L5AP4_Activitats de la UE

ACTIVITATS SOBRE LA UNIÓ EUROPEA

 

Activitat 1.

Observeu  els mapes regionals i responeu  a les següents qüestions

Classificació valida dels NUTS des de l’1 de gener de 2008 NUTS 1    97  regions NUTS 2   271 regions NUTS 3 1303

Font: Eurostat. http://ec.europa.eu/regional_policy/policy/region/index_es.htm 

1. Descriu la informació representada ( recorda’t de citar la font )

Ens trobem davant de mapes regionals (NUTS 1 , NUTS 2 i NUTS 3) de la Unió Europea (UE) que ens informa sobre la classificació vàlida de les NUTS des

de l’1 de gener del 2008,  segons la font : l’EUROSTAT. 

Se’ns mostra clarament, com un territori (tota la UE) es divideix en unitats territorials cada vegada més petites. Les NUTS són organitzacions jeràrquiques,

l’objectiu de les quals són harmonitzar tot el territori de la U E.

L' esquema de la nomenclatura es proposa la definició de regions europees comparables, adaptades a les divisions administratives pròpies de cada estat

membre i basades en la població total resident.

També:

1.- Mapa tridimensional, publicat per l’ Eurostat  de quatre capes de superfície quadrada, esglaonades entre elles i alineades en diagonal que ens mostren el territori

de la Unió Europea i la classificació vàlida des de l’ 1 de gener de 2008 de les regions, les NUTS.

Les NUTS són la Nomenclatura d’ Unitats Territorials Estadístiques que l’ any 1988    l’ Oficina Estadística de la Unió Europea, l’ EUROSTAT, va establir i organitzar en

tres nivells jeràrquics.

El contingut del mapa polític de la primera taula, a la base inferior del gràfic, ens mostra el territori de la UE i una part, la central, enfocada; aquesta ens és amplificada

en el segon graó; així successivament fins arribar al quart nivell

Examinant els caràcters trobem la relació i el sistema de nomenclatura utilitzat.

- En el primer graó, amb dues lletres majúscules de color vermell i relacionades amb el nom del país, hi apareixen els estats membres de la UE

- El segon esglaó mostra les NUTS1, la nomenclatura de les quals manté les dues lletres de l’ estat i hi afegeix un nombre.

- En el tercer esglaó, les NUTS2; segueix la mateixa lògica, a les dues lletres i al número se’ls afegeix un segon nombre.

- En el quart, les NUTS3; dues lletres i dos nombres als quals s’ afegeix un altre número del 0 al 9, un cop arribat al “9” el caràcter afegit correspondrà a una lletra,

seguint un ordre alfabètic.

Tal i com podem veure, els gràfics ens ajuden a entendre les dades numèriques proporcionades, la estructura de les regions i les seves divisions i subdivisions.

Hi ha 97 regions NUTS1, 271 NUTS2 i 1.303 NUTS3. Més endavant, a la pregunta 3, veurem les seves característiques.

 

2.    Definiu els conceptes: 

A) Espai Schengen. 

L'espai Schengen va entrar en vigor l’any 1995 a Bèlgica, Alemanya, França, Luxemburg, els Països Baixos, Espanya, Itàlia i Portugal. Posteriorment s’hi adheriren la

resta de països que actualment formen la Unió Europea, a excepció del Regne Unit i Irlanda. Aquest espai fou el resultat dels acords de Schengen (ciutat de Luxemburg

on es van signar) que pretenien suprimir progressivament les fronteres entre països de la Unió Europea (UE), l'objectiu dels quals era garantir la lliure circulació de béns,

serveis, capitals i persones. Aquest objectiu s’ha assolit satisfactòriament i la lliure circulació està garantida. De fet, les persones que marxen d’un país de la UE a un altre

també de la UE, no se’ls considera estrangers ni immigrants, precisament per l’espai Schengen.

B) PAC o PCT ( pots escollir una o bé l’altra o bé fer les dues)

La PAC respon a les sigles de Política Agrícola Comuna, una política de la UE molt important i un dels elements essencials del sistema institucional de la Unió Europea.

Gestiona les subvencions que es donen a la producció agrícola.

La PCT és la política comuna de transports, una iniciativa que promou la creació de grans xarxes europees de transports i comunicacions donada la necessitat a causa de

la lliure circulació de persones i béns. N’és un exemple el sistema Galileu de navegació per satèl·lit o les xarxes transeuropees d’ energia (TEN-E), de telecomunicacions

(TEN-Telecom) i la de transport (TEN-T); aquesta última inclourà la subvenció del, últimament tant anomenat, Corredor del Mediterrani.

C) Zona euro i escriu el nom de 3 països que no formen part

 Zona euro_ Són el conjunt d’estats que utilitzen i han adoptat l’euro (€) com a moneda de curs legal i així formar una unió monetària.  Va ser aprovada l’any 1999

però no va entrar en circulació fins el 2002. No tots els estats de la Unió Europea fan servir aquesta moneda, com és el cas del Regne Unit o de Dinamarca.

Aquest últim ha de decidir si formar-hi part o no a través d’un referèndum que s’ha de celebrar abans del 2011 (per tant ja es deu saber però cercant informació per

Internet només trobo resultats de referèndums anteriors).  Països_ Regne Unit, Dinamarca i Suècia .

d) PIB

3.Exposa les característiques més destacades dels NUTS  (Concepte , principi de subsidiarietat, Fons de cohesió....) [3 punts]

Paral·lelament al procés d’europeïtzació, els diversos territoris que formen els estats van voler participar també en la presa de decisions i van reclamar

l’aplicació del principi de subsidiarietat, segons el qual les competències que puguin assumir amb eficàcia les administracions més properes als ciutadans no seran

assumides per les administracions superiors més allunyades.

En conseqüència, s’ha produït un cert corrent de regionalització del poder.

Tradicionalment, tots els estats han estructurat l’administració del seu territori en unitats més petites, per això, atesa la diversitat d’estats europeus, es

poden trobar divisions amb noms, extensions i categories molt diverses: länder alemanys, comunitats autònomes espanyoles, regions italianes,

departaments francesos... en definitiva, una conglomeració de realitats molt diverses, amb superfícies i poblacions força diferents.

Amb la intenció d’harmonitzar aquesta diversitat de divisions territorials, l’EUROSTAT (Oficina Estadística de la Unió Europea) va establir l’any 1988 la

Nomenclatura d’Unitats Territorials Estadístiques (NUTS), les quals s’organitzen en tres nivells jeràrquics diferents (les NUTS1, NUTS2 i NUTS3 ja

explicats a l’exercici

1), tot i que també podem trobar les NUTS4 i NUTS5 que pertanyen a les unitats administratives locals i els municipis, sense gaire rellevància en

l’àmbit comunitari.

En conjunt, la Unió Europea és una de les zones més riques i desenvolupades del món, però hi ha grans diferències entre els diversos estats membres.

Tanmateix, podem trobar grans diferències entre regions d’un mateix estat i per ajudar les menys afavorides i reduir-ne les desigualtats, la UE té establerts

dos tipus de mecanismes financers: els

 Fons Estructurals i el Fons de Cohesió.

Actualment existeixen dos Fons Estructurals diferents:

- El Fons Europeu de Desenvolupament Regional, que concedeix ajuts econòmics per a la construcció d’infraestructures i la realització d’inversions

  productives que generin ocupació i donin guanys a les empreses.

- El Fons Social Europeu, que es dedica a finançar activitats de formació que afavoreixin la inserció laboral dels treballadors aturats i dels sectors més

  desafavorits de la societat.

- El Fons de Cohesió està destinat a aquells estats el PIB per càpita dels quals és inferior al 90% de la mitjana comunitària. Finança projectes

  d’infraestructures relacionats amb el medi ambient i els transports.

Per a aquest període, la Unió Europea s’ha marcat tres grans objectius:

1.    Convergència. Es pretenen promocionar el creixement i l’ocupació per tal d’accelerar la convergència de les regions i els estats menys desenvolupats.

2.    Competitivitat regional i ocupació. Es busca la promoció de la innovació i de l’esperit empresarial, la protecció del medi ambient i el desenvolupament dels

        mercats laborals de les regions no incloses en l’objectiu anterior.

3.    Cooperació territorial europea. Es vol reforçar la cooperació transfronterera,  interregional i interestatal.

Observeu la taula següent i contesteu a les preguntes

El creixement de la població a la Unió Europea

Família i naixements a la UE

1. Taxa mitjana de nens nascuts vius de cada dona en edat fèrtil.

La taxa 2'1 de nens per dona és considerat com el mínim per al rejoveniment de la població.

2. Naixements en els que l'estat civil de l amare és diferent al de casada.

Fuente: Eurostat

1. Descriu la taula

Es tracta de una taula d’estadístiques que ens proporciona Eurostat que reflexa les diferències de creixement entre els països de la unió europea del 2003 a

través dels marcadors de la família i els naixements.

Així doncs, a l’esquerra de la taula trobem de forma alineada de dalt a baix els països membres de la Unió europea amb Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia,

Espanya, Polònia, Països Baixos, Grècia, Bèlgica, Portugal, República Txeca, Hongria, Suècia, Àustria, Dinamarca, Eslovàquia, Finlàndia, Irlanda, Lituània, Letònia,

Eslovènia, Estònia, Xipre, Luxemburg i Malta. I a la part superior de la taula, veiem diferents columnes on, en cada una d’elles, es troba una forma diferent d’agrupar

o classificar aquest creixement. Així doncs, la primera columna fa referència el nombre d’habitants de cada país, i les següents a aspectes com el nombre de matrimonis,

de divorcis, l’edat mitjana del primer matrimoni, la tassa total de fertilitat, l’edat mitjana de la maternitat, els naixements fora del matrimoni entenent la situació de la

mare com a no casada, per cada mil habitants.
Els països que destaquen per ordre de creixement són:
França, Regne Unit, Espanya, Països baixos, Portugal i Dinamarca. Tot i així, es pot apreciar com la UE té una dinàmica demogràfica de creixement vegetatiu baix.

2. Definiu els termes següents

• taxes de creixement natural i vegetatiu.
• El creixement vegetatiu (també anomenat creixement natural) és la diferència anual entre el nombre de nascuts i el de morts en una població determinada

• la taxa de fecunditat. Taxa que relaciona el nombre de naixements amb la població femenina en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys) i el resultat s'expressa en tants per mil (‰)
  
• la taxa de mortalitat.Taxa que indica el nombre de persones mortes respecte del total de la població. El resultat s'expressa en tants per mil (‰).
  
• esperança de vida.L'esperança de vida és el terme mitjà d'anys que un ésser viu sobreviurà abans de morir tenint en compte la situació actual del seu entorn.
• taxa de natalitat. Taxa que relaciona el nombre de naixements amb la població que habita un territori i s'expressa en tants per mil (‰)