L4AP2_Activitats i solucionari sobre l'organització territorial.
|
ACTIVITATS I SOLUCIONARI D'ACTIVITATS SOBRE L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL |
EXERCICI 1
Llegiu el següent text i responeu a les qüestions plantejades.
|
Artícle 137. Font; Constitución Española, 1978 |
1.Descriu la font i resumeix les principals idees del text
En l'article 137 s'estableixen les escales territorials de l'Estat Espanyol.
En l'article 143 s'estableixen les condicions que han de complir els territoris que vulguin constituir-se en comunitats autònomes.
Finalment, en l'article 144 s'autoritza la creació de comunitats autònomes uniprovincials així com la concessió d¡estatuts d'autonomia a territoris que no
formin cap província.
2. Definiu els termes municipi i comarca
Municipi: és l'entitat administrativa que ocupa el nivell més baix en el sistema jeràrquic de l'administració territorial.
Correspon al conjunt del territori, urbà i rural, gestionant per un Ajuntament.
Comarca: és una entitat administrativa d'origen històric que en el cas de Catalunya està reconeguda per l'Estatut d'autonomia. Agrupa un conjunt de
municipis articulat per la capital comarcal.
A Catalunya n'hi ha 41.
3. a) Segons el text , quines escales fixa l'ordenació del territori? Donat el contingut de l'article 144, indiqueu si hi ha
comunitats autònomes uniprovincials.
Ceuta i Melilla
b) Digueu les institucions responsables de la gestió provincial i la forma d'elecció dels seus membres.
Els seus membres, els diputats provincials, son escollits de forma indirecta i per cada partit judicial, en relació amb el nombre de vots aconseguits per les
formacions polítiques que han tret algun regidor en algun municipi del partit judicial.
4. Exposeu les principals característiques de l'organització territorial pròpia de Catalunya d'acord amb el següent esquema:
a) Escales territorials supranacionals
Escala comarcal: formada per 41 comarques des de 1988 a partir de l'organització comarcal de l'Època republicana.
Escala autonòmica: recuperada l'autonomia des de la constitució de 1978 que reconeix nacionalitats i regions amb institucions pròpies, Catalunya s'organitza
com a comunitat autònoma d'acord amb el que estableix l'Estatut d'autonomia.
b) Institucions responsables i competències que es correponen a cada escala territorial
Les institucions polítiques responsables són per les comarques: els Consells Comarcals formats per consellers i conselleres comarcals elegits entre els regidors i
regidores dels diversos municipis de la comarca, que tenen competències en aspectes com cultura, esports o educació.
A escala autonòmica, la institució és la Generalitat de Catalunya amb competències com educació, sanitat, medi ambient, ordenació del territori, etc.
| ACTIVITATS I SOLUCIONARI D'ACTIVITATS SOBRE L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL |
EXERCICI 2
Observeu el mapa següent i contesteu a les qüestions
| Mapa de les vegueries |
|
|
Font: Departament de Governació i Administracions Públiques, 2010.
1. Descriviu la informació representada en el mapa.
Mapa temàtic de Catalunya que representa la divisió del territori en vegueries.
Font i any: Departament de Governació i administració Públiques, 2010.
Descripció de la llegenda:
Trames de grisos amb símbols emmarcats que recullen: Barcelona, Girona, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre. Lleida. Catalunya central i Alt Pirineu i Aran
Per últim comentar que es tracta d'un proposta d'administració i que actualment es troba paralitzada.
2. Definiu els conceptes comarca i vegueria.
Comarca: és una extensió de territori reduïda, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles
que la formen.
Vegueria: L'Estatut del 2006 va introduir el restabliment de les vegueries com a divisions territorials amb personalitat jurídica pròpia.
3.a) Expliqueu els canvis que observem en el mapa de les vegueries en relació amb la configuració de les quatre províncies vigents actualment.
http://www.vegueries.com/vegueries/indexCAT.htm
b) Quines funcions o competències tindran les vegueries?
http://www.vegueries.com/vegueries/indexCAT.htm
c) Quines institucions politicoadministratives seran substituïdes per les vegueries quan aquestes entrin en funcionament?
http://www.vegueries.com/vegueries/indexCAT.htm
|
ACTIVITATS I SOLUCIONARI D'ACTIVITATS SOBRE L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL |
Exercici 3
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.
|
A Espanya, per exemple, les capitals provincials solen ser en quasi tots els casos el nucli principal dins la seva circumscripció i suposen alhora una part cada vegada més important respecte al total demogràfic de la província. Aquesta creixent macrocefàlia, que té més rellevància a l’Espanya interior, on sovint les capitals són els únics centres dinàmics amb capacitat per absorbir una part de l’èxode rural, arriba al seu màxim en aquelles ciutats que compleixen a més la funció de capitals regionals (Saragossa, Valladolid) o nacional (Madrid), les quals sobrepassen les dues terceres parts de la població provincial. A totes aquestes capitals provincials, la centralització administrativa exerceix un efecte multiplicador sobre l’ocupació i la demanda locals, i impulsa de manera indirecta el desenvolupament d’altres activitats que es beneficien de les economies externes generades. Font: MÉNDEZ, R.; MOLINERO, F., Geografia y Estado. Madrid: Cincel, 1986 |
1. Identifiqueu les idees principals del text.
- Les capitals de províncies acostumen a ser el nucli principal de la seva província.
- Dins de cada província es dona lloc un fenomen de macrocefàlia de la seva capital, ja que la població és una part creixent del total provincial especialment a les
- capitals que també són capitals regionals o nacionals.
- La macrocefàlia es especialment important a l’Espanya interior amb èxode rural.
- La centralització administrativa fa augmentar l’ocupació i la demanda a les capitals provincials.
2. Expliqueu de quina manera i per què la centralització administrativa exerceix un efecte multiplicador sobre l’ocupació i la demanda de
serveis a nivell local.
La capitalitat provincial comporta un emplaçament obligatori d’un seguit de serveis a la ciutat que serà capital provincial: hospitals, universitats, diputació...
Comporta una concentració de població ja que ofereix més lloc de treball i desplaçaments més freqüents per tal de gaudir dels serveis i fer gestions administratives.
Aquesta concentració fa que hi hagi una demanda de locals relacionats amb la funció política - administrativa que desenvolupen les capitals provincials, dins de la seva
circumscripció. També hi ha una atracció per la població d’anar-hi a viure per tant comporta un augment dels habitatges i dels serveis públics que demana aquesta
mateixa població que es trasllada (escoles, llars d’infants, transports públics, connexions amb altres pobles...)
3. Exposeu les característiques i competències de les diferents escales (administracions) en l’organització polític territorial de l’Estat
espanyol.
L’estat espanyol s’estructura en tres nivells d’organització polític territorial:
- Municipis: són l’àmbit bàsic de l’administració local i el d’origen medieval, en el qual el govern i l’administració corresponen als ajuntaments.
Aquests tenen una sèrie de competències que els són pròpies i que estan reconegudes en la llei de base de règim local (1985) algunes d’aquestes competències són
la seguretat en llocs públics, el transport públic...
- Províncies: entitat local amb personalitat jurídica pròpia que és formada per l’agrupació de municipis. L’Estat considera la província com el seu òrgan d’organització en l’àmbit
provincial (recopilació d’impostos, organització del trànsit, educació...). El govern i l’administració d’aquesta correspon a la diputació provincial, un conjunt de diputats provincials,
escollits entre els alcaldes i els regidors que representaran els seus municipis. Les províncies van néixer per el decret de l’any 1833.
- Comunitat autònoma: va aparèixer per primer cop en la constitució de 1978, en la qual es reconeixia i es garantia el dret de l’autonomia de les nacionalitats i regions
que integren l’Estat, les primers que van ser reconegudes van ser Catalunya i el País Basc l’any 1979. L’Estat es format per 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes
al nord d’Àfrica.
Cadascuna d’aquestes té reconeguda una certa capacitat d’autogovern amb autonomia administrativa i legislativa en diversos aspectes especificats en la constitució: ordenació
del territori i urbanisme, agricultura, ramaderia...
|
ACTIVITATS I SOLUCIONARI D'ACTIVITATS SOBRE L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL |
Exercici 4
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.
|
La Comissió d’experts creada per revisar el model d’organització territorial de Catalunya considera que el marc comarcal definit el 1987 segueix sent un punt de partida globalment vàlid. Tanmateix, la Comissió planteja la conveniència de crear sis noves comarques, atenent els criteris següents: A. Cercar, en la delimitació de les vegueries, el relligament territorial i l’encaix dels municipis situats a les àrees de transició entre conjunts regionals. B. Reconèixer unitats molt cohesionades des d’un punt de vista socioeconòmic i algunes amb un alt potencial demogràfic. C. Tenir en compte la major part de les reivindicacions comarcals que es van posar de manifest en la consulta municipal de 1987 sobre el mapa comarcal. D. Reforçar àmbits de relativa amplitud territorial però amb una migrada potència demogràfica i urbana, amb voluntat d’equilibri territorial, per tal de donar un major impuls i reconeixement polític d’espais físicament i soci econòmiques ben diferenciats. E. Recollir la major part de fets comarcals històrics que mancaven per reconèixer, així com resoldre les principals contradiccions entre la percepció popular tradicional de l’adscripció comarcal i l’encaix administratiu actual. Aquestes comarques són: Alta Segarra, Baix Llobregat Nord, Moianès, Segre Mitjà, Selva Marítima i Vall de Camprodon. Cadascuna de les noves comarques s’articula al voltant d’un àmbit territorial mínim, que es basa en uns nuclis urbans consolidats: Blanes, a la Selva Marítima; Calaf, a l’Alta Segarra; Camprodon, a la Vall de Camprodon; Martorell, al Baix Llobregat Nord; Moià, al Moianès, i Ponts al Segre Mitjà. Font: Comissió d’experts, Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya. Barcelona, 2000 |
1. Identifiqueu les semblances i diferències que trobeu entre els criteris B i D, d’una banda, i els criteris C i E, de l’altra.
Les semblances que hi ha entre B i D es bàsicament el mutu acord per crear noves comarques anomenades regions o vegueries, recuperant la idea d’agrupacions de
comarques que havia proposat la Ponència d’estudi de la divisió territorial, d’acord amb una divisió des d’un punt de vista socioeconòmic i polític amb una amplia potència
demogràfica, cosa que el criteri B, demana senzillament que estiguin cohesionades entre si. El criteri D específica un reconeixement per diferenciant-lo principalment del
criteri B ja que vol un impuls polític molt ben diferenciat entre un espai físic i socioeconòmic.
D’altra banda, els criteris C i E tenen la similitud de resoldre les reivindicacions comarcals i recollir els fets històrics comarcals de la mateixa comarca i la diferència principal
es que el criteri E, vol resoldre les principals contradiccions entre la percepció popular tradicional de l’adscripció comarcal i l’encaix administratiu actual.
La possible nova divisió territorial en vegueries pot implicar la modificació d’algunes comarques i que se’n creïn noves. També implicarà canvis en les circumscripcions
electorals i, possiblement, comportarà alteracions en el concepte de província i en els seus límits, competència que no està en mans de les autonomies.
2. Indiqueu el significat de l’últim paràgraf del text i digueu per quins motius creieu que la Comissió dóna importància al que s’hi exposa.
La Comissió dóna importància al que s’hi exposa ja que planteja la conveniència de crear sis noves comarques a partir de l’Estatut d’Autonomia de 2006 que va
preveure la creació de vegueries i les defineix com l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local.
Aquestes vegueries o regions coincideixen amb els set àmbits de treball definits en el Pla territorial general de Catalunya (1995).
3. Exposeu els criteris a partir dels quals es va realitzar la divisió comarcal a Catalunya el 1936 i les modificacions que s’hi van introduir el 1987.
A causa de l’autonomia que Catalunya va gaudir l’any 1931 i que la Generalitat va constituir una Ponència d’estudi de la divisió territorial de Catalunya.
Després de diversos treballs, aquesta Ponència va acordar dividir territorialment Catalunya en 38 comarques i 9 regions. Aquesta divisió comarcal, però,
no es va aprovar oficialment fins al 1936 i només va estar en vigor fins al 1939, quan la derrota en la Guerra Civil Espanyola va abolir les llibertats i
l’autogovern de Catalunya.
L’actual divisió territorial té els seus fonaments jurídics en la Llei de la divisió i l’organització comarcals de Catalunya(1987).
En aquesta, la comarca queda definida com una entitat local de caràcter territorial, formada per l’agrupació de municipis contigus, amb una personalitat
jurídica pròpia.
Aquesta llei estableix que cada comarca ha de tenir un Consell comarcal format per consellers i conselleres comarcals elegits entre els regidors i les regidores
dels diversos municipis de la comarca.
La divisió comarcal de 1987 es diferent de la de 1936 per la creació de tres noves comarques: el Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça. Una novetat important
és el reconeixement de la personalitat pròpia de la Vall d’Aran amb la creació del Conselh generau d'Aran, un organisme autònom amb àmplies competències que
administra aquesta comarca de cultura occitana.