Dades i informe demogràfic sobre Catalunya

DADES I INFORME SOBRE LA POBLACIÓ A CATALUNYA

FONTS 1. Atles Nacional de Catalunya - població Font: http://www.atlesnacional.cat/icc/atles-nacional/poblacio/

2. Informe amb la projecció de la població catalana 2021-2041 (base 208) Font: http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/pp2021-2041pr.pdf Els naixements baixen i confirmen l'envelliment de la població de Catalunya.(TV3. 24/06/2014)

3. Dades de Catalunya.      a) Taula amb el nombre de comarques, capitals, provincies, nombre de municipis i població d'aquest. b) Mapa comarcal  (nom de la comarca i capital d'aquesta) de Catalunya *Recordeu repassar la localització de les comarques. Ja sabeu que és molt important per descriure i comentar les fonts

Dinàmica de la població catalana

Catalunya té una evolució demogràfica molt variada.

Fins el segle XVI el territori es troba dins de la dinàmica poblacional característica de l’Antic Règim.(1) A partir del s. XVI i de manera molt concreta al s. XVIII que assistim

a una recuperació sostinguda de la població. Però en el s. XIX i lligat a la revolució industrial i els seus efectes sobre la població observarem un creixement més fort (2)al

augmentar la producció agrícola, industrial i comercial.

(1) Model demogràfic antic caracteritzat per tenir un creixement vegetatiu molt baix, unes taxes de natalitat molt elevades (al voltant el 40 per mil) i unes taxes de mortalitat

molt elevades , amb aparició d'episodis de mortalitat catastròfica constant i la presència d'una mortalitat infantil molt elevada. Tot això genera que el creixement demogràfic

sigui lent i moltes vegades hi hagi decreixement com a conseqüència de la mortalitat catastròfiques. Aquest model demogràfic genera una piràmide de població triangular amb

una base molt ampla i una altura reduïda per tenir una esperança de vida molt curta.

(2) Model demogràfic  modern és la fase actual de l'evolució demogràfica  caracteritzada per l'existència de taxes de natalitat i mortalitat molt baixes, cosa que provoca

l'envelliment progressiu de la població i, en alguns països, una disminució de la població total.

El segle XX la dinàmica demogràfica catalana és molt variada, a inicis del  s. XX, el creixement vegetatiu positiu ( és la diferència entre els naixements i les defuncions i

històricament ha estat el factor principal pel qual ha variat el nombre d’habitants d’un territori. La taxa de creixement vegetatiu consistiria en la diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.)

i les onades migratòries (1900-30) permeten un saldo poblacional positiu. La Guerra Civil (1936-39) i la Postguerra (1939-50) aturen aquest creixement, caldrà esperar

fins el període 1950-75, amb la segona onada d’immigrants procedents de diferents indrets de l’estat per assistir a una nova recuperació que permetrà triplicar la població catalana.

A partir de l’últim quart de segle i arrel de la forta crisi econòmica (1973- crisi del petroli), es torna a produir un estancament.

A finals de segle i fins 2008-09 la bonança econòmica atrau una onada de  nouvinguts que imprimiran una nova força al creixement demogràfic català.

Font: Idescat i INE. Padró municipal d'’habitants. Elaboració JBofarull Font: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2014/10/16/09/33/4c594a29-c035-4ac5-8bc7-67879a03fbb6.pdf

L’estructura de la població catalana entre 1996 i 2007  la natalitat no va deixar de créixer, conseqüència dels fills de de la població nascuda entre 1970 i 1980 (explosió

demogràfica) i els fills del flux constant d’immigrants (20% del total nascuts durant el període).
Aquest cicle expansiu està donant signes d’esgotament donat que les generacions susceptibles de tenir fills són menys nombroses i  que la crisi econòmica (2007) està provocant una aturada de la immigració.
Les taxes de natalitat ( la taxa de natalitat és una taxa utilitzada en demografia per a indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta) al 2009 eren de l’11,4‰, al 2013 havien caigut a un 9,6‰. Ni tan sols l’alta fertilitat de les dones madures permet corregir aquesta tendència en la natalitat.

Per la seva banda la mortalitat (la taxa de mortalitat infantil (TMI) és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de xiquets d'una població que moren abans d'arribar a l'any de vida per cada mil infants

que hi han nascut vius, en un període de temps determinat, generalment un any.) es situa entre el 8 i 9 ‰, situant-se en mínims històrics, al mateix temps l’esperança de vida (és el terme

mitjà d'anys que un ésser viu sobreviurà abans de morir tenint en compte la situació actual del seu entorn. En el cas dels humans, l'esperança de vida és un mesurament de la qualitat de vida d'un país,

i és un resum de la mortalitat de cada grup d'edat) augmenta, el resultat és una població molt envellida ( conseqüència de l'augment de l’esperança de vida i d'una baixa natalitat. Aquest procés ja està en

marxa i s'estima que aquesta tendència anirà en augment fins el 2050) un 21 % dels catalans té més de 65 anys i d’aquest un 12% supera els 85 anys.

El resultat d’aquesta dinàmica demogràfica és un creixement vegetatiu (TN – TM), que va passar del 4 ‰ al 2008 a un 1,9 ‰ al 2012.

Les raons que expliquen aquesta situació les hem de trobar en:

• Les baixes fecunditats (a partir de 1980) entre 1,1 i 1,5 fills per dona
• L’envelliment de la població, l’esperança de vida pels homes és de 79 anys i per les dones de 85.
• L’ampliació de l’edat de maternitat del primer fill al voltant dels 31 anys.
• El creixement de la mortalitat, com a conseqüència de l’envelliment de la població.
• La crisi econòmica.

Font: Xifres de Catalunya.. INE [en línia] [Consulta: 03/2015]

de la població i un índex de masculinitat (Índex que relaciona el nombre d’homes amb el nombre de dones d’una població. També es coneix com a sex ràtio. La relació de masculinitat

normalment es calcula al moment del naixement, però es pot calcular també en qualsevol grup d’edat o per al conjunt de la població)  elevat (grups d’edat 30-35 anys) conseqüència dels

fluxos migratoris dels darrers anys.

Com es pot observar, el perfil de la piràmide mostra un país desenvolupat, amb una natalitat baixa i una esperança de vida elevada. Tot i així hi han algunes característiques

peculiars, la lleugera ampliació de la base, suposa un augment de la natalitat en part gràcies a la immigració procedent de l’estranger. Tanmateix, l’amplada de la cúspide

és conseqüència del continu ascens de l’esperança de vida.

També s'observa un envelliment progressiu amb un índex d'envelliment ( és divideix el nombre de persones de 65 anys i més i per el nombre  de joves menors de 15 anys.

S’expressa en tant per cent)

A nivell de distribució territorial les comarques més envellides són les interiors (Prepirineu, Pirineu i la zona entre la Terra Alta i la Conca de Barberà), conseqüència de la

disminució de la població agrària. També les zones del Prepirineu amb antiga activitat industrial.

Font: Atles Nacional de Catalunya. [en línia] [Consulta: 03/2015]

Catalunya té  7.513.000 habitants amb una densitat de 232 ha/km2 i un pes demogràfic del 16 % del total de la població espanyola. Aquest volum demogràfic es

distribueix de manera molt desigual al territori. Barcelona representa el 23 % del total i junt amb l’àrea metropolitana arriba al 44 % .

Les zones amb més població es situen a la façana marítima (del Maresme al Tarragonès, el Vallés Oriental i Occidental, Lleida i Girona).

A l’altra banda trobem la Catalunya interior, sent el Prepirineu lleidatà el que menys població té.