Anàlisi d'una obra musical
Anàlisi d'una obra musical
Tot i que no sempre es poden comentar tots els aspectes que trobaràs a continuació, quan fas un anàlisi musical cal tenir en compte:
A Anàlisi formal-estructural:
- Aspectes estructurals/ formals
- Aspectes melòdics
- Aspectes rítmics
- Aspectes dinàmics
- Aspectes tímbrics / agrupació instrumental
- Aspectes texturals
1. Aspectes estructurals / formals
Discriminació i anàlisi perceptiva de:
- els elements estables (motius, temes, frases)
- els elements de transició (passatges pont i conductius)
- les principals característiques estructurals del conjunt d’una secció
- el nombre de seccions
- la forma global de l’obra en el cas que aquesta s’escolti íntegrament
Si és posible, representar gràficament l’estructura de l’obra: emprant lletres ( AB, ABA..., bé amb grafía no convencional (per a elements que es repeteixen utilizar el mateix símbol). Aquesta representació ens pot ajudar a l’hora d’ubicar els altres elements del llenguatge musical i observar la seva utilització al llarg de l’obra. Formes bàsiques: Simple (A), Binària (AB), Ternària (ABA), Rondó (ABACA),Estròfica (a a a a), Copla Tornada (a B), formes imitatives (motet, fuga), tema amb variacions, sonata, formes cícliques, improvisatòries...
2. Aspectes melòdics
Discriminació i anàlisi perceptiva de:
- la tessitura i l’àmbit
- els començaments (anacrúsic, tètic, acèfal), i el finals (suspensiu-conclusiu) de la frase
- els processos complementaris de tensió i distensió i d’antecedent-conseqüent
- el tractament del material melòdic: diatonisme (tonal/modal) /cromatisme
- l’evolució melòdica predominant per graus conjunts, salts o equilibri d’ambdós
- En el cas que es tracti de música vocal s’avaluarà la relació del fraseig musical amb els versos o l’estructura estròfica del poema
Si és possible, Identificar si l’obra és tonal o pertany a un altre sistema d’organització (modalitat, atonalitat). Percebre l’escala o el mode (Mayor o menor, d’altres: dóric, frigi, lidi, mixolidi, eólic). Percebre la successió bàsica d’acords o cadences més importants (suspensives o conclusives). En la melodía podem dibuixar el seu perfil (línia recta/plana o curva/ondulant, ), analitzar la seva intervàlica (si es tracta de una melodía amb salts o una línea melódica més continua, o si presenta algún interval característic), si es composa de frases regulars – nº de compassos-, estructura de las frases, si té un àmbit ampli/obert o reduït/ estret, si es mou en el registre greu o agut..., si la melodía es clara i neta o bé es tracta d’una melodía ornamentada. Si la melodía flueix o bé es una melodía discontinua.
3. Aspectes rítmics
Discriminació i anàlisi perceptiva de:
- els patrons i canvis de figuració rítmica
- la mètrica i el compàs
- la rellevància del factor rítmic en l’obra
Intentar interioritzar el cor de la música (pulsació) i d’acord amb aquest indicar aproximadament el tempo o velocitat de l’obra(lent, mig o rápid) i si es produeixen variacions de ritme (agògica), el tipus de ritme (lliure, mètric, rítmic), compás (binari, ternari, quaternari, a un, d’amalgama) i subdivisió (binària, ternària), començament (anacrúsic, tètic, acèfal), figuracions rítmiques (duració-element quantitatiu-) mes reiterades ( figura predominant, ritme marcat, amb obstinats, variat,...) i ámbit rítmic, presència de desplaçaments d’accents (accentuació element qualitatiu): síncopes, notes a contratemps, accents en parts dèbils. Transcripció dels principals motius rítmics de l’obra.
4. Aspectes dinàmics
Discriminació i anàlisi perceptiva dels diferents graus d’intensitat sonora:
- l’ ús de crescendo i/o decrescendo (paper dels reguladors)
- l’ús dels contrasts entre f i p
- la importància del paràmetre de la dinàmica en l’obra
Es poden comentar aspectes de la dinàmica o intensitat, (lineal, expressiva, terrasses), articulació, opcions d’interpretació, qualitat de la gravació,...
5. Aspectes tímbrics / agrupació instrumental
Discriminació i anàlisi perceptiva en:
- el reconeixement de la formació instrumental i/o vocal en la seva globalitat (orquestra, grup de cambra, cor, orquestra i cor, duet, solista acompanyat, etc.)
- el reconeixement dels principals instruments o de la tessitura de les principals veus solistes
- la determinació dels diàlegs més sobresortints entre instruments, entre veus o entre veus i instruments
Breu comentari dels instruments i/o veus que apareixen i altres aspectos que es considerin de la tímbrica en cas de que apareguin (tipus agrupació, efectes tímbrics, combinacions instrumentals, tècniques emprades, alternances i jocs tímbrics…)
6. Aspectes texturals
Discriminació i anàlisi perceptiva de:
- la textura polifònica, o contrapuntística
- la textura homofònica o acòrdica
- la textura de la melodia acompanyada
- l’ heterofonia en la música contemporània i algunes músiques de caire ètnic o popular contingut propi: música contemporània (el puntillisme) i algunes músiques ètniques
- la importància del factor textural en l’obra
Intentar definir la combinació i l’entremat format entre les diferents veus (les textures més freqüents: una sola melodía sense acompanyament – monodía-, dos o varies melodíes amb diferent ritme simultànies – polifonía o contrapunt-, totes les veus amb el mateix ritme en blocs d’acords –homofonía u homorritmia- o melodía amb acompanyament d’acords). Comentar aspectes del tractament harmònic, del tipus d'acompanyament, si apareixen veus interiors...
7. Aspectes referits a la relació formal i semàntica del text amb la música (en el cas que es tracti de música vocal)
Anàlisi i comentari sobre la relació formal i semàntica que mantenen la música i el text en la peça escoltada tenint en compte els següents apartats:
- el gènere literari al qual pertany el text (poesia amorosa, text ritual, etc,)
- la funció del text en la música
- les correspondències formals que poden establir-se entre les parts del text i les seccions musicals
- la determinació dels versos o paraules que queden especialment reforçats per la música.
Si la música és vocal, podem indicar l’ idioma, temàtica, número de síl·labes per text (sil·làbic, melismàtic o neumátic), la relació formal entre text i música (si l’estructura del text condiciona l’estructura de la música o a l’inrevés), i la relació semàntica (quan s’intenta pintar amb la música el que vol expressar el text).
B Anàlisi estilística: determinar l’estil, gènere, època, ubicació geogràfica i context cultural (entre cent i cent cinquanta paraules).
Descripció i anàlisi perceptiva, artística i cultural de:
- estil de l’obra ( ubicar el periode estètic comentant les característiques del període) gènere musical al qual l’obra pertany
- època en la qual l’obra va ser composta lloc geogràfic en què l’obra pot situar-se ( lloc de creació i interpretació,...)
- context cultural (històric, artístic, polític, etc.) en el qual l’obra pot inscriure’s (es pot comentar el moment vital de l’autor i la relació entre biografia i obra / L’obra completa de l’autor o grup fent referències a altres obres de l’autor o grup / La funció artística, social o contextual en quant a l’ús de la música)
Estil de l’obra Identificar si es tracta de música clàssica occidental ( medieval, renaixement, barroc, clàssic, romàntic, segle XX,...), música moderna ( jazz, pop, rock i els seus estils,....), música ètnica
Època: contextualizar l’estil musical en el període històric i comentar el gènere musical (si la obra és vocal, instrumental o mixta) i el gènere específic: simfónic,camerístic, per solista, concertístic, ópera, etc. o bé si es tracta de Música culta, popular, tradicional o Músiques del món. Diferenciar també si religiòs o profà)
Context cultural situació de l'obra i el compositor en el seu context comentant aspectes extramusicals com poden ser el tipus de public al qual es dirigeix l’obra, dades sobre l'intèrpret o grup ivaloració de la seva trajectòria,... aspectes publicitaris i promocionals, gires, discos...
Aspectes estructurals-formals
- Entenem per estructura la disposició interna de les parts del discurs musical, és a dir, tots els paràmetres anteriorment contemplats serien, d’acord amb aquesta concepció, elements estructurals.
- Entenem forma com el resultat global de la disposició interna, com una unitat extensa que podem vincular a alguns dels tipus generals que figuren en la graella exposada a continuació.
- L’anàlisi s’ha de centrar en l’estructura interna del discurs, en els dos nivells esmentats, si s’escau.
- Tipus formals. En les audicions podran observar-se els següents tipus formals:
Tipus |
exemples |
formes per successió de seccions diferents |
desplegament basat en la juxtaposició de seccions diferents A B C D E ... , que trobem, per exemple, en:
|
formes per repetició exacte o petit tipus primari |
formes 'iteratives' (repetició constant, habitualment amb petites variants, d'un disseny melòdic o rítmic a a’ a’’ a’’’ etc. (en algunes músiques ètniques ì en algunes obres minimalistes) |
formes per repetició per seccions |
forma estròfica, formes binària, ternària, rondó, forma amb ritornello |
tema amb variacions, baix obstinat, ground ... |
|
formes per repetició per mitjà de la imitació |
|
formes per repetició per mitjà del desenvolupament |
sonata clàssica i romàntica |
formes progressives |
Desplegament unitari del discurs musical a partir de la transformació contínua dels motius que trobem, per exemple en:
|
formes lliures |
Estructures obertes que trobem, per exemple: |