Solucionari activitat Judit i Holofernes
Criteris de correcció activitats d'H. de l'art ( bloc 2)
- Es tindrà especial cura en la terminologia artística específica. Es corregiran els errors en l'ús d'aquesta al temps que s'explicitarà en cada cas la denominació correcta. En cas de confusió entre la terminologia catalana-castellana, s'anotarà al costat del terme la correcció pertinent.
- En aquells exercicis en els que s'hagi de situar obres, artistes o trets característics dins de períodes, estils, escoles o moviments, es valorarà la precisió en l'encert així com si es classifica de forma general o bé segons moments i períodes.
- Es valorarà la concreció i la síntesis a l'hora de desenvolupar les idees i respostes a contestar. Tot i això en els casos necessaris si la descripció del paràgraf és correcte es considerarà vàlida.
- Els errors, imprecisions i vaguetats expressives i conceptuals es marcaran en color vermell. Quan es consideri pertinent corregir un error s'escriurà la correcció mitjançant l'us de lletra vermella. Si convé fer una explicació a base d'aportacions que depassen els continguts dels materials es farà en lletra de color blau.
- Es tindran en compte i s'indicaran les faltes d'ortografia i sintaxis greus mitjançant el color vermell al temps que s'escriurà la correcció mitjançant el mateix color.
- Per acabar la correcció de l'activitat i a fi d'impulsar la interactivitat amb l'alumne en els casos necessaris al final del full de correcció es proporcionarà la solució o possible solució dels exercicis errats o no contestats.
Pauta de correcció: Judith i Holofernes ( no entra a la PAU)
Autor: Artemisia Gentileschi
Titol: Judit i Holofernes
Cronologia: 1612-13
Material i tècnica: Oli sobre tela ( suport)
Tema: Bíblic
Mides:
159x125cm
Ubicació actual: Museo di Capodimonte ( Nàpols). Hi ha una còpia posterior i més gran a la Galleria degli Uffizi de Florència.
[recorda que
de manera opcional pots incloure una petita biografia de l'autora tot
comentant que fou filla d'un pintor, Orazio Gentileschi. Ja
de joveneta va destacar per les seves aptituds artístiques i fou
deixeble de Caravaggio. Fou agredida sexualment quan tenia 19 anys pel
seu mestre de dibuix i es va anar trobant desplaçada en un món marcat
pel paper de l'home.Tot i això, fou la primera dona en entrar a
l'Acadèmia de l'Art de Florència i es va poder guanyar la vida com a
pintora professional.]
ANÀLISI FORMAL
Iconografia: La ciutat hebrea de Betúlia estava assetjada per l'exèrcit assiri d'Holofernes. Abans de capitular, Judit surt de la ciutat fent-se passar per desertora i entra en contacte amb els home d'Holofernes. Un cop confiat i embriagat, Judit el decapitaamb la seva espasa. El seu exèrcit, sense cap, fuig. Així una dona aconsegueix alliberar la ciutat, fet que no ha aconseguit l'exèrcit masculí.
Composició: Tancada i triangular ascendent. Els vèrtex són: el cap de la serventa, el de Judit i el d'Holofernes.
Línies compositives: Línies diagonals que convergeixen en el cap d'Holofernes
Recursos tècnics: Ús del clarobscur tenebrista d'on surten les protagonistes d'entre les ombres.
Cromatisme: ús de colors càlids ( a excepció del vestit de Judit).
Anàlisi estilístic: És un clar exemple d'obra barroca on hi destaca l'ús del tenebrisme, forçat al màxim, així com la violència formal a partir de diagonals compositives. L'obra intenta arribar a l'espectador a través de l'emoció per aconseguir una motivació devocional.
FUNCIÓ I SIGNIFICAT
Funció: Religiosa i estètica
L'obra , a més de la funció religiosa , també té un punt de reivindicació de la dona, en aquest cas, Judit seria un autoretrat d'Artemisia i Holofernes seria el retrat del seu mestre de dibuix Agostino Tassi que la va violar l'any 1612.
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
Pel que fa el context artístic, és un període marcat pel triomf del catolicisme al sud de la Mediterrània enfront el protestantisme del nord d'Europa. Aquest fet va generar que augmentessin els encàrrecs de pintura religiosa per sobre d'altres temàtiques.
Pel que fa el context artístic
Influències: Gentileschi és una de les gran seguidores del naturalisme i fou deixeble de Caravaggio del que seguia el seu dramatisme escènic o els forts efectes clarobscurs.
Pel que fa els models fou la primera dona a la història en pintar escènes religioses, en ser admesa a l'acadèmia d'art de Florència així com guanyar-se la vida treballant com a pintora professional, fet que marcà el futur d'altres dones artistes.