ACTIVITATS I SOLUCIONARI . CLIMES I RELLEU

     1. Observeu el mapa i responeu a les preguntes plantejades

Mapa "Províncies amb oscil·lació  tèrmica anual superior a 19º C

1.  Descriviu la informació representada en el mapa.
Resposta:

Es tracta d’un mapa estatal-polític de les províncies d’Espanya que representa  les províncies amb amplitud tèrmica anual superior a 19º C

A partir d’aquest, es remarquen amb un color gris més intens les províncies peninsulars, del centre del país, que presenten una amplitud

 tèrmica superior a 19º C.

A més, també apareixen altres sistemes exteriors a la Meseta, l’altiplà que ocupa més d’un 45% del territori peninsular, com ara l’arxipèlag balear

                    i l’arxipèlag canari

           2. Definiu els termes " Depressió atmosfèrica, gota freda i isotermes " 

                 Resposta:

               -   Depressió atmosfèrica: És la  regió de l’atmosfera en què la pressió atmosfèrica és més baixa a l’àrea central que a les dels voltants. 

                   En aquesta s’estableix una circulació de l’aire en el sentit contrari de les agulles del rellotge a l’hemisferi nord, i en el sentit invers a l’hemisferi sud.

               -  Gota freda: és una gran massa d’aire fred que està envoltada pels costats i també per sota d’aire que és més càlid. Les gotes fredes poden tenir centeners o,

                  inclús, milers de quilòmetres d’extensió i estan situades molt per sobre de la superfície de la Terra. L’època de l’any on més n’hi ha és la primavera.

              -  Isotermes: línia imaginària que uneix els punts de la superfície de la Terra que tenen la mateixa temperatura en un moment donat o la mateixa temperatura

                  mitjana  durant un cert període.

 

            3.Contesteu a les preguntes

            3.a) Digueu quins territoris  pertanyen a l’Espanya humida i quins a l’Espanya seca?

A Espanya s’observen dues grans regions fisiogràfiques, l’Espanya humida i l’Espanya seca, separades per la línia que senyala els 700 mm de precipitació anual.

A més, també hem de tenir en compte, que dins de cada regió fisiogràfica hi ha diverses petites regions.

A continuació, s’exposen els territoris d’Espanya que pertanyen a la zona humida i a la seca:

Territoris Espanya seca Territoris Espanya humida

 Zona central i sud-est de la península. Correspon a un 80 % del territori espanyol.

Presenta, en la majoria dels casos, una regió mediterrània, caracteritzada per la presència de boscos perennifolis (alzines, pins, sureres, entre altres) i el matollar mediterrani (la màquia, la garriga i l’estepa).

Aquesta zona presenta les següents condicions climàtiques:

Hiverns suaus i amb poques pluges.

Estius calorosos i secs.

Nivell de precipitacions irregular, inferior als 700 mm anuals. Les estacions més plujoses són la primavera i la tardor.

Alt nivell d’aridesa

 Les comunitats autònomes que pertanyen a aquesta zona són: Catalunya, Aragó, Comunitat Valenciana, Múrcia, Castella i la Manxa, Andalusia, Madrid, Extremadura i el sud-est de Castella i Lleó.

Si fem referència al relleu físic que ocupen aquestes comunitats observem els següents sistemes: Sistema Central, Munts de Toledo, Serra Morena, Sistema Bètic, Depressió del Guadalquivir  sud del Sistema Ibèric i de la Depressió de l’Ebre, Serralada Pirinenca i  Serralades costaneres del Mediterrani

Zona nord-oest de la península

Aquesta zona correspon a la regió eurosiberiana, la qual presenta boscos caducifolis (roures, faigs, molses, falgueres,...), la landa (ginebra i bruc), i grans prats, destinats al conreu i a les pastures.

Aquesta zona presenta les següents condicions climàtiques:

Hiverns freds i humits.

Estius suaus.

Nivell de precipitacions superior als 700 mm anuals. Les pluges són més regulars i estan distribuïdes durant tot l’any.

Les comunitats autònomes que pertanyen a aquesta zona són: País Basc, la Rioja, Cantàbria, Astúries, Galícia i part del nord-oest de Castella i Lleó.

Si fem referència al relleu físic que ocupen aquestes comunitats observem els següents sistemes: Massís galaica lleonès, Serralada Cantàbrica, nord del Sistema Ibèric, nord de la Depressió de l’Ebre, i nord del Sub altiplà nord.

             3.b)  Expliqueu els criteris emprats per a diferenciar-los.

                    Temperatures i pluviositat

             3.c) Quines són les regions biogeogràfiques i les principals comunitats vegetals presents en cada domini?

                   Seca: Presenta, en la majoria dels casos, una regió mediterrània, caracteritzada per la presència de boscos perennifolis (alzines, pins, sureres, entre altres) i el matollar

                   mediterrani (la màquia, la garriga  i l’estepa).

                  Humida: aquesta zona correspon a la regió eurosiberiana, la qual presenta boscos caducifolis (roures, faigs, molses, falgueres,...), la landa (ginebra i bruc), i grans prats,

                  destinats al conreu i a les pastures.

       4. Expliqueu els trets principals dels paisatges de les Comunitats Autònomes interiors d'Espanya, caracteritzades per un clima mediterrani continental, d’acord amb

             l’esquema següent:

          4.a) Factors i elements climàtics condicionants.

             Els climes d’interior s’anomenen climes mediterranis de tendència continental.

             Les comunitats autònomes d’Espanya que presenten aquest clima són les següents: Madrid, la majoria de províncies de Castella i la Manxa i de Castella i Lleó, a més,

            també podem afegir-hi el nord-es d’Extremadura.

           Pel que fa als sistemes de relleu que ocupa, observem els següents: Sistema Ibèric, Munts de Toledo, Depressió de l’Ebre i Sistema Central.

           Els elements climàtics principals d’aquests paisatges continentals són:

           - Forta oscil·lació tèrmica entre les estacions de l’hivern i l’estiu, ja que els primers són freds i els segons són molt calorosos.

           - Precipitacions irregulars i escasses, entre 325 i 550 mm anuals, sobretot a l’estiu.

          - Les temperatures són extremes perquè, a diferència de les zones costaneres, no hi arriba la influència del mar, el qual suavitza les temperatures.

        4. b) Activitats agràries i conreus principals.


            -  Cultius de secà, propis de Castella Lleó i Castella la Manxa, d’Extremadura i Madrid.

            -  Els cultius principals de les zones de l’Espanya seca central són els següents:

           -  Cereals: és un dels principals monocultius d’Espanya. Destaquen l’ordi, el blat, la civada, entre d’altres.

          -  Lleguminoses: llenties, cigrons, pèsols, mongetes, faves.

          - Olivera: la superfície més gran correspon a Catalunya i a Andalusia.

         -  Vinya: la superfície més gran correspon a Castella i la Manxa.

        5. Observeu el mapa i responeu a les preguntes plantejades

 

Mapa del relleu peninsular  
Relleu dels Pirineus

 

           a) Identifiqueu de NE a SW dues unitats de relleu tallades pel transsepte A-B

  • Sistema Ibèric

  • Serra Morena

        b) Indiqueu  les formes de relleu característiques dels Pirineus   

  • Pirineu axial

  • Prepirineu

 6. Observeu  aquest mapes sobre els tipus de terrenys de la península i responeu a les preguntes plantejades

Massissos originaris dels sòls  Terrenys -  tipus de sòl

era secundaria

 

      a) Comenceu un recorregut de la Z invertida per  Astúries, enumerant totes  les províncies d'Espanya que contenen materials calcaris.

       Astúries, Cantàbria, País Basc (Biscaia Àlaba, Guipúscoa), nord de Navarra, Aragó (Osca), Catalunya (Tarragona), Comunitat Valenciana (Castelló, València, Alacant),

       Múrcia, Andalusia (Almeria, Granada, Sevilla, Cadis) i Castella i la Manxa (Cuenca, Albacete i Guadalajara).

     b) Relacioneu el tipus  de sòl amb les activitats agràries

    Les activitats agrícoles que es desenvolupen en aquestes zones són cultius de secà, no pas de regadiu. Destaquen monocultius com ara l’olivera, la vinya,

    els cereals, entre d’altres.

7. Fixeu-vos en el mapa del relleu de la península i contesteu a les qüestions

 

Fixeu-vos en aquest mapa de relleu i repasseu les unitats de relleu

Pirineu Axial                                                                                                 
Prepirineu
Serralada Costera Catalana
Depressió de l'Ebre
Depressió del Guadalquivir
Serralada Bètica
Serralada Penibètica
Massís Gallec
Serralada Cantàbrica
Sistema Ibèric
Serra Morena

 

 

 

Darrera modificació: dijous, 29 de juny 2017, 13:41