L5AP2_Activitats i solucionaris. Entreguerres

Activitats del període

1. Observeu el quadre i el cartell, i a continuació, responeu les qüestions.

Eleccions al Reichstag

	Partits	20-5-1928 Escons	14-11-1930 Escons	31-7-1932 scons	6-11-1932 Escons
	Partit Comunista	54	77	89	100
	Partit Socialdemòcrata	153	143	133	121
	Centre Catòlic	62	68	75	70
	Partit Nacionalsocialista	12	107	230	196

a) Descriviu la informació que proporciona el quadre i observeu el cartell.

En les eleccions al Parlament alemany els partits que van augmentant  constantment el nombre de vots són el Partit Comunista (quasi doblega els

escons entre el 1928-1932) i el Partit Nazi, aquest últim en una proporció molt més alta (16 vegades més), fins a convertir-se al 1932 en la principal força

política amb 196 diputats mentre el PC aconsegueix gaire bé la meitat (100). El Partit Socialista i el Centre Catòlic (primera i segona forces al 1928)

perden vots però no en la mateixa proporció que els altres guanyen.

b) Expliqueu en un esquema les causes econòmiques i socials que van fer possible l'evolució del vot.

Les causes de la pujada de l'extrema dreta i l'extrema esquerra es deuen a la crisi econòmica de 1929 que va comportar l'atur i l'empobriment de

les classes mitges i dels assalariats i el descontentament d'empresaris. Aquestes forces insatisfetes per aquesta situació van optar per una radicalització

ideològica per solucionar els seus problemes i mentre un sector dels obrers donava més suport al P.Comunista (la revolució social), altres obrers,

juntament amb pagesos, la petita burgesia i un sector de l'empresariat votava al partit feixista.

c) Creieu que actualment es podria repetir el resultat de l'any 33?. Raoneu la resposta utilitzant arguments històrics i no únicament opinions personals.

Resposta molt oberta, però es podria argumentar que encara que actualment hi ha una crisi econòmica molt greu les circumstàncies no són les mateixes:

L'empobriment que van patir les classes mitjanes i el proletariat van ser molt més dur llavors perquè no hi havia la cobertura social d'ara generalitzada

(subsidi d'atur, de vellesa, de malaltia) per la qual cosa la radicalització ideològica, és a dir, la recerca de canvis radicals  per solucionar la situació, no

es dóna a l'actualitat entre la majoria de la població. Els partits feixistes poden guanyar adeptes però no són una força política important.

El moviment o la mobilització obrera era molt més gran al 1930, amb un partit que estava disposat a dirigir-la cap a la revolució. Actualment a Europa no hi ha,

pràcticament, partits revolucionaris.

El prestigi de la revolució soviètica donava una força moral i una alternativa real al capitalisme.

La por de l'empresariat a la revolució social de l'inici dels anys trenta no existeix actualment i, per tant, no es necessari per a la classe dominant sacrificar

la democràcia per una dictadura feixista.

2. Repasseu el quadre i recordeu les característiques.

Característiques de l'Estat	Liberal	Feixista	Comunista
Economia	capitalista	capitalista	socialista
Societat	classista	classista (aspectes d'estamental)	igualitària (aspectes classistes)
Sistema polític-	- democràcia liberal - sufragi universal - divisió de poders - pluripartidista - llibertats polítiques - drets civils	- dictadura feixista - concentració de poders - partit únic - drets civils limitats	- democràcia socialista (segons els soviètics) o dictadura  comunista (segons els liberals) - sufragi universal - concentració de poders - partit únic - llibertats polítiques limitades - drets civils limitats

3. Llegiu els punts següents del Programa nacionalsocialista. Munic, 24 de febrer de 1920.

1. Exigim la unió de tots els alemanys per constituir una Gran Alemanya fonamentada en el dret a la independència que gaudeixen les nacions. 2. Exigim per al poble alemany la igualtat de drets en els seus tractats amb les altres nacions i l'abolició dels tractats de Versalles i de Sant-Germain. 3. Exigim espai i territori per a l'alimentació del nostre poble i per l'establiment del nostre excés de població. 4. Ningú, llevat dels membres de la nació, podrà ser ciutadà de l'Estat. Ningú, llevat d'aquells que per les venes circula sang alemanya, sigui quin sigui el seu credo religiós, podrà ser membre de la nació. Per tant, cap jueu serà membre de la nació (...). 6. El dret al sufragi per la formació del govern de l'Estat i per la sanció de les lleis serà exercit únicament pels ciutadans de l'Estat (...). 11. Es abolirà tot ingrés no aconseguit per mitjà de la feina, així com la servitud imposada per l'interès. 12. Davant els enormes sacrificis de vides i propietats que exigeix ​​tota guerra, l'enriquiment personal assolit gràcies als conflictes armats internacionals es considerarà com un crim contra la nació (...). 13. Exigim la nacionalització de tots els negocis que s'han organitzat fins avui en forma de companyies (trusts). (...) 17. Exigim la reforma de la propietat rural perquè serveix als nostres interessos nacionals (...). 18. Exigim la persecució despietada d'aquells les activitats siguin perjudicials a l'interès comú; (...) Han de ser castigats amb la mort, independentment de les creences i races (...). Els 25 punts del programa NSDAP, 1920

a) Anàlisi del text.

El text és la selecció de 10 dels 25 punts que constava al programa electoral del NSDAP.

En general, els punts del mateix estan disposats com una sèrie d'exigències més que com un programa polític a l'ús, emmarcant, d'aquesta

manera, una sèrie de qüestions més ideològiques que polítiques pròpiament.

Entre aquests postulats es poden destacar aquells pangermanistas (punts 1, 2 i 3) en els quals es reivindica establir la "Gran Alemanya",

l'abolició dels tractats de Versalles i Saint-Germain (la unió amb Àustria) i l'exigència de la recerca d'un "espai vital"; els de caràcter racista i

antisemites (punt 4), establint que només podran ser ciutadans aquells que tinguin sang alemanya, excloent explícitament als jueus;

de contingut populista i antidemocràtic (punt 6), en estimar que la "sanció de les lleis" només podrà ser exercida pels ciutadans, no per les

institucions democràtiques vigents; propostes econòmiques de caràcter anticapitalista (punts 11, 12, 13 i 14), impedint que ningú ingressi si no

l'ha obtingut per mitjà del seu treball, s'enriqueixi per causa de la guerra, a més de nacionalitzar els trusts i dur a terme una reforma de la

propietat agrària. Finalment, es compromet (punt 18) a castigar durament a tots els que perjudiquin el "bé comú", infravalorant l'Estat de dret,

i advocant per restablir per això la pena de mort.

b) Context històric.

Després de la derrota a la Primera Guerra Mundial (1914-1918), l'abdicació de Guillem II, i la proclamació de la República de Weimar, Alemanya

va viure un període convuls. La jove democràcia alemanya es va guanyar molts enemics. D'una banda, es trobaven els moviments d'esquerres

que van propugnar diversos aixecaments per imposar una revolució seguint el model de la Revolució russa. El 1919, els espartaquistes ho van

intentar i van ser durament reprimits. D'altra banda, la derrota havia suposat, també, per la dreta una deterioració a les seves aspiracions imperials,

frustrades per haver perdut una guerra que estimava podien haver guanyat. La frustració va derivar en moviments que reprovaven al govern

l'acceptació del Tractat de Versalles (que havia establert unes dures condicions per a Alemanya, es va minvar part del país, se li van exigir reparacions

de guerra, reducció de l'exèrcit, pèrdua de colònies i culpes de la guerra , entre altres qüestions) i va produir atacs furibunds contra la democràcia de

Weimar a la qual es considerava la culpable dels mals del país per part dels corrents autoritàries o monàrquiques.

En aquest context de desil·lusió, problemes socials i econòmics, derivats dels efectes negatius de la contesa, va sorgir un ampli ventall de partits

o formacions polítiques de molt diversos signes, entre ells el Partit Obrer alemany.

Però la seva anònima història va canviar quan Hitler, en aquells dies encara en l'exèrcit, en un departament especial per controlar els grups polítics,

es va infiltrar en un d'aquests per conèixer la seva ideologia i, impulsat per les seves pròpies vivències i frustracions de la guerra, es afiliar a un petit

partit a Munic, d'escassos membres. En poc temps va aconseguir el comandament del partit i va començar a madurar com el gran agitador de masses

a que acabaria convertint-se.

3.  Llegiu el text següent i contesteu les qüestions

 El Duce Mussolini declara la guerra a Etiòpia 

¡Camises negres de la revolució! Homes i dones de tot Itàlia! ¡Italians, habitants de totes les regions del món, més enllà de les muntanyes i els oceans! Escolteu! Una hora solemne en la història de la pàtria està a punt de sonar. Vint milions d'italians estan en aquests moments reunits a les places d'Itàlia. És la més gran manifestació de tota la història del gènere humà. Vint milions d'italians, però un únic cor, una única voluntat, una sola decisió. Aquesta manifestació demostra que la identitat d'Itàlia i el feixisme és perfecta, absoluta i inalterable. Només cervells reblanits en il·lusions puerils o atordits per la profunda de les ignoràncies poden pensar el contrari, perquè ignoren el que és la Itàlia feixista de 1935. En la Societat de Nacions, en comptes de reconèixer el just dret d'Itàlia, s'atreveixen a parlar de sancions. (...) Fins que no es demostri el contrari, em nego a creure que el poble de la Gran Bretanya, el veritable, vulgui abocar la seva sang i empènyer a Europa per la via de la catàstrofe, per defensar a un país africà, universalment reconegut com bàrbar i indigne de figurar entre els pobles civilitzats. No obstant això, no podem fingir ignorar les eventualitats del demà. A les sancions econòmiques, nosaltres respondrem amb la nostra disciplina, amb la nostra sobrietat, amb el nostre esperit de sacrifici. Discurs de Mussolini difós per ràdio el 2 octubre 1935 Discurs  de Mussolini difundido por radio el 2 de octubre de 1935

a) Escriviu  les idees principals del text.

   Treure les idees que considereu més importants.

b) Definiu feixisme i feixisme italià.

  Feixisme: Ideologia política l'objectiu de la qual és la instauració d'un règim autoritari, de base corporativista, imperialista, racista, etc.
  Feixisme italià: http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/feixismeitalia.htm

c) Digueu quina política exterior practicava Mussolini.

    L'expansió territorial dels estats industrialitzats per exercir el seu domini polític, econòmic i militar sobre uns altres pobles.

  Justifiqueu per què?.

   La política internacional de Mussolini estigué inspirada per un nacionalisme exacerbat i un afany d'aventures bèl·liques que hom
   volia justificar amb el record de les gestes de l'imperi Romà: conquesta d'Etiòpia (1935-36), intervenció en la guerra civil espanyola (1936-39) i conquesta d'Albània (1939).  

d) Digueu quines conseqüències va tenir.

   - Campanyes d'Etiòpia
    El 1935 les dèries imperialistes de Mussolini i la necessitat de primeres matèries i d'obertura de nous mercats determinaren que Itàlia aprofités els incidents
    fronterers entre la Somàlia italiana i Etiòpia per a emprendre, sense prèvia declaració de guerra, la conquesta d'Etiòpia. Les tropes les tropes italianes derrotaren l'exèrcit etíop.
    L'emperador Haile Selassie intentà d'aturar l'enemic, però fou vençut i els italians entraren a Addis Abeba.
   La Societat de Nacions es limità a condemnar Itàlia com a agressora i a imposar-li sancions econòmiques.
   Entre el març i el maig del 1941 les tropes britàniques en una acció convergent des de Kenya i el Sudan i amb l'ajut de les guerrilles indígenes,
   derrotaren l'exèrcit  i l'obligaren a capitular, fet que posà fi a la dominació italiana a Etiòpia.