L1AP1_Activitats d'aprenentatge
|
Activitats sobre urbanisme Pots fer servir l'espai de dubtes si veus que necessites ajuda! |
La ciutat actual, com a resultat d'un procés , és el millor lloc per entendre les diferents fases del procés històric i d'urbanització.
Tot això es pot constatar a les corresponents morfologies urbanes.
Activitats
1. Definiu el concepte de ciutat o bé els criteris
 |
2 . Descriviu la ciutat de Barcelona com a resultat d'un procés d'urbanització i les corresponents morfologies urbanes
|
|
|
Evolució urbanística de Barcelona
Observeu les imatges
http://age.ieg.csic.es/recur_didacticos/menu/paisa/menu/urba/menu/bcn%20peri/ini.htm
http://es.scribd.com/doc/28729055/COMENTARIO-PLANO-URBANO-BARCELONA
3 . Descriviu les diferents àrees funcionals de la ciutat de Barcelona.
Les principals funcions urbanes són:
- Funció residencial
- Funció comercial
- Funció industrial
- Funció administrativa i de serveis
- D’altres funcions: cultural, militar, religiosa.
Aquestes funcions es localitzen dins l’espai urbà de manera diferenciada en el que es coneix com a segregació d’usos
(distribució dels usos del sòl dins l’espai urbà):
- Funció comercial i administrativa: es concentra en el centre de la ciutat. És una zona que es diferencia del centre històric per la presència d’edificis
d’oficines, i en especial, a les grans ciutats nord-americanes, per la presència de gratacels. Aquests centres comercials i administratius responen a les
sigles CBD (Central Business District). En el cas de la ciutat de Barcelona, el model de CBD és més difuminat com a la majoria de ciutats europees i d’aquesta
manera trobem diferents concentracions com la del tram de l’avinguda Diagonal entre la zona universitària i la Pl. Francesc Macià, l’eix que uneix la Torre Agbar
amb la Torre Maphre o el Passeig de Gràcia amb Pl. Catalunya inclosa.
- Funció residencial: s’estableix sobretot en els eixamples, que solen ser ocupats per la població de renda mitjana o alta.
També a les perifèries es localitzen barris de residencials amb diferents característiques socials (des de les zones residencials d’alt standing als barris marginals amb comunicats i dotats d’escassos
- Funció industrial i logística: S’ha traslladat a la perifèria urbana degut a que consumeix molt d’espai i en aquestes àrees el preu del sòl és més barat (polígons industrials periurbans). També cal tenir present els problemes de contaminació acústica, atmosfèrica i aquàtica que pot generar. En quan a la funció logística, es concentra en plataformes logístiques a la perifèria o bé a prop de ports i aeroports.
4. Compareu diferents plànols de ciutats de realitats culturals diverses i expliqueu els diferents models d'organització d'una ciutat europea (Londres), d'una ciutat d'Amèrica del Nord (Chicago),
d'una ciutat d'Amèrica del Sud (Rio de Janeiro) i d'una ciutat del Nord d'Àfrica (El Cairo).
* teniu informació a la lliçó i materials
Plànols d'una ciutat europea.. Londres http://www.mundocity.com/mapas/londres/central.jpg
Chicago https://www.orangesmile.com/common/img_city_maps/chicago-map-0.jpg
Rio de Janeiro http://www.zonu.com/brazil_maps/Satellite_Image_Photo_Rio_Janeiro_Brazil.htm
5. Definiu "pla d'urbanisme"
Els plans urbanístics són els diferents instruments del Govern de la Generalitat per dur a terme la seva política de planejament territorial.
La Planificació Territorial està ordenada jeràrquicament (art. 5.1 de la Llei 1/1995)
Els Plans d' Ordenació Urbanística Municipal són l' instrument d’ordenació urbanística integral del territori que pot abastar un o més d’un terme municipal.
Estan sotmesos jeràrquicament al planejament general i està integrat pels plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics i els plans de millora urbana.
6. Definiu " El planejament urbanístic: el Pla d’Ordenació urbana Municipal" i poseu un exemple
Figures del planejament urbà.
Termes de planejament urbanístic d’acord amb la Llei2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.
12.1. Els plans d’ordenació urbanística.
Definició de Plans d’ordenació urbanística municipal(POUM) (art. 57): Instrument d’ordenació urbanística integral del territori que pot abastar un o més d’un terme municipal.
Correspon als plans, com a mínim:
- classificar el sòl per establir-ne el règim jurídic
- definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic
- definir l’estructura general del territori i les pautes per al seu desenvolupament
- determinar les circumstàncies que poden produir-ne la modificació o revisió.
12.2 Categories de sòl
Sòl urbà (art. 25): Constitueixen el sòl urbà els terrenys que compten amb tots els serveis urbanístics bàsics.
Sòl no urbanitzable (SNU) (art.32): Constitueixen el sòl no urbanitzable els terrenys que el POUM classifica com a tals per raó de sòl protegit, o bé la seva urbanització
pot ser incompatible amb el el model de desenvolupament urbanístic sostenible. També és classifiquen de sòl no urbanitzable els terrenys reservats per a sistemes
urbanístics generals (art.34) no inclosos en sòl urbà nien sòl urbanitzable (carreteres, aeroports, parcs, …)
Sòl urbanitzable (art.33): Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que el POUM consideri necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població i de
l’activitat econòmica, d’acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible. Ha d’ésser quantitativament proporcionat a les previsions de creixement del
municipi i ha de permetre el desplegament de programes de sòl i d’habitatge.
PGOU DE SANT PERE PESCADOR, 2006
7. Situeu el vostre municipi dins la jerarquia urbana de Catalunya
 |
 |
|
En el nivell més alt: Àrea metropolitana de Barcelona. Amb més del 60% de la població catalana. Exerceix funcions de centralitat administrativa, econòmica i de serveis. És constituïda per una conurbació central (Barcelona i municipis més propers, com Badalona, Hospitalet, Sant Adrià,Sta.Coloma…) i dues corones de poblacions en les comarques veïnes. La segona corona inclou Mataró, Granollers, Terrassa,Sabadell, Martorell, Vilanova i la Geltrú… (ciutats industrials i capitals de comarca). |
En el segon nivell: Capitals de província (Tarragona, Lleida, Girona) poblacions dels voltants. Tercer nivell: Ciutats mitjanes capitals comarcals, amb forta influència (supracomarcal) en el seu entorn: Tortosa, Manresa, Vic, Figueres, Olot, Igualada, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès…3. Quart nivell: Capitals de comarca més petites o nuclis subcomarcals importants (turisme, indústria), com la Seu d’Urgell, Berga, Roses, Palamós, Amposta, Cambrils… |
Font: xtec.
Resposta: individualitzada i recordant els nivells
Sostenibilitat o no a les ciutats
 |
Imatge de la ciutat de Barcelona un dia de febrer de l’any 2011, en una situació atmosfèrica anticiclònia on es pot apreciar perfectament
la contaminació atmosfèrica.
Article, Francesc Muñoz comenta el malbaratament d’energia que té lloc a les ciutats espanyoles per una il.luminació exagerada dels centres històrics,
per una banda, així com les necessitats de la urbanització dispersa.
Londres estrena mañana el primer peaje urbano, El Pais de los estudiantes, 3/3/2003
La iluminación nocturna modela el nuevo rostro de la península Ibérica, Antonio Cerrillo, La Vanguardia 6/12/2011.
En aquest article Antonio Cerrillo comenta la imatge nocturna de la Península ibèrica realitzada per l’Observatori de la Terra de la Nasa
(imatge publicada en aquesta pàgina).
La Feria Smart City exhibe ciudades ecoeficientes, Antonio Cerrillo, La Vanguardia, 4/2/2012