El cor quiet-2 de Josep Carner

Pregunta teòrica

Expliqueu de forma ordenada i entenedora:

1) El cor quiet s'estructura en 5 seccions, expliqueu el sentit que tenen les següents: "Les nits", "Les estampes" i "L'assenyament". En el cas de "L'assenyament" serviu-vos d'alguns versos per argumentar la vostra resposta. Recordeu com es fan les citacions.

Extensió: 10-12 línies, a banda de la citació.

 

Solucionari

Tal com s'explica en el llibre moodle de l'aula titulada El cor quiet, "Les nits" és la secció dedicada a la interrogació metafísica i religiosa. Carner hi exposa les seves inquietuds, els seus interrogants sobre l'existència humana i la sortida que troba en la religió cristiana, que el tranquil·litza.  També es pot definir, fent un joc amb el títol,  com el "cor inquiet". "Les estampes" és la secció més extensa, ocupa el lloc central en l'estructura del llibre.  Carner la dedica a contemplar i descriure el món que l'envolta; es troba ordenat seguint el cicle anyal i el cicle litúrgic, especialment, el de Nadal (naixement de Jesús) i de Pasqual (passió i mort de Crist). És molt comuna la descripció de la natura com a pretext per a la reflexió de la vida; una natura humanitzada i pròxima a la vida quotidiana; també, a voltes, el jo poètic imagina situacions i llocs ("Casa que fou...", "El retorn"...). Sempre, però, les descripcions són estàtiques. Es poden comparar a fotografies o instantànies.

A "L'assenyament", s'hi mostra una actitud més madura de la vida. És a dir: el llibre ha servit com a procés interior del jo poètic. que arriba a una maduresa que se situa al voltant dels  40 anys. Temps de "mudança", d'acceptació que la vida comença a passar i es fa gran: "Cançó de la quarantena". L'assenyament indica també una certa conformitat i el trobar en la transcendència, la forma de lluitar contra l'oblit, i el pas del temps. Aquesta secció es relaciona amb la primera, a la qual dona resposta.

Exemples d'aquesta posició final del poeta poden ser, entre d'altres:

1) "Cançó de la quarantena": "D'altres, tot aptesa /, en ésser als meus anys, / per heure riquesa / planten els paranys." (estrofa 4). Josep Carner: El cor quiet, Ed. 62, Barcelona, 2017: 219.

2) "El castell de l'Oblit": "Vora la mar hi ha el castell de l'Oblit: / jo hi vaig vogant en una nit serena / i cau a doll d'aquesta lluna plena..." (primera estrofa del sonet final del llibre). El poeta s'enfronta, amb serenor, al futur, sempre ple d'incerteses, però la seva actitud el salva si sap prescindir de vanitats i oripells enganyosos i falsos. És a dir: el poeta busca fer una vida ètica i veritable. Josep Carner: El cor quiet, Ed. 62, Barcelona, 2017: 228.

Darrera modificació: dijous, 2 d’abril 2020, 21:52