Com enfocar les activitat: Les narracions de Salvador Espriu.

Preguntes de teoria i comprensió.

1. El relat Tarot per a alguna titella del teatre d'Alfaranja recull els temes centrals de tota l'obra de Salvador Espriu. D'aquí la seva complexitat. Deixem de banda alguns aspectes, com l'aparició de l'Altíssim, un captaire que Espriu fa aparèixer ja a l'obra de teatre La primera història d'Esther; o els personatges d'Ariadna i de Teseu. Ens centrem, en els personatges que actuen en el relat  i la seva funció en el teatre del món.

1.1. Salom. Quina edat té en aquest relat? Mou els fils o és un titella més? Com ho sap el lector?

En el primer paràgraf del relat, l'autor actua sobre el seu alter ego, Salom, a qui presenta vell i cansat (té la mort a prop: "l'estimada" i comenta que Melània es cuidarà del seu sepeli, d'enterrar-lo quan es mori (p.113); o, encara més, fidel a la visió negativa i molt pessimista de la vida, Espriu el presenta com un fracassat que ha viscut per uns ideals que has desaparegut. Es descriu a ell mateix, doncs. En el fragment següent es veu que Salom és gran: "sap que són falsos els esperançats somriures i reals les ombres que acompanyen l'estimbada." (p. 113). Tot i així, més endavant Salom obre la capsa-taüt dels titelles i en treu algun. Espriu juga amb la idea que es treu a ell mateix de la capsa (p. 117), però finalment treu el titella de Pudentil·la Closa.

1.2. Pudentil·la Closa. Quin és el seu ofici? Quin sentit té?

Aquesta titella ja forma part del passat de Salom, forma part dels fantasmes de la infantesa. El narrador fa saber al lector que Pudentil·la havia mort abans que la mare de Salom: "Quan la mare de Salom va jeure també immòbil a la sala de més respecte de la gran casa [...] Pudentil·la Closa ja havia precedit la dama i no vivia sinó com a contorsió parada en el record rancuniós i implacable de Salom". (p.118). És una veïna de Sinera que, segons explica la cançó incorporada al text, es dedica a vetllar i amortallar els morts del poble: "Els morts ens vestia / ens els vetlla. Posa / a les mans amb quera / un capoll de rosa, que diu que alleugera / del pes de la llosa." (p. 118), però no havia nascut a Sinera. Era de Sant Pere Cercada, molt a prop de Santa Coloma de Farners on havia nascut Espriu perquè el seu pare hi exercia de notari.  Es feia amb la probrissalla i els captaires de Sinera que s'anomenen (p. 119) i entre els quals destaca Esperanceta Trinquis, una captaire molt coneguda a l'Arenys real en què s'inspira Espriu.

Pudentil·la Closa és el fantasma, l'enigma, que acompanya Salom a la consulta de la tarotista Saurimonda i que no se'n desvetllarà.

1.3. Saurimonda, la tarotista. Expliqueu el sentit de recollir les cartes al final.

Saurimonda és una curandera i endevina, "tarotista", que tira les cartes, el tarot. Quan Salom va a la seva consulta es parla dels "arcans majors" i els "arcans menors", cartes que formen part del tarot. (p. 122). "Saurimonda" és el nom de l'enamorada del trobador Guillem de Cabestany. Per entendre el joc que de la grafia del nom, primer signava "Sanrimonda",  cal conèixer-ne l'origen llibresc: l'historiador i medievalista Martí de Riquer va editar per primera vegada, en una obra magnífica de tres volums, els versos dels trobadors i va permetre llegir-los i conèixer-los. L'obra va tenir un enorme impacte i encara avui és d'obligada lectura per conèixer els trobadors. (p. 119).  Per això els poemes que s'inclouen en aquest relats imiten les formes del "trobar lleu" que utilitzaven els trobadors, versos senzills per riure-se'n d'algú. També hi apareix la figura del "joglar", personatge que recita o canta les composicions del trobadors a la dama o persona a qui s'adrecen.

2.  Referiu-vos al títol per explicar la visió del món d'Espriu. El "titella", el "teatre" i "Alfaranja".

El relat acaba sense que se'n desvetlli l'enigma de la vida de Pudentil·la que Salom ha anat a consultar a la tarotista. El narrador s'adreça al lector-espectador, recordem que som en una representació, en un teatre de putxinel·lis. El narrador simplement recull els titelles i els tanca a la capsa-taüt sense oferir un final. És la forma de mostrar l'escepticisme total d'Espriu davant la vida i el món, davant la història de la humanitat. Commina l'espectador a conformar-se amb un "caut agnòstic", (p. 125). Acaba la història, la representació teatral. Pel sentit del terme "Alfaranja", rellegiu l'apartat dedicat a aquest relat del llibre moodle.

3. 3. Davant l'intent de genocidi cultural i lingüístic que pretenia la dictadura franquista, Espriu hi reacciona amb un ús molt conscient de la llengua. En aquest relat es refereix al castellà que parlaven els burgesos addictes al règim i a la desaparició del català de la vida pública. D'aquí la referència a la "convivència exemplar de l'astellà i del rosalbacavà". El sentit dels termes es troba en el llibre moodle de l'aula.

 

Darrera modificació: dijous, 2 d’abril 2020, 22:46