Solucionari activitat Elogi a l'aigua
Pautes generals de correcció
- Es tindrà especial cura en la terminologia artística específica. Es corregiran els errors en l'ús d'aquesta al temps que s'explicitarà en cada cas la denominació correcta. En cas de confusió entre la terminologia catalana-castellana, s'anotarà al costat del terme la correcció pertinent.
- En aquells exercicis en els que s'hagi de situar obres, artistes o trets característics dins de períodes, estils, escoles o moviments, es valorarà la precisió en l'encert així com si es classifica de forma general o bé segons moments i períodes.
- Es valorarà la concreció i la síntesis a l'hora de desenvolupar les idees i respostes a contestar. Tot i això en els casos necessaris si la descripció del paràgraf és correcte es considerarà vàlida.
- Els errors, imprecisions i vaguetats expressives i conceptuals es marcaran en color vermell. Quan es consideri pertinent corregir un error s'escriurà la correcció mitjançant l'us de lletra vermella. Si convé fer una explicació a base d'aportacions que depassen els continguts dels materials es farà en lletra de color blau.
- Es tindran en compte i s'indicaran les faltes d'ortografia i sintaxis greus mitjançant el color vermell al temps que s'escriurà la correcció mitjançant el mateix color.
- Per acabar la correcció de l'activitat i a fi d'impulsar la interactivitat amb l'alumne en els casos necessaris al final del full de correcció es proporcionarà la solució o possible solució dels exercicis errats o no contestats.
Correcció activitat Elogi a l'aigua, Chillida
a) Situa l'obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent.
Pel que fa el context directe de l'obra podem comentar que al llarg del segle XX comencen a destacar les activitats d'esbarjo, fet que comportà la creació de noves infraestructures a les ciutats tals com zones verdes com el parc de la Creueta del Coll de Barcelona. Tot i que les infraestructures creades foren dissenyades sobretot basant-se en la funcionalitat però també es comença a construir amb criteris estètics.
L'obra va ser encarregada a l'artista durant l'etapa dels Jocs Olímpics de Barcelona. Tanmateix també es pot comentar que Espanya després de sortir de la dictadura del general Franco, es troba en una etapa de creixement econòmic i demogràfic amb obertura ver l'exterior. El mateix any que l'autor realitza l'obra per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona que preparava els Jocs Olímpics de Barcelona 92, Espanya signava l'adhesió a la Unió Europea.
Per acabar de completar la resposta es pot explicar de manera general que Chillida és considerat un dels millors escultors contemporanis, que treballà una obra abastracta i molt personal amb materials com el ferro, la pedra o el formigó adaptant-se a cada materia. No es pot oblidar l'adaptació de les seves obres a l'entorn ( urbà o natural)
b) Digues a quin estil pertany l'obra. Indica també els models i les influències de l'obra.
Pertany a l'Abstracció, sense referents formals concrets i amb un marcat caràcter geometritzant.
L'autor va rebre influències de l'escultura i arquitectura primitiva. L'obra de Chillda intenta aconseguir una relació entre art i natura que es relaciona amb el caràcter ritual d'alguns monuments prehistòrics.
També fou influenciat per l'escultura contemporània. Concretament el van influenciar les obres de Pau Gargallo i Henry Moore.
L'obra estigué marcada per altres obres del mateix artista. Per un cantó l'obra es relaciona directament am la "Pinta del vent" pel que fa la relació creada entre l'entorn i l'escultura; tant per la relació amb la natura com per la monumentalitat d'ambdues que intensifica el seu valors estètic. Per altre cantó, l'obra també es relaciona amb "Lugar de encuentro III" , una de les primeres escultures de l'artista que fou pensada per exposar-se penjada de la mateixa manera que l'obra analitzada.
Les obres de Chillida van ser molt influents en el camp de l'escultura amb la creació d'un nou concepte d'espai en les noves generacions d'arquitectes i escultors ja que es considera el creador de l'escultura urbana.
c) Explica quatre característiques de l'anàlisi formal d'aquesta obra.
Iconografia: obra abstracta en què d'una massa surten quatre tentacles o dits que intenten agafar l'espai i l'aire.
Estructura de formigó de 54 tones formada per un cos central i quatre urpes, suportada per uns cables d'acer. Sota aquesta, un estany artificial
Pel que fa la composició cal comentar que és una obra tancada i ovalada amb línies compositives rectes i circulars.
Podries comentar que el formigó fou treballat a l'estil de l'arquitectura brutalista amb el que es reflecteixen les marques de la fusta utilitzada perla tècnica de l'encofrat de formigó. Aquestes marques, juguen amb la incidència de la llum sobre la seva superfície.
L'obra es caracteritza pel joc entre el buit i el ple, entre el contrast de línies rectes i corbes. Les seves obres presenten un calculat equilibri entre les zones plenes i les buides. Per l'artista la matèria buida es complementa.Per ell l’un no pot existir sense l’altre
L'obra reflecteix un contrast entre el pes visual de la massa amb l'efecte visual de flotar en l'espai, tot jugant amb la gravetat i l'aire i fent que sembli lleugera. L'artista converteix l'aire en un element més de l'obra tot incloent-lo en l'espai natural on es trobar ubicat.
Perfecta adequació i integració de l'escultura a l'entorn, en general, l'artista destaca per la integració de les seves escultures a l'entorn, tant natural com urbà.
d) Explica el tema i la funció de l'obra.
Funció estètica. L'ora fou un encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona per a la ciutat que estava en procés de preparació de la celebració dels Jocs Olímpics el 92.
Significat:
1.Tot i l'abstracció, l'obra fa referència al mite de Narcís de l'obra Les metamorfosis d'Ovidi. Un clàssic de la literatura on narcís va ser castigat per la deessa Juno per pensar que era més bell que la resta. S'enamorà d'ell mateix quan es va veure reflectit a l'aigua. Com no va aconseguir el seu propi amor, va morir víctima d'una vana passió.
2.L'obra també és interpretada com la representació dels dits d'una mà que fa l'intent de tancar-se per agafar el buit o l'aire del seu voltant. Aquest concepte es relaciona directament amb l'obra més coneguda de l'autor " La pinta del vent " la qual també queda integrada en la bellesa de la natura.
3. El significat de l'obra es basa en l'oposició de conceptes: buit/ple, matèria/espai... un no existeix si no existeix l'altre. L'artista considerava que cada material tenia la seva pròpia expressió i que l'artista únicament era qui li donava forma. Aquesta representació de conceptes oposats es relaciona amb les preocupacions en relació a l'espai de Chillida: ubicació, límits, angle recte i universalitat.
e) Defineix els següents conceptes amb les teves pròpies paraules: Informalisme i Pop-Art
Informalisme: L’informalisme és un moviment artístic, introspectiu, subjectiu i personal que apareix dins Europa a finals dels anys quaranta, en el que s’utilitza un llenguatge abstracte. Aquest art es va centrar sobretot per l’ús del collage, l’atzar i el que és fortuït dels dadaistes, amb el propòsit de trobar els aires expressionistes i la importància de l’automatisme psíquic del surrealisme; profunditza en el que és irracional i busca desvincular-se de tot l’art que s’havia donat fins la data, del que és convencional i filosòficament tradicionalista. Abasta totes les tendències abstractes i gestuals que es vas desenvolupar dins França i la resta d’Europa desprès de la Segona Guerra Mundial. Dins de l’informalisme hi ha diferents corrents, com l’abstracció lírica, l’art brut, la pintura matèrica, etc.
Pop-Art: El Pop-Art és un moviment artístic sorgit dins el Regne Unit i els Estats Units a mitjans del segle XX, caracteritzat per utilitzar imatges i objectes dins l’estètica quotidiana o cultura popular; aquestes representacions estaven basades en anuncis publicitaris, revistes, còmics, cinema, etc. L’objectiu principal del Pop-Art era treure profunditat i aspectes culturals de qualsevol objecte que a priori pogués semblar trivial, reflectant així el consumisme i el materialisme de l’època.