuració politicoeconòmica dels antics països socialistes i la seva integració en el Sistema Món han seguit camins molt diferenciats, excepcionalment pacífics (cas de Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia i les Repúbliques Bàltiques) i més freqüentment violents, en els quals els nacionalismes han tingut (o segueixen tenint) un paper protagonista.

Aquest seria el cas de l'extinta Iugoslàvia i gran part de l'URSS, d'on ha nascut un elevat nombre de nous estats, sorgits a partir de la capacitat dels nacionalismes per aglutinar la població quan fracassa el projecte social i polític de l'estat i augmenta l'empobriment d'amplis sectors de la població.

L'evolució menys traumàtica apareix representada en els actuals integrants de la Unió Europea. Tot i les significatives diferències, un denominador comú entre ells, seria la recuperació de l'Estat de Dret i del Benestar.

Més difícil està sent la transició en un altre grup de països (els altres integrants de la Unió Soviètica o de Iugoslàvia) en els que les deficiències institucionals segueixen sent importants. La seva incorporació al Sistema Mundial s'està produint en qualitat de països subdesenvolupats, en els quals els ciutadans no tenen les mínimes llibertats i la pobresa afecta importants grups de la població. Això passa, per exemple, en les repúbliques caucàsiques o en les riberenques del Mar Caspi, on convergeixen règims polítics autoritaris, riquesa del territori i pobresa de la població.

Davant el desmembrament de l'ordre Geopolític Mundial de la Guerra Freda, els EUA destaquen com a única superpotència el que la porta a autodenominar-se com a artífex exclusiu d'un nou ordre Geopolític de caràcter unipolar més d'acord amb la realitat del moment i que millor respongui als objectius estratègics nord-americans. Per a aquest objectiu no es requereix col·laboració de altres estats o de les Institucions Internacionals.

Les modificacions en el Sistema Mundial, força intenses als EUA, afecten també als estats de la Perifèria.

La intensitat dels canvis es fa especialment perceptible a Àsia que es consolida com el continent amb major dinamisme econòmic i millores més significatives en el nivell de vida de la població.

Al grup ja tradicional dels que anteriorment es deien "nous països industrials" s'incorpora a la dècada dels anys 90 Índia i sobretot la Xina, després d'un període de fort creixement econòmic prolongat de més de 10 anys. El seu fort ascens econòmic suposa el ressorgir d'un nou centre de poder.

Durant aquests anys de final del segle XX i des d'una vessant política, es produeix l'avanç dels processos electorals en gran nombre d'estats tant d'Àsia, com d'Amèrica Llatina o Àfrica. A principis del segle XXI, 119 països tenien governs emanats de les urnes, el que no vol dir que siguin països democràtics, ja que per a això requeririen d'institucions eficients i un Estat de Dret real i efectiu per als seus ciutadans, capaç de respectar els seus drets bàsics i defensar les seves llibertats civils.

Perspectives dels Estat Units.

En aquest context internacional marcat per nous esdeveniments, els Estats Units intenten liderar en solitari la transició cap a un nou ordre Geopolític més operatiu per a la conjuntura actual de principis del segle XXI.

a) Actualment Estats Units es segueix mantenint com a primera potència mundial en volum de PIB, si bé se li segueixen acostant altres potències, especialment la Xina.

b) L'articulació de les relacions de poder en el nou context geopolític mundial (inclosos els territoris del bloc soviètic) porta a EUA a enfortir el seu poder militar..que concreta en actuacions amb en les guerres de l'Afganistan i l'Iraq (actualment regions especialment conflictiva, on (lluny de resoldre) s'estan incrementant els problemes. L'actuació d'enderrocar al govern talibà i es va justificar en legítima defensa després de l'atemptat de l'11 de setembre.

c) Socialment. A nivell intern són molt significatives les deficiències nord-americans del seu Estat Social de Dret. La major vulnerabilitat de la societat nord-americana es pot percebre també en les acusades diferències internes en variables tan fonamentals com l'esperança de vida, la mortalitat infantil o la capacitat per fer front als desastres naturals.

d) Políticament. Les llacunes a l'Estat Social de Dret transcendeixen al model democràtic estadounidenc.

El descontentament es manifesta també en el propi allunyament de la ciutadania de les urnes, amb uns nivells de participació de només aproximadament el 50% de la població. Una de les causes de la marginació política d'un important sector de la població pot ser conseqüència de la decisió individual de mantenir-se fora d'un model polític-social un tant excloent, que atén poc als interessos de la població de menys recursos.

Transformacions en la Perifèria del Sistema Mundial.

La realitat geopolítica actual es configura a partir d'uns 200 estats, teòricament independents, encara que realment subordinats a les decisions preses en els fòrums politicoeconòmics exteriors.

Llatinoamèrica.

La situació està canviant a principis del segle XXI, coincidint factors externs (decadència de l'ordre Geopolític vigent) i interns (arribada al poder de partits polítics més o menys escorats a l'esquerra, com està passant al Brasil, Veneçuela, Equador, Bolívia, Perú, Xile i Nicaragua). En aquest context, la posició de Brasil està centrada especialment en la seva posició de potència regional, l'organització del Grup dels 20 a l'OMC o la celebració de reunions internacionals com la Cimera d'Amèrica del Sud i dels Països Àrabs (Brasília, 2005).

Xina.

La trajectòria espectacular de la Xina des de 1978 li està permetent escalar esglaons de lideratge internacional a una velocitat superior a la que el seu rival nord-americà volgués. La política de reformes institucionals, l'establiment de xarxes d'influència a escala global i el continuat creixement econòmic han fet que el país s'hagi convertit en una de les primeres potències mundials. Tot i els notables avenços de la Xina a diferents camps, encara es mantenen a nivell intern alguns problemes estructurals molt greus com les deficiències del règim polític de partit únic, la manca de llibertats i de drets dels seus ciutadans, la dificultat d'accés de gran part de la població a serveis de salut i habitatge i les enormes desigualtats de renda entre classes socials i territoris.


Globalització

Per visualitzar i analitzar situacions concretes a Àfrica, Amèrica i Àsia.

Àfrica

1. Anualment, els països del continent africà veuen com es genera més de 40.000 milions d'euros. Però també assisteixen a com marxen fora.

     Molt d'ells provenen d'activitats il·lícites dificultant encara més l'estabilització econòmica de la regió

2. Des d'inicis de segle, el continent africà ha estat el lloc en el que més ha augmentat la despesa en armaments.

3. Els estats del nord de Nigèria, musulmans, tenen permesa l'aplicació de la Xaria, la Llei Islàmica i el sud és cristià.

   Aquest factor és una de les grans ruptures que guien la vida del país, juntament amb el sorgiment de Boko Haram

Àsia

1. Índia superant  a Xina en el lideratge del creixement econòmic global en 2016.

  Aconseguirà així, Índia, fer front a les fites demogràfiques i de desigualtat

2. Molts monuments de gran importància artística així com jaciments mil·lenaris ha estat destruïts  per la guerra a Síria.

   Alguns d'ells com a conseqüència dels combats i els bombardejos; 

   d'altres com les ruïnes de Palmira , dinamitades  per l'Estat islàmic.

Font: Unesco

3. Amèrica

Migració. Frontera i IDH

Observeu una de les possibles causes de migració. L' Índex de desenvolupament humà és molt desigual entre els dos costats de la línia de frontera

4. Efectes globals.

4.1 Reactors Nuclears al món (436 reactors )

4.2. Creixement de la població mundial

5. Amenaces globals

 Segons l'estudi internacional que va fer el Pew Research Center.

 Els participants van manifestar que la seva primera  preocupació és el canvi climàtic seguida per la inestabilitat econòmica i per últim  la violència  de l'Estat Islàmic.

6. Sancions o embargaments per part de la Unió Europea a països per diferents incompliments.

Resum
"La dissolució de la URSS i del bloc comunista va suposar la fi del món bipolar i l'inici una nova etapa.

S'estén el sistema polític de la democràcia parlamentària i l'econòmic del capitalisme (més o menys intervencionista).

La característica geopolítica principal és l'hegemonia internacional d'Estats Units en solitari i el progressiu augment de la influència de la Xina.

Rússia va quedar relegada a un tercer lloc, i si, en un principi, va veure reduïda  la seva influència internacional actualment  aquest tendència va canviant.
EUA mantindrà un altíssim despesa militar per mantenir la seva hegemonia mundial.

Sense cap competència realitzarà una sèrie d'intervencions militars directes o indirectes per defensar els seus interessos.

Aquestes intervencions busquen dos tipus d'objectius principals:
De tipus econòmic: afavorir a la indústria del petroli i a les multinacionals que fan negoci amb la reconstrucció dels països envaïts.   

De tipus polític: reduir el nombre d'aliats de Rússia. Estenent l'OTAN per Europa de l'Est i enderrocant governs aliats de Rússia al Pròxim Orient.   

A nivell econòmic el capitalisme sofrirà modificacions.

En desaparèixer la por de les oligarquies a l'alternativa comunista, es considera innecessari mantenir l'Estat del Benestar.

Es redueix el pes de l'Estat en l'economia i augmenta la importància dels inversors/especuladors, als quals se'ls concedeix llibertat per moure les seves capitals pel món.

A la ideologia econòmica que defensa aquests canvis es diu neoliberalisme i a aquesta nova etapa del capitalisme es diu globalització neoliberal.

Els desastrosos efectes socials d'aquesta nova etapa van provocar l'aparició d'una nova ideologia, el moviment "altermundialisme (manifestacions i mobilitzacions en contra de la imposició de polítiques econòmiques neoliberals)"  que que respecti els drets humans, laborals i socials.

A nivell tecnològic els avanços seran espectaculars. Les noves tecnologies (ordinador, Internet, mòbils) ens proporcionaran una comunicació immediata i una immensa capacitat d'informació. A això es diu la globalització tecnològica.

Hi ha canvis en les ideologies predominants. El comunisme queda desprestigiat, en canvi altres ideologies guanyen força: el nacionalisme (més o menys ètnic), el fonamentalisme islàmic.

Aquestes nous moviments ideològics són font de diversos tipus de conflictes:

- Nacionalisme: els directament derivats de la caiguda del bloc comunista: guerres de Iugoslàvia (com la de Bòsnia) i guerres en el Caucas (com la de Txetxènia).

- Fonamentalisme islàmic: terrorisme nacionalista i fonamentalista Al-Qaeda (11S del 2001 Torres Bessones, 11M del 2004 Madrid) i ISIS (Guerres de l'Iraq i Síria) guerrilles islàmiques en molts països africans i asiàtics.

- "Altermundialisme":

Aparició de moviments polítics alternatius al neoliberalisme a Llatinoamèrica i en el sud d'Europa."

Darrera modificació: divendres, 9 de juny 2017, 10:41