L3AP1_Activitats i solucionari sobre les precipitacions a Espanya

ACTIVITAT I SOLUCIONARI SOBRE LES PRECIPITACIONS A ESPANYA

 

 1. Observeu els mapes que recullen les precipitacions mitjanes i les influències en la Península Ibèrica

Mapa d'Espanya amb les precipitacions	Influència del relleu

Font: http://www.ign.es/espmap/mapas_clima_bach/Mapa_clima_04.htm

Per saber-ne més consulteu http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/avisos?w=pmna

1. Expliqueu la influència que els sistemes muntanyosos tenen sobre la distribució de les pluges.

Resposta:

 El relleu és un dels factors geogràfics que influeixen en les precipitacions tant per la seva disposició com per la seva alçada i per la seva orientació.

 En quant a la disposició caldria assenyalar que la disposició és d’oest a est. A més n’hi ha  una quantitat de sistemes muntanyosos paral·lels a la costa

 com la serralada costera catalana o la serralada Cantàbrica, que frenen la influència del mar en l’interior de la península i la seva capacitat de suavitzar

 les temperatures.

 En les conques tancades per muntanyes tenen precipitacions escasses i boires molt freqüentment.

 Aquesta petita introducció remarca la influència del relleu en les precipitacions però sense oblida que el relleu i la topografia determinen l’organització de

les conques que per al cas espanyol n’hi ha tres: la atlàntica, la mediterrània i la cantàbrica.

 A la vessant mediterrània a excepció de l’ Ebre els rius són curts i amb poc cabal. A la vessant cantàbrica els rius són curts i amb bastant cabal i destaquen

el Navia i  el Nalón; per últim en la vessant atlàntica desemboquen rius que travessen dos països i que són llargs i cabalosos entre ells el Duero i el Tajo,

fruit entre d’altres coses de les precipitacions com analitza el mapa.

A l’anàlisi del mapa s’observa clarament que les més altes precipitacions es donen en la zona nord i nord occidental de la península amb precipitacions entre

800 i 1600mm, per l’entrada de vents procedents de l’Oest i Nord - oest pels fluxos dinàmics i gràcies a la disposició del relleu.

En la zona sud  únicament les àrees d’alta muntanya de la zona bètica té fortes precipitacions, en contraposició al seu voltant a on les pluges són molt baixes

i amb dificultat arriben a 300mm.

Una vegada assenyalats els punts de màxima i mínima recollida gràcies a l’orografia, també ens cal assenyalar que aquesta mateixa orografia impedeix

precipitacions superiors a 300mm, ja que són depressions emmarcades per llocs muntanyosos com és el cas de les conques del Duero  i de l’Ebre.

 2 .  A partir de les dades treballades al lliurament i els teus coneixements elabora un petit resum sobre els  principals  problemes  i riscs

      associats a les variacions temporals dels cabals.

   Resposta:

  Cal plantejar l’anàlisi  i explicació dels principals  problemes associats a les variacions dels cabals dels rius, des d’una perspectiva anual i, sobretot, interanual.

  Parlem de riscos hidrològics i els més importants les inundacions i les sequeres.

  En relació al règim d’un riu ens hem de referir a les crescudes i a les inundacions que afecten a les terrasses fluvials,

  ventalls i planes al·luvials que són àrees de l conca amb llarga tradició d’ocupació humana i elevada densitat de població.

  Són espais amb gran dinamisme natural i antròpic i, a la vegada, fràgils i vulnerables.

  Les causes de les inundacions són:

  - precipitacions molt intenses

  - fusió de l neu

  - el trencament de les preses

  - les activitats humanes

 Els Sistemes de previsió i de protecció davant del risc d’inundacions.

a)    Mesures estructurals:

      - encaixament dels cursos fluvials

      - embassaments

      - reforestació de conques, regeneració de boscos de riera

b)    Mesures no estructurals:

      - ordenació del territori (legislació sobre el sòl i ordenació del territori)

      - sistema d’alerta (hidrològica i meteorològica)

      - comunicació de risc

      - educació per al risc

      - gestió d’emergències

La situació oposada a les crescudes la constitueixen els estiatges, quan els rius porten un cabal mínim (amb coeficients pròxims a  zero).

És conseqüència de la  mancança perllongada de precipitacions de forma inusual i té seriosos efectes sobre la població a causa dels problemes de subministrament d’aigua.

A més, té efectes econòmics i mediambientals importants.

Podem trobar:

    - sequera hidrològica (com a conseqüència d’unes precipitacions menors a la mitjana estacional). Malgrat que el clima és el principal factor que contribueix n’hi ha  d’altres

   com ara el canvi en els usos del sòl ( com la desforestació), la degradació de les terres o la construccions d’embassaments.

    - sequera agrícola que es defineix com un dèficit marcat i permanent de pluja que redueix la disponibilitat d’aigua al sòl per a satisfer les   necessitats d’un conreu.

    - sequera socioeconòmica és quan l’escassetat d’aigua a les persones i a l’activitat econòmica com a conseqüència de la sequera.

 Les actuacions orientades a incrementar l’oferta de recursos existents:

    - increment artificial de les precipitacions

    - transvasaments

    - dessalinització  d’aigües  marines i salobres

Actuacions orientades a  l’aprofitament racional dels recursos existents:

   - educació ambiental. Mesures d’estalvi

   - planificació racional dels usos agraris  de l’aigua (política agrària, ordenació dels regadius, selecció de conreus rendibles i sistemes de reg localitzat)

  - reutilització de les aigües residuals depurades

  - control de  pèrdues i moderació del consum