Corrent altern. Màquines elèctriques estàtiques

Lleis d’electricitat més importants
variablefórmulaunitats
Llei d’OhmU espacio igual espacio R espacio por espacio I espacioU (V)= Tensió, caiguda de tensió, diferencia de potencial... (V) 
Generalització de la llei d’Ohm normal mayúscula sigma U espacio igual espacio normal mayúscula sigma espacio R por ISumatori de tensions = Sumatori de caigudes de tensió  
Potència elèctrica P espacio igual espacio U espacio por espacio IR = Resistència elèctrica (Ω) 
I = Intensitat de corrent elèctric (A) 
Energia elèctrica E espacio igual espacio P por t espacio igual espacio U por I por t espacio igual espacio R por I espacio al cuadrado por tP = Potència elèctrica (W) 
E = Energia elèctrica (J , kWh) 

La unitat d'energia, el Joule (J), és molt petita. Per aquest motiu quan parlem d'energia elèctrica molts cops s'utilitza el kWh (1 kWh = 1 kW · 3600 s = 3600 kJ).

Recordeu que s'ha de seguir la grafia correcta en les unitats. k (minúscula), W (majúscula) i h (minúscula) i que la unitat és kW·h. Mai s'ha de posar kW/h.

 

Circuits bàsics de resistències
variablefórmulacircuits
Circuit Sèrie 
els components estan connectats un a continuació de l’altre. 

I subíndice T espacio igual espacio I subíndice 1 espacio igual espacio I subíndice 2 espacio igual espacio I subíndice 3 
U subíndice T igual U subíndice 1 más U subíndice 2 más U subíndice 3 
R subíndice T espacio igual espacio R subíndice 1 espacio más espacio R subíndice 2 espacio más espacio R subíndice 3

circuit sèrie
Circuit Paral·lel 
els components estan connectats directament entre ells (als dos extrems)

I subíndice T espacio igual espacio I subíndice 1 espacio más espacio I subíndice 2 espacio más espacio I subíndice 3 
U subíndice T igual U subíndice 1 igual U subíndice 2 igual U subíndice 3 
R igual fracción numerador 1 entre denominador estilo mostrar fracción 1 entre R subíndice 1 fin estilo más estilo mostrar fracción 1 entre R subíndice 2 fin estilo más estilo mostrar fracción 1 entre R subíndice 3 fin estilo fin fracción

  circuit paral·lel

 

Valors fonamentals en C.A.
variablefórmulaunitats
Freqüència f igual fracción 1 entre Tf = freqüència (Hz) 
T = Període (s) 
Angle recorregut fi igual omega por tφ = Angle recorregut (º) 
Velocitat angular omega igual fracción numerador 2 pi entre denominador T fin fracción igual 2 pi por fω = Velocitat angular (rad/s) 
Valor instantani  u espacio igual espacio U subíndice m à x fin subíndice espacio sin espacio omega t espacio
espacio espacio i espacio igual espacio I subíndice m à x fin subíndice espacio sin espacio omega t 

u = tensió instantània (V) 
i = intensitat instantània (A)

Els valors instantanis es representen amb lletres minúscules

Si hi ha un desfasament, l'expressió ωt val (ωt+φ)

Valor màxim U subíndice m à x fin subíndice espacio igual espacio √ 2 espacio por espacio U
espacio I subíndice m à x fin subíndice espacio igual espacio √ 2 espacio por espacio I

Umax = Tensió màxima (V) 
Imax = Intensitat màxima (A) 

El valor màxim és el valor més elevat que pot agafar la variable

Valor eficaç 

U igual fracción numerador U subíndice m à x fin subíndice entre denominador raíz cuadrada de 2 fin fracción espacio
espacio I igual fracción numerador I subíndice m à x fin subíndice entre denominador raíz cuadrada de 2 fin fracción

U = Tensió eficaç (V) 
I = Intensitat eficaç (A) 

El valor eficaç és aquell que produeix el mateix efecte calorífic en passar per una resistència que un corrent continu del mateix valor.

És el valor que considerem a efectes de càlcul, i el que marquen els aparells de mesura.

Valor mitja d’un semiperíode 

U subíndice m i t j a fin subíndice igual fracción numerador 2 por U subíndice m à x fin subíndice entre denominador pi fin fracción
espacio I subíndice m i t j a fin subíndice igual fracción numerador 2 por I subíndice m à x fin subíndice entre denominador pi fin fracción

Umitja = Tensió mitjana(V) 
Imitja = Intensitat mitjana (A)

El valor mitjà del període sencer és 0

 

Operacions amb vectors
Amb números complexesEn electricitat s'utilitza la j en lloc de la i per anomenar el vector imaginari per no confondre-ho amb la intensitat. 
 Suma o resta

a con flecha derecha encima igual b con flecha derecha encima más c con flecha derecha encima más d con flecha derecha encima

a con flecha derecha encima igual espacio b espacio más espacio c j espacio menos espacio d j espacio igual espacio b espacio más espacio paréntesis izquierdo c menos d paréntesis derecho j

Es fa en forma cartesiana. Quan l'angle és positiu, el vector imaginari j és positiu (j) i quan és negatiu, j és negatiu (-j). 
En aquest exemple suposem C → +90º i D → -90º
Multiplicació

a con flecha derecha encima igual b con flecha derecha encima por c con flecha derecha encima igual espacio b subíndice e por c subíndice f espacio igual abrir paréntesis b por c cerrar paréntesis espacio subíndice abrir paréntesis e más f cerrar paréntesis fin subíndice

Es fa en forma fasorial. Els mòduls es multipliquen i els arguments se sumen
Divisió  

a con flecha derecha encima igual fracción numerador b con flecha derecha encima entre denominador c con flecha derecha encima fin fracción igual fracción b subíndice e entre c subíndice f igual abrir paréntesis fracción b entre c cerrar paréntesis subíndice abrir paréntesis e menos f cerrar paréntesis fin subíndice

Es fa en forma fasorial. Els mòduls es divideixen i els arguments es resten 
Canvis de sistema 
 
cartesianes → mòdul argument

C más D j espacio igual abrir paréntesis raíz cuadrada de C al cuadrado más D al cuadrado fin raíz cerrar paréntesis subíndice abrir paréntesis a r c t g espacio fracción D entre C cerrar paréntesis fin subíndice igual A subíndice beta

triangle
mòdul argument  → cartesianes 
A subíndice beta igual A por cos espacio beta más abrir paréntesis A por sin espacio beta cerrar paréntesis j igual C más D j

 

Circuits en C.A.
variablefórmulaunitats
Impedància Z con flecha derecha encima igual fracción numerador U con flecha derecha encima entre denominador I con flecha derecha encima fin fracción

Generalització de la llei d’Ohm 
Z = Impedància (Ω) 
φ
 = º

Reactància inductiva X subíndice L espacio igual espacio omega espacio por espacio L espacio igual espacio 2 pi f espacio por espacio L espacioXL = Reactància inductiva (Ω) 
L = Bobina (H) 
Reactància capacitativa X subíndice C igual fracción numerador 1 entre denominador omega por C fin fracción igual fracción numerador 1 entre denominador 2 pi f por C fin fracciónXC = Reactància capacitativa (Ω) 
C = Condensador (F) 

Circuit RLC sèrie


Impedància


 



Z con flecha derecha encima igual R con flecha derecha encima más pila X subíndice L con flecha derecha encima más pila X subíndice C con flecha derecha encima


Z igual raíz cuadrada de R al cuadrado más abrir paréntesis X subíndice L menos X subíndice C cerrar paréntesis al cuadrado fin raíz 
a r c tan espacio fi igual fracción numerador abrir paréntesis X subíndice L menos X subíndice C cerrar paréntesis entre denominador R fin fracción

circuit sèrie CA

Intensitat

I con flecha derecha encima igual fracción numerador U con flecha derecha encima entre denominador Z con flecha derecha encima fin fracción 

pila I subíndice T con flecha derecha encima igual pila I subíndice R con flecha derecha encima igual pila I subíndice L con flecha derecha encima igual pila I subíndice C con flecha derecha encima

 

Caigudes de tensió

pila U subíndice R con flecha derecha encima igual R con flecha derecha encima por I con flecha derecha encima 
pila U subíndice L con flecha derecha encima igual pila X subíndice L con flecha derecha encima por I con flecha derecha encima 
pila U subíndice C con flecha derecha encima igual pila X subíndice C con flecha derecha encima por I con flecha derecha encima 

pila U subíndice T con flecha derecha encima igual pila U subíndice R con flecha derecha encima más pila U subíndice L con flecha derecha encima más pila U subíndice C con flecha derecha encima

tensions

 

Circuit RLC paral·lel


Caiguda de tensió



pila U subíndice T con flecha derecha encima igual pila U subíndice R con flecha derecha encima igual pila U subíndice L con flecha derecha encima igual pila U subíndice C con flecha derecha encima

circuit paral·lel CA

 

Intensitat

 

 

 

 

pila I subíndice R con flecha derecha encima igual fracción numerador U con flecha derecha encima entre denominador R con flecha derecha encima fin fracción 
pila I subíndice L con flecha derecha encima igual fracción numerador U con flecha derecha encima entre denominador pila X subíndice L con flecha derecha encima fin fracción 
pila I subíndice C con flecha derecha encima igual fracción numerador U con flecha derecha encima entre denominador pila X subíndice C con flecha derecha encima fin fracción 

pila I subíndice T con flecha derecha encima igual pila I subíndice R con flecha derecha encima más pila I subíndice L con flecha derecha encima más pila I subíndice C con flecha derecha encima
  intensitats

Impedància


Z con flecha derecha encima igual fracción numerador U con flecha derecha encima entre denominador I con flecha derecha encima fin fracción 

 
Potències

Potència aparent 
S espacio igual espacio U espacio por espacio IS = Potència aparent (VA) 
Potència activa P espacio igual espacio U espacio por espacio I espacio por espacio cos espacio fiP = Potència activa (W) 
 

P subíndice R igual U subíndice R por I subíndice R igual fracción U subíndice R al cuadrado entre R igual R por I subíndice R al cuadrado


Potència reactiva Q espacio igual espacio U espacio por espacio I espacio por espacio sin espacio fiQ = Potència reactiva (VAr)
 

Q subíndice L igual U subíndice L por I subíndice L igual fracción U subíndice L al cuadrado entre X subíndice L igual X subíndice L por I subíndice L al cuadrado

QL = Potència reactiva bobina (VAr) 
 

Q subíndice C igual U subíndice C por I subíndice C igual fracción numerador U subíndice C al cuadrado entre denominador X C fin fracción igual X subíndice C por I subíndice C al cuadrado

QC = Potència reactiva condensador (VAr) 
Relació entre potenciesS con flecha derecha encima espacio igual espacio P con flecha derecha encima espacio más espacio Q con flecha derecha encima 

S al cuadrado espacio igual espacio P al cuadrado espacio más espacio Q al cuadrado
potències

 

Trifàsica
Corrent de línia  ILCorrent que circula per cada un dels cables (línies) d'entrada o sortida.
Tensió de línia  UL Diferencia de potencial (tensió o voltatge) que hi ha entre línies.  

Corrent de branca o fase  IB Corrent que circula per cada una de les branques o bobines o fases.
Tensió de branca o fase UB Diferència de potencial que hi ha entre extrem de les branques o bobines o fases.

variablefórmulaunitats 
Connexió en EstrellaU subíndice L espacio igual espacio raíz cuadrada de 3 por espacio U subíndice B
I subíndice L igual I subíndice B     
En la connexió en estrella la tensió es reparteix (√3) entre les  bobines i el corrent és el mateix a totes les bobines  
Connexió en Triangle U subíndice L igual U subíndice B
I subíndice L espacio igual espacio raíz cuadrada de 3 por espacio I subíndice B
En la connexió en triangle la tensió és la mateixa a les bobines i el corrent es reparteix (√3) entre bobines.
 

Y-D

Potència activa en un sistema trifàsicP igual raíz cuadrada de 3 por U subíndice L por I subíndice L por cos espacio fiP = Potència activa (W)
Potència aparent en un sistema trifàsicS igual raíz cuadrada de 3 por U subíndice L por I subíndice LS = Potència aparent (VA) Volt-Amper
Potència reactiva en un sistema trifàsic Q igual raíz cuadrada de 3 por U subíndice L por I subíndice L por sin espacio fiQ = Potència reactiva (VAr) Volt-Amper reactiu
  

 

Transformadors
variablefórmulaunitats
Relació de  Potència P subíndice P espacio igual espacio P subíndice S 
U subíndice P por I subíndice P espacio igual espacio U subíndice S por I subíndice S
UP , Ip= Tensió al primari , Intensitat al primari
Us , Ip= Tensió al secundari , Intensitat al secundari
Relació de transformació r subíndice t igual fracción N subíndice P entre N subíndice S igual fracción épsilon subíndice P entre épsilon subíndice S casi igual a fracción U subíndice P entre U subíndice S igual fracción I subíndice S entre I subíndice PNP = Número d’espires en el primari (espires) 
Ns = Número d’espires en el secundari (espires)
ε = Força electromotriu generada (V) 
Rendiment eta igual fracción P subíndice u t i l fin subíndice entre P subíndice a b s fin subíndice igual fracción numerador P subíndice u t i l fin subíndice entre denominador P subíndice u t i l fin subíndice más P subíndice F e fin subíndice más P subíndice C u fin subíndice fin fracción

η = rendiment (no té unitats)
PFe
 = Pèrdues en el ferro (W) 
PCu = Pèrdues en el coure (W)

En trifàsica s'ha de considerar el tipus de connexió que hi ha en cada bobinat


Última modificación: miércoles, 1 de abril de 2020, 18:02