L4APM4_Sufragisme

Història del món contemporani Sufragisme

Llegiu la següent informació introductòria del tema que us ajudarà a entendre el procés des de l'inici fins avui ( és a la vegada un repàs per la història del segle XX).

S'han complit  120 anys de l’obtenció del dret a vot de les dones a Nova Zelanda. Va ser el primer país del món en reconèixer aquest dret al  1893. El  seguirien  Austràlia  al  1902,  Finlàndia  al1906  i  Noruega  al  1913.  En  el  cas  espanyol,  l’1  d’octubre  de  1931  s’aprovà  el  dret  de  sufragi  femení. Però  la  lluita  per  aconseguir  aquest  dret  va  començar  molt  abans(autores   com    Olympe de Gouges en el context de la França revolucionària amb la Declaració dels drets de la dona i la ciutadana (1791))  ja havia demanat la igualtat política amb els homes.  Fora de l’àmbit domèstic la dona no tenia ni veu ni vot. La  situació  de  la  dona  va  canviar  amb  l’esclat  de  la  Primera  Guerra  Mundial.  La  incorporació de bona part dels treballadors dels països industrialitzats als respectius exèrcits, va fer que moltes dones comencessin a treballar a les fàbriques per tal de contribuir  a  l’economia  de  guerra nacional. El  seu  paper  en  la  rereguarda  va  ser  fonamental  durant  el  conflicte:  tenint  cura  dels  ferits  com  a  infermeres,  com  a  treballadores a les fàbriques d’armament i municions, en la indústria tèxtil i en altres àmbits  estratègics.  Les  dones  europees  havien  aconseguit  la  igualtat  econòmica, i  per  tant,  el  següent  pas  era  aconseguir  la  igualtat  política.  Els  governs  que  havien  demanat  la  seva  col·laboració  a  l’economia  de  guerra,  en  molts  casos  no  s’hi  van  poder negar. Durant el període d’entreguerres (1919-1939)la població femenina de molts països va aconseguir el dret a vot: als nous estats europeus sorgits després de la guerra – Polònia,  Irlanda  o  Hongria  –  o  als  països  on  el  sistema  polític  va  canviar  –  l’Alemanya de Weimar, Segona República Espanyola o Àustria-. Als Estats Units les dones van poder votar el 1920, i a la majoria de països desenvolupats el vot femení era  una  realitat  en  començar  la  Segona  Guerra  Mundial.   En el cas d’Espanya, les dones van poder votar per primera vegada a les eleccions del  1933.  És  coneguda  la  disputa  entre  les  dues úniques diputades del  primer  parlament  republicà:  Clara  Campoamor,  del  "Partido  Radical",  que  defensava  el  sufragi  femení;  i  Victòria  Kent,  d’ "Izquierda  Republicana",  que  hi  estava  en  contra, perquè  pensava  que  les  dones  espanyoles encara  no  estaven  preparades  per  participar en la vida política. A  la  Segona Guerra Mundial,  el  paper  de  la  dona  va  tornar a  ser  essencial  per  a  l’esforç  bèl·lic.   Després de la guerra, les dones van poder vota a França. A la resta d’Europa, després  del  final  de  les  dictadures  feixista d’Itàlia  i  nacionalsocialista  d’Alemanya,  homes i dones van poder votar de nou. A Portugal i Espanya, on les dictadures van  sobreviure  fins  els  70  ni  homes  ni  dones  van  poder  exercir  el  dret  a  vot.  A  l’esfera  soviètica, on la democràcia va ser eliminada, els ciutadans i ciutadanes no van votar realment fins els anys 90, tot i que formalment ho feien des dels anys 20. Amb la descolonització van sorgir un gran nombre d’estats independents en què, en la   majoria   dels   casos,   les   dones   van   poder   votar   des   del   moment   de   la independència.  A  països  com  la  Índia,  la  democràcia  més  poblada  del  món,  les  dones van poder votar l’any 1947; a la majoria de nous estats africans el vot femení es va aprovar a les noves constitucions. Les excepcions van ser alguns dels països amb règims islamistes més durs com el Emirats Àrabs, Qatar o l’Aràbia Saudita, on fins  a  èpoques  molt  recents,  ja  en  el  segle  XXI  les  dones  no  han  obtingut  drets  polítics. A Suïssa, on les dones no van obtenir el dret a vot fins el 1971. El sistema polític del petit  estat  europeu,  en  què  moltes  decisions  es  prenen  per  mitjà  de  referèndum  va  retardar  la  igualtat  política  de  la  població  femenina  fins  aquesta  data.  El  1958  el  parlament  suís  va  aprovar  el  sufragi  femení,  però  el  1959  els  homes  suïssos,  per  mitjà  d’un referèndum  no  van  aprovar  aquest  canvi  legislatiu.  Les  dones  van  iniciar  una  gran  campanya  per  reivindicar  els  seus  drets,  fins  que  finalment  el  1971  van  aconseguir definitivament la igualtat polític Font: El País. 80 anys després de les primeres eleccions amb sufragi femení, la dona reivindica el seu espai polític

Exercici 1.

Observeu la imatge següent i responeu a les qüestions plantejades

Sufragisme i feminisme

1. Definiu el terme sufragisme femení.

El sufragisme va ser un moviment internacional de reivindicació del dret de les dones a exercir el vot. Originat als Estats Units a finals de la dècada

de 1840, i amb una forta implantació al Regne Unit, des de 1865 el moviment es va estendre a gran part dels països europeus.

El sufragisme britànic va ser especialment actiu. La Unió Nacional de Societats pel Sufragi de les Dones (National Union of Women's Suffrage

Societies), creada el 1897, va aplegar totes les activistes pro sufragi femení de les ciutats angleses, i la seva coordinació va possibilitar la realització

d'accions a escala nacional. Les reivindicacions de la Unió es van anar ampliant, i incloïen, a més del dret de vot, el dret de les dones a rebre el

mateix salari que un home pel mateix treball, el dret de les dones a ser les tutores legals dels seus fills, juntament amb els pares, i la incorporació

de les dones a la carrera judicial.

2. 1. Observeu el quadre i contesteu la qüestió.

L'evolució de la incorporació de la dona al treball des de 1914, durant la I Guerra Mundial i fins 1920.

Percentatge de dones sobre homes empleats	Indústria	Transport	Agricultura	Comerç	Total de treballadors
Juliol 1914	26%	2%	9%	27%	24%
Juliol 1918	35%	12%	14%	53%	37%
Juliol 1920	27%	4%	10%	40%	28%

Font: Encyclopedia of the First World War

  Descriviu les dades

2.2.  Llegiu el següent text i contesteu la qüestió.

" La realitat econòmica i política de la Primera i Segona Guerra Mundial va obligar a que la societat incorporés al

  treball a mares i dones casades. El seu esforç econòmic va ser-hi decisiu durant les guerres."

Digueu, raonant la resposta, en quin sentit va ajudar a la consecució del dret de vot femení la incorporació al treball de les dones. 

La situació de la dona va canviar amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. La incorporació de bona part dels treballadors dels països

industrialitzats als respectius exèrcits, va fer que moltes dones comencessin a treballar a les fàbriques per tal de contribuir a l’economia

de guerra nacional. El seu paper en la rereguarda va ser fonamental durant el conflicte: tenint cura dels ferits com a infermeres, com a

treballadores a les fàbriques d’armament i municions, en la indústria tèxtil i en altres àmbits estratègics. Les dones europees havien

aconseguit la igualtat econòmica, i per tant, el següent pas era aconseguir la igualtat política. Els governs que havien demanat la seva col·laboració

a l’economia de guerra, en molts casos no s’hi van poder negar.

Durant el període d’entreguerres (1919-1939) la població femenina de molts països va aconseguir el dret a vot: als nous estats europeus sorgits

després de la guerra – Polònia, Irlanda o Hongria – o als països on el sistema polític va canviar – l’Alemanya de Weimar, Segona República

Espanyola o Àustria-. Als Estats Units les dones van poder votar el 1920, i a la majoria de països desenvolupats el vot femení era una realitat

en començar la Segona Guerra Mundial. Tot i així, encara existien algunes vergonyoses excepcions com França o Suïssa.

En el cas d’Espanya, les dones van poder votar per primera vegada a les eleccions del 1933.

2.3 Les repercussions de la Primera Guerra Mundial per a les dones.

a) Fixeu-vos en les dades que teniu a les columnes - països i els anys.

     ___________

b) Penseu com s'entenia el sufragi universal i reflexioneu si realment és universal (ja que recull únicament a la població masculina).

    ___________

c) Penseu com s'entenia el sufragi universal i reflexioneu si realment és universal (ja que recull únicament a la població masculina).

    ___________

País Anys Dinamarca 1915 (des de 1908 podien  votar les dones de més de 25 anys i que pagaven impostos). Rússia 1918 Gran Bretanya 1917 Àustria 1919 Alemanya 1919 Hongria 1918 Països Baixos 1919 Finlàndia 1906 Suècia 1921 Itàlia 1945 Bèlgica 1919 i a Espanya ?* 1931

Activitats.

• Recerqueu informació sobre la situació a Espanya veient aquest film Pel·lícula sobre Clara Campoamor
• Comenteu del quadre.

Durant la Gran Guerra, les dones van ocupar els llocs de treball que fins aleshores havien estat reservats exclusivament pels homes.

Per tant, la guerra va donar a les dones un nou lloc dins de la societat.D’aquesta manera, en finalitzar el conflicte bèl·lic, el 35% de la

mà d’obra industrial a la Gran Bretanya i Alemanya era femenina. Però, a més, les dones van començar a incorporar-se a l’activitat

laboral a les oficines i a les professions liberals.Aquesta presència massiva de la dona en el món del treball durant la guerra per la

mancança de mà d’obra masculina va suposar un estímul molt important perquè, en la postguerra, es reprengués la lluita organitzada

per aconseguir l’emancipació femenina.

La discriminació de la dona s’estenia a totes les esferes de la vida, però arran dels canvis produïts en la postguerra la condició

femenina aniria millorant, encara que molt lentament. Alguns signes externs serien un bon exemple d’això: la introducció dels

vestits còmodes i lleugers, la nova moda dels cabells curts (a le garçon), el nou costum de fumar i la incorporació a la vida social

(freqüentaven els cafès, conduïen cotxes i donaven les seves opinions polítiques, entre d’altres).

En un article aparegut al diari ABC de Madrid el 3 de febrer de 1918 es parlava d’aquesta manera del gran pas endavant que s’estava

donant en la conquesta dels drets de les dones:

El moviment feminista es propaga victoriosament i encara ho farà més un cop acabada la guerra. Com que les dones substitueixen

els homes en molts serveis urbans han arribat a adquirir pretensions molt justificades, segons diuen elles. A Rússia, Finlàndia, Hongria

i Anglaterra s’està a punt de concedir el sufragi a les dones. D’altra banda, una dona ha intervingut en les negociacions de Brest-Litovsk,

fet sense precedents en la Història. Al Japó [...] s’obliga les nenes a assistir a les l’escola fins els catorze anys i [...] s’han creat escoles

superiors de noies a diverses poblacions.

Tot i això, en l’època posterior a la guerra, l’assoliment més important per a les dones va ser el progressiu reconeixement del seu dret a vot.

D’aquesta manera, l’emancipació femenina seria un dels grans temes del món d’entreguerres. Aquesta va ser l’evolució de la concessió

del dret a vot a les dones en els països europeus afectats per la guerra.

Exercici 3.

Seguint amb aquesta línia de treball val la pena veure com a l'altra part- més enllà del mur de Berlín-comunista es contempla la dona

I per tal d'esbrinar-ho heu de llegir el text i observar el cartell.

"El Partit ha de comptar amb òrgan-grups de treball, comissions, comitès, seccions, o com es decideixi denominar-los la tasca especial consisteixi en despertar sobretot a les dones, vincular-les al Partit i mantenir-les sota la influència d'aquest. Per a això és necessari, sens dubte, que desenvolupem plenament una tasca sistemàtica entre aquestes masses femenines. Hem d'educar a les dones que hàgim aconseguit treure de la passivitat, hem de reclutar i armar per a la lluita proletària de classes sota la direcció del Partit Comunista. No només em refereixo a les proletàries que treballen a la fàbrica o s'afanyen en el llar, sinó també a les camperoles, a les dones de diferents capes de la petita burgesia. Elles també són víctimes del capitalisme, i des de la guerra ho són més que mai. Psicologia apolítica, no social, endarrerida, d'aquestes masses femenines; estretor del camp de la seva activitat, tot el seu mode de vida: aquests són els fets. No prestar atenció a això seria inconcebible, completament inconcebible. Necessitem mètodes especials de agitació i formes especials d'organització. No es tracta d'una defensa burgesa dels 'drets de la dona', sinó dels interessos pràctics de la revolució. " Mestre Lenin a "Els meus records amb Lenin" de Clara Zetkin Les Dones Treballadores sota la bandera del Partit. Llarga vida al dia internacional de la dona treballadores 8 de Març.

Recurs: Dones a la història http://recuerdosdepandora.com/historia/mujeres-que-marcaron-la-historia

Exercici 4.

Sufragisme femení

Observeu el/els mapa i línia de temps interactiva i contesteu  la pregunta (recordeu clicar).

Font: http://www.theguardian.com/global-development/interactive/2011/jul/06/un-women-vote-timeline-interactive

1. Escriviu, com a mínim, dos països, a on encara no es reconeix plenament el dret al vot femení.