L3AM2_Activitats i solucionari sobre el sector secundari
|
ACTIVITATS I SOLUCIONARI DEL SECTOR SECUNDARI |
Exercici 1.
Llegiu el text següent i contesteu les qüestions.
"Les diferències internacionals en el cost del treball provoquen deslocalitzacions de producció de les quals resulten greus conseqüències en períodes
de desocupació massiva. Aquestes diferències són molt importants: el salari mínim se situa entre un 1 % del salari mínim interprofessional francès al Vietnam
o a les Filipines i un 29 % a Taiwan, al canvi corrent. La diferència és lleugerament menor per a un obrer qualificat i molt menor per a un directiu.
Aquestes dades, en aparença inquietants per als països desenvolupats, han de ser matisades com cal.
En primer lloc, per passar del salari al cost salarial unitari cal tenir en compte la productivitat. En aquest aspecte, els empleats dels països desenvolupats
mantenen un avantatge a causa d’una utilització del capital més important i amb més rendiment. D’altra banda, les deslocalitzacions no es realitzen cap als
països on la mà d’obra és menys cara, com els africans, sinó cap als que combinen mà d’obra barata, productivitat acceptable i infraestructura suficient.
Com a conseqüència, la deslocalització fa augmentar els costos del transport.
En segon lloc, el creixement dels països en desenvolupament es tradueix en una alça del seu nivell de vida i en una disminució del diferencial del cost salarial.
Si la competència dels nous països industrialitzats (NPI) amenaça alguns sectors industrials, la balança per compte corrent d’aquests països no és excedentària.
L’alça de les seves exportacions es compensa amb un augment de les seves importacions".
PARIENTY, A., La compétitivité, 1995
1. Expliqueu què és una deslocalització de producció.
Deslocalització és el trasllat de la producció d’una empresa per part dels seus directius, a una altra regió o país amb costos socials inferiors.
Durant les dècades dels 70 i dels 80, les grans marques començaren a desplaçar la producció dels països industrialitzats (Europa i Estats Units)
cap als nous països en vies de desenvolupament de l’Àsia i de l’Amèrica Central. Aquest desplaçament fou motivat fonamentalment per la recerca
de l’augment de la productivitat i la reducció dels costos dels salaris, que en aquests països resultaven molt més barats.
2. Raoneu per què l’existència d’una gran quantitat de mà d’obra barata no és l’únic avantatge per efectuar una deslocalització
La major part de les vegades que les empreses multinacionals es traslladen cap a aquests països, instal·len les seves filials a les zones franques;
és a dir, zones industrials creades pels governs del Sud especialment per atraure les inversions de les multinacionals. En aquestes zones, els governs
ofereixen a les empreses nombrosos privilegis econòmics: avantatges fiscals: no paguen impostos i poden treure els diners del país fàcilment, manca
de legislació laboral i mediambiental i a més el Govern manté una estructura d’empreses de serveis per a les mateixes multinacionals. Les empreses treballen
amb primeres matèries i maquinària que prové del Nord, i les tornen a enviar cap als centres comercials del Nord, en forma de producte elaborat.
Avantatges de la deslocalització:
- Descens en els preus dels productes industrials a nivell mundial. Un exemple el podem trobar en la roba de vestir, sabates i electrònica, que han estabilitzat
els seus preus i fins i tot l’han abaixat. Això beneficia als països d’on han marxat les indústries ja que són els més rics i rels que més productes d’aquest
tipus consumeixen. L’estalvi en aquests articles deixa més diners pel consum i permet crear llocs de treball en altres activitats com el comerç i turisme
que substitueixen als perduts per la indústria.
- La deslocalització no arruïna completament a cap sector industrial, sinó que s’especialitza en productes barats de baixa qualitat quedant per als productors
europeus, japonesos i nord-americans la fabricació d’articles cars i de millor qualitat que segueixen en el mercat per a qui els vulgui.
3. Indiqueu què busquen les empreses, segons el text, amb la deslocalització.
-La recerca de costos salarials més baixos així com altres beneficis econòmics com menor pressió fiscal, sòls barats, ajudes governamentals...
-La competitivitat creixent i global de les empreses. Les empreses multinacionals es poden orientar a mercats més primitius i sense tantes regulacions
tant en el comercial com en les altres condicions de producció.
-La gran desigualtat de drets i condicions laborals entre els països. sumat al baix salari, en molts països la jornada laboral és molt més àmplia i fins i tot pot estendre's
segons conveniència de l'empresa sense representar un major cost per a aquesta.
-L'Estat, més que un obstacle, és un element que contribueix a donar suport aquest tipus de situacions, ja que existeix una debilitat de la política enfront de l'economia.
-La falta de pressió en els moviments sindicals i de consciència de la classe treballadora que es tradueix en competitivitat i insolidaritat entre els treballadors, al quese
suma la falta de internacionalisme sindical.
-El canvi de la manera de producció i de la divisió internacional del treball : en uns països es realitza la investigació, el desenvolupament i el disseny dels productes,
en uns altres la fabricació, i en uns altres l'acoblament.
-La falta de democratització de l'empresa que ocasiona que les decisions transcendents s'originin en una cúpula dirigent, generalment en el país d'origen.
-El desenvolupament de noves formes d'inversió, fonamentalment, la subcontractació internacional, les franquícies, les fusions d'empreses, etc
4. Exposeu cap a quines zones del món s’han efectuat deslocalitzacions importants i si això ha influït d’alguna manera en l’economia dels països
receptors. Poseu exemples concrets de països receptors d’empreses.
Els Nous Països Industrialitzats (NPI) són un grup de països entre els quals hi ha Corea del Sud, Taiwan, Singapur, Malàisia, Mèxic, l’Índia, Brasil, etc. que es caracteritzen
per haver protagonitzat un enorme creixement industrial, sobretot en el sector dels productes manufacturats (tèxtil, calçat, petits electrodomèstics, informàtica, material esportiu,
joguets, etc.) relacionat amb el fenomen de la deslocalització i de forma més general amb la globalització econòmica. L’existència de règims polítics autoritaris i una classe dirigent
que ha facilitat la instal·lació d’empreses multinacionals ha afavorit el procés d’industrialització.
En els països receptors s’origina un augment dels ingressos d'exportació, es creen més llocs de treball, els salaris són més alts, els treballadors adquireixen un major nivell de
qualificació i especialització, també millora la competitivitat dels Recursos Humans, i de les Tecnologies de la Informació perquè hi hagi una millor comunicació,etc.
Exercici 2
Observa el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.
Població ocupada en la indústria
 |
FONT: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Anuari estadístic de Catalunya, 2007.
1. Descriu la informació representada en el mapa.
Es tracta d’un mapa temàtic sobre el percentatge de població ocupada en la indústria a Catalunya `per comarques. Les cinc trames de la llegenda representen
intervals de població ocupada, en percentatges sobre la total de Catalunya .Es tracta, doncs , d’un mapa quantitatiu.
La font és l’Anuari Estadístic de Catalunya de l’any 2007.
Es pot assenyalar que la població ocupada a la indústria a Catalunya es concentra en relació a l’existència de grans nuclis de població, els principals eixos viaris
i de transport i els eixos fluvials. En concret pot assenyalar la concentració industrial de les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona, la concentració al
Tarragonès i el Baix Camp, el Gironès i la Selva, i l'àrea urbana de Lleida i el Segrià.
2. Defineix els conceptes parc tecnològic i reconversió industrial.
Parc tecnològic: Polígon industrial localitzat en un entorn urbanístic i mediambiental agradable –generalment a prop de centres universitaris i d’investigació- i ben
comunicats en el qual es concentren empreses que treballen en tecnologia avançada (I+D).
Reconversió industrial: conjunt de polítiques – o mesures de xoc a curt termini- que es porten a terme per a les d'indústries que es troben en crisi. A Espanya es
va iniciar a partir de la crisis de 1973 en el sector secundari. La reconversió industrial té com a objectiu superar la crisis, és a dir, reduir despeses i augmentar la
competitivitat del sector. En algunes ocasions comporta tancament de les empreses inviables.
3. a) Explica quins tipus d’indústria predominen a les principals zones Industrials que observem en el mapa i digues quines són les causes d’aquesta localització.
- Comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona. És la regió on hi ha un nombre més gran d'empreses i més diversificades. Els sectors més destacats són el
metal·lúrgic i els productes metàl·lics, el material de transport, el plàstic, el farmacèutic, l'elèctric i l'electrònic i les tecnologies de la comunicació. La disponibilitat de mà
d’obra, la proximitat a un mercat de gairebé 4 milions de persones de la regió metropolitana i les bones comunicacions per autopista, i sortida de mercaderies pel port i
l’aeroport són les causes de la seva localització.
- EI Baix Camp i el Tarragonès és la segona àrea industrial de Catalunya, hi destaca la indústria química de base, amb un alt nivell de concentració en l'eix Tarragona- Reus .
El factor que actua d’atractor industrial en aquest cas és la localització del complex petroquímic de Tarragona.
-Les comarques del Gironès i la Selva concentren la indústria de les comarques gironines. És una indústria de mida mitjana i petita molt diversificada on destaquen
el sector tèxtil, l’agroalimentari, el químic i el més específic de la transformació del suro.
-L'àrea urbana de Lleida i el Segrià, està especialitzada en la indústria agroalimentària i de fabricació de maquinària agrícola. Les causes són de tipus històric i relacionades
amb la garantia de disposar d’un subministrament segur d’aigua per al rec que va impulsar l’expansió de les zones de regadiu.
b) Esmenta les comarques de cada província que tenen un nombre d’ocupats en la indústria més elevat.
-Barcelona: Vallès Occidental i Barcelonès.
-Tarragona: Tarragonès i Baix Camp.
-Lleida: Segrià.
-Girona: Gironès, la Selva.
4. Exposa les característiques de la indústria a Catalunya, d’acord amb l’esquema següent:
a) Dimensió i nivell de productivitat dels sectors industrials.
- El predomini de la indústria transformadora
- Una estructura productiva diversificada, on destaquen sobretot els subsectors del material de transport i el químic, acompanyats d'altres com
l'alimentari, la construcció de maquinària i la metal·lúrgia i els productes metàl·lics.
- La presència majoritària d’empreses petites i mitjanes (més del 80 %) tot i que una part molt significativa de la producció prové de les grans empreses
multinacionals.
- Una productivitat baixa en relació a la UE, tot i que superior la mitjana d’Espanya a causa de l’escassa inversió en recerca i desenvolupament i en la
formació dels treballadors.
- La concentració industrial a l'àrea metropolitana de Barcelona, el 7,7 % del territori català, concentra el 70 % de les empreses i, un semblant percentatge
d'ocupació industrial.
b) Importància del volum econòmic i la població ocupada en relació amb Espanya i la Unió Europea.
El sector industrial és el segon en importància a Catalunya, tant des del punt de vista econòmic (valor afegit brut o índex de producció industrial) com
pel nivell d’ocupació després de sector serveis.
Tanmateix el pes relatiu d’aquest sector és més elevat que a la resta de Comunitats Autònomes d’Espanya i que la mitjana de la UE.