Criteris de correcció activitats d'H. de l'art ( bloc 1)

  1. Es tindrà especial cura en la terminologia artística específica. Es corregiran els errors en l'ús d'aquesta al temps que s'explicitarà en cada cas la denominació correcta. En cas de confusió entre la terminologia catalana-castellana, s'anotarà al costat del terme la correcció pertinent.
  2. En aquells exercicis en els que s'hagi de situar obres, artistes o trets característics dins de períodes, estils, escoles o moviments, es valorarà la precisió en l'encert així com si es classifica de forma general o bé segons moments i períodes.
  3. Es valorarà la concreció i la síntesis a l'hora de desenvolupar les idees i respostes a contestar. Tot i això en els casos necessaris si la descripció del paràgraf és correcte es considerarà vàlida.
  4. Els errors, imprecisions i vaguetats expressives i conceptuals es marcaran en color vermell. Quan es consideri pertinent corregir un error s'escriurà la correcció mitjançant l'us de lletra vermella. Si convé fer una explicació a base d'aportacions que depassen els continguts dels materials es farà en lletra de color blau.
  5. Es tindran en compte i s'indicaran les faltes d'ortografia i sintaxis greus mitjançant el color vermell al temps que s'escriurà la correcció mitjançant el mateix color.
  6. Per acabar la correcció de l'activitat i a fi d'impulsar la interactivitat amb l'alumne en els casos necessaris al final del full de correcció es proporcionarà la solució o possible solució dels exercicis errats o no contestats.


Pauta de correcció: La persistència de la memòria, Dalí

    a) Situeu l'obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent.


    L'obra s'emmarca durant el període d'entreguerres ( Primera i la Segona Guerra Mundial). El context d'entre guerres a nivell internacional es pot dividir en dos moments: en primer lloc els anomenats feliços anys 20 que destaquen per ser una etapa de bonança econòmica i que finalitzen l'any 29 amb el crack econòmic. El segon període es caracteritza doncs per una inestabilitat econòmica i política degut al sorgiment del feixisme i els totalitarismes a Europa fet que propicia l'inici de la Segona Guerra Mund


    Concretament, pel que fa el context a Espanya ens trobem una etapa marcada per la finalització de la Dictadura de Primo de Rivera (instaurada l'any 1923-30) i seguida de l'anomenada "dictablanda" del general Berenguer. Posteriorment es proclamà la Segona República ( 1931-36) període en el qual podem ubicar l'obra que ens ocupa.

    Culturalment, es trenca amb els cànons artístics establerts i s'experimentà amb noves tècniques i estils. Com a conseqüència neixen nous corrents artístics,un d'ells el surrealisme.L'inici del surrealisme es relaciona amb la publicació del «Manifeste du surréalisme » per part del poeta francès André Breton, l'any 1924. Aquest moviment estigué molt influenciat per l'art Dadaista i les teories de Sigmund Freud.
    Dalí però no es centrà únicament en el surrealisme; així doncs el podem relacionar amb altres corrents com el dadaisme, cubisme, surrealisme...i creà el seu estil propi: el mètode paranoicocrític on relacionava les seves al·lucinacions i somnis amb imatges artístiques.
    Concretament l'obra correspon a l'etapa en que l'autor vivia una relació afectiva amb la seva musa Gala ( que l'introdueix al grup surrealista). En quan a l'obra, anomenada també rellotges tous, sorgí de la inspiració d'un formatge camembert. L'obra s'exposà per primer cop a París  a la Galeria Pierre Colle l'any 31. El galerista novaiorquès J. Levy la va comprar i al 1934 passà a formar part de la col·lecció permanent del MoMA ( Museum of Modern Art de Nova York)

    b) Digueu a quin estil pertany l'obra. Indica també els models i les influències de l'obra:

    De forma opcional es poden explicar quatre idees: moviment vanguardista creat el 1924 a partir del manifest d'André Breton. Inicialment fou un moviment literari però es va estendre a la resta d'arts, passant a ser un estil de vida. Aquest estil parteix del moviment Dadá basat en la provocació tot i que també rep influències del romanticisme i simbolisme. A partir de les idees de Bretón s'intenta plasmar el pensament a partir de la paraula i l'escrit ( automatisme psíquic. Partint de les idees de Freud, pretenien alliberar la raó i la imaginació a través del subconscient ( els somnis) d'aquesta manera sortia a la llum la realitat interior de la personal. L'automatisme fou una de les tècniques que van usar on es dibuixa i i s'escriu de manera incontrolada. Altres foren el frotagge o dibuix per fregament o la desorientació reflexiva. Dalí fou més enllà i emprà el mètode paranoicocrític  on transformava els somnis en imatges.Dalí reflexa influència dels pintors detallistes com H. Bosch, Brueguel el vell, Arcimboldo o goya. Aquesta influència es veu reflectida en la tècnica minuciosa que usa l'autor. També rep influències de les primeres obres del Cubisme, Noucentisme i de De Chirico. També es relaciona amb Magritte o Delvaux.

    L'obra comentada a la vegada influeix a altres obres del mateix autor, com es veu en la reinterpretació de l'obra " La desintegració de la persistència de la memòria" on hi destaquen conceptes metafísics. En aquest cas els rellotges tous ( símbol del temps) ja no estan en una base sòlida si no que suren sense control.

    c) Expliqueu quatre característiques de l'anàlisi formal d'aquesta obra:

    • El dibuix té una enorme importància en el quadre. De línies pures, molt acadèmic. Els objectes estan representats amb exactitud i detallisme però les seves dimensions no són reals i estan deformats.

    Llum:

    • La llum juga un gran paper en el quadre. És una llum nítida i brillant que projecta ombres allargades i configura un ambient crepuscular. El quadre està dividit en dues parts no simètriques: una tenebrista, en primer terme, amb un focus de llum a la dreta que il·lumina suaument els objectes que projecten les seves ombres i es retallen a l'espai; i l'altra, molt il·luminada al fons, amb una llum molt blanca, irreal.

    Color:

    • És ric i variat. Predominen els tons freds (blau ultramar, grisos, blancs), que contrasten amb els càlids (ocres, marrons i grocs). El color contribueix a marcar els efectes dinàmics de la composició, ja que els tons càlids ens apropen les formes, mentre els freds les allunyen.

    La composició

    • Està molt estudiada. Presenta una composició en diagonal ascendent d'esquerra a dreta del quadre. Hi ha un equilibri perfecte entre la zona dels rellotges tous, a l'esquerra, i la zona de les roques al fons a la dreta, reforçada per la llum daurada que les il·lumina. Tota la banda de l'esquerra (rellotges, taula, olivera) queda compensada per la força de la llum de la dreta. Les línies diagonals de la perspectiva de la taula fan que la nostra mirada arribi fins el rellotge tou penjat de la branca de l'olivera, així no es perd al fons del cel i com si la branca fos un dit que assenyala, la mirada queda reconduïda cap a les roques daurades. Des de les roques la nostra mirada torna als rellotges del primer pla a través del cap adormit.

    d) Indiqueu el significat i la funció de l'obra:

    El tema de l'obra és la representació d'un paisatge que li resulta familiar: Portlligat ( el mar, les roques del Cap de Creus...). En aquest paisatge hi representa 4 rellotges: 3 de tous i un de rígid.Tot ells marquen hores diferents. Els tres rellotges tous s'ubiquen en una branca d'olivera, un segon sobre la figura amorfa que hi a representada al centre de la composició i l'últim sobre un moble. Pel que fa al 4 rellotge, l'únic que és rígid, és troba girat cap per avall i tot cobert de formigues.

     

    Tot i que no es demana en aquest cas, es podria ampliar la resposta explicant el significat de l'obra de forma breu. Així doncs podríeu comentar que l'obra representa: la relativitat del temps ( per això cada rellotge tou marca una hora diferent), l'angoixa de controlar el temps, temps com a concepte efímer...

    També s'hi representa la contraposició d'elements durs ( elements que persisteixen en la memòria - el mar, les roques, la pedreta blanca, branca i el moble) amb elements tous ( que representen la relativitat del temps, el cap de l'home representa que l'home és efímer ja que és mortal). Finalment es podrien comentar els simbolismes de l'obra tals com la forma adormida com a autorretrat de Dalí, la mosca i les formigues com a símbol de putrefacció ( por infantil als insectes per part de l'autor) o els rellotges tous com símbol del pas de temps...


    En quan a la funció de l'obra, el quadre compleix dos funcions, la primera estètica; per altre cantó una funció "terapèutica" ja que que l'artista a partir de l'obra expressa les seves angoixes, obsessions i pors.

    Significat

    Podem veure elements iconogràfics que no són nous: La forma adormida del centre de l'obra podria ser l'autoretrat de Dalí. Té una gran semblança amb altres rostres d'aquesta època com el que apareix a El gran masturbador (1929) en el que Dalí s'autoretrata identificant les seves faccions en unes roques del cap de Creus. El paisatge del cap de Creus, de Portlligat també apareix en obres com Les ombres de la nit (1931) o A la vora del mar (1931) La mosca sobre el vidre del rellotge i les formigues sobre el rellotge dur són símbols de putrefacció, quan volia representar l'art decadent pintava ases i ocells podrits coberts de mosques i formigues, a més d'aquesta manera dona sortida a un dels traumes de la seva infantesa, la por als insectes. Com a elements iconogràfics nous trobem els rellotges amb la seva significació de pas del temps.

    Dalí insinua la relativitat del concepte de temps i una de les preocupacions més artificials i abstractes inventades per l’home: l’angoixa de controlar el temps. El pintor contraposa, l’escena infinita del paisatge amb objectes que ens recorden a cada moment la fugacitat dels instants i de les coses: tot és efímer i fugisser. Una altra preocupació recurrent i obsessiva en Dalí és la immortalitat, aconseguir la permanència i conquerir l’eternitat sense el control ni la presència del temps. El paisatge integra els elements “durs” de l'obra, els que persisteixen en el temps i perviuen en la memòria: el mar, les roques del cap de Creus, la pedreta blanca, la branca de l'olivera o el moble. Aquest paisatge és el marc de “la imatge sorprenent” que cercava i que va aconseguir pintant els rellotges tous. Aquesta és la contraposició dels elements “durs” que persisteixen i els “tous” que es desfan i ens donen la sensació de relativitat del temps. Els tres rellotges tous marquen una hora diferent, indicant que el temps és un concepte relatiu. En contrast amb els rellotges tous hi ha un quart rellotge dur, cobert de formigues i col·locat capgirat. En aquest es fa palesa la inutilitat del temps en el moment que el símbol queda destruït. El paisatge de Portlligat persisteix en la memòria, va més enllà, és immortal, en canvi el temps o el cap de l'home amb els ulls tancats és efímer, mortal, caduc.

     

    Funció:

    Pel que fa la funció té una doble funció, per un cantó estètica però evidentment l'obra li servia a l'autor per expressar totes les seves preocupacions i angoixes, tanmateix d'aquesta manera posava en pràctica les noves tècniques surrealistes.

    La persistència de la memòria correspon a l'etapa d'inici de la relacióafectiva amb la seva musa, Gala, que a més és ella qui l'introdueix en el grup surrealista. La seva plena adaptació al grup i les seves obsessions emocionals provocades per la seva amant donaran sortida al Dalí més creatiu i surreal. Dalí va pintar aquesta obra una tarda després de dinar, amb mal de cap, quan Gala havia marxat al cinema amb una amics. La inspiració la va trobar en el formatge camembert que havien pres per dinar i en els problemes filosòfics del que era “super-tou” en el formatge.

    Després de dues hores, quan Gala va veure l'obra la va definir “com un quadre impossible d'oblidar per a qui l'hagi vist, ni que sigui un breu instant”. Aquesta obra també anomenada Rellotges touses va exposar per primera vegada a París a la Galeria Pierre Colle al juny del 1931, el galerista novaiorquès Julien Levy la va comprar, i el 1934 el quadre passà a formar part de la col·leccio permanent del MoMA (Museum of Modern Art de Nova York).

     

    e) Definiu Dadaisme i Surrealisme.

     Dadaisme ( 1916) propugna la destrucció de l'art tradicional i dona als objectes significats diferents als que tenen  com "la font" de Marcel Duchamp) i que nomenem r eady-made. Forma part de les corrents de le primeres avantguardes del segle XX.

     Surrealisme ( 1924) , influït per les teories de psicoanalistes de Freud,  defensa la inspiració en el incoscient, els somnis. És el que es coneix com a surrealisme oníric que barreja i combina imatges amb el resultat de figures irreals sorgides de la fantasia dels somnis. L'altre corrent és el surrealisme automàtic en el que les formes reals són substituïdes per formes més o menys orgàniques creant un llenguatge propi a cada artista que es pot anar simplificant en formes cada vegada més simple ( Miró).

  • Darrera modificació: dijous, 3 d’octubre 2019, 15:51