Les narracions de Salvador Espriu-1

Comentari de text.

Comenteu el relat  Tòpic de Salvador Espriu.

Seguiu l'esquema següent:

1. Breu resum del relat: quan i on passa; personatges.

2. Reacció dels distints personatges davant els fets.

3.  Posició del personatge narrador davant la mort.  Elements autobiogràfics. Relacioneu-lo amb el títol.

4. Conclusions: sobre el concepte de mort en Espriu; sobre les relacions de treball.

ENFOCAMENT DEL COMENTARI

La història s'explica en primera persona, però no s'ha de confondre l'autor amb el narrador. El narrador és un personatge sense nom creat per l'autor. L'autor és real, el narrador de paper. Això no treu que en aquest relat Espriu  s'introdueixi en el conte com un personatge més; en altres ocasions també ho fa o utilitza elements autobiogràfics.

La història passa a Arenys de Mar (Sinera en l'univers literari d'Espriu). Explica un cas prou freqüent: un accident laboral per mostrar la precarietat dels treballadors abans de la guerra civil. El to paternal de l'amo, de Nepomucè Garrigosa, que s'hi dirigeix amb el terme fals de "fill", serveix per mostrar com a la mort del jove ja mare quedarà en la misèria, però l'amo s'encarrega de l'enterrament i dona una compensació econòmica, ridícula i insuficient de totes totes, a la mare. Sobretot perquè depèn de la seva voluntat, la de l'amo: tot el que doni serà un regal que caldrà agrair-li. No hi ha legislació, ni contracte laboral que protegeixi l'Eleuteri que tota la vida ha treballat. D'aquí la relació amb el títol: "tòpic", és a dir: espectacle previsible, conegut, repetit, que tornarà a passar en el futur.

Tòpic torna a mostra personatges i fets que relacionen l'obra d'Espriu amb el teatre del món. L'escriptor el va descrivint a cada relat. Incideix i torna a mostrar com els personatges, les persones, som titelles que algú altre mou. En aquest cas tothom es mou al voltant de l'amo que mostra un dolor fals, o mig fals, que representa el seu paper, com també fan els veïns del poble i la mateixa Marieta, la mare del mort.

La mort esdevé banal, no té importància per als rics; és un fet assumit pels pobres. En el millor dels casos un espectacle, fins i tot un punt humorístic, en tot cas sarcàstic. El valor humà de la vida és baix. Torna a incidir en l'esperpent de Valle-Inclán. Aquests elements també se sobreentenen dels mots de Pulcre Trompel·li i del títol del conte.

Espriu li encomana al personatge d'en Pulcre Trompel·li la interpretació de l'escena: "Bé, sí, el tòpic de l'obrer honrat, l'amo usualment sensible i la mare en la misèria." (Espriu, Narracions, Barcelona, Educaula, 2013: 63).

Darrera modificació: dijous, 2 d’abril 2020, 22:24