“Aquell que no pugui distingir la idea del bé amb la raó, tot separant-la de la resta, i no pugui travessar totes les dificultats com enmig d’una batalla, ni aplicar-se a aquesta recerca –no segons l’aparença sinó segons l’essència- i tampoc fer la marxa per tots aquests llocs amb un raonament que no decaigui, no diràs que aquest home posseeix el coneixement del bé en si ni de cap altra cosa bona; sinó que, si adquireix una imatge d’aquest, serà per l’opinió, no per la ciència; i que en la seva vida actual està somiant i dormint, i que baixarà a l’Hades abans de poder despertar aquí, per acabar dormint perfectament allí.”

PLATÓ, República

1 (2 punts)
Expliqueu breument –al voltant de 30-60 paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
El coneixement del Bé s’assoleix quan aconseguim destriar les aparences de la veritat, és a dir, el fals coneixement o opinió, de la realitat autèntica o episteme. En definitiva, quan tenim una visió global de les coses i no pas parcial, interessada o fragmentària (45 paraules)
2. (1 punt).
Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 7-15 paraules en cada cas.
a): “essència”
b): “ciència”.
Essència: És allò que roman estable malgrat els canvis. Per Plató, la realitat autèntica o saber autèntic.
Ciència: És el coneixement de les essències, que assoleix anant més enllà de la informació dels sentits, a través de la raó.
3 (4 punts).

Quines raons té Plató per assimilar l’estat de mera opinió –la mancança de veritable coneixement- a una mena de somni? (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Plató que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text).

L’alumne ha d’explicar amb detall la teoria de Plató sobre els dos mons i les conseqüències d’aquesta visió respecte al coneixement. Podria explicar el mite de la Caverna. Si el món sensible és pura aparença, és només un món d’ombres o imatges, l’autèntic coneixement versarà sobre no sobre  aquest món, sinó sobre les idees. Despert i adormit són maneres de parlar per distingir la saviesa (coneixement veritable) i la ignorància (opinió), com la llum i la foscor del Mite de la Caverna. O també esforç i comoditat. En tota l’obra de Plató ens trobem amb un fil conductor: els plaers i satisfaccions immediates, en la majoria de les persones, tenen més força que les gratificacions que obtenim a la llarga, fruit de l’esforç i esperit de superació. No tothom té el caràcter i la fortalesa per superar les temptacions del benefici ràpid. I això és el que passa a la polis, perquè a la majoria dels ciutadans els manca aquest coneixement de la globalitat: el conjunt d’esforços particulars donaran com a resultat més pau i felicitat. Però mentre que els dirigents es comportin adulant aquells que no volen esforçar-se,(els adormits) ja que són la majoria, no recollirem els fruits. Per Plató no hi hauran homes justos mentre que un Estat no sigui Just. I aquest Estat just haurà d’estar dirigit per aquells que no tenen por a l’esforç, els filòsofs, que estan guiats per l’esperit de recerca cap a la veritat. Influït per la condemna a mort del seu mestre, Sòcrates, Plató serà partidari d’un sistema de govern ben diferent a la democràcia. Perquè, segons ell, la democràcia –govern de la majoria- propicia que els interessos particulars passin per damunt de l’Estat, de la comunitat. El relativisme dels sofistes ha propiciat també aquest estat de coses; la no creença en els valors absoluts ha incidit en la conducta de la classe dirigent. Vet aquí la crisi profunda que viu Atenes. 
Per contrarestar aquesta visió dels sofistes Plató ens parla de la Teoria de les Idees o de les Formes, de clara inspiració pitagòrica, per tal d’explicar que sí és possible assolir el coneixement de la veritat, d’allò que convé a la polis, sempre i quan hi hagi gent preparada per governar. I aquesta gent –pocs- seran els filòsofs, que comptaran amb el suport dels vigilants, per tal de dirigir l’Estat i, si cal, prendre mesures impopulars a curt termini, però que a la llarga beneficiaran tothom. Els filòsofs poden accedir al món de les idees gràcies a un exhaustiu itinerari de preparació en l’abstracció, de les matemàtiques (món de les Idees, de la globalitat, de la idea del Bé), mentre que els artesans –el poble- propens a “adormir-se” pels cants de l’opinió, haurà de respectar el rumb que imposen els filòsofs.

5 (3 punts ) (plantejament fix).
Quines objeccions creieu que es podrien posar a la tesi platònica que el coneixement de les idees no pot obtenir-se mitjançant els sentits? Expliqueu-les i raoneu la resposta.

Resposta oberta. Exemple:
Si partim de la base que les idees o conceptes són imatges mentals, podem demanar-nos per l’origen d’aquestes imatges mentals. Té la ment la capacitat d’operar sense rebre cap informació externa? La ment, ¿crea la informació o només la digereix? Si fos així un infant podria tenir els mateixos coneixements que una persona adulta, doncs el temps d’existència o de vida no tindria importància.
Si utilitzem el símil de l’ordinador, podem comprovar que la màquina té “una forma de fer o de treballar” (el software), però per fer-ho se li han d’introduir dades (informació) per ser tractades. Per tant, podem concloure que la raó (la ment) no és omnipotent per crear idees, sinó que necessita de les dades (informació) que li proporcionen els sentits. Per tant, l’objecció que se li pot posar a la tesi platònica sobre el coneixement de les idees, és que la ment pot tractar d’una determinada manera la informació, una determinada manera de seleccionar i depurar les dades (segons la personalitat, la intel•ligència, la preparació ,etc., de cada individu), però no prescindir dels sentits. És clar, mentre que no es demostri que hàgim tingut vides anteriors i que el coneixement és un record d’aquestes vides anteriors.

Darrera modificació: divendres, 26 d’octubre 2018, 10:31