Solucionari primera pregunta

1. Observa les següents imatges de l'obra Majestat Batlló i respon a les qüestions que es plantegen sobre escultura romànica:

a) A quin tipus d'escultura pertany l'obra a comentar? Quin tipus de Crist està representat en l'obra? Hi ha alguna altre manera de representar a Crist?

  • Tots els trets de l'escultura romànica són presents en l'obra: rigidesa i geometria dels plecs del vestit, hieratisme, simbolisme, no manifestació de sentiments personals, etc. La forma de mirar, com absent, d'un Crist viu, té relació amb la idea que es vol transmetre al fidel: Crist, en morir a la creu, acaba vencent a la pròpia mort, després Crist no és només un ésser humà, sinó també diví, és el Fill de Déu.
  • És el prototip de la victòria sobre la mort, tot un símbol. Es tracta de transmetre la sobirania i magnificència de Crist crucificat.
  • En l´escultura romànica també trobem al Crist representant el davallament que ens mostra el moment en que és baixat de la creu.
  • Hi ha moltes maneres de representar a Crist que son les següents: manera antropomorfa de Deu Pare, la ma protectora, Crist pantocràtor, Crist en la creu, el Crismó, el corder de Deu. També pot ser representat en altres maneres teriomòrfiques com per exemple, en forma de peix i lleó.

b) Quines característiques podem observar que siguin típiques de l'escultura romànica?

  • Factura tosca: el missatge és més important que l'acabat formal frontalisme Adaptació al marc: La rigidesa de les quatre extremitats donen continuïtat als braços de la creu. Composició: simetria. Braços i cames es disposen en posició idèntica a banda i banda de l'eix central. El cap altera lleugerament aquesta simetria a inclinar-se a la dreta. Policromia: La creu: bandes de color blau, blanc i vermell. Túnica: cercles vermells, blaus i verds.
  • Anàlisi iconogràfic anàlisi iconogràfica: Crist a la creu. Els Cristos romànics es caracteritzen des del punt de vista iconogràfic: Són de quatre claus, dos a les mans i dos als peus (que no es conserven, de la mateixa manera que alguns dits de les mans). Vesteixen drap de puresa o túnica talar cenyida a la cintura (com és aquest cas). La túnica s'anomena manicata i porta un cenyidor a la cintura.  No hi ha mostres de dolor, patiment. No hi ha rastres de sang. Al revers de la creu hi ha restes d'una pintura de l'agnus Dei. La túnica acaba en una sanefa amb signes cúfics.
  •  Podem observar la rigidesa hieràtica i la falta d´expressivitat de la figura, la perspectiva jeràrquica, ja que que la mirada del Crist està inclinada i es dirigeix cap avall.

 

Solucionari segona pregunta

2. Llegeix l'apartat de " com comentar una obra pictòrica" que trobaràs a l'apartat de recursos d'aquest quart lliurament. Un cop llegit el document redacta amb les teves pròpies paraules el context ( tant històric com artístic) de la següent obra:

El retaule va ser elaborat entre el 1170 i el 1190. En aquest moment Catalunya gràcies a les noves tècniques agrícoles i l´augment demogràfic inicia una recuperació econòmica. Sota un sistema polític feudal, l´església és un dels estaments que controla el poder. Aquesta utilitza l´art i la cultura com a sistema didàctic per tal de transmetre la doctrina catòlica a una societat en augment gairebé analfabeta.

Models i influències: El frontal de Santa Maria d'Avià és una obra molt representativa de l'art anomenat "estil 1200", difós per tot l'Occident cristià. Aquest estil és caracteritza paper seguiment dels models bizantins, que sembla ser que arriben a un Catalunya a través d'unes monges vingudes de Constantinoble i que portaven icones. Aquesta influència és veu no solament en el hieratisme o el gust per la simetria, sinó també en aspectes iconogràfics, com la posicions reclinada de la Mare de Déu, o decoratius, com els riques vestidures orientalitzant-se. En aquesta època també és comença a apreciar una evolució en els informes de representació cap a una tendència més naturalista i narrativa que anticipa l'estètica del període gòtic. Ferrer Bassa: Pintures de la Cel·la de Sant Miquel (Pedralbes) (1346). Detall de la decoració de la Capella Palatina de Palerm (1140-1170).

    Darrera modificació: divendres, 27 de setembre 2019, 12:08