L4AP2_Activitats-Solucionari_Dinàmica demogràfica de Catalunya
|
ACTIVITATS I SOLUCIONARI SOBRE LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ |
|
Abans de començar les activitats i per situar-vos he cregut convenient oferir-vos aquesta introducció que us ajudarà a entendre la "vivacitat" i "actualitat" d'aquest aspecte. Definició "Catalunya amb una població estimada de 7 milions d'habitants (2006). És segona comunitat autònoma més poblada de l'Estat espanyol. La seva capital, la ciutat de Barcelona, compta amb una població estimada de 1,6 milions (2006), i és la segona més poblada d'Espanya i la desena de la Unió Europea. La seva àrea metropolitana, integrada per 36 municipis, té una població de 3,2 milions d'habitants; la regió urbana de Barcelona, que inclou l'àrea d'influència de la ciutat, té una població estimada de 5,3 milions d'habitants. L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) és l'òrgan especialitzat en la recerca estadística de la Generalitat de Catalunya. La seva tasca és la gestió del sistema estadístic de Catalunya per mitjà de la planificació, la coordinació, la normalització de l'activitat estadística i la prestació d'assistència tècnica estadística. Una de les activitats de l'Institut d'Estadística de Catalunya és la producció d'estadístiques oficials sobre la demografia de Catalunya que inclouen la dinàmica de població, la seva estructura, els fluxos migratoris, la composició i estructura de les llars i les pràctiques lingüístiques". Resum de la Conferència de la demògrafa Anna Cabré sobre les particularitats i evolució de la població. Títol: “Érem sis milions... i en som set i mig. Reflexions sobre 30 anys de demografia catalana” A partir d’aquesta qüestió, ens ha presentat sis afirmacions i ens ha proposat el joc d’assenyalar les tres que són certes i les tres falses, un excel·lent exercici a partir del qual ha desenvolupat la seva ponència. 1) Som sis milions. X No. A partir de l’arribada de la immigració, especialment de 1998 a 2008, la població de Catalunya ha augmentat notablement fins assolir els 7,5 milions d’habitants. Molta gent però, encara creu que som 6 milions degut a l’èxit de l’eslògan “Som sis milions” com perquè, durant quinze anys, la població es va mantenir estable. 2) Ara neixen més criatures que 30 anys enrere. V Sí. Fa 30 anys, al 1984, van néixer unes 65.000 criatures i el nombre anava minvant fins al 1995. A partir de 2009 els naixements tornen a disminuir però encara sumen uns 80.000 anuals. “Per una temporada llarga, encara podrem dir que neixen més nadons que 30 anys enrere”. 3) S’han de tenir 2,1 fills per dona per mantenir la població. X No. Això només seria així si la població fos estable, no hi haguessin migracions i la mortalitat no evolucionés. Catalunya ha tingut gairebé sempre un saldo migratori positiu i, quan ho és, “és molt positiu”. Anna Cabré també anota: “Amb tot, sense migracions però allargant la vida, amb 1,8 fills per dona ja faríem i, amb immigració, amb menys!”. 4) Cada hora es guanyen 12 minuts d’esperança de vida. V Sí. Partint dels càlculs del Professor Vaupel, en els darrers 150 anys, l’esperança de vida en els països capdavanters ha augmentat 2,5 anys per dècada. “Això significa un quart d’hora més cada hora de vida”. Anna Cabré ho ha calculat per a Catalunya i constata que, pel conjunt de la població, l’esperança de vida s’ha allargat uns 12 minuts per hora i, per a la població de 20 anys i més, per cada hora que passa, es guanyen 10 minuts d’esperança de vida. 5) Catalunya està perdent població. X / V No / Si. Les xifres oficials del 2012 sembla que ho indiquen. Actualment el que fa variar la població no és la fecunditat ni la mortalitat, sinó que són les variacions de les migracions i ara, les migracions són de sortida, que són les més difícils de comptabilitzar estadísticament. Probablement l’afirmació anotada sigui certa però Anna Cabré creu que les previsions de l’INE per a 2023, a on es diu que Catalunya tindrà 6,7 milions d’habitants, són exagerades. “Veig més plausible un horitzó de 7 milions, encara que si tornéssim als 6,7, seria la xifra que hi havia el 2004, fa menys de deu anys”, 6) Al segle XXI, ha crescut el pes demogràfic de Catalunya al Món. V Sí. Catalunya ha crescut proporcionalment més que la població mundial. “Un de cada mil habitants del món és català”. La població de Catalunya ha guanyat pes en el món.Hi ha hagut tres moments en què ha crescut considerablement, en els anys 50, 60 i en la darrera dècada. Davant d’aquesta exposició, Anna Cabré es planteja: Tot això se sap? I, tot això es podia predir fa uns anys? Probablement, no es sap massa i no, ni les oscil·lacions en el nombre de naixements, ni l’augment de l’esperança de vida, ni l’augment de la població fins els 7,5 milions d’habitants, fruit dels canvis migratoris, no eren fàcils de preveure. Davant aquestes dificultats de preveure el futur, pensa que convindria pensar en el present: “Estem en el moment de màxima oferta de població activa jove en el món”. Aquesta afirmació però, fa pensar que dins de trenta anys, amb l’envelliment de la població mundial, les polítiques migratòries d’alguns països, potser hauran d’anar encaminades “a posar barreres a la sortida de la població”. Font: http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Evolucio-demografica-de-la-poblacio-catalana |
Creixement de la població "La població de Catalunya ha disminuït després de 17 anys de creixement continu. La demografia catalana cau un 0,3%, en concret, unes 24.386 persones, i passa de 7.570.000 persones el 2012 a 7.545.614 el 2013. La causa, la població immigrant, que disminueix 32.302 un 2'7% del total. Pel que fa a l'Estat, també és la primera vegada que la població descendeix en 17 anys, 47.059.000 en total. L'any passat n'eren 47.265.000, unes 200 mil persones més. La caiguda és del 0,4% i entre la població immigrant és del 3,8%, ja que passen de 5.736.000 a 5.520.000 immigrants." Actualment Catalunya té una taxa bruta de creixement natural del 1'4 (2013). Ara bé, aquesta ha anat baixant tal i com us mostren les següent dades, del 1'9 (2012), del 2'8 (2011), del 3'3 (2010)), del 3'4 (2010).
Títol de la taula: El creixement de la població catalana per províncies
Font: Idescat. Padró municipal d'habitants. INE (1) A partir de l'any 1996 les xifres oficials de població s'obtenen anualment dels padrons municipals d'habitants amb data de referència 1 de gener de cada any, llevat de 1997, en què per raons tècniques no es va realitzar. Exercici Observeu el gràfic i contesteu a les qüestions
1. Fes una descripció del gràfic i de la informació Es tracta d’una gràfica de línies sobre el moviment natural de la població a Catalunya que mostra el nombre total de naixements, defuncions i matrimonis des del 1975 fins el 2005 en intervals d’un any i amb tres línies diferenciades per la trama. La gràfica està extreta de l’ Atles Nacional de Catalunya amb dades de l’ Institut d’Estadística de Catalunya, el 2009. La natalitat baixa amb gran rapidesa del 1975 fins al 1985 per estabilitzar-se i tornar a pujar amb força a partir del 1997. La mortalitat mostra un increment gradual durant tot el període. El número de matrimonis baixa fins els inicis dels anys 1980 per continuar estable en tot el període 2. Cal que escriguis la definició del concepte "creixement natural" - El creixement natural o vegetatiu és la diferència entre la natalitat i la mortalitat 3. Respon a les següents qüestions: a) Quina o quines podem ser les causes i les conseqüències demogràfiques d’un creixement vegetatiu molt baix? Causes: La causa principal és una natalitat molt baixa com la que es dóna en els països occidentals més desenvolupats, amb taxes situades en valors inferiors al 10 per mil. Una altra causa és l’augment de l’esperança de vida que es produeix per les millores sanitàries i l’augment de la qualitat de vida Conseqüències: La conseqüència principal és l’envelliment de la població, que es manifesta per l’augment de pes dels grups d’edat corresponents a les persones adultes en relació a la població de joves. b) Posa un exemple d’un país o estat amb un creixement demogràfic alt Qualsevol país subdesenvolupat c) Si a Catalunya i d’altres indrets el seu creixement vegetatiu és baix....quines mesures podríem adoptar per fer-ho pujar. Raona molt bé la teva resposta i apunta al menys dues mesures: 1 - La modificació de la tendència a l’envelliment només pot ser corregida per un augment de la natalitat o per l’arribada de fluxos migratoris, generalment constituïts per població jove que comporta també un augment de la natalitat. 2 – Institucionals com fiscals, d’ajut...noves polítiques |
|
Dinàmica de població Mapes de densitat de població absoluta i densitat relativa de les comarques catalanes
Densitat de població de 216 habitants per quilòmetre quadrat per a la comunitat autònoma. És reparteix de la següent manera: Les comarques més poblades de Catalunya eren el Barcelonès, seguit del Vallès Occidental, el Maresme i el Vallès Oriental, totes tres dins de la regió urbana de Barcelona. Per contra, les menys poblades eren l'Alta Ribagorça amb 4.004 habitants i el Pallars Sobirà amb 6.883, totes dues comarques pirinenques La província de Barcelona té en total 5.549.224 habitants (2012) La província de Girona té en total 760.722 habitants (2012) La província de Lleida té en total 442.372 habitants (2012) La província de Tarragona té en total 813.287 habitants (2012) Exercici i solucionari Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades. Mapa de la densitat de població a Catalunya per municipis (2005)
1. Descriu la informació representada en el mapa. Es tracta d’un mapa de tipus temàtic que reflecteix la distribució de la població catalana per municipis. La variable emprada és la densitat de població i està representada mitjançant sis intervals diferenciats per colors. |
