L5AP1_Activitats i solucionari sobre l'organització territorial-1
|
ACTIVITATS I SOLUCIONARI SOBRE: 1. Els municipis de Catalunya |
Activitat 1. Els municipis de Catalunya
Analitza el quadre estadístic següent i responeu a les qüestions.
ELS MUNICIPIS MÉS EXTENSOS DE CATALUNYA
|
Nom del municipi |
Comarca |
Extensió en km2 |
Població (1996) |
Altitud sobre el nivell del mar |
|
Tremp |
||||
|
Naut Aran |
||||
|
La Vall de Boí |
||||
|
Tortosa |
||||
|
Lleida |
||||
|
Tivissa |
||||
|
Vielha e Mijaran |
||||
|
Alt Àneu |
||||
|
Alins |
||||
| Montferrer i Castellbò | Alt Urgell | 176 | 1036 | |
|
Artesa de Segre |
||||
|
Les Valls de Valira |
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
1.Descriviu la informació que us proporciona el quadre estadístic i indiqueu les característiques que comparteixen la majoria dels municipis
més extensos de Catalunya i les zones del país on estan localitzats.
Heu de dir amb las teves paraules que et trobes davant d’una informació estadística sobre els municipis que tenen més extensió del seu
terme a Catalunya. Amb dades de 201996 es quantifiquen la població, l’extensió i l’altitud sobre el nivell del mar i s’especifica el nom de la
comarca a la qual pertany el municipi que s’esmenta. Cal valorar que sàpigues trobar característiques que comparteixen la majoria dels
municipis del quadre com, per exemple, estar situats a més de 700 m d’altitud, tenir menys de 5.000 habitants i formar part de comarques
de muntanya.
Les zones on estan localitzats són el sector nord occidental de Catalunya i a les Terres de l’ Ebre.
2. Exposeu breument les principals formes polític administratives de l’organització territorial a l’Estat espanyol i a Catalunya.
Cal fer referència a l’organització territorial d’autonomies, comarques en algunes comunitats autònomes com Catalunya, i municipis com a
organització territorial bàsica.
3. Definiu el municipi com a sistema d’organització territorial, resumiu la forma del seu sistema de govern i enumereu les principals competències
municipals.
Cal fer referència en la teva exposició a la composició del consistori municipal (regidors i presidència de l’alcalde) i a les competències
municipals: urbanisme, seguretat, transport públic, sanitat, medi ambient, contractació d’obres i serveis i a l’autoritat del govern de la comunitat
autònoma en l’alteració dels límits municipal.
4. Definiu el concepte de:
Comarca: entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis contigus i amb personalitat jurídica pròpia. Específica de
l’ordenament territorial de Catalunya.
5. Exposeu les competències reservades a les comarques en l’organització polític - administrativa de Catalunya.
Les competències reservades a les comarques en l’organització política -administrativa de Catalunya són: ordenació del territori i urbanisme, sanitat,
serveis socials, competències delegades en matèria de cultura (gestió dels arxius històrics comarcals,gestió dels centres de normalització lingüística…),
esport, ensenyament (transport escolar, menjadors escolars), salubritat pública i medi ambient. A banda d’aquestes,les que es puguin derivar de les
que marca la llei de règim local i les competències municipals per delegació o per conveni (ex, recaptació d’impostos municipals).
6. Explique qui integra els consells comarcals i com es configuren.
Els consells comarcals estan integrats pels consellers comarcals que han de ser regidors municipals electes. Són designats per les formacions
polítiques.
El nombre de consellers està en relació a la població de la comarca.
La configuració dels consells comarcals es fa a partir dels resultats de les eleccions municipals.
Se sumen els regidors electes per cada formació política i s’assignen els consellers comarcals aplicant la llei d’Hondt .
|
ACTIVITATS I SOLUCIONARI SOBRE 2. El mapa municipal català-1 |
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades.
|
"El mapa municipal català es caracteritza pel gran nombre i per la proporció elevada de municipis amb un nombre d’habitants molt reduït. Dels 946 municipis actuals, més d’una cinquena part no arriben als 250 habitants. Tal com assenyala la nostra llei municipal, aquesta fragmentació «és una de les causes de la crisi municipal, crisi que es manifesta en la manca de recursos i de capacitat per prestar amb eficàcia els serveis corresponents». Efectivament, de la manca d’un mínim de població en els municipis es deriva normalment una escassa capacitat econòmica i de gestió per al compliment dels serveis mínims, una prestació de serveis de qualitat i eficàcia escasses, una eficiència reduïda i una dispersió notable de les inversions públiques dirigides al món local i, de vegades, una manca de recursos humans i, fins i tot, d’implicació social en l’autogovern. Per millorar aquesta situació caldria, d’una banda, una política general de finançament i dotar de recursos els municipis petits per tal d’augmentar la capacitat d’actuació que tenen." Font: Informe sobre el mapa municipal. |
Qüestions
1. Resumiu les idees principals del text.
En el text hi ha cinc idees fonamentals que hauries d’especificar:
El municipi és el nivell bàsic d’organització territorial.
Els municipis han de tenir capacitat de gestionar i representar els interessos de la col·lectivitat.
El 21,5% dels municipis catalans tenen menys de 250 habitants.
2.Esmenteu les competències que són pròpies dels municipis. Expliqueu quins són els problemes principals dels municipis amb pocs habitants. Digueu
alguna forma d’agrupació de municipis pensada per a solucionar problemes comuns.
Salubritat pública, seguretat en llocs públics, protecció del medi ambient, enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, clavegueram, abastament
d’aigua potables, pavimentació, urbanisme, transport públic,...Pel que fa als problemes dels municipis petits, l’alumnat hauria d’esmentar: Manca de
recursos econòmics.
A causa de l’anterior una dificultat per oferir alguns dels serveis bàsics.
Sobre les formes d’agrupacions de municipis per tal de solucionar problemes comuns, l’alumnat hauria d’esmentar com a mínim la Mancomunitat de
municipis per poder garantir la prestació d’alguns dels serveis que tenen encomanats.
3. Exposeu les característiques i competències principals dels següents nivells d’organització territorial i administrativa de Catalunya: municipi, comarca i
província. Esmenteu el nom de dues comarques situades a cadascuna.
Els municipis són administrats pels ajuntaments mitjançant un alcalde o alcaldessa, i un nombre de regidors o regidores, que estan en funció del nombre
d’habitants.
Les seves competències són reconegudes per la Llei de Bases de Règim Local i es centren bàsicament en l’ordenació territorial, la seguretat en llocs públics,
el transport d’abast municipal, la salubritat, obres i serveis i la protecció del medi ambient.
|
ACTIVITATS I SOLUCIONARI SOBRE: |
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades.
|
"La proposta de nova llei electoral elaborada per una comissió d’experts preveu establir set circumscripcions electorals, que coincidiran amb les futures vegueries, i atorgar a cadascuna dos escons com a mínim. La resta es repartiria en funció de la població, amb un sistema proporcional molt similar a l’actual, la utilització de la llei d’ Hondt i el manteniment d’un mínim del 3% dels vots. L’estudi també proposa l’ús de llistes parcialment obertes, que permetrien triar alguns candidats de manera individual. Font: La futura llei electoral preveu set circumscripcions electorals. Barcelona 2006 |
Qüestions
1. Resumiu les idees principals del text.
- La proposta de nova llei electoral preveu establir set circumscripcions electorals, que coincidiran amb les futures vegueries, i s’atorgaran a cadascuna dos escons com a mínim.
- La resta d’escons es repartirien en funció de la població amb un sistema proporcional molt similar a l'actual, amb la utilització de la llei d'Hondt i el manteniment d'un mínim del 3% dels vots.
- Com a novetats, en relació a la llei actual, es proposa: l'ús de llistes parcialment obertes i mesures per fomentar la participació, junt amb la possibilitat de garantir la paritat amb la instauració d'un mínim del 40% de persones del mateix gènere.
- Tots els partits estan preocupats pel nou sistema electoral que s'aprovi, perquè en dependran els resultats electorals i el seu èxit electoral futur.
2. Expliqueu què és una circumscripció electoral. Quina és la circumscripció electoral adoptada en les eleccions al Congrés dels Diputats
i al Senat? Quina es fa servir en les eleccions al Parlament Europeu?
Una circumscripció electoral i donar a entendre que es tracta d’una divisió administrativa electoral a la qual se li atribueixen un nombre determinat d'escons, a cobrir segons els resultats obtinguts per les diferents llistes que concorren a unes eleccions.
La circumscripció electoral adoptada a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat és la província. La circumscripció electoral adoptada a les eleccions al Parlament Europeu és l’estat.
3. Exposeu les característiques dels dos sistemes electorals més comuns: el majoritari i el proporcional, d’acord amb l’esquema següent:
a) Repartiment dels escons en cada sistema.
En el sistema majoritari tots els escons corresponents a una circumscripció s'atorguen al partit o candidat que obté més vots.(per exemple, si un partit A obté
el 50,1% dels vots i un partit B n'obté el 49,9%, tots els escons en litigi s'atorguen al partit. En el sistema proporcional el nombre d'escons es reparteix
aproximadament de manera proporcional al nombre de vots que els grups polítics o els candidats obtenen a cada circumscripció.
b) Avantatges que presenta cada sistema.
El sistema majoritari afavoreix les grans formacions polítiques de manera que als països on s'aplica aquest sistema es tendeix cap al bipartidisme, en què dos
grans partits dominen l'escenari polític. Es considera que aquest sistema fa més fàcil la formació i estabilitat dels governs .
El sistema proporcional, en canvi, permet la representació dels grups minoritaris.
c) Desavantatges.
Pel que fa als inconvenients, el sistema majoritari perjudica les opcions de les minories perquè no es tenen en compte els vots rebuts per elles, ja que tots
els vots d'una circumscripció electoral s'adjudiquen al candidat o candidata que ha obtingut el millor resultat.
El sistema proporcional comporta més dificultat per a la formació i l’estabilitat dels governs si ningú obté la majoria absoluta i sovint s’han de fer coalicions
o pactes de govern entre partits.
d) Esmenteu dos exemples d’eleccions (poden ser de qualsevol país del món) per a cada tipus de sistema.
Exemples d’eleccions amb sistemes majoritaris són les eleccions presidencials als Estats Units; les eleccions municipals i al Parlament del Regne Unit; les
eleccions municipals, regionals i presidencials franceses.
El sistema electoral que s'utilitza en les eleccions generals a Espanya, al Parlament de Catalunya i a Italià es pot considerar de tipus proporcional.