Criteris de correcció activitats d'H. de l'art ( bloc 2)

  1. Es tindrà especial cura en la terminologia artística específica. Es corregiran els errors en l'ús d'aquesta al temps que s'explicitarà en cada cas la denominació correcta. En cas de confusió entre la terminologia catalana-castellana, s'anotarà al costat del terme la correcció pertinent.
  2. En aquells exercicis en els que s'hagi de situar obres, artistes o trets característics dins de períodes, estils, escoles o moviments, es valorarà la precisió en l'encert així com si es classifica de forma general o bé segons moments i períodes.
  3. Es valorarà la concreció i la síntesis a l'hora de desenvolupar les idees i respostes a contestar. Tot i això en els casos necessaris si la descripció del paràgraf és correcte es considerarà vàlida.
  4. Els errors, imprecisions i vaguetats expressives i conceptuals es marcaran en color vermell. Quan es consideri pertinent corregir un error s'escriurà la correcció mitjançant l'us de lletra vermella. Si convé fer una explicació a base d'aportacions que depassen els continguts dels materials es farà en lletra de color blau.
  5. Es tindran en compte i s'indicaran les faltes d'ortografia i sintaxis greus mitjançant el color vermell al temps que s'escriurà la correcció mitjançant el mateix color.
  6. Per acabar la correcció de l'activitat i a fi d'impulsar la interactivitat amb l'alumne en els casos necessaris al final del full de correcció es proporcionarà la solució o possible solució dels exercicis errats o no contestats.


Pauta de correcció: Columnata de Sant Pere

1- IDENTIFICACIÓ:

La Columnata de Sant Pere del Vaticà és obra de Gian Lorenzo Bernini i data del 1656-1667. És una plaça que podríem englobar dins l'anomenat urbanisme puntual.

Construïda en marbre travertí i amb un sistema constructiu arquitravat pertany a l'estil del Barrroc Italià.

Les seves dimensions són de 15m en relació a l'alçada de les columnes.

De manera opcional sempre es pot afegir una petita biografia de l'autor per completar la identificació de l'obra. Així es pot comentar que Bernini fou fill d'un escultor florentí, es va traslladar a Roma per treballar pel cardenal Borghese. Autor de David, treballà en la columnata i en el baldaquí de la basílica.  Fou el millor escultor del Barroc i creador del concepte barroc d'escultura.

 

2- ANÀLISI FORMAL

Per començar caldria indicar que la plaça de Santa Pere del Vaticà amb un sistema constructiu arquitravat està dividida en dos espais:

    • La piazza obliqua amb planta el·líptica.
        • està formada per una columnata de 296 columnes d'ordre dòric amb fust llis que es troben sobre un estilobat.
        • distribuïdes en 4 fileres. 
        •  sobre lla columnata es troba ( suporta) un l'entaulament jònic cal detallar que és decorat amb una balustrada amb 140 figures de sants i màrtirs que uneixen tota la plaça i  creen joc amb les que hi ha al damunt de la façana de Sant Pere del Vaticà, obra de Maderno.
        • els extrems estan presidits per dos frontis tipus temple clàssic.
        • finalment el conjunt de la plaça s'articula entorn d'un obelisc col·locat l'any 1586 i en l'eix transversal es situen dues fonts.
    • Ara bé, també cal parlar de la piazza retta de planta trapezoïdal:
        • La plaça, delimitada per dos braços rectes i una mica convergents, una mica inclinada per superar el desnivell del terreny, obre els braços i tanca l'ample de la façana disminuint la seva alçada a mida que s'hi acosta.
        • Destaca pels seus murs tancats amb pilastres bessones adossades i finestres.
        • Cal destacar també que es dues places creen un espai  dinàmic i irregular que permet als fidels poder veure al papa quan imparteix la benedicció "urbi et orbi" el dia de la Pasqua de Resurrecció , així com quan es dirigeix als fidels des del balcó del seu palau.
        • Tot el terra de les places està marcat amb línies clares per accentuar els efectes visuals  dels edificis.

Faltaria comentar l'anàlisi estilístic de l'obra:

La columnata de Bernini, és una obra plenament del Barroc italià que juga amb la típica monumentalitat de l'estil,la teatralitat escenogràfica, la utilitat i el simbolisme. La barreja dels diversos ordres, la irregularitat de la planta, línies corbes i rectes són tots ells elements d'aquesta teatralitat barroca. Així, en l'obra observem diverses característiques de l'estil Barroc alhora que aquesta desprèn un caràcter funcional amb gran càrrega simbòlica típica de l'estil barroc.

Finalment caldria afegir la relació de l'obra amb l'urbanisme:

- la plaça integra la cúpula de Miquel Àngel  amb la façana de Maderno . Es relaciona amb la reforma urbanística portada a terme pels papes a Roma, com la Piazza del Popolo, Piazza Navona...

- Bernini havia previst la plaça tancada per generar sorpresa però el govern feixista de Mussolini, obrí la plaça vers la Via de la Consolació unint la plaça amb el riu Tíber

- L'obra uneix la basílica amb la ciutat, donant a la vegada una visió oberta alhora d'una visió privilegiada del recinte sagrat.

- Bernini volia incloure un espai tancat amb un tercer braç però mai es va construir. La seva intenció era crear al fidel una sensació de sorpresa i amplitud espacial . Aquesta intenció queda malmesa amb la construcció de la Via della Conciliazione que des del Tiber ja permet  veure la plaça i la cúpula de Miquel Àngel.

- Elements de suport : Columnes dòriques a la Plazza Obliqua i mur a la Piazza Retta

- Elements suportats: Entaulament i coronament amb escultures

3- FUNCIÓ I SIGNIFICAT

  • La funció:

-  Acollir el màxim nombre de fidels, compleix per tant una funció religiosa a la vegada que propagandística dels valors de l'església.

-  El passadís de columnes servia d'aixopluc els dies de pluja facilitant la celebració de processons  ( com el dia de Corpus i Via Crucis). Bernini pretenia provocar emocions al fidel amb una visió àmplia i solemne.  Amb la plaça    aconsegueix guanyar un espai de culte i permet la visibilitat de les estances creant tota una perspectiva il·lusionista.

- resoldre la poca alçada de la façana. Allunyant la plaça de la basílica permetia que la cúpula es fes més visible, corregint  les desproporcions de la façana de l’església gràcies a haver-lo executat en una sola planta. 

- Dotar Sant Pere d'un accés digne de la seu de l'Església

Ara caldria concretar algun aspectes més sobre el significat dels elements de l'obra:

  • Significat o simbolisme: 

-  La Plaça de Sant Pere, símbol de la Seu cristiana, segons les paraules de Bernini simbolitzava els braços materns de l'església : " que abracen els catòlics per a reforçar la seva creença, als heretges per a reunir-los amb l'església i als infidels per a il·luminar-los amb la veritable fe". 

- Els sants de damunt la columnata són els mitjancers de l'església de la salvació, ben al contrari de la concepció protestant que no reconeix ni la Verge ni els Sants com a intermediaris de la salvació de la humanitat. Els Sants per tant aquí representen l'església triomfant de la Contrareforma.

4- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC

Caldria comentar alguns aspectes històrics de l'obra:

  • Històric:

-En general  el segle XVII és una etapa marcada per una davallada econòmica, una població estancada i una revolució agrícola a Anglaterra que marcaria la Revolució Industrial.

- Etapa de grans pensadors i científics ( Galileo, Newton, Descartes...)

- El context religiós destaca pel trencament d'Europa en dues realitats cristianes: d'una banda l'Europa catòlica ( els països de la Mediterrània ) i l'altre l'Europa protestant ( els del nord). L'església catòlica pretenia representar l'església de Crist creant obres que mostressin la veritat.  ( Reforma- Contrareforma- Concili de Trento 1563...)

- Culturalment l'art tenia el mecenatge aristocràtic, monàrquic i eclesiàstic i tendia a ser popular per emocionar al poble.

  • Artístic:

- Algunes influències que pot reflectir l'obra venen donades per Miguel Àngel a la plaça del Campidoglio en el que fa la plaça recta. Pel que fa la piazza obliqua ens remet al Teatre Olímpic de Vicenza de Palladio. A petita escala la plaça obliqua es igual que l'espai de Sant'Andrea al Quirinal de Bernini, un espai el·líptic.

- Pel que fa als models, l'obra influí en altres obres de l'època barroca com la plaça no finalitzada de la Regia de Caserta o Sant Francesc de Paula a Nàpols. 

 

Darrera modificació: dijous, 3 d’octubre 2019, 08:18