Corrent altern. Màquines elèctriques estàtiques

Lleis d’electricitat més importants
variablefórmulaunitats
Llei d’OhmU espai igual espai R espai per espai I espaiU (V)= Tensió, caiguda de tensió, diferencia de potencial... (V) 
Generalització de la llei d’Ohm normal majúscula sigma U espai igual espai normal majúscula sigma espai R per ISumatori de tensions = Sumatori de caigudes de tensió  
Potència elèctrica P espai igual espai U espai per espai IR = Resistència elèctrica (Ω) 
I = Intensitat de corrent elèctric (A) 
Energia elèctrica E espai igual espai P per t espai igual espai U per I per t espai igual espai R per I espai al quadrat per tP = Potència elèctrica (W) 
E = Energia elèctrica (J , kWh) 

La unitat d'energia, el Joule (J), és molt petita. Per aquest motiu quan parlem d'energia elèctrica molts cops s'utilitza el kWh (1 kWh = 1 kW · 3600 s = 3600 kJ).

Recordeu que s'ha de seguir la grafia correcta en les unitats. k (minúscula), W (majúscula) i h (minúscula) i que la unitat és kW·h. Mai s'ha de posar kW/h.

 

Circuits bàsics de resistències
variablefórmulacircuits
Circuit Sèrie 
els components estan connectats un a continuació de l’altre. 

I subíndex T espai igual espai I subíndex 1 espai igual espai I subíndex 2 espai igual espai I subíndex 3 
U subíndex T igual U subíndex 1 més U subíndex 2 més U subíndex 3 
R subíndex T espai igual espai R subíndex 1 espai més espai R subíndex 2 espai més espai R subíndex 3

circuit sèrie
Circuit Paral·lel 
els components estan connectats directament entre ells (als dos extrems)

I subíndex T espai igual espai I subíndex 1 espai més espai I subíndex 2 espai més espai I subíndex 3 
U subíndex T igual U subíndex 1 igual U subíndex 2 igual U subíndex 3 
R igual fracció numerador 1 entre denominador estil mostrar fracció 1 entre R subíndex 1 fi estil més estil mostrar fracció 1 entre R subíndex 2 fi estil més estil mostrar fracció 1 entre R subíndex 3 fi estil fi fracció

  circuit paral·lel

 

Valors fonamentals en C.A.
variablefórmulaunitats
Freqüència f igual fracció 1 entre Tf = freqüència (Hz) 
T = Període (s) 
Angle recorregut lletra fi igual omega per tφ = Angle recorregut (º) 
Velocitat angular omega igual fracció numerador 2 pi entre denominador T fi fracció igual 2 pi per fω = Velocitat angular (rad/s) 
Valor instantani  u espai igual espai U subíndex m à x fi subíndex espai sin espai omega t espai
espai espai i espai igual espai I subíndex m à x fi subíndex espai sin espai omega t 

u = tensió instantània (V) 
i = intensitat instantània (A)

Els valors instantanis es representen amb lletres minúscules

Si hi ha un desfasament, l'expressió ωt val (ωt+φ)

Valor màxim U subíndex m à x fi subíndex espai igual espai √ 2 espai per espai U
espai I subíndex m à x fi subíndex espai igual espai √ 2 espai per espai I

Umax = Tensió màxima (V) 
Imax = Intensitat màxima (A) 

El valor màxim és el valor més elevat que pot agafar la variable

Valor eficaç 

U igual fracció numerador U subíndex m à x fi subíndex entre denominador arrel quadrada de 2 fi fracció espai
espai I igual fracció numerador I subíndex m à x fi subíndex entre denominador arrel quadrada de 2 fi fracció

U = Tensió eficaç (V) 
I = Intensitat eficaç (A) 

El valor eficaç és aquell que produeix el mateix efecte calorífic en passar per una resistència que un corrent continu del mateix valor.

És el valor que considerem a efectes de càlcul, i el que marquen els aparells de mesura.

Valor mitja d’un semiperíode 

U subíndex m i t j a fi subíndex igual fracció numerador 2 per U subíndex m à x fi subíndex entre denominador pi fi fracció
espai I subíndex m i t j a fi subíndex igual fracció numerador 2 per I subíndex m à x fi subíndex entre denominador pi fi fracció

Umitja = Tensió mitjana(V) 
Imitja = Intensitat mitjana (A)

El valor mitjà del període sencer és 0

 

Operacions amb vectors
Amb números complexesEn electricitat s'utilitza la j en lloc de la i per anomenar el vector imaginari per no confondre-ho amb la intensitat. 
 Suma o resta

a amb fletxa dreta a sobre igual b amb fletxa dreta a sobre més c amb fletxa dreta a sobre més d amb fletxa dreta a sobre

a amb fletxa dreta a sobre igual espai b espai més espai c j espai menys espai d j espai igual espai b espai més espai parèntesi esquerre c menys d parèntesi dret j

Es fa en forma cartesiana. Quan l'angle és positiu, el vector imaginari j és positiu (j) i quan és negatiu, j és negatiu (-j). 
En aquest exemple suposem C → +90º i D → -90º
Multiplicació

a amb fletxa dreta a sobre igual b amb fletxa dreta a sobre per c amb fletxa dreta a sobre igual espai b subíndex e per c subíndex f espai igual obre parèntesis b per c tanca parèntesis espai subíndex obre parèntesis e més f tanca parèntesis fi subíndex

Es fa en forma fasorial. Els mòduls es multipliquen i els arguments se sumen
Divisió  

a amb fletxa dreta a sobre igual fracció numerador b amb fletxa dreta a sobre entre denominador c amb fletxa dreta a sobre fi fracció igual fracció b subíndex e entre c subíndex f igual obre parèntesis fracció b entre c tanca parèntesis subíndex obre parèntesis e menys f tanca parèntesis fi subíndex

Es fa en forma fasorial. Els mòduls es divideixen i els arguments es resten 
Canvis de sistema 
 
cartesianes → mòdul argument

C més D j espai igual obre parèntesis arrel quadrada de C al quadrat més D al quadrat fi arrel tanca parèntesis subíndex obre parèntesis a r c t g espai fracció D entre C tanca parèntesis fi subíndex igual A subíndex beta

triangle
mòdul argument  → cartesianes 
A subíndex beta igual A per cos espai beta més obre parèntesis A per sin espai beta tanca parèntesis j igual C més D j

 

Circuits en C.A.
variablefórmulaunitats
Impedància Z amb fletxa dreta a sobre igual fracció numerador U amb fletxa dreta a sobre entre denominador I amb fletxa dreta a sobre fi fracció

Generalització de la llei d’Ohm 
Z = Impedància (Ω) 
φ
 = º

Reactància inductiva X subíndex L espai igual espai omega espai per espai L espai igual espai 2 pi f espai per espai L espaiXL = Reactància inductiva (Ω) 
L = Bobina (H) 
Reactància capacitativa X subíndex C igual fracció numerador 1 entre denominador omega per C fi fracció igual fracció numerador 1 entre denominador 2 pi f per C fi fraccióXC = Reactància capacitativa (Ω) 
C = Condensador (F) 

Circuit RLC sèrie


Impedància


 



Z amb fletxa dreta a sobre igual R amb fletxa dreta a sobre més pila X subíndex L amb fletxa dreta a sobre més pila X subíndex C amb fletxa dreta a sobre


Z igual arrel quadrada de R al quadrat més obre parèntesis X subíndex L menys X subíndex C tanca parèntesis al quadrat fi arrel 
a r c tan espai lletra fi igual fracció numerador obre parèntesis X subíndex L menys X subíndex C tanca parèntesis entre denominador R fi fracció

circuit sèrie CA

Intensitat

I amb fletxa dreta a sobre igual fracció numerador U amb fletxa dreta a sobre entre denominador Z amb fletxa dreta a sobre fi fracció 

pila I subíndex T amb fletxa dreta a sobre igual pila I subíndex R amb fletxa dreta a sobre igual pila I subíndex L amb fletxa dreta a sobre igual pila I subíndex C amb fletxa dreta a sobre

 

Caigudes de tensió

pila U subíndex R amb fletxa dreta a sobre igual R amb fletxa dreta a sobre per I amb fletxa dreta a sobre 
pila U subíndex L amb fletxa dreta a sobre igual pila X subíndex L amb fletxa dreta a sobre per I amb fletxa dreta a sobre 
pila U subíndex C amb fletxa dreta a sobre igual pila X subíndex C amb fletxa dreta a sobre per I amb fletxa dreta a sobre 

pila U subíndex T amb fletxa dreta a sobre igual pila U subíndex R amb fletxa dreta a sobre més pila U subíndex L amb fletxa dreta a sobre més pila U subíndex C amb fletxa dreta a sobre

tensions

 

Circuit RLC paral·lel


Caiguda de tensió



pila U subíndex T amb fletxa dreta a sobre igual pila U subíndex R amb fletxa dreta a sobre igual pila U subíndex L amb fletxa dreta a sobre igual pila U subíndex C amb fletxa dreta a sobre

circuit paral·lel CA

 

Intensitat

 

 

 

 

pila I subíndex R amb fletxa dreta a sobre igual fracció numerador U amb fletxa dreta a sobre entre denominador R amb fletxa dreta a sobre fi fracció 
pila I subíndex L amb fletxa dreta a sobre igual fracció numerador U amb fletxa dreta a sobre entre denominador pila X subíndex L amb fletxa dreta a sobre fi fracció 
pila I subíndex C amb fletxa dreta a sobre igual fracció numerador U amb fletxa dreta a sobre entre denominador pila X subíndex C amb fletxa dreta a sobre fi fracció 

pila I subíndex T amb fletxa dreta a sobre igual pila I subíndex R amb fletxa dreta a sobre més pila I subíndex L amb fletxa dreta a sobre més pila I subíndex C amb fletxa dreta a sobre
  intensitats

Impedància


Z amb fletxa dreta a sobre igual fracció numerador U amb fletxa dreta a sobre entre denominador I amb fletxa dreta a sobre fi fracció 

 
Potències

Potència aparent 
S espai igual espai U espai per espai IS = Potència aparent (VA) 
Potència activa P espai igual espai U espai per espai I espai per espai cos espai lletra fiP = Potència activa (W) 
 

P subíndex R igual U subíndex R per I subíndex R igual fracció U subíndex R al quadrat entre R igual R per I subíndex R al quadrat


Potència reactiva Q espai igual espai U espai per espai I espai per espai sin espai lletra fiQ = Potència reactiva (VAr)
 

Q subíndex L igual U subíndex L per I subíndex L igual fracció U subíndex L al quadrat entre X subíndex L igual X subíndex L per I subíndex L al quadrat

QL = Potència reactiva bobina (VAr) 
 

Q subíndex C igual U subíndex C per I subíndex C igual fracció numerador U subíndex C al quadrat entre denominador X C fi fracció igual X subíndex C per I subíndex C al quadrat

QC = Potència reactiva condensador (VAr) 
Relació entre potenciesS amb fletxa dreta a sobre espai igual espai P amb fletxa dreta a sobre espai més espai Q amb fletxa dreta a sobre 

S al quadrat espai igual espai P al quadrat espai més espai Q al quadrat
potències

 

Trifàsica
Corrent de línia  ILCorrent que circula per cada un dels cables (línies) d'entrada o sortida.
Tensió de línia  UL Diferencia de potencial (tensió o voltatge) que hi ha entre línies.  

Corrent de branca o fase  IB Corrent que circula per cada una de les branques o bobines o fases.
Tensió de branca o fase UB Diferència de potencial que hi ha entre extrem de les branques o bobines o fases.

variablefórmulaunitats 
Connexió en EstrellaU subíndex L espai igual espai arrel quadrada de 3 per espai U subíndex B
I subíndex L igual I subíndex B     
En la connexió en estrella la tensió es reparteix (√3) entre les  bobines i el corrent és el mateix a totes les bobines  
Connexió en Triangle U subíndex L igual U subíndex B
I subíndex L espai igual espai arrel quadrada de 3 per espai I subíndex B
En la connexió en triangle la tensió és la mateixa a les bobines i el corrent es reparteix (√3) entre bobines.
 

Y-D

Potència activa en un sistema trifàsicP igual arrel quadrada de 3 per U subíndex L per I subíndex L per cos espai lletra fiP = Potència activa (W)
Potència aparent en un sistema trifàsicS igual arrel quadrada de 3 per U subíndex L per I subíndex LS = Potència aparent (VA) Volt-Amper
Potència reactiva en un sistema trifàsic Q igual arrel quadrada de 3 per U subíndex L per I subíndex L per sin espai lletra fiQ = Potència reactiva (VAr) Volt-Amper reactiu
  

 

Transformadors
variablefórmulaunitats
Relació de  Potència P subíndex P espai igual espai P subíndex S 
U subíndex P per I subíndex P espai igual espai U subíndex S per I subíndex S
UP , Ip= Tensió al primari , Intensitat al primari
Us , Ip= Tensió al secundari , Intensitat al secundari
Relació de transformació r subíndex t igual fracció N subíndex P entre N subíndex S igual fracció èpsilon subíndex P entre èpsilon subíndex S quasi igual a fracció U subíndex P entre U subíndex S igual fracció I subíndex S entre I subíndex PNP = Número d’espires en el primari (espires) 
Ns = Número d’espires en el secundari (espires)
ε = Força electromotriu generada (V) 
Rendiment eta igual fracció P subíndex u t i l fi subíndex entre P subíndex a b s fi subíndex igual fracció numerador P subíndex u t i l fi subíndex entre denominador P subíndex u t i l fi subíndex més P subíndex F e fi subíndex més P subíndex C u fi subíndex fi fracció

η = rendiment (no té unitats)
PFe
 = Pèrdues en el ferro (W) 
PCu = Pèrdues en el coure (W)

En trifàsica s'ha de considerar el tipus de connexió que hi ha en cada bobinat


Darrera modificació: dimecres, 1 d’abril 2020, 18:02