Les activitats econòmiques a Catalunya
|
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA |
Característiques generals
Es caracteritza per una gran dualitat territorial, en què cohabiten zones urbanes fortament industrialitzades amb zones rurals desfavorides, insuficientment
dotades d'infraestructures de transport i equipament.
Catalunya té un relleu molt compartimentat i disposa de poques planes costaneres (deltes de l'Ebre i del Llobregat, i l' Empordà ). Les serralades catalanes
envolten la conca de l'Ebre i tanquen diverses depressions interiors (la Selva, el Vallès, el Penedès, i el Camp de Tarragona, amb els Pirineus de fons.
A banda i banda de l'eix del Llobregat situen, al nord, la Catalunya humida (ramaderia, cultius farratgers) i, al sud, la Catalunya mediterrània (vinyes, oliveres,
ametllers, garrofers).
La superfície agrícola representa aproximadament el 32,7% del territori regional. Encara que predominen els cultius de secà, cal assenyalar el progressiu
increment del riego1 gràcies a les importants inversions públiques en infraestructures de regadiu.
Els cultius tradicionals del camp català són els cereals, la vinya i l'olivera, encara que també destaquen els ametllers, avellaners, pomeres, presseguers, pereres,
cirerers i cítrics.
No obstant això, la ramaderia proporciona sovint la major part dels ingressos del sector primari. El oví ha patit una disminució creixent de nombre de caps,
el boví s'ha orientat a l'engreix intensiu de vedells, mentre que les principals produccions estan lligades a l'avicultura i el bestiar porcí en la zona de cultiu de cereal.
El camp i les regions muntanyoses catalanes tenen molt poca població. Nombroses localitats acusen una clara pèrdua de població.
Les seves infraestructures de transport i els seus equipaments socials són sovint insuficients. Contràriament a la resta de Catalunya, la seva economia depèn
encara fortament de l'agricultura, encara que aquest sector està en declivi. Els dos grans objectius de la política rural catalana són contribuir al manteniment de
la població i augmentar els seus ingressos per equiparar a la mitjana regional.
El sector primari a Catalunya
L' economia el sector primari es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris; és a dir, en la matèria primera
per a altres indústries (sector secundari). Les activitats del sector primari són l'agricultura, la caça, la pesca, la silvicultura, la ramaderia i la mineria.
Les indústries manufactureres que agrupen, empaquen, purifiquen o processen la primera matèria a prop dels productors primaris es consideren part
d'aquest sector, especialment si la primera matèria necessita d'aquest procés per a vendre's o transportar-se a les indústries que en faran ús.
http://www.slideshare.net/jordimanero/5-el-sector-primari
Agricultura a Catalunya
L'agricultura a Catalunya es caracteritza per un predomini de les explotacions petites i mitjanes en què predominen els herbacis i els guarets. T
al com correspon a un país desenvolupat modern, ha anat perdent importància al PIB total en favor de la indústria i dels serveis.
Explotacions
Tot i que el nombre de propietats de més de 20 ha ha augmentat (del 14% el 1982 al 20,4% el 1997), es manté un clar predomini de les explotacions petites i
mitjanes(fins a 20 ha), que el 1997 representaven el 80% del total. Les explotacions d'aquestes dimensions ocupaven el 1989 el 87% de la SAU. Les de més
de 50 ha són especialment presents a la Noguera, la Segarra, l'Anoia i el Solsonès. Quant al règim de tinença, és majoritària l'explotació directa (71% de la
SAU el 1997), bé que ala dècada dels noranta ha retrocedit lleugerament en favor de l'arrendament (que el 1989 era del 13,6% i el 1997 del 18%). Pel que fa
als conreus, del total de la superfície llaurada (1997), el 42% és destinada als cereals, i més de la meitat d'aquesta, a l'ordi, seguit del blat, que ha perdut la seva
primacia, i el blat de moro.La Noguera, la Segarra, l'Anoia, el Bages, l'Urgell i el Segrià són les primeres comarques cerealícoles; el Baix Ebre i el Montsià són
les principals zones arrosseres de Catalunya.
Distribució dels conreus
En la distribució general de les terres llaurades i pastures permanents predominen els herbacis i guarets, dins dels quals el farratge (alfals i blat de moro farratger)
ocupa el 14%, amb les comarques d'Osona, la Noguera, l'Alt i el Baix Empordà, el Segrià, el Vallès Oriental i el Pallars Jussà com a productores principals. Segueixen
en importància l'olivera (13% de la superfície llaurada; Garrigues, Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre, Segrià i Terra Alta), la fruita seca (9%; Baix Camp, Garrigues,
Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat), la vinya (7%; Alt Penedès, Terra Alta, Conca de Barberà, Alt Camp, Baix Penedès), la fruita dolça: peres, pomes, préssecs, etc
(6%; Segrià, Pla d'Urgell, Noguera, Garrigues, Urgell), les hortalisses (2,4%; Baix Llobregat, Baix Ebre, Montsià, Maresme), els conreus industrials, especialment el
gira-sol (2,7%; Segrià, Alt Empordà, Anoia), les patates (0,7%; Maresme, Osona, Alt Urgell, Solsonès), els cítrics (0,7%; Baix Ebre i Montsià) i els llegums (0,4%;
Solsonès, Bages, Garrigues). Produccions més específiques són les de flors i plantes ornamentals, amb el 45% de la superfície concentrada al Maresme.
Les tres magnituds amb què hom mesura la producció agrària (superfície, rendiment i valor), són, però independents; així, en volum de producció, el farratge
ocupa el primer lloc, els cereals el segon, la fruita dolça el tercer, les hortalisses el quart, el raïm el cinquè, les olives el sisè, les patates el vuitè, la fruita seca el novè,
els conreus industrials el desè i les lleguminoses l'onzè (1997). Pel que fa al valor final de la producció comercialitzada (1997), la fruita dolça ocupa el primer lloc (26%
del valor total agrícola i el 18% de les exportacions del sector agroalimentari), seguit dels cereals, les hortalisses, el vi i derivats, l'oli d'oliva, la fruita seca, les flors i
les plantes, les plantes industrials, el farratge i els cítrics.
Quant a l'evolució dels conreus, cal esmentar, al llarg de la segona meitat dels anys noranta l'estancament dels cereals i de la fruita fresca, el retrocés del farratge
i les hortalisses i el creixement del vi (amb una branca tan important com la del xampany i la revitalització molt recent d'algunes àrees antigament vinícoles com
el Priorat) i de l'oli d'oliva. La indústria agroalimentària catalana és la tercera especialitat industrial en importància pel nombre de treballadors (12% del total industrial
el 1997) i la segona per l'aportació de valor (16,5%). Les exportacions, per valor de 380 959 milions de pessetes (1999), la situen com a cinquena branca amb major
volum de vendes a l'exterior.
La política agrària comuna
http://ec.europa.eu/agriculture/publi/capexplained/cap_es.pdf
La ramaderia a Catalunya (Estadístiques i anàlisi)
La pesca
e0aRCRD&vgnextchannel=907735f14ca34110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
http://www.documare.org/index.php/pesca-a-catalunya
Els boscos catalans
http://www.natureduca.com/conserva_silvicultura1.php
http://www.monsostenible.net/catala/noticies/2011-any-internacional-dels-boscos/
Dues àrees de Catalunya es beneficien de programes d'ajuda al desenvolupament rural.
- Al nord els Pirineus catalans es caracteritzen per un clima muntanyenc continental, un mitjà físic ric en recursos forestals i piscícoles, gran abundància de
recursos hidràulics i paisatges de gran bellesa. Sense això, l'accés a les parcel·les és difícil, la explotació de la terra costosa i la productivitat molt escassa.
La economia s'orienta actualment cap al turisme hivernal i estival, fonamentalment en forma de agroturisme.
La xarxa viària secundària està sovint en mal estat.
La població d'aquesta zona continua disminuint. Inferior a 4 hab./km2 al Pallars Sobirà, la densitat de població només arriba 80 hab./km2 al Pla de l'Estany.
- El sud-oest de Catalunya pateix dèficit hídric, nombrosos incendis forestals i erosió. L'evolució demogràfica continua en regressió, oscil·lant entre 17 hab./km2
a la Terra Alta i 76,6 hab./km2 al Montsià. Els joves abandonen la regió i la població envelleix progressivament. Aquí també la xarxa viària és incompleta.
L'agricultura és l'activitat econòmica principal d'aquesta zona, exceptuant la comarca del Baix Ebre que destaca per un desenvolupat sector terciari. Els potencials
de desenvolupament estan lligats a l'artesania agroalimentària, a llocs d'una gran riquesa natural i als recursos cinegètics.
A l' hora de valorar la importància relativa del sector primari, cal esmentar, però, els beneficis indirectes que aporta l' activitat agrària al conjunt de l' economia del país,
com ara la seva contribució a l' equilibri territorial, a la sostenibilitat ambiental i a les activitats turístiques.
Sobre la pesca
=7ac559aed33b5110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
EL SECTOR SECUNDARI
Presentació del tema i es refereix tant a Catalunya com a Espanya
http://www.slideshare.net/epsasocial1/tema15-3593033
Mineria i producció
http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=507&t=2004
El sector energètic a Barcelona i Catalunya - Lligat al sector secundari
Presentació del tema i es refereix a Catalunya
http://www.slideshare.net/jordimanero/6-el-sector-secundari
L'economia local en un món global
L' economia de Catalunya es caracteritza per la importància del sector terciari, o sigui, pel predomini de les activitats associades a la prestació de serveis.
Catalunya és activa oberta a l'exterior, bé lligada a França i a la dinàmica de creixement del centre i l'oest d'Europa.
L'absència de recursos significatius en el subsòl, si s'exceptua la potassa, explica que Catalunya no tingui indústries pesades i s'hagi especialitzat en productes de transformació.
Convertida en un nucli industrial d'Espanya, l'economia catalana reposa en un teixit molt diversificat de petites i mitjanes empreses: sector tèxtil (cotó a la vall del Llobregat, llana a Sabadell-Terrassa),
gèneres de punt (al Maresme), sectors metal·lúrgic, químic i béns d'equip (Barcelona), sector petroquímic (Tarragona).
L'agroalimentari és un altre sector essencial en tot el territori.
Les activitats industrials empraven el 36% de la població activa el 1995, mentre que el sector terciari, en augment, ocupava el 60%. El comerç i els serveis col·lectius
i financers guanyen cada vegada més terreny en termes de valor afegit i ocupació, mentre que els serveis relacionats amb el turisme es desenvolupen en el litoral
(Costa Brava i Costa Daurada).
Actualment la tendència cap a la terciarització econòmica o impuls en noves activitats empresarials dins del sector terciari.
S'aposta
- per la Innovació empresarial “El districte 22@Barcelona” http://www.22barcelona.com/content/blogcategory/51/421/
- els sectors creatius
- empreses innovadores avançades en tecnologies de la comunicació i la informació, activitats innovadores
- les tecnologies mèdiques, l’energia i el disseny
- parcs tecnològics i impuls de la recerca (R+D)
- sense oblidar: aeroport, port, mercats, tren d'alta velocitat
Un exemple d’indústries punteres. El sector de la Biotecnologia a Barcelona i Catalunya
http://www.slideshare.net/barcelonabusiness/biotech-final-cat1
Material de suport per tal d’actualitzar dades.
Anuari estadístic de Catalunya
L’Anuari estadístic de Catalunya recull la informació estadística bàsica de Catalunya, amb dades de caràcter anual produïdes tant pels diferents agents que integren
el Sistema estadístic català com per altres productors externs que elaboren informació sectorial d’interès públic
L’Idescat també difon altra informació bàsica de síntesi que permet complementar la de l’Anuari, amb dades de periodicitat inferior a l’any, a l’apartat Indicadors
de conjuntura econòmica. http://www.idescat.cat/economia/inec?st=1
El SECTOR TERCIARI
Presentació molt sintetitzada i precisa.
http://www.slideshare.net/epsasocial1/tema16-3695891
Destaca aspectes més lligats a la terciarització i no tan al sector terciari puntual
http://www.slideshare.net/sruizcon/sector-terciari-o-de-serveis
Quadre d'activitats distribuïdes en sectors econòmics.
| Sector 1r | Sector 2n | Sector 3r |
|
Agricultura i ramaderia Sector Agroalimentari Pesca Aqüicultura |
Les activitats industrials i la construcció Indústries extractives Població ocupada en la indústria http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=0104 |
Els serveis: el comerç, el turisme i les finances La recerca i el coneixement El transport i les seves infraestructures 1. Les funcions de les xarxes de comunicacions 2. La xarxa de carreteres 3. La xarxa ferroviària 4. La xarxa portuària 5. La xarxa aeroportuària 6. Les connexions viàries amb Europa Pla d’infraestructures del transport de Catalunya, Traçat radial o reticular Eixos transversals, Ferrocarrils d’alta Velocitat FGC RENFE Pla d’aeroports Pla de Ports de Catalunya Diagonal Europea i Corredor Nord- Sud Corredor del dos mars i de l’ Ebre Logística, centre logístic i plataforma logística Sinergies o economies d’aglomeració Equilibri territorial i CIM Actualment a Catalunya estem assistint a les noves formes de desenvolupament econòmic basades en altres centres de desenvolupament i que cal tenir en compte en relació al seu equilibri/desequilibri territorial. 1.El eixos de desenvolupament i l’equilibri territorial 2.Centres logístics i equilibri territorial 3.Diversitat o desequilibris territorials? -Els sectors productius PIME, Establiments outlet -Turisme -Marques turístiques -Finances -Borsa -Polígon industrial -Factors de localització industrial a Catalunya, -Espais productius connectivitat i accessibilitat -Sistema de producció local R+D+I |
Catalunya. Activitats Econòmiques