Seguiu l'esquema següent:

1. Comencem per la mètrica i els aspectes formals.

1.1. Observeu la rima i deduïu-ne la composició: ¿quin nom rep?

1.2. Escriviu la primera estrofa i analitzeu-ne la mètrica (consonant o assonant, ..., i la rima. Recordeu que la separació de síl·labes cal fer-la amb els guionets i anotant, a sota, el número de la síl·laba. Indiqueu, el tipus de vers segons el nombre de síl·labes, la cesura si n'hi ha, i, també, si hi ha alguna llicència mètrica.

1.3. ¿Per què és important per a un noucentista escriure en versos rimats? ¿Quina relació té amb l'estètica proposada?

2. Feu un resum de la descripció de les diverses fases d'un foc a la llar de foc.

2.1. Partint de la personificació que en fa, expliqueu les diverses transformacions que sofreix el foc. ¿A quin moment correspon la comparació amb el "minyó escarlata"? ¿I a quin altre quan diu "t'aclofes a les lloses"? ¿Com conclou el poema?

2.2. Conclusió: Per què serveix la descripció del foc: ¿Quin és el tema del poema? Per respondre encertadament,  recordeu la relació entre el "pretext" dels poemes i el "tema", allò de més profund que es vol explicar. Però també ben normal entorn la percepció de la vida. Recordeu el nom de la secció: "Estampes"; és a  dir imatges fixades.

Extensió: 25-30 línies estàndard (o un full estàndard de 30 línies, 1,5 d'interlineat).

Recordeu que és imprescindible escriure correctament i en un registre estàndard-culte.

Solucionari

"La llar" forma part del s tres sonets que formen "Els tres altars.  Presenta versos  alexandrins; és a dir: està format per dos quartet i dos tercets d'art major i rima consonàntica. Cada vers té dos hemistiquis de 6 versos cadascun separats per una cesura: 6 + 6 = 12.

El primer quartet presenta rima encadenada (A,B,A,B), mentre que en el segon la rima és encreuada (C,D,C,D). Els tercet presenten rima encadenada entre ells: E,F,E; F,F, E).

La primera estrofa:

Dels-a-vis-i-be-sa-vis // du-dol,-car-noés-in-gra-ta.  Cesura i rima femenines.

  1    2   3   4   5  6     -        1   2     3       4     5    6    -

la-llar,-al-tar-per-se-gles // del-foc-sem-pre-no-vell. Cesura femenina i rima masculina.

A-le-gra-la, mi-nyó // del-ves-tit-es-car-la-ta. Cesura masculina i rima femenina.

que-dan-ses-amb-la-fos-ca // prenent-la-pel-ci-nyell": Cesura femenina i rima masculina.

Exemples de recompte sil·làbic dels dos últims versos que presenten sinalefes i elisions:

als-jo-ves-quees-dis-per-sen // me-nats-per-tes-gus-pi-res: cesura i rima femenines.

ials-vells-queim-mò-bils,cop-sen // la-vi-daen-tot-ca-liu: cesura femenina i roma masculina.

En l'estètica noucentista, de la qual El cor quiet comença ja a apartar-se'n (Carner evoluciona cap al postsimbolisme) el gènere poètic és el més important dins dels gèneres literaris i, a més a més, la rima i la forma mètrica fixada es proposa com una forma més d'harmonia, civilitat, serenitat i fer bé les coses. En resum: mostra el classicisme per una banda i situa el poeta dins l'estructura d'intel·lectual que treballa en un projecte cultural comú: el de consolidar Catalunya dins d'una Europa moderna i cosmopolita. Recordem, també, que aquesta estètica s'oposa a l'espontaneisme i sinceritat del modernisme.

El sonet fa una descripció de les diferents fases del foc. parteix de la idea general que el foc és un element etern, existents des del principis de la història humana: "per segles del foc sempre novell" (v.2). Després inicia la seva descripció a partir de la personificació: el foc és un "minyó" "vestit d'escarlata".  Tota personificació es fa possible a partir de la comparació. Aquesta personificació inicial serveix per explicar una fase inicial d'un foc / de la vida: quan s'encén i comença a fer una petita flama, de color fins i tot vermellós clar, pròxim al taronja: "escarlata".

Després el poema descriu la resta de fases del foc (estrofes 2 i 3): s'humanitza, dialoga, fins i tot, amb els estadants de la casa: "tens el familiar posat de nostres coses" (vers 6); descriu el foc que s'aviva en flames que tant s'estenen a les bandes  ("t'aclofes a les lloses", v.7) com s'alça amunt i fa una nova comparació: "esprimatxat, t'estires amunt, igual que un pi" (versos 7 i 8 respectivament).

En el primer tercet es refereix, ja no a les formes i colors, sinó al soroll que fa ("espeternegues") fins que, en l'última estrofa, es descriu la seva extinció: "I fins esternellat, finat, a l'hoste més esquiu" parla. A tots "inspires": al seu entorn reuneix a joves i vells.

Pretext i tema: rere el pretext de descriure l'evolució d'un foc a la llar de foc, es vol mostrar l'estreta comunió entre la casa i la centralitat que el foc hi té: la vida es mou al seu entorn, és el mateix nucli de la llar; "llar", sinònim de casa; pren el sentit de "caliu", companyonia, solidaritat, harmonia, bona relació. En definitiva és un element concret, una sinècdoque, per referir-se a la domesticitat que es proposa, com a font d'harmonia vital i confort. D'una vida tranquil·la.

D'altra banda, a través de les fases del foc també descriu les fases d'una vida: el noiet, el jove, l'adult, el vell.

Fixeu-vos, també, que forma part de la secció "Estampes": és una imatge fixada de la realitat, com s'esdevé en els poemes d'aquesta secció del llibre.

Darrera modificació: dijous, 2 d’abril 2020, 21:52