Polítiques i teories demogràfiques
|
POLÍTIQUES I TEORIES DE POBLACIÓ O DEMOGRÀFIQUES |
|
|
El concepte de polítiques de població
“La «política demogràfica» o «política de població» és un terme que es refereix, no a l'anàlisi dels factors socials en l'explicació de les variacions del denominat moviment
de la població (natalitat, mortalitat i nupcialitat), sinó precisament a una manera de procedir, d'intervenir: a l'intent per part dels governs (mitjançant ajudes o treien-les o
castigant a la població) amb l'objectiu de modificar l'estructura demogràfica d'una població i així millorar la situació, el desenvolupament o els processos de
desigualtat socials"
Les grans cimeres de població
| Rio de Janeiro | Johannesburg |
|
CIMERA, EL FUTUR DEL PLANETA Població creixent versus recursos finits, les claus de Rio+20 Un futur sostenible per a la TerraLa Cimera de la Terra afrontarà avui a Rio de Janeiro el futur del planeta amb el repte de trobar una solució a la dicotomia entre població creixent i recursos finits. La societat civil hi tindrà un paper cabdal.
|
Últimes alertes sobre Johannesburg, la gran oportunitat per a un desenvolupament durableUn informe de l'ONU descriu les claus de l'estat del món a les portes de la CimeraDavant la Cimera mundial del Desenvolupament Durable, que tindrà lloc a Johannesburg (República Sudafricana) del 26 d'agost al 4 de setembre, un informe publicat per l'ONU alerta que les condicions actuals del desenvolupament presenten conseqüències inquietants sobre els nivells de vida de la població i els recursos naturals.
Mentre una centena de dirigents mundials es preparen a participar en la Cimera de Johannesburg, l'ONU va fer públic el dimarts 13 d'agost un informe que planteja les qüestions que estaran al centre de les negociacions: l'aigua i el sanejament, l'energia, la productivitat de l'agricultura, la biodiversitat i la salut.
El secretari general adjunt d'Afers Econòmics i Socials de l'ONU, Nitin Desai, que serà el secretari general de la Cimera, adverteix que "si el desenvolupament continua de manera erràtica, amenaçarà la seguretat a llarg termini de la Terra i de la seva població. La Cimera de Johannesburg ens ofereix l'ocasió d'adoptar un tipus de desenvolupament més durable que ens permeti no només millorar les condicions de vida actual sinó també construir un món millor pels nostres infants i pels nostres nets". "Desafiament mundial, oportunitat mundial" L'informe, titulat "Desafiament Mundial, oportunitat mundial", examina un cert nombre de qüestions que, segons Kofi Annan, secretari general de l'ONU, estaran en el centre de les negociacions durant la Cimera: l'aigua i el sanejament, l'energia, la productivitat de l'agricultura, la biodiversitat i la salut. Una valoració realista de les tendències actuals en aquests dominis mostra, diu, alguns punts prou inquietants: - A l'hora actual, 40% de la població mundial està mancada d'aigua; - El nivell dels mars augmenta i això demostra amb claredat un escalfament del planeta; Nombroses espècies vegetals i animals, que inclouen la meitat dels grans primats, que són els parents més pròxims de l'home, corren el risc de desaparèixer; - El 2,4% dels boscos mundials han estat destruïts en el curs dels anys 90; - Cada any, més de 3 milions de persones moren víctimes de la pol·lució atmosfèrica. Després de fer un repàs de la situació en els dominis més vitals, el secretari general de la Cimera afirma que"tenim clarament la prova que el progrés i la protecció del medi ambient estan íntimament vinculats". Deixa i afegeix que "els governs, les empreses i la societat civil han de venir a Johannesburg determinats a millorar de manera durable les condicions de vida de la població. "Algunes grans iniciatives seran llançades durant la reunió –diu- però caldrà fer molt més per invertir els processos de destrucció descrits en aquest Informe". L'Informe descriu els efectes d'una producció alimentària cada cop més gran a causa de les exigències de la demografia i diu que són el principal factor de la disminució progressiva dels recursos naturals, tema que serà objecte de noves iniciatives presentades per l'Organització de NN.UU. per l'Alimentació i l'Agricultura (FAO): També fa referència als reptes de disminució de la pobresa i acaba oferint dades que permeten detectar alguns signes de desenvolupament durable en diversos dominis "estratègicament importants arreu del món", com són determinats exemples d'explotació racional de boscos; l'augment de les reserves, parcs i santuaris naturals; l'augment de les energies renovables i la reducció de la pol·lució atmosfèrica en els països més desenvolupats. "El desenvolupament durable comença a ser una realitat en algunes regions del món –diu Nitin Desai-, però cal anar molt més de pressa si volem evitar la pobresa i la inestabilitat que s'esdevindran necessàriament dels nostres models actuals de gestió els recursos naturals. Els dirigents de tot el món que vindran a Johannesburg hauran de preparar-se per adoptar una nova via per al desenvolupament mundial i, sobretot, a prendre compromisos concrets sobre la matèria". (Font: ONU) |
Les altres conferències internacionals de l’ONU sobre política demogràfica:
Roma (1954). Organitzada per l’ONU va intercanviar informació científica sobre variables demogràfiques.
Les seves conclusions es van dirigir cap a millorar ell coneixement demogràfic en els països en desenvolupament i fomentar l’estudi regional sobre temes de població.
Belgrad (1965). El tema principal de la conferència va ser la fecunditat com a part fonamental de les polítiques de planificació del desenvolupament.
Bucarest (1974). Primera conferència internacional sobre població. Hi participen 135 països de tot el món. El debat es va centrar en les relacions entre els factors demogràfics i el desenvolupament. Les conclusions de la conferència deixen clara la interdependència entre demografia i desenvolupament, marcant com objectiu essencial el desenvolupament social, econòmic i cultural dels països.
Mèxic (1984). Els temes més rellevants van ser els drets humans individuals i familiars, les condicions de salut i benestar, la creació de llocs de treball, l’educació. El debat sobre planificació familiar, cobertura de a demanda d’anticonceptius i la reflexió sobre les migracions econòmiques i l’envelliment de la població mundial van determinar la necessitat de millorar la cooperació internacional i la recerca d’una major eficàcia en la pressa de decisions polítiques sobre població.
El Caire (1994). Participen més de 180 estats, que van acabar signant un Programa d’Acció pels següents vint anys, que concentrés els esforços en la relació integral entre població i desenvolupament i es concentrés en respondre a les necessitats dels individus. La novetat de la conferència rau en el compromís i la voluntat per integrar de manera efectiva els temes demogràfics i els temes de desenvolupament socioeconòmic i així aconseguir una millor qualitat de vida per a totes les persones, incloses les generacions futures.
Nova York (1999). Tema central sobre implementació de les estratègies sobre població i desenvolupament.
Polítiques de població
Teoria malthusiana sobre la població. (control de la població)
Recordeu com els aliments creixen de manera matemàtica ( 1+1+1+1..) i les persones geomètrica ( d'una parella-2- poden arribar a ser-hi més de 3, 4, 5 ; depenen de la quantitat de fills
i d'aquest el creixement també té el mateix creixement).
Això ens portaria al control de la natalitat a la recerca d'una política que posi l'accent oferint mesures per portar a terme aquest control.
| El llibre més citat a demografia | El fantasma malthusià ..la superpoblació |
 |
 |
L'Índia i el control de la natalitat.
http://www.datosmacro.com/demografia/natalidad/india
La Xina estudia acabar amb la política del fill únic per combatre l'envelliment de la població
Polítiques natalistes ( article... http://elpais.com/diario/1994/03/23/madrid/764425497_850215.htm) és una doctrina que propugna mesures per part dels governs ( polítiques) per aconseguir una major natalitat, generalment perquè el volum poblacional existent o els que es preveu de cara all futur es considera insuficients.
Creixement de la població, desenvolupament econòmic i sostenibilitat . Població Mundial i desenvolupament sostenible
Política demogràfica a la UE. En el cas europeu ens trobem amb un fort envelliment de la població com a conseqüència de la davallada de la natalitat i de la fecunditat dels darrers anys.
Els efectes immediats d’aquesta situació són:
- Pèrdua de població activa.
- Caiguda del PIB.
- Augment de les despeses en prestacions socials.
- Pèrdua de pes econòmic i demogràfic a nivell internacional.
Per fer front a aquesta situació la Unió Europea intenta tirar endavant un seguit de mesures correctores:
- Renovació demogràfica a partir de millorar la protecció a les famílies i la conciliació de la vida familiar i laboral.
- Impuls de l’ocupació prolongant la vida activa dels treballadors i millorant-ne la qualitat.
- Afavorint l’acollida i la integració dels immigrants.
- Millorant les mesures de protecció socials.
- Millorant la productivitat del sistema educatiu.
El futuro demogràfico de Europa (Parlament Europeu)
Política demogràfica a Espanya.
Espanya presenta un envelliment de la seva població preocupant, la qual cosa fa preveure la necessitat d’acceptar quotes d’immigrants.
Punts forts i les debilitats de la immigració:
Punt 1: nivell econòmic. La immigració aporta mà d’obra jove, disposada a fer les feines més diverses (agricultura, indústria, hoteleria …),
la qual cosa permet reactivar el mercat laboral. A més a més els immigrants paguen impostos, consumeixen i revitalitzen el comerç interior i el mercat de l’habitatge.
Punt 2: nivell demogràfic. La immigració aporta població, són persones joves que solen tenir més fills que els residents del país receptor i a més les dones
immigrants acostumen a tenir fills en edats més joves.
Punt 3: nivell cultural. La immigració suposa contacte entre cultures diferents.
Aquesta diversitat cultural es pot percebre com una riquesa interculturalitat i/o multiculturalitat.
Punt 4: dificultats de la interculturalitat.
Dos són els factors que generen aquesta dificultat:
- La percepció de certs sector de la població davant l’arribada d’immigrants com un problema.
- L’elevat volum d’immigrants que provoca, sobretot a països petits, la por a perdre la cohesió social, la identitat nacional i la identitat cultural.
Aquests factors generen actituds de: rebuig, exclusió social i fins i tot de xenofòbia.
En general aquesta percepció es el resultat dels prejudicis culturals, la sensació de competència laboral i la inseguretat generada davant els nouvinguts.
Article
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/lenvelliment-poblacio-problema-article-farre-5712846