L2AP1_Activitat i solucionari sobre el relleu, clima i vegetació de Catalunya

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

              Grans unitats de relleu de Catalunya

Grans unitats de relleu de Catalunya	Mapa geològic
Font: Adaptat de: “Atles Nacional de Catalunya”. Institut Cartogràfic de Catalunya, 2009. http://www.atlesnacional.cat/icc/atles-nacional/relleugeologia/

1.Descriviu la informació representada en el mapa.

-Tipus d’informació, font, any. Localització geogràfica del subjecte representat

 Has  de descriure que està observant un mapa de Catalunya que assenyala la localització, la magnitud i les serralades, les planes.

El país presenta una diversitat geogràfica molt marcada en un teritori relativament reduït, d’uns 32.000 km² amb un franja marítima de 580 km.

Catalunya té en l’actualitat més de 7 milions d’habitants. Barcelona és las seva capital i una de les ciutats més grans de la Mediterània. Administrativament,

es superposa la divisió estatal en províncies (Barcelona,

Tarragona, Lleida y Girona) amb una divisió de l’Administració catalana en 41 comarques.

Catalunya limita a l’est amb el Mediterani,al nord amb França i Andorra i a l’oest amb les comunitats autònomes  d’aragó  i València. Aquesta situació estratègica 

ha afavorit una relació molt intensa amb laresta

dels països mediterranis i amb l’Europa Continental.

Les grans unitats de relleu són els Pirineus, Pre-Pirineus, la Depressió Central  i les Serralades Litorals a més de les Depressions prelitorals i la Serralada Transversal.

2. Definiu els conceptes altiplà i conca d’erosió

Altiplà- és una meseta (espai pla i per sobre de nivell del mar).

Conca d’erosió- Són  espais que han estat erosionades, excavades, per un riu , torrent

En trobar-se materials tendres, argiles .

Com  el Collsacabra, el Lluçanès i el Moianès i l'altiplà de la Segarra

3. Explica l’origen geomorfològic de la Depressió Central. Escriu el nom de tres altiplans i/o planes que en formin part.

La Depressió Central és constituïda per materials del terciari, que es dipositaren en el gran golf marí (i després llac) que delimitava el massís pirinenc i el massís catalano-balear.

D'aquesta fase de sedimentació marina trobem gresos, calcàries i margues gris-blavenques (aquestes dues últimes allí on la sedimentació és més tranquil·la) i conglomerats

(en els grans cons de dejecció dels rius pirinencs i catalano-balears). L' evaporació va produir la concentració de sals (sòdiques, potàssiques i guixos).

4. Exposa resumidament les característiques del paisatge de la Depressió Central d’acord amb l’esquema següent:

a) Trets principals del relleu de la Depressió Central.

Des d'un punt de vista físic, és una successió d'altiplans d'entre els 800 i 1.000 metres que van perdent alçada (fins els 100 metres) cap a l'oest fins arribar a la Depressió de l'Ebre.

Limitant aquestes alçades, s'estenen conques d'erosió que han anat excavant els rius en trobar-se materials tendres del tipus argiles i margues Conca de Barberà,

Pla del Bages, Pla de LLeida .

b) Tipus de clima, vegetació i classes de conreu que hi predominen.

- Clima continental

- Territori de la Segarra al Segrià, aproximadament. És una baixa plana (120-500 m) amplament oberta per l'oest. Aquesta plana és la terminació oriental de la gran plana de l'Ebre mitjà.

El clima és mediterrani continental de tendència àrida, és le lloc on plou menys de Catalunya entre 400 i 350 litres. Clima continental

- Vegetació: màquia continental de garric i argot

Aquest tipus de màquia es caracteritza per una altura i densitats força variables i la presència d'un estrat herbaci poc important. Es troba a zones interiors de clima continental sec com la

Depressió Central catalana. A l'estrat arbori podem trobar: pi blanc, garric A l'estrat arbustiu podem trobar: càdec, arçot, savina

- Conreu : Els conreus ocupen el 34% de la superfície comarcal. Hi predomina el secà: cereals (21 231 ha), vinya (3 286 ha), ametllers (727 ha) i olivera (460 ha), i també tenen una certa

presència en l'agricultura comarcal el farratge (449 ha) i els conreus industrials (505 ha El règim de les explotacions agràries predominant és la propietat. En les activitats ramaderes es

destaquen les granges d'aviram (608 260 caps el 1999) i de porcí (96 873 caps), a més del bestiar boví (7 141 caps) i l'oví (16 674 caps).

c) Característiques del poblament i de les activitats econòmiques principals. Esmenta el nom de cinc capitals de comarca situades a la Depressió Central.

a) La població activa treballava en el sector primari, el 49,1% en la indústria, el 7% en el sector de la construcció i el 41% en el terciari

b) Borges Blanques

     Mollerussa

      Cervera

      LLeida

      Tàrrega