PAU - Literatura Catalana de modalitat

Pregunta teòrica sobre El cor quiet de Josep Carner

Expliqueu de forma ordenada i entenedora:

1) El significat del terme "noucentisme" i el joc de contraris entre "vell" i "nou" que conté. Què es considerava "vell i caduc" pels noucentistes? Per què? [Extensió: 8 línies aprox.]

2) En l'ideari noucentista, destaca  el retorn al classicisme, l'equilibri i la mediterraneïtat. Rellegiu els poemes "Els nostres pins" i "Els ametllers de Sarrià", feu un breu resum de cada poema (3-4 línies) i, després, destaqueu-ne 3 adjectius que mostrin les característiques indicades: l'equilibri, el paisatge mediterrani, la relació entre el paisatge i el caràcter i els sentiments humans. Procediu seguint l'exemple.

Exemple: "Els nostres pins": Entre els pins descrits, s'hi assenyala el "pi casolà" (estrofa 5). Aquest adjectiu que personifica l'arbre mostra la proximitat del pi a la vida quotidiana de la gent. Fa companyia i en dibuixa un entorn agradable, càlid, a la mesura humana, que acompanya la vida diària, a casa, centre de la vida familiar.

3. "L'art carneriana". Expliqueu la relació entre el "pretext" literari del poema "Els cocoters de Macuto" de la secció "Els arbres" i  el sentit del poema.

Solucionari

1) El terme "noucentista": Consulteu el llibre moodle El noucentisme, apartat 1, on s'explica el joc entre "nou" contrari a "vell" i "nou-cents: 1900; de manera que el noucentisme es vol erigir com a moviment primer, iniciador del segle XX i intenta situar el modernisme com un moviment caduc, del passat, superat. Cal dir que és habitual que cada nova generació literària intenti mostrar les seves diferències amb l'anterior, tot i que en molts aspectes en sigui la continuadora. Un cas evident és l'obra de Pompeu Fabra, iniciada a "l'Avenç" i incorporada al moviment noucentista.

2) Les característiques de l'estètica noucentista de mediterraneïtat, classicisme i equilibri, així com la idea d'una natura a mida humana es poden observar en la descripció de la natura urbana dels poemes "Els nostres pins" i "Els ametllers de Sarrià". D'entrada no es descriu una natura agresta i solitària, com hem vist a Solitud, aquella natura que corprèn, inquieta, imponent i amenaçadora. Tant en el modernisme com en el noucentisme,  la natura esdevé un personatge, és a dir: la natura es personifica i escenifica aspectes humans, de la psicologia humana, en el cas de Solitud. En canvi, en el noucentisme, en els poemes proposats de Carner, la qualificació als pins i als ametllers permet descriure comportaments a imitar, són exemplificadors d'una conducta humana que es vol fer seguir,  són, doncs, models de conducta, d'una societat ordenada segons l'ideari burgès que s'imposa.

Adjectius que es poden remarcar en aquest sentit i que mostren sentiments humans:

"Els nostres pins":

- "cos vermell" i "barba hirsuta". és molt important perquè obre i tanca el poema:  el pi pren característiques d'un home fort, però auster, arrelat a la terra i alc el. I es compara al la "fe" cristiana del poeta. A la necessitat de creure.

- Després descriu altres pins que prenen altres formes segons el lloc on es troben: pot ser "dolç", és "un amic";  o és "venerable", "casolà"; també en descriu les fulles que esdevenen cabells abundants i escabellats: "esborifat", i, sobretot el pi és "un savi antic" que acompanya l'individu en "nostra ruta"; és a dir: al llarg de la nostra vida. El plural és un aspecte important que remarca el model de comportament col·lectiu: el poeta no és un "jo" individual, sinó que es converteix en una veu que parla per boca de la societat. Busca una identificació amb el lector: "nosaltres". D'altra banda, cal insistir que a través de la tipologia dels pins i dels lloc on són es descriu un paisatge mediterrani, amable i a mesura humana: un lloc per gaudir i passejar.

"Els ametllers de Sarrià":

la descripció actua de la mateixa manera que els pins. Carner fa una descripció amorosa i personifica l'ametller. Un arbre que fa flors blanques i que es troba en jardins, barrancs, prop del tren, etc. Cal considerar que en el moment que Carner descriu el paisatge d'aquest barri de Barcelona, sota el Tibidabo, Sarrià estava ple de torres i passeigs, de carrers sense asfaltar on la natura hi és ben viva. Entre els adjectius i comparacions que es presenten, podem destacar.

- Que és estimat com un jovenet: "Voldria anar a ton peu / una sirena" (estrofa I).

- Que és falaguer i generós: "tirar flors a desdir" (estrofa II)

- És "franc": és a dir: honrat, obert, directe, sense doblecs (estrofa III)

Etc. A diferència del pi, que esdevé més un arbre caracteritzat, com dèiem, com un home ja gran, l'ametller pren més la forma d'un jove enamoradís, rialler, amatent a complaure a qui l'envolta. Així, l'última estrofa diu que "danses".

En els dos poemes, com en la resta de la secció "Arbres", el poeta manté un diàleg viu amb cadascun dels arbres. aquest sol fet ja indica proximitat, confiança, integració i comunió amb aquesta natura que l'envolta.

3) L'art carneriana"

El pretext del poema "Els cocoters de Macuto" és el record d'uns arbres, uns cocoters, que el poeta va contemplar, en un dels seus viatges, a Macuto, a Veneçuela, el 1924. Un paisatge ben distint al descrit en altres poemes, ara no som al Mediterrani, sinó al Carib, càlid i assoleiat, que Carner va conèixer arran de la seva carrera diplomàtica. Potser per això li van impressionar tant. El pretext és aquella visió que recorda, però aquell record es transcendeix i es converteix en el pretext per parlar del pas del temps, de la vida i del fet que aquell record li permetrà tenir un raig de felicitat: "m'assolellaran el cor", quan la vida no li somrigui o sigui vell. Recordem que el llibre porta per títol El cor quiet. El record esdevé una forma de tornar a viure, a reviure, moments feliços del passat. Té importància l'escalfor física i interior que li transmet la costa caribenya.

Darrera modificació: dijous, 2 d’abril 2020, 21:52