Per consolidar els continguts

El segle XIX és el segle de les revolucions liberals, hereves de la Revolució Francesa.

Les seves empremtes decisives en els anys 1820, 1830 i 1848 aniran obrint pas gradualment a la participació popular en l'àmbit polític i a la transformació de les Monarquies absolutistes en

Monarquies parlamentàries.

El XIX és a més el segle dels nacionalismes, amb els seus fenòmens més significats de les unificacions italiana i alemanya en 1871.

El XIX és a més el segle de la independència de les colònies americanes.

Però el segle XIX és també el  dels primers grans invents, el de les teories de Darwin, el del fenomen urbà, el dels avenços de la medicina, el segle del ferrocarril, de la psicoanàlisi, en fi,

el del triomf de la ciència.

Repasseu:

1. El mapa d'Europa amb la reorganització que va portar a terme el Congrés de Viena després de la derrota de Napoleó

Mapa

http://iris.cnice.mec.es/kairos/mediateca/cartoteca/pagsmapas/congreso_viena.html

2. Liberalisme i nacionalisme

Presentació

http://es.slideshare.net/jordimanero/unitat-3-liberalisme-i-nacionalisme-201415

3. Independència de les colònies americanes.
Presentació
4. Art segle XIX
Resum i presentació
4. 1. Art neoclàssic

L'art neoclàssic va sorgir en la segona meitat del XVIII com un estil oposat al rococó.

  • Segueix els ideals de la il·lustració.
  • Estil molt més senzill que el rococó.
  • L'esgotament del barroc i el descobriment de les ruïnes de Pompeia (l'any 1748) comporta la recuperació dels temes mitològics del món grec i romà.
  • Busca l'equilibri i la simetria a través de línies rectes.
  • Es desenvolupa principalment a França.

ARQUITECTURA

  • Es van edificar arcs de triomf, esglésies que semblaven temples romans i columnes commemoratives com les romanes.
  • Un exemple d'arquitectura neoclàssica són l'"Església de la Madeleine" o la "columna Vendôme" tots dos a París.
  • Els dèspotes il·lustrats van patrocinar la cultura i l'art com a forma d'exaltació del seu poder. Per aquesta raó ciutats com París o Madrid van ser embellides amb edificis.

ESCULTURA

  • El més gran exponent va ser l'italià Canova. Una de les escultures més importants és "Eros i Psique"

PINTURA

  • Es reprodueixen fets de la seva època.
  • Es busca l'exaltació de la història de l'antiga Roma que era identificada amb els seus ideals.
  • Destaca el pintor Jacques-Louis David "Jurament dels Horacis", "Jurament del Joc de Pilota", "La coronació de Napoleó" o "Mort de Jean-Paul Marat".
4.2 Art " El Romanticisme"

Les guerres napoleòniques van afavorir el contacte amb cultures orientals i paral·lelament les revolucions polítiques van modificar les idees i les maneres de viure.

Com no, tot això va calar en l'art. Apareix un corrent nou, el romanticisme.

Característiques fonamentals:

  • Al contrari que el neoclassicisme, rebuig de la raó i els gustos clàssics. En canvi es revaloritza l'expressió dels sentiments.
  • Esperit de rebel·lia.
  • Nova actitud vers la natura. Es rebel·len contra la destrucció del paisatge.
  • Nova visió del món i de l'ésser humà. Supremacia de la imaginació, la fantasia i la creativitat sobre la raó.

ARQUITECTURA

  • Es van inspirar en els estils orientals i en els medievals.
  • Un bon exemple és el Parlament de Londres i el Pavelló Reial de Brighton.

PINTURA

  • En els quadres hi ha molt moviment, expressen sentiments extrems i apassionats.
  • Colorit molt ric.
  • van destacar: Els francesos Delacroix "La llibertat guiant el poble" i Géricault "El rai de la Medusa", l'alemany Friederich; l'anglès Turner i l'espanyol Madrazo "La comtesa de Vilches".

El romanticisme va afectar totes les arts. En literatura destaquen Lord Byron, Walter Scott i Victor Hugo. En música Beethoven, Brahms, Schubert i Chopin.

http://www.slideshare.net/JuanjoRodrguezGonzlez/art-segles-xviii-i-xix

Cinema i història

- Revolució burgeses

 Waterloo. Sobre les guerres napoleòniques

- Liberalisme

  Sentit i sensibilitat (mentalitat i  relacions socials en la societat burgesa)

- Nacionalisme

  El Gatopardo ( Unificació d'Itàlia)

Darrera modificació: dimecres, 31 de maig 2017, 10:20