L5AP1_Activitats i solucionaris. Crisi de 1929
|
ACTIVITATS SOBRE LA CRISI DE 1929 SOLUCIONARI DE LES ACTIVITATS |
Exercici 1
Si vols saber-ne més sobre la fotografia
Activitat per assolir conceptes, frases que t'ajudin a entendre tot aquest període....tens un "redactat" i caldrà que intentis trobar-li sentit a
tota la lectura.
Es tracta d'anar definint cada frase....i si veus que no et surt torna a repassar els materials
El tema és: l’economia, societat i política de l’època d’entreguerres
Dates a recordar: 1919, 1929, 1929-1939
1919
Endeutament de productors i consumidors. Final de la guerra: Ruïna europea i enriquiment dels EEUU. 1920 - 1921. Crisi de superproducció.
1922 comença a millorar la situació econòmica. CRAC 1929 “ Els feliços anys vint” Especialment als EEUU “ Prosperitat americana”.
S’iniciava una època d’un fort consumisme amb abús del crèdit i especulació borsària 1919.
Els feliços anys 20? Època de prosperitat econòmica.
1929
Crac. Època de depressió econòmica.
El crac de 1929. Els inversors particulars. L’estalviador retira els dipòsits del banc. No hi ha més préstecs ni a consumidors ni a productors.
Crisi bancària. Fallida de la borsa. Empreses.
i bancs han invertit en borsa. Els bancs esgoten liquiditat. Tancament de fàbriques. Atur. Deutors de crèdits que no podran tornar. .
1929-1939
La depressió dels anys trenta. Crac de la borsa de Nova York. Fallida de la banca. Crisi empresarial. Augment de l’atur Crisi als EEUU.
La crisi s’estén per tot el món. Estimula l’aparició dels règims totalitaris. Als EEUU., des de 1932, Roosevelt aplicarà el New Deal.
Es busquen solucions a la crisi. Teories keynesianes. Retirada d’inversions americanes. Baixada de preus mundials. 3 Conseqüències internacionals.
Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica. La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.
La lluita contra la crisi. El New Deal 1933. Franklin D. Roosevelt (demòcrata). Control dels bancs. Estímul de la inversió (crèdits estatals).
El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos. Devaluació de la moneda. Pla agrícola (pujar preus, eliminació d’estocs...).
Intervenció estatal.Obres públiques.Intervencions econòmiques.Intervencions socials.Reducció de l’atur (disminució jornada laboral).
Fixació salari mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..).
* Repasseu les frases i intenteu copsar el sentit dins del seu ambient
Exercici 2
|
La premsa informava del pànic en la Borsa de New York |
Gràfic. Evolució de la borsa de New York. 1926-1939 |
 |
 |
Font: Borsa de New York
1. Assenyaleu les diferents fases dels dos cicles que apareixen en el gràfic i expliqueu les tendències i situeu-les en el seu context històric.
1926-1929, fase de creixement de l'índex de les cotitzacions de la borsa de Nova York, reflex dels "feliços anys vint";
1929-1932, fase de caiguda de les cotitzacions a partir del crac del dijous negre quan la fallida de la borsa arrossega la banca, les indústries ...;
1932-1937, fase de recuperació econòmica iniciada per l'aplicació de les mesures del
New Deal després de l'ascens al poder del demòcrata Roosevelt el 1933;
1937-1939, fluctuacions, però sense que hi hagués risc d'una nova caiguda, ja que l'economia tenia una base sòlida.
2. Expliqueu les relacions de causalitat entre les diferents variables econòmiques ( els diferents sectors productius de l'economi anordamericana)
i l'indicador borsari.
La fallida del sector bancari; la caiguda dels preus com a resultat de la desacceleració del consum, fet que portarà una fallida de les indústries;
la conseqüència immediata serà l'atur; la caiguda dels preus agrícoles i la conseqüència al camp de la pèrdua de propietats per part de la pagesia i l'atur agrícola.
3. Expliqueu la política econòmica del president Roosevelt digueu al menys quatre/cinc aspectes.
La política econòmica del president Roosevelt parteix de les idees keynesianes que tenen com a objectiu principal incentivar el consum, amb un canvi bàsic de
la política econòmica: la intervenció estatal.
Aspectes:
- el pla d'obres públiques (el Tennessee Valley Authority);
- la política industrial de l'administració consistent en la concessió de crèdits públics a canvi de pactes salarials;
- la devaluació del dòlar;
- l'augment de preus agraris;
- la intervenció en la banca per retornar la credibilitat als estalviadors ...
Exercici 3
| Producció industrial dels Estats Units |
 |
Font: Niveau,M. Història econòmica mundial
1. Situeu el context històric del gràfic i descriviu-lo.
El gràfic tracta de la quantitat d'unitats de producció de manufactures nord americanes entre 1920-1940.
Època d'entreguerres, concretament la crisi de 1929.
S'observen 4 fases sobre l'evolució de la producció:
1920-21 descens
1921-29 d'augment (amb oscil·lacions)
1929-32 fort descens
1932-40 d'augment quasi constant (1937-38 baixa). A partir de 1935 es recuperen els nivells de producció anteriors a la gran depressió i s'incrementen fins el doble cap al 1939-40.
2. Expliqueu els factors que van determinar aquesta evolució de la producció manufacturera.
1920-21 descens provocat per les dificultats de la postguerra (especialment la lentitud de la recuperació europea i el consegüent descens de la demanda).
1921-29 d'augment (amb oscil·lacions) per l'augment de la demanda, especialment interna, provocada per les facilitats de crèdit i la compra a terminis. La prosperitat dels "feliços 20".
1929-32 fort descens degut a ruïna dels agricultors i empresaris industrials per la superproducció d'aliments i d'alguns sectors manufacturers, combinada per la crisi financera de la borsa que va comportar el descens de la demanda pel tancament d'empreses, l'atur i la disminució dels salaris.
1932-40 d'augment quasi constant( 1937-38 baixa) gràcies al New Deal i l'augment de la demanda armamentística per part de l'Estat.
3. Comenteu les conseqüències generals de la crisi del 29.
Consulteu el llibre o els recursos i responeu ordenadament classificant-les en econòmiques/socials/polítiques.
Exercici 4
1 .Observeu el següent gràfic i responeu les preguntes.
1929-32 fort descens
1932-40 d'augment quasi constant (1937-38 baixa). A partir de 1935 es recuperen els nivells de producció anteriors a la gran depressió i s'incrementen fins el doble cap al 1939-40.
2. Expliqueu els factors que van determinar aquesta evolució de la producció manufacturera.
1920-21 descens provocat per les dificultats de la postguerra (especialment la lentitud de la recuperació europea i el consegüent descens
de la demanda).
1921-29 d'augment (amb oscil·lacions) per l'augment de la demanda, especialment interna, provocada per les facilitats de crèdit i la compra a
terminis. La prosperitat dels "feliços 20".
1929-32 fort descens degut a ruïna dels agricultors i empresaris industrials per la superproducció d'aliments i d'alguns sectors manufacturers,
combinada per la crisi financera de la borsa que va comportar el descens de la demanda pel tancament d'empreses, l'atur i la disminució dels salaris.
1932-40 d'augment quasi constant( 1937-38 baixa) gràcies al New Deal i l'augment de la demanda armamentística per part de l'Estat.
3. Comenteu les conseqüències generals de la crisi del 29.
Consulteu el llibre o els recursos i responeu ordenadament classificant-les en econòmiques/socials/polítiques.
Exercici 5
1 .Observeu el següent gràfic i responeu les preguntes.
Títol: Els efectes de la crisi en la producció industrial dels països més industrialitzats del món
* Índex 100 el 1929, només vol donar una referència teòrica del nivell de producció de diferents països el 1929. Independentment del volum real de producció, tots tindrien un índex 100,
així es pot saber la seva evolució de producció el 1932.
|
índex de la producció industrial en 1932 (1929=100)* |
|||||||
|
EUA |
53 |
França |
82 |
Suècia |
89 |
URSS |
183 |
|
Alemanya |
53 |
Romania |
82 |
Noruega |
93 |
|
|
|
Canadà |
58 |
Regne Unit |
84 |
Japó |
98 |
|
|
|
Polònia |
63 |
Holanda |
84 |
|
|
|
|
|
Txecoslovàquia |
64 |
Itàlia |
67 |
|
|
|
|
|
Bèlgica |
69 |
|
|
|
|
|
|
Analitzeu i comenteu el quadre .
Observareu que tots els països han sofert variacions des d’un teòric índex 100 de producció el 1929;
(per fer el comentari cal que segueixis els quatre blocs en que els hem classificat. Fixa't especialment en el cas d’Alemanya i Itàlia i relaciona el comentari amb la situació política dels
dos països).
|
Resposta molt resumida i sintetitzada En aquest quadre es pot apreciar clarament la caiguda generalitzada de la producció industrial els anys de la Gran Depressió. Al primer bloc els països més industrialitzats, sobretot Estats Units i Alemanya, són els que més acusen els efectes de la Gran Depressió en el sector industrial. Altres països europeus, blocs segon i tercer, pateixen menys la caiguda industrial derivada de la crisi generalitzada. La economia soviètica, desconnectada dels circuits econòmics internacionals i en procés de industrialització forçosa pels Plans Quinquennals de Stalin, és la única que mostra un clar creixement industrial. A Alemanya la forta caiguda industrial provocaria un número d’aturats enorme i una radicalització política. El resultat seria l’arribada al poder d’Adolf Hitler al gener de 1933 i una ràpida transició cap el totalitarisme. Itàlia patia una situació de crisi des del final de la Primera Guerra Mundial. El feixisme de Mussolini havia arribat al poder a l’octubre de 1922 i la situació política havia canviat radicalment, però la situació econòmica no s’havia recuperat des del final de la guerra. Els Estats Units amb el New Deal de Roosevelt iniciarien un capitalisme intervencionista com el que proposava Keynes. |
|
Resposta molt més ampliada i complerta (fixeu-vos en la diferència amb l'anterior
L’acabament de la Primera Guerra Mundial produirà una crisi en les democràcies parlamentàries occidentals. Davant d’aquesta situació s’optarà per substituir el tradicional sistema de lliure concurrència per un capitalisme monopolístic, garantit per règims autoritaris. Molts d’aquests moviments es presentaren com una nova solució que superava la dicotomia entre la democràcia capitalista i el comunisme. També anomenada per molts com: “la tercera via”. A Alemanya, quan per primera vegada , des de l’acabament de la guerra, la situació econòmica es trobava en un procés d’expansió, arriba la crisi. La desaparició del capitals nord-americans paralitza tot el sistema de producció industrial. Les fàbriques tanquen i l’atur es dispara: sis milions d’alemanys es troben sense feina. Itàlia, malgrat pertànyer al bàndol del vencedors, no va obtenir les compensacions territorials ni econòmiques que esperava. L’economia italiana, arruïnada per la guerra, es trobava en una situació mol feble. El sentiment de frustració es va accentuar entre tots els sectors nacionalistes. Una forta inestabilitat social i una fortíssima agitació política, afavorirà, l’aparició de polítics autoritaris com Mussolini a Itàlia i Adolf Hitler a Alemanya. En una època de pèrdua de valors i de desconcert el culte líder serà la solució. El valor suprem serà l’Estat , que passava a ser el representant de la nació i tots els individus hauran d’estar al seu servei. L’acció i no la reflexió era la norma general. Lla teoria política que sostenia la seva ideologia era molt limitada. L’anticomunisme va ser una referència permanent tot i que un dels aspectes més constants va ser el nacionalisme i les constants referències a temps passats gloriosos. A Alemanya ,amb l’arribada de Hitler al poder al 1933, la situació econòmica i social va millorar notablement. La producció es va estimular gràcies a un gran programa d’obres públiques i a les creixents demandes de fabricació d’armament. A Itàlia, Mussolini, combinarà iniciativa privada i intervenció estatal, junt amb una producció agrària orientada cap a la autosuficiència que permetrà als italians refer-se’n. Per la seva eficàcia, amb el temps proliferaran molts partits i moviments que imitaran, més o menys, aquest model italià. Amb les seves economies enfortides, anys més tard, Alemanya, Itàlia i també Japó - moguts per un afany imperialista juntament amb ganes de revenja - portaran al món cap a una Segona Guerra Mundial. |
Exercici 6
Observeu la imatge i l'esquema i responeu les qüestions.
|
 |
1. Descriviu la imatge i l'esquema. Destaqueu les idees principals que ens mostra.
El crac de 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, va representar la fallida del mercat de valors a finals d’octubre, de 1929.
Començava el 24 d’octubre amb l’anomenat “Dijous negre” i continuava fins el 29 d’octubre de 1929, el “Dimarts negre”,
quan el valor de les accions en el New York Stock Exchange (NYSE) queia de forma imparable.
De fet, els darrers dies varen viure una agitació del mercat amb fortes vendes provocades per pànic intercalat amb períodes breus de recuperació.
2. Exposeu les conseqüències socials a Estats Units i a Europa de la depressió econòmica dels anys 30.
Com tota la maquinària econòmica estava afectada la crisi va sorprendre una societat confiada en que la seva prosperitat i els guanys econòmics
fàcils de la postguerra serien indefinits. El crac sobtat va sorprendre la societat i va enfrontar-la a una realitat molt amarga. La primera conseqüència
social seria el creixement de l’atur. Per exemple, als Estats Units van comptabilitzar-se 13 milions d’aturats, el 27% de la població activa.
L’increment de la població aturada va provocar una disminució immediata de la capacitat de consum que va derivar en una producció que es ressentia
de la caiguda de la demanda i un agreujament de la crisi. La paralització econòmica va provocar la destrucció massiva de llocs de treball.
Ja en plena Gran Depressió la desocupació va convertir-se en un mal crònic. Un exèrcit de desesperats, sense feina i sense cap assistència social,
va veure’s condemnat a la misèria i la fam. És el moment de proliferació dels anomenats serveis socials, llargues cues van començar a produir-se cada
dia davant dels menjadors per a indigents. Els treballadors desocupats van començar a emigrar a d’altres parts del seu país per a trobar qualsevol tipus
de feina. Molts milions de persones protagonitzarien un llarg i dramàtic èxode en un intent per a trobar una sortida a les seves penúries.
Curiosament, l’administració Hoover va considerar l’increment de l’atur com un problema menor. Així, la intervenció estatal al respecte va ser molt
escassa i va arribar força tard.
La crisi va accentuar les diferències socials entre la gent que conservava la feina i els aturats. Com sempre que la societat experimenta canvis importants,
3. Expliqueu les respostes a la crisi.
A Estats Units, país origen de la crisi, les mesures de l'administració republicana de Hoover van trigar a arribar, a causa de la tradicional inhibició dels
poders públics davant l'economia. Amb l'expressió “la prosperitat està molt a la vora, en girar el cantó” es pretenia insinuar que la catàstrofe de 1929 no
era sinó una més de les innombrables crisis que ocorrien en el sistema capitalista.
Per això no és d'estranyar que fins a 1932 no es van emprar fons federals per tapar algunes de les ferides de la crisi. Malgrat aquesta entossudiment de la
Casa Blanca, en diferents àmbits es van esforçar a buscar solucions així, en 1933 es va intentar a la Conferència de Londres una estabilització general sobre
la base de la solidaritat internacional. No va ser possible i fet i fet cada país va buscar la millor manera per superar els efectes de la Gran Depressió.
Als Estats Units la resposta va venir del nou president Franklin Delano Roosevelt i de la seva política econòmica coneguda com el New Deal, que implicava
un intervencionisme de l'Estat amb mesures diferents. En el terreny financer es va utilitzar la Reconstruction Finance Corporation per donar dòlars federals
als bancs i ajudar a la reconstrucció del sistema creditici. Aquesta decisió, unida a la devaluació del dòlar, va generar una inflació que va poder contribuir a un
rellançament de l'economia. Per una altre costat es van prendre mesures per salvar l'acumulació d'excedents
agrícoles, com la Agricultural Adjustament Act, d'obligat compliment de la qual va ser considerat com un atemptat a la tradicional llibertat d'iniciatives en
el terreny econòmic. A l'àmbit industrial, la creació de la Tennessee Valley Authority va ser tot un exemple d'empresa pública per a sectors bàsics, com el de
producció d'energia elèctrica. I en el social es va intentar reconstruir l'associacionisme obrer i es va fomentar l'augment de salaris, la reducció de la jornada
laboral, etc.
Les mesures de Roosevelt van treure al país de la crisi, encara que no van arribar a conjurar l'atur. Eren unes mesures que venien a demostrar que el
sistema liberal capitalista i la democràcia americana tenien recursos suficients per sortir de la prostració originada des de 1929; encara que aquestes mesures
suposessin una nova concepció de la teoria econòmica que va trobar el seu gran definidor en la persona de John Maynard Keynes. En efecte, en 1936, l'economista
de Cambridge va publicar la seva decisiva obra Teoria general de l'ocupació, l'interès i els diners, on va defensar conceptes, llavors tinguts com a heterodoxos en la
doctrina del lliurecanvisme, com l'expansió del dèficit públic per generar els diners necessaris que permeti a l'Estat invertir en obres i a aconseguir la plena ocupació.
Era res menys que la fi de la inhibició de l'Estat, un dels dogmes sagrats del sistema que iniciés Adam Smith.
Una altra resposta a la crisi va venir de l'Alemanya nazi. Allí el III Reich també va decidir intervenir en la vida econòmica amb una reorganització de l'agricultura,
el foment de consorcis industrials on es fixaven objectius en funció dels interessos nacionals -i el rearmament era un d'aquests objectius-, la reducció del comerç
exterior mitjançant els marcs bloquejats que només servien a Alemanya, etc.
El programa econòmic del Reich, dissenyat per l'economista Schacht i seguit després per Goering, va donar excel·lents resultats.
Però la contrapartida a aquells èxits
va ser la consolidació d'un règim que va acabar amb les llibertats alemanyes i que va generar el major terror conegut en la Història.