Kandkinsky i el color

Si parlem d'estudis sobre el color i els seus efectes, hem de revisar els textos de Vassili Kandinski, on, en el seu llibre "De l'espiritual en l'Art" reflexiona sobre l'art, abstracció, espiritualitat i elements visuals en relació amb altres sentits.

Kandinsky fa un recorregut entre els antecedents de l'abstracció, en aquest canvi de rumb de l'espiritual, transformació profunda de la pintura, com van ser els expressionistes, els simbolistes i més tard els cubistes. Així, Cezanne, Mattise i Picasso, s'assentaran les bases a la pintura en aquest procés liberalitzador de la naturalesa, de l'objecte representat. Cap a un reflex de l'objecte a través de la mà de l'artista.

Cezanne reprèn el color i la forma com a protagonistes de la seva pintura, atorgant ànima a les seves naturaleses mortes com si recobressin la vida en els seus quadres.

Paul Cézanne. Still Life with Onions. 1895-1900. Oil on canvas. Musée d'Orsay, Paris, France.

Matisse Imposa els mitjans pictòrics purs com a punt de partida. El color, guiat per qualitats personals, és treballat amb supremacia i importància central.

Harmonia en vermell. Henry Matisse 1908. Museu Ermitage, Sant Petersburg.

Picasso, guiat per la pròpia auto expressió, crea noves realitats externes que aclaparen a espectador, fora dels límits de la realitat. Si Matisse centra el "problema" de la seva pintura en el color, Picasso ho farà en la forma. Dues noves vies o camins per les quals transitarà l'art pictòric a partir d'ells al llarg de la segona meitat del segle XX.

'Les Demoiselles d'Avignon', Pablo Picasso

Es confirma doncs la necessitat que l'artista torni la mirada i coneixement cap a la seva vida interior, lluny de la còpia mimètica del natural, per iniciar una recerca profunda en el món interior i en la creació de formes noves i immortals. L'art ha d'utilitzar els seus propis mitjans, color i forma, i el diàleg entre ells, composició com a mitjans propis i únics.

Kandinsky diferència dos efectes que el color té sobre l'espectador.

• L'efecte físic que produeix una especial ressonància en què veu, produint sensacions d'alegria, per exemple. Un efecte que queda associat a aquestes sensacions inequívocament, adquirint qualitats a través de l'experiència, com sons interiors propis de cada color. L'efecte físic del color es pot valorar a través de la cromoteràpia, el color sobre el sistema nerviós, no només per associació sinó per repercussió física.
• I un efecte psicològic quan per associació, el color queda lligat a significats personals i culturals, o objectes i formes.

El color s'associa també a més a altres sentits, per l'anomenada sinestèsia, a més de la vista, com al tacte, un color és vellutat, polit o aspre, a cau d'orella, sent cridaner, greu, insonor o agut, l'olfacte, fragant, fresc, o al gust, dolç o àcid, càlid o fred.

El color, diu Kandinsky, té un força enorme. L'harmonia i utilització del color es basa en el principi del contacte amb l'ànima humana. Una ressonància de la qual és partícip.

És important la relació que crea Kandinsky, també en la seva pintura, entre pintura i música, la pintura ha d'avançar cap a l'abstracció mitjançant el color i la forma, com la música, utilitzant de forma única els elements del seu propi llenguatge, no la naturalesa, utilitza els sons de l'escala musical.

Font per la la preparació del text: d'Helena García a ilustrandoenlaescueladearte.blogspot.com.es