L4AM1_Repasseu termes/conceptes

Conceptes

1.Societat preindustrial

 Societat postindustrial és un concepte que s’utilitza per descriure l’estat d’un sistema social i econòmic que ha evolucionat segons uns canvis en la seva estructura que corresponen a un estat de desenvolupament posterior al procés d’industrialització clàssic de la Revolució Industrial . En una societat postindustrial es produeix una transició econòmica que estructura la societat entre una economia basada en la indústria a altra basada en els serveis, una divisió del capital nacional i global i una privatització. Els requisits d’aquests canvis són els processos d’industrialització i liberalització.

Algunes de les característiques de les societats postindustrials són:
* Un ràpid augment del sector serveis, en comparació del sector industrial.
* Un considerable augment de les tecnologies de la informació, que és el que s’anomena “era de la informació”.
*Les matèries primeres en que es basa l’economia són la informació, el coneixement i la creativitat, podent-ne parlar de la revolució de la informació.

2. Globalització econòmica

 També anomenada economia global, es entesa com la integració creixent de tota l’economia mundial en un sol sistema econòmic, dominat pel capitalisme, juntament amb un augment de la interdependència entre tots els sistemes productius i una progressiva manca de capacitats de decisió dels estats sobre la seva economia.

3. Intercanvi desigual

 Són relacions comercials establertes entre el centre i la perifèria mundial, a partir del moment en què els estats del centre tenen el control dels preus del mercat i els de la perifèria no.

4. Urbanització

La urbanització, que ve de la paraula Urbis del llatí és un conjunt de construccions humanes situades generalment a l’antic medi rural, es un fenomen que consisteix en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió dels modes de vida urbans. Encara que apareix en fases històriques diverses, l’explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial. No es tracta d’un poble pròpiament dit, perquè consta bàsicament de cases, antigament sobretot de segona residència, i no solen tenir serveis. És un complex residencial que depèn d’un municipi en concret. Amb el creixement, poden acabar esdevenint barris de poblacions més grans.

5. Deslocalització

Es diu deslocalització al moviment que realitzen algunes empreses, generalment multinacionals, que traslladen els seus centres de treball en països desenvolupats a països amb menors costos per a ells, generalment del Tercer Món. La deslocalització és un dels problemes i oportunitats causats per la globalització econòmica. Que triomfin en l’economia global no beneficia en absolut als treballadors i les treballadores del país. El països que duen a terme aquesta deslocalització del sistema els importa ben poc el bé comú de països, nacions o comunitats. Ni en el seu propi , ni en els països on treballen tenen com missió generar llocs de treball estables, ni enfortir les xarxes de petites empreses, ni reforçar els mercats locals, ni fer respectar els drets laborals i humans més bàsics. La seva missió és el generar diners i créixer, i les persones constituïen una de les matèries primeres necessàries per a això.

Les causes d’aquest procés solen ser la recerca de:
* Menor cost de la mà d’obra.
* Legislacions menys estrictes amb la protecció del medi ambient i la lluita contra la contaminació, inutilització de terres, etc.
* Condicions de treball més flexibles, que permetin menys seguretat en el treball, major jornada laboral, etc.

6. Desenvolupament econòmic i desenvolupament humà

- El desenvolupament econòmic, consisteix en el creixement del producte interior brut (PIB) dels països, en l’augment dels moviments de capital i en l’ increment de mitjans de producció.

- I el desenvolupament humà, és un concepte més modern de desenvolupament, que consisteix a crear les condicions per tal que les persones puguin desenvolupar totes les seves capacitats personals i humanes d’acord amb les seves necessita

L'ajuda al món subdesenvolupat.

La solució al problema de l'endeutament Sud−Nord és canviar el comerç desigual per un desenvolupament sostingut.

L'Ajuda espanyola al Sud ha estat en crèdits que després deuen ser tornats amb interessos, encara que en condicions preferents.

Amb la finalitat d'evitar l'agreujament de la situació del Tercer Món, l' ONU recomanà a tots els països desenvolupats que l'ajuda fora el 0,7% del PIB.

PIB: Resultat de dividir la riquesa que produeix un país en un any pel nombre dels seus habitants.

En l'actualitat l'ajuda donada pels països desenvolupats al Tercer Món son de

60.000 milions d'euros, dels quals el 49% són aportats per la Unió Europea.

Les ajudes no oficials (ONGD) son ajudes desinteressades dels ciutadans controlades per la Unió Europea quegaranteix que hi arriben als seus destinataris.

7. Centre, perifèria i   semi perifèria

El terme centre es refereix a les desigualtats socials i econòmiques i la seva desigual distribució espacial. Les regions del centre són un conjunt de regions que tenen uns mitjans de producció de tecnologia elevada, una gran inversió de capital i que controlen el mercat mundial.

El terme perifèria es refereix a regions que tenen uns mitjans de producció d’escassa tecnologia, poca inversió econòmica i no tenen cap control sobre el mercat mundial, es a dir, són sectors de països que en el sistema de la economia mundial es troben en una situació d’estancament social per a la dependència de les seves economies respecte de les del grup de països industrials capitalistes que constitueixen el centre del sistema.

La divisió mundial entre centre i perifèria, queda matisada en la realitat per l’existència de zones anomenades semiperifèries, que sovint posseeixen recursos naturals abundants, cap on es desplacen algunes funcions i activitats del centre o que son capaces de generar iniciatives pròpies.

8. Unió Europea (UE)

 La Unió Europea (UE) es una comunitat o associació política i econòmica formada per vint-i-set països democràtics europeus que va ser establerta l’1 de novembre de 1993 quan va entrar en vigor el tractat de la Unió Europea (TUE) signat el 7 de febrer de l’any anterior a la ciutat holandesa de Maastricht.
Els seus objectius són proporcionar pau, prosperitat i llibertat als ciutadans en un món més just i més segur.
Per a que tot això sigui possible, els països de la UE compten amb unes institucions que la dirigeixen i que adopten la seva legislació. Les principals són les següents:
- Parlament Europeu: representa els ciutadans d’Europa
- Consell de la Unió Europea: representa els Governs Nacionals
- Comissió Europea: representa el interès comú de la UE

Criteris d’adhesió

Per poder entrar en la Unió Europea cal ser un Estat Europeu i complir els requisits que s’especifiquen en el que es coneix com a criteris de Copenhaguen (Consell Europeu, 1993). Aquests criteris són els següents:

-Criteri polític: cal que hi hagin institucions polítiques estables que garanteixin la democràcia, l’estat de dret, el respecte als drets humans i el respecte i la protecció de les minories.

-Criteri econòmic: cal tenir una economia de mercat ferme i viable, capaç d’adequar-se al grau de competitivitat existent dins la UE.

-Cabal cumunitari: amb aquesta expressió la UE fa referència a tot el conjunt de lleis i objectius polítics i econòmics d’àmbit europeu prèviament existents, que cal que el país candidat accepti i assumeixi com a propi.

9. OTAN

L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), en anglès North Atlantic Treaty Organization, NATO), és una organització internacional política i militar creada com resultat de les negociacions entre els signataris del Tractat de Brussel·les (Bèlgica, França, Luxemburg, Països Baixos i el Regne Unit), Estats Units i Canadà, així com altres cinc països d’Europa Occidental convidats a participar (Dinamarca, Itàlia, Islàndia, Noruega i Portugal), amb l’objectiu d’organitzar Europa davant l’amenaça de la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial, que va constituir una organització paral·lela per mitjà del Pacte de Varsòvia.
La seu de l’OTAN es troba a Brussel·les.
Mitjançant els mitjans logístics dels països aliats, l’OTAN cohesiona i organitza els països aliats en matèria política, econòmica i militar. El Secretari General electe és Anders Fogh Rasmussen, (1rt ministre actual de Dinamarca). Aquest va ser triat el dissabte 4 d’abril del 2009 durant el cim del 60 aniversari d’aquesta organització i va prendre possessió el primer d’agost del mateix any.

10. OPEP

(Organització de Països Exportadors de Petroli) És un càrtel format per països productors de petroli amb la intenció de negociar conjuntament amb les empreses productores de petroli temes referents a volums de producció, preus i drets d’explotació.
Va ser fundada el 4 de setembre de 1960 a la Conferència de Bagdad, l’OPEP estava constituïda només per cinc països que signaren un acord que especificava la quantitat produïda de petroli i els preus per a l’exportació assignant quotes de producció als estats membres. L’OPEP té la seu central situada a Viena (Àustria).
Actualment, els països membres de l’OPEP controlen el 75% de les reserves i proporcionen un 40% del subministrament mundial de petroli.Les decisions de l’OPEP tenen una forta influència en els preus del petroli en els mercats internacionals.

11.OMC

 (Organització Mundial de Comerç) És una organització internacional que supervisa els acords comercials en definir les “regles del comerç” entre els estats membres. L’ OMC es va crear l’1 de gener del 1995 per a reemplaçar a l’Acord General de Tarifes i Comerç (GATT), el qual era una sèrie de tractats de la post-guerra que intentaven facilitar el comerç lliure entre les nacions. El principis i els acords del GATT van ser adoptats per l’ OMC, la qual va rebre l’encàrrec de expandir-los. A diferència del GATT, l’ OMC té una estructura institucional.
L’  OMC té dues funcions bàsiques:
-Ser un fòrum de negociació per a les discussions de les regles del comerç existents i futures
-Ser un àrbitre i donar solucions a les disputes comercials entre els membres.
Quan va ser creat, l’OMC tenia 76 estats membres. Els 10 anys següents, 72 nous membres van ser acceptats. Actualment en té 153 membres, que representen més del 95% del total del comerç mundial i 30 que han sol·licitat admissió però encara no han estat acceptats, la majoria candidats a l’adhesió.

12. Estat

Un Estat és una institució de caràcter polític i administratiu que exerceix la sobirania sobre un territori determinat delimitat per fronteres.Tipus d'Estat:

· Estat nacional. L'Estat coincideix amb una nació.

· Estat unitari centralitzat. El poder polític central s'imposa als territoris nacionals.

· Estat federal. Respecten les distintes nacionalitats amb els seus respectius governs.

· Estat regional. Un poder polític i administratiu d'àmbit nacional en la capital estatal i també coexisteixen diferents regions o Comunitats Autònomes amb les seves competències legislatives garantides per la Constitució. Cas d'Espanya.

Situació geopolítica d'Espanya.

Espanya és un territori−pont entre Europa i Àfrica, el Mediterrani i l'Atlàntic.

L'Espanya peninsular s'uneix geogràficament al continent europeu pels Pirineus, i es troba separada d'Àfrica per l'estret de Gibraltar. França, el Marroc i Portugal formen la tríada dels Estats veïns d'Espanya.

La situació estratègica queda reforçada per les Illes Balears en el Mediterrani i les Canàries en l'Atlàntic.

L'ingrés d'Espanya en la OTAN l'ha integrada dins de l' anomenat àmbit del capitalisme occidental. Té un paper clau a les relacions polític−militars dels països desenvolupats d'Europa Occidental.