Catalunya. Organització territorial
|
CATALUNYA. L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
|
Índex
1. Glossari de conceptes
2. Comunitat Autònoma
3. Les institucions d'autogovern
4. L'organització territorial
Resum
1. Glossari de conceptes
| Organització territorial : És la forma d’estructuració d'un territori des del punt de vista polític i/o jurídicoadministratiu. Concretament, les divisions territorials es poden definir com les línies que separen unes demarcacions de les altres.Les lleis d'organització territorial de 1987 aprovades pel Parlament fixen en gran mesura el marc de l’organització territorial catalana, |
| Ordenació territorial: És la materialització en el territori de les polítiques públiques amb contingut territorial, és a dir, l'Expressió territorial" de les polítiques econòmiques, socials, culturals, ambientals... que duen a terme les administracions, a l'escala que sigui. |
| Comarca : En general, s’entén per comarca aquella extensió de territori en què hi ha un o més d’un factors o elements que es considera que unifiquen els llocs que la conformen: relacions de veïnatge habituals, condicions naturals comunes, fets històrics particulars, etc. En darrer terme, implica una mena de divisió territorial, però no té per què coincidir amb la jurisdicció d’un ens administratiu. La disposició que millor resumeix el seu caràcter és possiblement la següent: "La comarca es constitueix com una entitat local de caràcter territorial formada per l'agrupació de municipis contigus, té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins". (Art. 3.1 de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'organització comarcal). |
| Vegueria En el moment actual, agrupació de comarques que constituiria l’escala “regional” o nivell immediatament inferior al conjunt de Catalunya, eventualment amb un ens administratiu propi (consell de vegueria? diputació?). Suposadament hauria de substituir l'actual nivell provincial, amb el qual manté - des del punt de vista de l’escala- raonables semblances. No té cap caràcter legal. A efectes d’ordenació del territori, existeix un mapa oficial de les regions catalanes aprovat per lleis successives del Parlament (Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s'aprova el Pla territorial general de Catalunya i Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l'Alt Pirineus i Aran com a àrea funcional de planificació, mitjançant la modificació de l'article 2 de la Llei 1/1995, per la qual s'aprova el Pla territorial general de Catalunya). Històricament les vegueries -el representant del rei a la vegueria era el veguer- es corresponien amb l'organització territorial de Catalunya vigent a la Baixa Edat Mitjana i l'Edat Moderna, fins al decret de Nova Planta, el mapa de les quals es pot considerar més semblant a un mapa comarcal que no pas a un mapa regional tal i com l'entenem avui en dia. |
| Províncies: En origen, divisió territorial perifèrica de l’Estat espanyol que, amb el pas del temps, va esdevenir també l’àmbit d’acció d’un ens jurídic administratiu propi: la diputació provincial. "La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l'agrupació de municipis i divisió territorial per a l'assoliment de les activitats de l'Estat. Qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals mitjançant llei orgànica". "El govern i l'administració autònoma de les províncies estaran encomanades a Diputacions o d'altres Corporacions de caràcter representatiu". (Art. 141.1 i 141.2 de la Constitució Espanyola. Traducció sense valor jurídic) La Llei 5/1987, de 4 d'abril, del Règim provisional de les competències de les Diputacions Provincials disposa la desaparició de les províncies i diputacions catalanes mitjançant la conversió a una província única equivalent al conjunt de Catalunya. Aquesta previsió no s'ha acomplert. |
| Àrea metropolitana: Extensió de territori polaritzada per una ciutat o unes ciutats centrals importants, en conjunt amb un contingent demogràfic notable, i on existeixen vincles funcionals sòlids entre els diferents assentaments que la conformen. Pot estar constituïda de forma polític administrativa o no.La Llei 7/1987, de 4 d'abril, per la qual s'estableixen i regulen actuacions públiques especials en la conurbació de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona d'influència directa suprimí l'àrea metropolitana existent a Barcelona i els municipis del seu entorn des del Decret-Llei 5/1974, del 24 d'agost, de creació de l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, aprovat pel govern espanyol. La Llei 7/1987 crea dues noves entitats metropolitanes de tipus sectorial, amb límits discordants. Alhora, determinats municipis incloent-hi Barcelona i el seu entorn, pel seu compte, han conformat una mancomunitat de municipis voluntària de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquestes disposicions es refereixen a un àmbit "immediat" al voltant de Barcelona, el que en aquest país es coneix correntment com a àrea metropolitana, però el vigent àmbit metropolità (Llei 1/1995), malgrat existir només a efectes d’ordenació territorial, és considerat a la pràctica com una divisió territorial relativament similar a l'àrea metropolitana. |
2. Comunitat Autònoma
|
Catalunya és una de les comunitats autònomes d'Espanya. Com a comunitat autònoma, té un Estatut d'Autonomia que defineix quines institucions polítiques té i com funcionen. També explica quins poders té i com es relaciona amb el govern central. |
Catalunya és una de les comunitats autònomes d'Espanya. Ho és perquè té una història
3. Les institucions d'autogovern
l'Òrgan de govern de Catalunya és la Generalitat que està formada per:
4. L'organització territorial
|
- El Municipi: és la unitat territorial i administrativa bàsica. Es van crear durant l'Edat Mitjana i actualment n'hi ha 946.
Del govern del municipi se n'encarrega l'Ajuntament ( format pels regidors i l'alcalde).
És el nivell bàsic d'organització administrativa.
És una associació de persones i béns determinada per relacions necessàries de veïnatge.
l'ajuntament és una corporació pública un òrgan jurídic que representa i administra els interessos d’un municipi i té jurisdicció sobre 1 territori determinat.
Els municipis posseeixen competències pròpies, així com autonomia per desenvolupar-les.
Per llei cada municipi, en funció de la seva població, ha de oferir una seria de serveis.
|
| Llei de la divisió i organització comarcal de Catalunya (1987) L'actual divisió de la Comunitat Autònoma de Catalunya en comarques* té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany,el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. * Definició de comarca és una entitat local constituïda per una agrupació de municipis i que els uneix o comparteixen unes característiques comuns com : 1. Un espai físic (s’expressa en cultura popular, balls...) (ensenyament, mercat, servei sanitari...) - Vall d’Aran: té llengua pròpia (aranès) i té Consell General (institució de govern específica). Resumint dient que la - comarca com una entitat local de caràcter territorial, formada per l'agrupació de municipis contigus, amb una personalitat jurídica pròpia. - és un conjunt de municipis que tenen certa autonomia i formen una unitat territorial. Actualment n'hi ha 41. Del govern de la comarca se n'encarrega el Consell Comarcal, que està format per regidors
de tots els municipis.
CONSELL COMARCAL Els consells comarcals a Catalunya són l'òrgan de govern i d'administració de la comarca. La seva organització, com en tots els ens locals de Catalunya, es configura amb un òrgan col·legiat, el ple, i un òrgan unipersonal, el President. Compten, però, amb un figura integrada en la cúpula del govern: el gerent. Aquest és un professional que té plena dedicació a l'execució de les tasques del govern i l'administració comarcals. El ple del consell comarcal està format, tal com correspon a un ens de segon grau, per regidors dels ajuntaments que la componen. La designació dels consellers comarcals es fa per un sistema basat en la Llei o Regla D' Hondt aplicant una fórmula mixta tenint en compte tant els vots obtinguts per cada candidatura com el nombre de regidors. |
|
- Les províncies: són les unitats administratives amb que s'organitza el territori espanyol.
Són 4: Girona,Tarragona, Lleida i Girona.
Del govern de la província se n'ocupa la Diputació provincial.
|
Paper central en bona part de les activitats econòmiques, important sector industrial i servei. Barcelona i àrea metropolitana,
D'altres formes possibles d'organitzacions
|
Les regions : àrees formades per comarques veïnes organitzades a l’entorn d’un gran nucli urbà. Alt Pirineu i Aran (comarques pirinenques):Alt Urgell, Cerdanya, Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. Àrea de muntanya modificada la seva estructura econòmica tradicional pel creixement del turisme. ciutat més important, economia té un pes important, activitat agropecuària i indústria. habitants. Malgrat el creixement de serveis,el sector primari és encara destacat.
|
Resum
Catalunya amb 36.0111 km², té uns límits establerts al s. XIII als Pirineus i el estanys de Leucata, al nord, al riu Sénia al sud, i al riu Cinca l’oest. El seu territori es divideix entre França i Espanya: Catalunya Nord (4.116 km²) pertany a França des del Tractat dels Pirineus (1659), forma part del departament dels Pirineus Orientals, capital Perpinyà, dins de la regió del Llenguadoc-Roselló, capital Montpeller.
Catalunya, per la seva part forma part d’Espanya, amb capital a Barcelona.
El model d’organització política català té uns moment que cal recordar:
Estatut de 1932: durant la Segona República Espanyola (1931-39). La Constitució de 1931 va reconèixer un govern autonòmic per Catalunya, la Generalitat, que va aprovar l’Estatut de 1932.
Estatut de 1979: amb la transició política fou aprovat un estatut, que reconeixia Catalunya com una nacionalitat i a la Generalitat com una institució política d’autogovern.
Institucions de Catalunya
Parlament: té la funció legislativa, aprova els pressupostos i controla i impulsa l’activitat política i de govern.
President de la Generalitat: exerceix funcions representatives i governatives.
Consell Executiu: estableix les directrius generals de l’acció de govern i coordina el programa legislatiu. El nombre de departaments o conselleries varia en funció de les necessitats de cada legislatura.
Consell Consultiu: substituït pel Consell de Garanties Estatutàries al 2009 (Estatut de 2006). Es pronuncia sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de la normativa amb rang de llei de la Generalitat de Catalunya.
Sindicatura de comptes: òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.
Sindicatura de greuges: té la funció d’atendre les queixes de totes les persones que es troben desemparades davant l’actuació o la manca d’actuació de les administracions.
Organització territorial a Catalunya
La Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya preveuen l’organització territorial en 4 províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona),
més la capacitat de Catalunya de dissenyar el seu territori en:
- Comarques: ens locals de caràcter territorial formades per l’agrupació de municipis, amb personalitat jurídica pròpia i autonomia per fer polítiques en determinats àmbits.La Llei d’organització comarcal de Catalunya de 1987, modificada al 2003, estableix que cada comarca ha de tenir:
Consell Comarcal: format per consellers i conselleres elegits entre els regidors i regidores dels diversos municipis de la comarca.
Presidència.
Competències: ordenació del territori, sanitat, serveis socials, cultura, esports, ensenyament, medi ambient …
- Municipis: actualment hi han 946 municipis, amb una clara tendència a la segregació i no pas a la integració. Per sota d’aquests ens locals hi ha les entitats municipals descentralitzades, que tot i ser part d’un municipi i dependre’n, constitueixen nuclis separats, regits per una junta de veïns i amb certa autonomia.
- Vegueries: l’article 90 de l’Estatut del 2006 defineix la vegueria com (…) l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia.
La vegueria contemplada també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis.”
El Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de juliol de 2010 la Llei de vegueries, aquesta llei suposa la substitució de les diputacions provincials pels consells de vegueria, així com la creació d’una organització territorial pròpia en set vegueries. Amb aquesta llei es reconeix i es potencien totes i cadascuna de les realitats existents territorialment a Catalunya, s’apropa el govern i els serveis a la ciutadania, i es fan coincidir els ens supramunicipals amb la descentralització territorial de la Generalitat. La seva administració recau en el Consell de la Vegueria (elegit entre els alcaldes i els regidors).
Funcions:
Assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis (especialment a aquells que tenen menys capacitat econòmica i de gestió).
Planificar i executar infraestructures generals, obres i equipaments.
Funcions de recaptació i tributs.
Funcions de control en matèria de seguretat alimentària, intervenció ambiental i protecció de la legalitat urbanística.
Totes aquelles delegades per la Generalitat o l’Estat.