Criteris de correcció activitats d'H. de l'art ( bloc 1)

  1. Es tindrà especial cura en la terminologia artística específica. Es corregiran els errors en l'ús d'aquesta al temps que s'explicitarà en cada cas la denominació correcta. En cas de confusió entre la terminologia catalana-castellana, s'anotarà al costat del terme la correcció pertinent.
  2. En aquells exercicis en els que s'hagi de situar obres, artistes o trets característics dins de períodes, estils, escoles o moviments, es valorarà la precisió en l'encert així com si es classifica de forma general o bé segons moments i períodes.
  3. Es valorarà la concreció i la síntesis a l'hora de desenvolupar les idees i respostes a contestar. Tot i això en els casos necessaris si la descripció del paràgraf és correcte es considerarà vàlida.
  4. Els errors, imprecisions i vaguetats expressives i conceptuals es marcaran en color vermell. Quan es consideri pertinent corregir un error s'escriurà la correcció mitjançant l'ús de lletra vermella. Si convé fer una explicació a base d'aportacions que depassen els continguts dels materials es farà en lletra de color blau.
  5. Es tindran en compte i s'indicaran les faltes d'ortografia i sintaxis greus mitjançant el color vermell al temps que s'escriurà la correcció mitjançant el mateix color.
  6. Per acabar la correcció de l'activitat i a fi d'impulsar la interactivitat amb l'alumne en els casos necessaris al final del full de correcció es proporcionarà la solució o possible solució dels exercicis errats o no contestats.

 

Pauta de correcció: August de Prima Porta

a) Situeu l'obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent. [2 punts] 

Cronologia: 19 aC ( còpia al 14 dC)

L'obra s'emmarca dins l'època imperial de l'Imperi Romà, en un període en el que es produeix la divisió de províncies i marcada per la Pax Augustea. Dins d'aquest període de màxima expansió de l'Imperi Romà podem destacar la solida estructura social, política i jurídica ( dret romà) de l'Imperi. En aquesta etapa podem situar el naixement de Jesucrist així com obres rellevants com la Metamorfosi d'Ovidi o la Eneida de Virgili.

Pel que fa al context relacionat directament amb l'obra podeu comentar que en aquesta etapa triomfa l'art propagandístic que que glorifica el poder de l'emperador. Aquest art propagandístic, hem de destacar que majoritàriament era anònim, ja que els artistes treballaven en tallers i on les seves obres es basaven en els programes oficials. És a partir d'aquesta obra que es va iniciar la idealització de la figura d'August i els retrats de l'època. L'obra marca l'inici de la representació del emperadors dempeus dirigint-se al poble. Les autoritats representades calçades amb sandàlies feien referència a la grandesa terrenal no divina. En aquest cas però August descalç fa referència  a l'entrada divina de l'emperador a l'Olimp. Els retrats romans també s'empraven per a monedes, decorar edificis públics,palaus...

 

b) Digueu a quin estil pertany l'obra i enumereu quatre característiques formals de l'escultura d'aquest estil. [2 punts] Estil 0,5 i 1'5 les característiques

Estil: Roma Imperial. Allunyament de l'austeritat en els retrats per passar a la un principi d'idealització. És una combinació de retrat i relleu històric ( a la cuirassa).

Algunes de les característiques de l'escultura romana són:

    • L'escultura romana rep una gran influència de l'art etrusc i grec, un clar exemple són les copies en marbre d'obres gregues ( bronze) que varen realitzar.
    • L'escultura romana està subordinada a l'arquitectura ja que la gran majoria tenien com a finalitat decorar edificis o monuments.
    • El material utilitzat per a la realització de les escultures fou el marbre, el bronze i la pedra.
    • L'escultura romana es pot definir clarament pel seu realisme.
    • Les escultures de l'època abandonen l'austeritat del retrat del període republicà i s'introdueix una certa idealització.
    • Les dues tipologies més treballades foren el retrat ( escultura exempta) i el relleu històric. També cal citar els arcs de triomf i les columnes commemoratives que estan a cavall entre l'escultura i l'arquitectura.

c) Expliqueu quatre característiques formals d'aquesta obra.[2 punts, 0,5 cadascuna] 


    • Material: bronze l'original i marbre de Carrara o de Luni la còpia de l'any 14aC policromat
    • Dimensions: 2.04m ( alt)
    • Tècnica: fosa ( còpia: talla)
    • Figura exempta dempeus
    • Unifacialitat
    • Composició: Oberta
    • Línies compositives: Diagonals. Des de la mà alçada dins al peu i l'altre per la roba. Aquestes línies aporten moviment.
    • Ús del contrapposto  (influència Dorifor )amb un peu avançat que suporta tot el pes i l'altre una mica endarrerit, com si el personatge esculpit fes l'acció de caminar. El dofí de Venus amb Eros al damunt aporta la solució al problema de sustentació de la còpia de marbre.
    • Superfície polida.
    • Alts relleus a la cuirassa

    ( Caldria explicar les característiques, no únicament anomenar-les)

d) Expliqueu el significat i funció de la obra.[2 punts, 1 punt el significat i 1 punt la funció] 

Tema: retrat idealitzat d'August que es representa com a home i com a militar gloriós.

Significat: fet per commemorar l'inici de la Pax Augustea amb la pacificació de la Gàl·lia i la Hispània.

 El braç alçat significa el signe d'autoritat de l'emperador que guia les seves tropes com a emperador fundador i pacificador de l'Imperi Romà. Els peus descalços representen l'entrada d'August a l'Olimp.

Funció: propagandística del poder imperial política i religiosa ja que Llívia es va convertir en la principal sacerdotessa del Déu August , el seu marit difunt.  També s'ha de tenir present que Llívia va aprofitar les gestes d'August per promocionar a Tiberi, el seu fill i futur emperador  fent-lo lluir a la cuirassa del seu padrastre.  La segona versió va ser feta per a la mansió de Llívia, esposa d'August, un cop aquest havia mort.

( no es demana la iconografia però es pot incloure relacionant-la amb el significat dels elements de la cuirassa.

Elements representats:

    • el firmament com a governant de tot el món
    • el Sol muntat damunt d'una quadriga que dirigeix el dia i l'aurora simbolitzant el naixement d'una nova era.
    • al centre es representa Tiberi, fillastre d'August i fill de Lívia que rep les ensenyes perdudes a les legions a la batalla de Carres, una humiliació per als romans.
    • als costat s'hi representa Hispània i la Gàl·lia províncies sotmeses per August
    • A la part inferior, Apol·lo sobre un drac, Diana amb un cérvol i la deessa Terra. Representació de Diana i Apol·lo, divinitats protectores de la casa imperial. Identificació del poder polític i religiós.
    • Per donar estabilitat a l'obra un peu en forma de dofí que representa la batalla naval contra Marc Antoni i Cleopatra a Egipte. Dofí de Venus amb Eros per recordar el caràcter diví d'August que com a membre de la gens Iulia era descendent d'Enees, fill de venus i Anquises.
    • A la gropa hi ha Cupido ajudant de Venus.
    • L'emperador va descalç símbol dels déus.
    • Al voltant de la cintura hi ha una capa anomenada paludamentum.

e) Indiqueu quines són les característiques que defineixen els dos ordres introduïts pels romans:[ 2 punts, 1 per cada ordre explicat] 

Els romans utilitzaven els ordres arquitectònics grecs ( dòric, jònic i corinti) i van introduir-ne dos de nous:  els ordres toscà i compost.

L'ordre toscà ( 1), té l'origen en l'art etrusc i es basava en l'ordre dòric però afegint una base.

Pel que fa a l'ordre compost ( 2) estava format per un capitell corinti ( amb fulles d'acant) a més de volutes de l'ordre jònic.

  

Darrera modificació: dilluns, 9 de setembre 2019, 15:07