Comentari de text. Fragment del capítol 4. Pàgines 104-111. (Teniu el text a l'aula).

Seguiu l'esquema següent:

1. Expliqueu el sentit que té la frase "-T'han trobat col·locació" quer diu l'avi en oposició a "tenir feina". Aquest contrast serveix per descriure la diferència entre la vida que Carlota tenia destinada abans d'aquesta frase i el canvi que s'opera i que es descriu en la segona part del text.

2. Dividiu estructuralment el text a partir de la resposta de la pregunta anterior.

3. Comenteu el punt de vista. Trobeu la frase en què Carlota actua de narradora, copieu-la i identifiqueu la tècnica narrativa utilitzada.

4. Identifiqueu el llenguatge dels jugadors de cartes que pertany al món obrer i contrasteu-lo amb el dels senyor. Per fer-ho, seleccioneu, copieu i comenteu breument alguna de les seves frases.

Extensió: 25-30 línies. Sigueu sintètics i concrets.

Cuideu molt l'estructura del text. Recordeu que s'ha de respondre en un únic text i no com si fossin preguntes separades. Corregiu la llengua!

SOLUCIONARI

Recordeu que un comentari de text ha de donar raó d'allò que s'hi diu. És el central. les preguntes que us he formulat és per donar més èmfasi al canvi social que Carlota comença a fer per primera vegada i que queda ben evidenciat en les tasques, relacions, vestits, però també en el registre de llenguatge: molt col·loquial en la gent del poble, l'avi, els jugadors de cartes ( "la puta d'oros"-la sota d'oros-, "el pericot" -es refereix a l'as-)... i molt més estàndard entre la gent rica, burgesa. aquesta diferència és clara entre "trobar col"locació" i trobar feina.

L'altra gran evidència del canvi de posició de la nena Carola Mila que encara no ha fet els 14 anys: El vestit que li fan i el bany previ que fa en què s'adona del mal vestida que anava.

Tot i així, el text es divideix entre:

a) Les escenes de la vida diària:al mercat de la Guineueta a comprar i la vida que imagina que l'espera (p. 106): tenir fills i treballar en un ambient procaç en què no hi ha lloc pel desig, les carícies o l'amor: "faria tot el que els homes i les done sfan i sabia perfectament que faria, però no ho associava a cap plaer, només a una prohibició, a una sanció pública." (p. 106)

b) El tracte amb senyores i cavallers que aniran a la botiga dels Campins, situada al carrer Fernando (carrer Ferran). S'ha d'observar el lloc central, entre la Rambla i la plaça Sant Jaume, on s'obre la botiga. Cal indicar que som a l'any 1913. Inici de la modernització de la ciutat. Però com això de sortir de casa i treballar és vist com un gran perill per a les noies: el sexe, el tracte amb els homes és el gran perill. En contrast: Carola viu en un ambient que tots els homes s'atreveixen a tocar-la (pàg. 105).

Conclusió i punt de vista:

Finalment cal indicar que Carola Milà tenia un "destí" (p.104), un destí que es trenca, que canvi, a partir de la "col·locació" que li ofereix una nova perspectiva de la vida, però que la lligava, la sotmetia al poder dels Pujades, també. Som a l'inici de la progressió que farà la protagonista saltant d'un lloc a un altre dins de les classes socials i les múltiples manifestacions.

Carola Milà recorda tota aquesta etapa. Se separa de la protagonista, es desdobla i la narradora de 1969 contempla la pròpia vida: "Tot això era veritat i no em repugnava [...] tot això que ara he reconstruït, endreçant la memòria i afegint-hi el que sé de segur que hi havia." (pàg. 105).

Darrera modificació: dijous, 2 d’abril 2020, 22:48