Espriu: Teoria-1 (inclou l'enfocament)
Les narracions de Salvador Espriu
Preguntes de teoria i comprensió.
1. Feu un resum de 10 línies del conte Tereseta-que-baixava-les-escales. [2 punts]
2. Apliqueu el concepte del món vist com un teatre esperpèntic al conte Conversió i mort d'en Quim Federal. [2 punts]
Seguiu els passos següents:
2.1. El paper que fa cadascun dels personatges.Recordeu quina era la ideologia dels federals.
2.2. Al concepte de salvació (anar al cel o a l'infern).
2.3. Al desenllaç final.
2.4. Relacioneu el conte amb la teoria espriuana del teatre del món.
NOTA: Escriviu un text ben pensat i argumenta. Utilitzeu la informació que teniu en el llibre electrònic Narracions de Salvador Espriu de l'aula.
RESPOSTA
1. Resum de 10 línies del conte Tereseta-que-baixava-les-escales. [2 punts]
Es tracta d'una novel·la curta o nouvelle. És a dir que té tots els elements d'una novel·la (per l'amplitud temporal, pels personatges, per la força de l'acció), però sense desenvolupar. S'explica de manera sintètica. També té un marcat to líric i elegíac. Cal insistir que s'explica tota la seva vida a través d'una acció concreta: com Teresa baixa les escales de la plaça de l'església: des que juga de nena i les baixa corrent, a baixar-les "d'esma", sense ganes o amb pas ferm de "senyora" o lentament però "amb pas de dama", fins que ja és morta i en baixen el taüt. La visió de Teresa canvia al llarg del relat perquè s'hi congreguen diferents narradors en diferents èpoques: una amiga, una veïna, el seu enamorat, la neboda. També cal destacar que és d'una família de naviliers, els Vallalta, adinerats, que han corregut món a diferència de la gent del poble, i, per tant, tot el poble l'enveja i és objecte de comentaris. S'estableix un paral·lelisme entre el naufragi de La Panxita, l'embarcació dels Vallalta, i la vida en decadència de la família. No es pot entendre per què no s'ha casat. Al final el lector sabrà que tenia un amor secret de joventut, al qual es manté fidel tota la vida.
2. Apliqueu el concepte del món vist com un teatre esperpèntic al conte Conversió i mort d'en Quim Federal. [2 punts]
Tot el conte es mou en el terreny de la farsa i la broma, la caricatura. Tots els personatges són com titelles d'una representació, però amb un component important de sàtira als valors cristians, perquè en Quim Federal, representa els valors laics de la societat de principis de segle XX, és a dir no creu en Déu, ni en el matrimoni. D'aquí la voluntat de la seva parella, la Rossenda, perquè es casi amb ella i així pugui tenir la consideració social de vídua. La representació que tramen la Rossenda i l'ataconador (sabater), però, serveix per descobrir que en Federal feia molt i molts anys que feia una doble vida i s'entenia amb la dona de l'ataconador. Com en un joc de miralls, la Rossenda, al seu torn, anirà a viure amb en Ventura, el sagristà. També posa en evidència el nul respecte per la divinitat, Jesucrist, enviat per Déu (Patopí) o l'església, amb el nom de mossèn "Apagallums". Un joc de disbarats que s'ajusta a la visió teatral del món en el qual, seguint el Barroc, cadascú representa un paper en el món, el paper que li ha tocat en sort.
En aquest conte, divertit i desenfadat, que ha estat representat en diverses ocasions, Espriu no sols mostra la seva relació amb el Barroc i l'esperpent de Valle-Inclán, sinó també la relació entre els distints gèneres de la seva obra: en aquest cas la narració amb el teatre.