Criteris de correcció activitats d'H. de l'art

  1. Es tindrà especial cura en la terminologia artística específica. Es corregiran els errors en l'ús d'aquesta al temps que s'explicitarà en cada cas la denominació correcta. En cas de confusió entre la terminologia catalana-castellana, s'anotarà al costat del terme la correcció pertinent.
  2. En aquells exercicis en els que s'hagi de situar obres, artistes o trets característics dins de períodes, estils, escoles o moviments, es valorarà la precisió en l'encert així com si es classifica de forma general o bé segons moments i períodes.
  3. Es valorarà la concreció i la síntesis a l'hora de desenvolupar les idees i respostes a contestar. Tot i això en els casos necessaris si la descripció del paràgraf és correcte es considerarà vàlida.
  4. Els errors, imprecisions i vaguetats expressives i conceptuals es marcaran en color vermell. Quan es consideri pertinent corregir un error s'escriurà la correcció mitjançant l'us de lletra vermella. Si convé fer una explicació a base d'aportacions que depassen els continguts dels materials es farà en lletra de color blau.
  5. Es tindran en compte i s'indicaran les faltes d'ortografia i sintaxis greus mitjançant el color vermell al temps que s'escriurà la correcció mitjançant el mateix color.

  6. Per acabar la correcció de l'activitat i a fi d'impulsar la interactivitat amb l'alumne en els casos necessaris al final del full de correcció es proporcionarà la solució o possible solució dels exercicis errats o no contestats.


Pauta de correcció: El rapte de les sabines

a) Situeu l'obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent.

    • Moment de conflicte entre Francesc I de França i l'emperador Carles V ( que tenia el títol d'emperador del Sacre imperi Romanogermànic.
    • El papa dona suport al monarca francès i aquest fet provoca que la ciutat de Roma sigui saquejada per les tropes imperials de Carles V ( El Sacco di Roma). Aquest fet va provocar la decadència del papat i que els artistes defugissin de la ciutat ( en favor de Florència).
    • Aquesta diàspora d'artistes va generar que es creessin nous centres artístics per Europa ( escola alemanya, francesa, espanyola..)
    • El papa Pau III convoca amb Carles V, el Concili de Trento (1541- 1563) per intentar reformar l'església de Roma ( Contrareforma)
    • La ideologia de la Contrareforma inspirà l'art de finals del segle XVI i l'etapa barroca en els països catòlics.
    • Reforma de Martí Luter i cisma Anglaterra per Enric VIII

    • Es pot completar el context tot fet una redacció lligada comentant que és un moment de conflicte entre Francesc I de França i l'emperador Carles V ( que tenia el títol d'emperador del Sacre imperi Romanogermànic).  El papa donà suport al monarca francès i aquest fet provocà que la ciutat de Roma fos saquejada per les tropes imperials de Carles V ( El Sacco di Roma). Aquest fet va provocar la decadència del papat i que els artistes defugissin de la ciutat ( en favor de Florència).  Aquesta diàspora d'artistes va generar que es creessin nous centres artístics per Europa ( escola alemanya, francesa, espanyola..)

    • Per altre cantó i pel que fa l'àmbit religiós, el El papa Pau III convocà amb Carles V, el Concili de Trento (1541- 1563) per intentar reformar l'església de Roma ( Contrareforma). La ideologia de la Contrareforma inspirà l'art de finals del segle XVI i l'etapa barroca en els països catòlics.


      b) Digueu a quin estil pertany l'obra i enumereu quatre característiques formals de l'escultura d'aquest estil.

        • Estil Manierista
        • Característiques formals de l'escultura manierista:

            • A mode d'imitació de Miquel Àngel, els escultors manieristes treballen les distorsions, escorços, contrastos ( serpentinata)
            • Contrast de línies compositives
            • Virtuosisme tècnic.
            • L'extremada serpentinata, el contrast de línies compositives i la varietat de volums responen a la inclinació manierista cap al dinamisme, fugint de l'equilibri i la serenitat. Expressió de llibertat artística.
            • Recerca de tensió.
            • Tractament en sfumato de les superfícies , tensió formal.
            • Expressivitat dramàtica, sensualitat, erotisme dramàtic
            • La multiplicitat de línies i volums provoca en l'espectador inquietut ja que no sap discernir el començament i l'acabament de les figures.
            • Exageracions de les figures
            • Art virtuós però mancat de la terribilità de Miquel Àngel
            • Art expandit per tota Europa ja que els seus artistes viatjaren per totes les corts
            • Moviments delicats, fragilitat en les formes, equilibris inestables...

      c) Indiqueu quatre característiques formals d'aquesta obra.

        • Escultura exempta de marbre de 4,10m d'alçada.
        • Grup format per tres figures nues que formen una línia ascendent helicoïdal-espiral. Es crea una ziga-zaga formada pels tres caps dels personatges.
        • L'obra s'aixeca sobre un pedestal decorat amb baix relleu que representa l'episodi mitològic del Rapte de les Sabines.
        • Les línies compositives generals estan formades per les tres figures que s'entrellacen i que es combinen en un espai cilíndric i lleugerament cònic.
        • Estructura de serpentinata, és a dir, amb un gir de les figures en espiral ascendent ( com utiltizà Miquel Àngel en el Geni de la Vitòria)
        • Multifacialitat, és a dir, que es pot observar des de diferents punts de vista.
        • Escultura formada per vuit blocs de marbre, no un únic bloc com utilitzava Miquel Àngel. D'aquesta manera es potencia el moviment dinàmic de l'obra.
        • L'eix de l'estructura és la figura del jove que agafa entre els seus braços a la dona.
        • La dona crea amb el seu cos una forma paral·lela a l'home de la part inferior mentre que el braç esquerre de la dona s'alça en direcció contrària.
        • Aquestes diagonals que creen les figures aporten a l'escultura un gran dinamisme ascendent.
        • Volums contrets en la figura inferior, arraulida, corbada cap a terra i que serveix de base sòlida per la composició. Els volums s'expandeixen en direcció ascendent creant una diagonal entrecreuada.
        • Joc de mirades del vell i del noi cap a la noia.
        • Joc de llums en la contraposició de les formes.
        • Tensió dinàmica de les figures tot i que hi ha una tendència cap al naturalisme amb un detallat tractament anatòmic dels músculs del cos, les faccions, expressions dels rostres...
        • (Influència del Geni de la Victòria de Miquel Àngel ( serpentinata). Aquesta solució fou utilitzada més tard per Bernini en el Rapte de Proserpina. El tema fou representat en diverses ocasions com en la pintura neoclàssica de les Sabines de David.)

      d) Expliqueu la història en la que es basa l'obra, així com el significat de l'obra.

        •  El tema de l'obra és llegendari, una al·legoria.
        • L'obra pren el nom actual quan va ser col·locada a la Loggia dei Lanzi. És per aquesta raó que també la podem trobar anomenada com a les tres edats o el Rapte de la sabina.
        • L'obra es basa en la llegenda de la primitiva història de Roma que va narrar Plutarc, en la que Ròmul, fundador de la ciutat va invitar als habitants de les poblacions properes ( entre ells els sabins) a fer una festa (jocs atlètics). Els romans aprofitaren l'ocasió per raptar les dones sabines solteres ja que la població estava formada gairebé de forma exclusiva per homes. Segons Plutarc únicament es van endur una dona casada i no ho van per sense una raó de pes. La van raptar per crear una aliança entre veïns amb el vincle del matrimoni. L'escena doncs el que representa és Ròmul, jove, raptant una sabina mentre el sabí, barbut i vell, apareix vençut als seus peus representant la impotència del poble sabí.
        • Arrel d'això hi hagué una llarga guerra entre sabins i romans. Finalment les sabines van plantejar que fos quin fos el resultat elles perdrien o pares i germans per un cantó o fills i marits per l'altre banda així que degut a aquest fet, hi hagué una fusió política entre ells.
        • En aquesta escultura la temàtica es narra únicament amb 3 personatges tot i que en altres obres com en pintures d'aquest tema s'hi representa una gran quantitat de personatges, per plasmar la sensació de convulsió i dramatisme del succeït.

      Faltaria comentar que l'obra és una al·legoria i que l'obra es basa en la llegenda de la primitiva història de Roma que va narrar Plutarc. Segons Plutarc únicament es van endur una dona casada i no ho van per sense una raó de pes. La van raptar per crear una aliança entre veïns amb el vincle del matrimoni. L'escena doncs el que representa és Ròmul, jove, raptant una sabina mentre el sabí, barbut i vell, apareix vençut als seus peus representant la impotència del poble sabí. L'obra pren el nom actual quan va ser col·locada a la Loggia dei Lanzi. És per aquesta raó que també la podem trobar anomenada com a les tres edats o el Rapte de la sabina.

      e) Indiqueu a quin estil pertany l'obra que es presenta a continuació així com la seva funció.

        • L'obra pertany a l'estil Manierista tot i que es pot admetre Renaixement tardà.
        • La seva funció és commemorativa.
        • L'obra va ser encarregada pel Capellà de Santa Tomé,Andrés Núñez, amb l'objectiu de commemorar el triomf d'un judici contra la família del comte, la qual no volia pagar els diners que aquest havia deixat com a llegat a l’església.

Darrera modificació: diumenge, 5 d’abril 2020, 00:15