Tema 2 (C). Patrimoni Natural
http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/
Un espai natural protegit és un instrument legal que s’aplica a un territori determinat amb l’objectiu fonamental i prioritari de conservar i millorar el seu remarcable patrimoni natural o
cultural tot afavorint la qualitat de vida de la població que hi és resident o hi està vinculada.
El primer espai natural
protegit, tal com els entenem actualment, es va declarar l’any 1872 als
Estats Units. En concret fou el Parc Nacional de Yellowstone. En el cas
de Catalunya el primer fou la part alta del Montseny l’any 1928 i
posteriorment el
1950 es va crear el Patronat de la Muntanya de Montserrat, tot i que
no fou fins l’any 1955 que es promulgà la declaració del primer i únic
Parc Nacional: Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Les figures de protecció
especial que s’apliquen per categoritzar els espais naturals de
Catalunya estan contemplades en la Llei d’Espais Naturals de l’any 1985.
En concret es diferencien un total de 5 tipus diferents: Parc Nacional,
Paratge Natural
d’Interès Nacional, Reserva Natural Integral, Reserva Natural Parcial i
Parc Natural. Aquestes figures de protecció tindrien les
característiques diferencials següents:
El Parc Nacional correspon a
un espai de dimensió gran no modificat de forma substancial per
l’activitat humana promogut amb un clar objectiu de conservació i
millora dels seus importants valors naturals. No hi hauria de ser
permesa cap activitat d’explotació.
El Paratge Nacional d’Interès
Natural és un espai de dimensió mitjana o reduïda amb unes
característiques singulars que cal conservar. Hi són permesos els usos
tradicionals agraris, ramaders i silvícoles compatibles amb els
objectius de conservació.
La Reserva Natural Integral
és un espai de dimensió reduïda que amb un control rigorós de
l’accessibilitat. Només s’hi haurien de permetre les activitats
d’investigació i divulgació juntament amb les de regeneració i millora
dels sistemes naturals.
La Reserva Natural Parcial és
un espai de dimensió reduïda on es pretén conservar algun element
natural puntual, com una formació geològica, un biòtop o una determinada
espècie.
No s’hi permeten les activitat que el puguin perjudicar.
El Parc Natural és un espai
de dimensió mitjana o gran amb uns valors que cal conservar fent-los
compatibles amb un aprofitament ordenat dels seus recursos i les
activitats dels seus habitants.
Les figures de protecció
especial catalanes es complementarien amb dues de menor importància
derivades de la Llei de Protecció dels Animals (1988): la Reserva
Natural de Fauna Salvatge i el Refugi de Fauna Salvatge.
A part de les figures de
protecció especial, hi ha tot un conjunt d’espais protegits sota la
denominació d’Espai d’Interès Natural que seria la figura de protecció
de menor rang, amb una normativa de mínima conservació i que té el seu
origen en el Pla
d’Espais d’Interés Natural (PEIN) de l’any 1992. Aquesta és la figura
que ocupa, amb molta diferència, el major nombre i extensió dels espais
protegits.
A nivell legislatiu cal fer
referència finalment a les figures derivades, d’una banda, de la
legislació europea, com els Llocs d’Interés Comunitari (LIC) o les Zones
d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) que constitueixen la base de
la xarxa d’espais
protegits europeus anomenada Natura 2000. D’altra banda, les figures
pròpies d’altres legislacions internacionals com serien Reserva de la
Biosfera o els espais inclosos en el Conveni Ramsar de zones humides.
Finalment, cal remarcar que
en la darrera dècada la intervenció pública s’ha vist complementada per
iniciatives de protecció d’espais naturals promogudes des del sector
privat com les desenvolupades per la Fundació Territori i Paisatge (ara
Àrea de
Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya) i la
Fundació Natura (ara Acciónatura). A més, hi ha les endegades per la
Xarxa de Custòdia del Territori que busca un concert amb els propietaris
per afavorir bones pràctiques que millorin la
conservació dels espais naturals en finques privades.
Actualment els espais
naturals protegits per la legislació a Catalunya ocupen el 29,8% del
territori de Catalunya més 831 km2 de superfície marina.
© Institut Cartogràfic de Catalunya
© Autor del text: Josep Vila Subirós. Universitat de Girona
http://www.gencat.cat/temes/cat/mediambient.htm
Dominis paisatgístics
http://www.atlesnacional.cat/icc/atles-nacional/dominis-paisatgistics/
Per promoure la protecció de paisatges, el Consell d’Europa va aprovar a l’any 200 el Conveni Europeu del Paisatge al que està adherit el Parlament de Catalunya.
Per garantir la conservació de la biodiversitat, del patrimoni natural i la gestió sostenible dels recursos naturals a Catalunya s’ha establert un sistema. El PEIN, El Pla d’espais d’interès natural (PEIN).
- Parc nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici GEN
- Parc Naturals
- Cadí Moixeró GEN
- Zona volcànica Garrotxa GEN
- Aiguamolls de l’Empordà GEN
- Delta de l’Ebre GEN
- Montserrat GEN
- Montseny DIBA i DIGI
- Sant Llorenç del Munt i l’Òbac DIBA
- Paratges d’interès natural
- Poblet GENE
- L’Albera GENE
- Delta del Llobregat GEN
- Espais Protegits
- Parcs: Collserola, Garraf, Montnegre Corredor
- Parcs Comarcals: Montesquiu, Olèrdola
- Reserva Marina: Les Medes
L’estany de Monestero, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
https://etselquemenges.cat/especials/especial-vacances-eco/14-parcs-naturals-de-catalunya-pas-a-pas