Pregunta teòrica - 1 (amb l'enfocament)

Ball robat de Joan Oliver - Tema 4 - PAU

Pregunta teòrica: La felicitat per a la dona burgesa

Situada als anys 50 del segle XX, en plena dictadura franquista, a Ball robat de Joan Oliver es descriu la posició de la dona burgesa, la dona desvagada que viu a través de l’èxit i el prestigi del marit. Trieu el personatge de la Mercè o de l’Eulàlia i expliqueu les raons del desencís del personatge (de la Mercè o de l’Eulàlia) respecte del seu marit (1) i què esperaven trobar-hi (2). Després descriviu el seu ideal de felicitat. Què busca o imagina que trobarà en un altre dels personatges? (3)
Trieu un fragment del primer acte per descriure la Mercè -o del segon en el cas de l’Eulàlia- que corrobori el vostre argument.  

Per fer la citació del text, seguiu l’exemple següent:
- Text escollit entre cometes. «Cugat, sé que no dorms. ¿Per què ho fas veure? El fingiment no escau a un home com tu. T’ho comptaré tot, Cugat... Has de saber-ho i vull que ho sàpigues per mi. No sóc tan poruga ni tan covarda com suposes... Sé que m’escoltes molt atentament, però al mateix temps, saps?, procuro tenir el dubte de si dorms i que em confesso amb el coixí...»
- Referència del text: Joan Oliver, Ball robat, Acte I, Educaula62, les Eines,  44, Barcelona, 2005, pàg. 68.

RESPOSTA EXTENSA

L’Eulàlia és un dels tres personatges femenins principals de Ball robat de Joan Oliver. Esposa de l’Oleguer, encarna les funcions que se li atribuïen a una dona casada: es dedica als fills i és prudent.

Al començament del segon acte, en Cugat (amic del matrimoni) va a casa seva per parlar amb l’Oleguer, però com que aquest no hi és, l’Eulàlia rep en Cugat i comencen a xerrar. En un moment donat de la conversa, l’Eulàlia li confessa el seu desencís, la seva insatisfacció en l’amor respecte a l’Oleguer després de deu anys de matrimoni. Segons ella, el seu marit s’està allunyant, distanciant: “camina pels seus camins”, “va per les seves, fa temps que ha perdut el meu cor de vista” (pàg. 84). Té la sensació que l’Oleguer està cansat del seu matrimoni, que ja no està enamorat: “ja no és més que un protector distant, una mena de padrí i encara distret. L’abasseguen altres interessos...”(pàg. 86), “m’ha perdut la confiança. No hi ha intimitat entre nosaltres. Ja no sent cap interès el que jo pugui dir o pensar.” (pàg. 87)

L’Eulàlia no esperava un amor passional i viu, intens, que perdurés amb el pas dels anys, ja que ella reconeix que allò no és possible, però sí esperava que ella i l’Oleguer poguessin tenir un amor fructuós, que anés madurant a mesura que passa el temps:

“Visc desassossegada i em trobo sola. L’Oleguer, l’home amb qui vaig casar-me fa deu anys, qui sap on para! Entén-me: mai no he pretès viure en un estat d’enamorament mutu indefinit. Temps ha que sé que aquests filigranes no són possibles. Però esperava, pobra de mi, poder donar i rebre tota la vida un amor d’aquells que van madurant pausadament, d’aquells que acaben sent una barreja de bons records i de gratitud, d’alegre consciència del deure.” (pàg. 85)

L’Eulàlia viu resignada, abocada a l’amor pels fills, no busca o imagina l’amor en un altre dels personatges, sinó que  expressa el seu ideal en l’amor de parella: “jo no em cansaria d’estimar un home, el mateix, pels segles dels segles (...) a condició que no s’allunyi de mi, sempre que no m’elimini de la seva vida. La meva satisfacció i el meu orgull exigeixen que em senti plenament la dona, la sola dona del meu home.” (pàg. 85)

Aquest exercici l'ha realitzat una estudiant del curs de l'IOC.