Espriu: Comentari de text: Tres sorores (inclou l'enfocament)

 Les narracions de Salvador Espriu.

Comentari de text del relat Tres sorores del volum Narracions de Salvador Espriu.

Seguiu l'esquema següent:

1. Feu un breu resum del relat: quan i on passa. Protagonistes i altres personatges. (Sigueu concrets: data aproximada del relat, es donen detall que permet determinar-la; ciutat, barri...) [1 punt]

2. El contrast entre el passat descrit i el present. Com en altres relats, Espriu contrasta un passat esplendorós amb un present negre i pobre. Analitzeu les causes de la devastació a partir de la situació descrita que  viuen les germanes Ginebredes. [1.5 punts]

3. Punt de vista: personatge-narrador. Expliqueu en què consisteix la tècnica del flashback que Espriu utilitza en aquest conte i doneu-ne un exemple extret del relat. Recordeu com es fan les citacions d'un text. [1.5 punts]

4. Conclusions: sentit del relat i relació amb la visió espriuana del món. Nota: intenteu condensar-hi una visió general del que heu treballat en els dos lliuraments. [2 punts]

Extensió: Escriviu un text d'entre 30 i 35 línies.

NOTA: Es demana un text reflexionat i treballat prèviament. Teniu els elements necessaris per fer-ho en els dos llibres electrònics de l'aula.

Aspectes importants a incloure en el comentari de text:

1. Es diuen Ginebredes, però de les tres germanes, sols n'hi ha dues de vives: l'Amèlia i l'Elpídia. La Madrona és morta. Són solteres i solitàries, viuen a Barcelona, a Gràcia: prop de la plaça del Sol (p. 79) i es descriu tot un itinerari diari que fa l'Amèlia per dur la feina : carrers de l'Aurora,  de la Virtut, de la Murtra..." (p. 89), en una casa de pisos en què trobem veïns prou coneguts ja com mossèn Silví Saperes. També hi viu el propietari. Sols les visita la senyora Magdalena Blasi que els té llàstima i els porta menjar. Tot i que fan una gran comèdia, l'accepten sempre perquè viuen gairebé en la indigència: "Avesades a viure gairebé de miracle" i fa referència a l'episodi bíblic de la multiplicació dels pans i els peixos: és a dir d'allargar el menjar com sigui. (p. 80)

2. El relat se situa durant la guerra civil ("un món destruït per la revolució i la guerra", p. 80), on la ciutat està abandonada i bombardejada: ·"Fems i mainada" (p. 89) i  en un moment que el front s'acosta a la ciutat ("assegureu-vos que la guerra se'ns acosta", p. 90), els diu la senyora Magdalena Blasi abans d'abandonar Barcelona. Tot i la situació delicada, els veïns no les ajuden, perquè consideren que pertanyen a una classe social, la burgesa que votava Prat de la Riba, és a dir, la Lliga Regionalista d'abans de la guerra. Un món que desapareix: "pertanyents, a ulls dels veïns, a un altre braç, a un món d'opressors que seria arrasat a curt termini." (p. 80-81). La situació és tant extrema que, al final, abandonades per Magdalena Blasi pensen que la germana que ha tingut més sort és la Madrona: la mort es veu com alliberadora d'una món de bombes: "Les esgarrifava haver d'esperar sense defensa els bombardeigs aeris, [...] Pensaven amb enveja en la Madrona i en els altres morts...(p. 90).

3. L'època d'esplendor, el d'abans de la guerra, està representat per les converses entorn de la Madrona, la germana morta, i dels pares. Ara, les germanes viuen "en la "nostàlgia dels anys passats. Uns anys que ja no tornarien." (p. 88) La seva vida és sols una lluita diària per sobreviure: "la lluita per una engruna de pa, davant el buit." (p. 88).

4. Punt de vista: personatge-narrador. És molt interessant observar que la relació entre Magdalena Blasi i les dues germanes està plena de dobles sentit: una cosa és el que diuen i un altre el que pensen. Per exemple: La senyora Magdalena Blasi elogia el pare de les noies, però el narrador omniscient ens fa saber que havia estat el seu amant, cosa que saben les germanes i que dissimulen: pàg. 81. Tot el relat presenta aquest doble nivell que mostra un comportament comú a l'època: tothom sabia i callar, representa molt bé una època de pors i d'enemics invisibles que et podien delatar per qualsevol cosa, o caure en desgràcia. Els nous valors del franquisme es començaven a tocar. Encara més: també Amèlia desitja que la seva germana Elpídia es mori (p. 89), encara que la cuida i treballa per mantenir-la, ja que Elpídia està malalta. Les manifestacions exagerades d'afecte es produeixen pels "remordiments" que sent Amèlia en tornar a casa: p. 89.

5. La tècnica del flashback, mot provinent del cinema, permet retrocedir en el temps i explicar el passat en un moment de terminat del relat. Després la narració continuarà el fil argumental centrat en el present. Un exemple: s'explica la vida luxosa que portava la família de les germanes Ginebredes abans de la guerra, assistien a balls i el més lògic hagués estat que trobessin un bon "partit"; que haguessin fet un bon casament (p. 83). Aquest flashbach serveix per contrastar la trista realitat que viuen, soles i abandonades durant la guerra, en el present del relat, tot i que també exposa que si no es van casar va ser perquè, en realitat, ja estaven endeutats fins al capdamunt (pàg. 83). També s'explica la mort sobtada de la Madrona, etc., etc. Tota la vida d'una família burgesa barcelonina, en què les noies vivien per casar-se i tenir fills: "les Ginebredes havien rebut una molt excel·lent educació d'adorn", etc. (p. 86).

6. Important: El tema de l'educació i de la vida a què estaven destinades les noies burgeses el podeu desenvolupar força. Teniu molta informació a partir de la lectura de Feliçment, jo soc una dona, obra amb la qual podeu relacionar el conte d'Espriu. Penseu que Espriu i Capmany van tenir una relació literària important. Observeu que a la pàgina 86 Espriu anota diversos títols de novel·les franceses que llegien de joves les germanes Ginebredes. Si busqueu algunes de les escriptores citades veure el tipus d'obra i de model vital que se'ls proposava.

7. La conclusió és força evident i similar a la ja descrita en els altres contes i relats comentats. Rellegiu també en el llibre moodle l'evolució d'Espriu que va considerar-se mort, mort intel·lectualment, habitants d'un país fantasma, mort també, després de la guerra, en contrast amb el gran esplendor dels anys 30 que va viure en la seva joventut.

Darrera modificació: dijous, 2 d’abril 2020, 22:25