Narracions-1 de Salvador Espriu.

Reflexió teòrica.

1. Després d'haver llegit l'apartat "El món espriuà" del material de l'aula i "Ariadna al laberint grotesc" de la introducció de Toni Sala a l'edició de Narracions (Educaula, pp. 21-27) podem dir que:

1.1. El concepte que Espriu té de la literatura i de la realitat és esperpèntica, grotesca, irònica, teatral, seguint els seus referents: Ramon de Valle-Inclán o Luigi Pirandello. Podeu explicar amb detall aquests aspectes seguint el contingut dels dos articles referenciats: el del llibre moodle de l'aula i el de la introducció a Narracions de l'edició recomanada.

Recordeu també com es fa una citació d'un text. Per exemple:

a) De l'apartat "El món espriuà", una citació pot ser: "En l'obra de Valle s'insisteix en què vol dir "esperpent" aplicat a la realitat espanyola: "El sentido trágico de la vida española sólo puede darse con una estética sistemáticamente deformada." I el mateix personatge, Max, conclou;: "España es una de formación grotesca de la civilización europea."

b) Del pròleg del llibre, pot ser: "Conversió i mort de Quim Federal és pràcticament una peça de teatre de l'esperpent, on les parets, estranyament, "reflecteixen, és a dir, fan el paper d'"espejos concavos" que deia Valle a la definició d'esperpent: "Les siluetes de la Rossenda i el sagristà es reflecteixen, aterrides i allargassades, a les parets de l'alcova en penombra." Toni Sala, Estudi preliminar a Salvador Espriu, Narracions, Educació62, 2013: 25.

1.2. La relació entre l'Eleuteri i Nepomucè Garrigosa del conte Tòpic és una clara concreció del teatre del món espriuà en què cada personatge representa un paper, de manera que el títol del conte explicita que tot plegat és fals, és un "tòpic", en el sentit que no és sincer, sinó que respon al lloc o rol social que correspon a aquell personatge. Des d'aquesta perspectiva, l'Eleuteri representa al pobre treballador que no coneix ni sap defensar els seus drets; mentre en Nepomucè Garrigosa representa l'amo que tot i el to paternalista, o precisament excusant-se darrere d'aquest to, no dona més que una almoina a la pobra mare per fer-la callar i tirar terra a sobre d'un accident laboral que hauria d'estar contemplat en un conveni laboral i un contracte. Així explica Espriu les relacions laborals abusives. L'esperpent es produeix justament perquè el paper de l'amo és molt exagerat, arriba a ser grotesc, és a dir: esperpèntic. Fins i tot el nom, "Nepomucè", de tradició en català, però poc usual al segle XX, remarca l'estranyesa del personatge. En canvi, cal dir que darrere la figura de l'Eleuteri,  a qui tothom oblidarà, hi ha un noi que, havia estat amic d'Espriu. Tòpic té aquest punt elegíac, ja que  en escriure el conte i fer-lo protagonista, Espriu el treu de l'oblit, el fa present per a la memòria personal i col·lectiva.

1.3. Seleccioneu dos altres elements plenament grotescos i irònics dels contes En Panets passeja el cap i Conversió i mort d'en Quim Federal. Podeu referir-vos als personatges, a la realitat descrita o al desenllaç i expliqueu amb les vostres paraules per què són grotescos o sarcàstics:

a) Elements grotescos, irònics, sarcàstics d'En Panets passeja el cap.

- És sarcàstic el contrast entre la conversa del mestre, Efrem Pedagog, que educa al seu pupil en la gran saviesa, i la sortida d'en Panet que s'aconsella en una tiradora de cartes. Aquest contrast es manifesta també pels registres de llenguatge que utilitzen uns i altres. Així, Efrem Pedagog i en Panets són ampul·losos, ditiràmbics, engolats. El seu discurs no diu res, només paraules  buides, grandiloqüents. Exemple: "Cal ser olímpic"... (pàg. 73). En canvi, Semproniana, l'esposa d'en Panets, li fa fregues i li parla en un registre col·loquial: "Panets, fill, no siguis tossut." (pàg. 74).

- Amadeu Panets es creix cada vegada més en veure que té el reconeixement de la gent. Per mostrar que és un ximple, un presumit, un presumtuós, Espriu en descriu el detall, defecte, físic, i molt sarcàstic i cruel, si és que es refereix a Carles Riba, poeta i traductors dels grec clàssic, com sembla, que el cap li creis: "el cap li va créixer una nova polzada." (pàg. 75). I com segueix excel·lint en qualsevol matèria, arriba un moment que "ja era vist des de tots els topants de la contrada, a causa de l'alçària del seu cap" (pàg. 75. és a dir: tothom el coneix i el venera per la seva gran saviesa en qualsevol disciplina en tot el país.

Després es posa malalt, però en refer-se el mateix panets es veu amb l'obligació de sortir de casa a "passejar" el cap, que ha pres una identitat pròpia i separada de la resta del cos. Així, doncs, tot el conte és una burla sarcàstica del personatge.

b) Conversió i mort d'en Quim Federal. [1 punt]

Quim Federal representa els valors laics i federals (contra la monarquia) de la societat de principis de segle XX; s'oposa a la visió cristiana imperant, per tant no creu en Déu, ni en el matrimoni. La gran farsa, obra de teatre de titelles, es representa a instàncies de Rossenda, que vol casar-s'hi per tenir un estatus social de reconeixement de vídua. Per això munta tota l'escena amb en Pancraç, l'ataconador (sabater), i en Ventura, el sagristà.

Un dels fragments més grotescos és la confessió, en un llenguatge totalment metafòric i que pot costar d'entendre, que fa en Quim Federal: "fa més de trenta anys que mantinc ròssecs de conferències amb la pròpia de l'ataconador de baix." (pàg. 71). És a dir, que mantenia relacions sexuals ("ròssecs de conferències") amb la dona ("la pròpia") del sabater, el veí que viu a sota de casa seva. I aquesta confessió la fa directament al sabater que s'ha disfressat de Patopí, d'enviat per Déu. Diu: "Òndia, i per sentir-me dir això m'heu disfressat de Patopí?" (pàg, 71)

Darrera modificació: dijous, 2 d’abril 2020, 22:44